dijous, 10 d’agost de 2017

Els treballadors d'Eulen del Prat rebutgen el preacord i mantenen la vaga de demà



VAGA EL PRAT







Albert Acín
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 10 d'agost de 2017




















La vaga de l'aeroport del Prat no té aturada. Els treballadors d'Eulen han rebutjat la proposta de bonus salarial plantejada per la Generalitat i per tant continua en peu la jornada de vaga de demà divendres, amb aturades parcials de 5.30h a 6.30h, de 10.30h a 11.30h, de 16.30h a 17.30h i de 18.30h a 19.30h.



També hi haurà vaga amb aturades parcials diumenge i, a partir de dilluns, vaga indefinida de 24 hores.



Després d'una llarga jornada de debat, la plantilla de l'empresa que gestiona la seguretat de l'aeroport ha optat per l'augment salarial de 250 euros en quinze pagaments, en comptes de 200 per dotze, que era el que proposava l'acord. L'opció que ha suggerit el comitè tampoc ha resultat vencedora.

Moix y Olivera se saltaron las leyes para tapar el espionaje entre líderes del PP en Madrid



LAS CLOACAS DEL ESTADO







El ex fiscal jefe Anticorrupción y el hoy director del Centro de Inteligencia sobre Terrorismo y Crimen Organizado requirieron a Telefónica, saltándose a la jueza, datos personales de funcionarios y guardias civiles para acusarlos falsamente y así encubrir a altos dirigentes del PP de la Comunidad de Madrid como Ignacio González y Francisco Granados. Moix era el fiscal superior de Madrid; Olivera dirigía la UDEF y tres años después pondría en marcha la 'brigada política' de Interior.












Quizá sea el caso más vergonzoso y delictivo de los ideados en las cloacas del Estado, ya que no sólo se encubrió a políticos corruptos sino que para ello se destruyó a funcionarios inocentes.



Los dos máximos responsables de combatir la delincuencia económica, en la Policía y en la Fiscalía de Madrid, actuaron fuera de la Ley –según ha podido verificar Público al obtener los documentos originales– para encubrir a los líderes del PP mediante un montaje jurídico-policial que provocó el encausamiento de varios inocentes; funcionarios y guardias civiles cuyas carreras quedaron arruinadas mientras se iban de rositas los verdaderos cabecillas del escándalo del espionaje interno en el Partido Popular que estalló en 2009.







La maniobra ilícita fue posible porque el entonces fiscal superior de Madrid, Manuel Moix Blázquez, cumplió las instrucciones del comisario jefe de la Unidad de Delitos Económicos y Fiscales (UDEF), José Luis Olivera Serrano, para investigar selectivamente a esos guardias –que precisamente se habían negado a participar en la trama– y dejar fuera de las pesquisas a los jefes de la Dirección General de Seguridad de la Comunidad de Madrid, quienes ordenaron los seguimientos. Además estos últimos, Sergio Gamón Serrano y Miguel Castaño Grande, encabezaban la lista de denunciados –como se puede ver en el documento que se muestra en el margen izquierdo [clicando en el extremo superior izquierdo, se amplía]– por dos de las víctimas del espionaje: el vicealcalde de Madrid Manuel Cobo Vega y el consejero de Justicia Alfredo Prada Presa.



A pesar de que en la denuncia que origina la causa queda claro que los dos

Una Catalunya independent necessitarà el seu propi exèrcit



DEFENSA







Dorcha Lee
Foto: U.S. Army
Barcelona. Dijous, 10 d'agost de 2017
















Un ciutadà qualsevol entén la necessitat de tenir una policia, però potser li costa d'entendre per què un estat pacífic ha de tenir un exèrcit. Això és perfectament comprensible si mai no ha tingut experiència personal dels horrors de la guerra, o si la defensa nacional no està inclosa integralment en els programes d'educació cívica a l'escola, com sembla ser el cas de Catalunya.



A Catalunya, l'antipatia actual cap a tenir un exèrcit té les arrels en els foscos anys de la Guerra Civil de 1936-1939 i les seves seqüeles. Aquesta antipatia està dirigida especialment a l'Exèrcit espanyol i també ha donat lloc a un sentiment antimilitar més ampli, més general, entre els catalans. No seria el cas d’altres països com Suècia, on el manteniment d'un exèrcit eficaç és àmpliament acceptat com un factor clau en la preservació de la pau durant més de dos-cents anys.



Però, per què tenir un exèrcit? La resposta simple és que tots volem la pau i la llibertat. La llibertat mai no és, per desgràcia, gratuïta, i el món mai no ha estat veritablement en pau. La dura realitat de la vida és que tots els Estats necessiten forces armades per preservar la pau i evitar la guerra. D'altra banda, la lliçó permanent de la història és que aquells països que no tenen forces armades per