OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC
La declaració com a pèrits dels doctors John Paul Lederach i Jesús Castañar afebleix el fiscal i pràcticament enterra l'acusació de rebel·lió
Per: Josep Casulleras Nualart
22.05.2019 21:12
Un estudiant, un advocat, un bomber, un jubilat, un enginyer informàtic, una dissenyadora gràfica… Gent que ha passat per la sala del Tribunal Suprem espanyol on es fa el judici contra el procés i que ha anat explicant l’experiència personal que van tenir com a votants de l’1-O. Els fiscals hi van voler burxar, però tots van deixar prou clar que havien anat a votar perquè sabien que era un dret que tenien, i que és clar que sabien que aquell referèndum havia estat prohibit pel Tribunal Constitucional, i que havien enviat milers de policies espanyols a Catalunya per a impedir-lo. I molts d’ells, molts que no pensaven anar a votar, ho van acabar fent perquè van veure com atonyinaven la gent, la seva gent, conciutadans. La repressió no va impedir l’1-O; el va esperonar. I això que durant més de tres mesos de judici s’ha volgut presentar com una prova d’una violència rebel ha tingut avui una explicació acadèmica, rotunda i clara, que posa en evidència els dos-cents policies que han testificat en aquest judici i sobretot la mirada plana, obstinada i gairebé infantil del fiscal sobre un conflicte polític, qualsevol conflicte. Perquè avui han vingut al Suprem dos senyors, els sociòlegs John Paul Lederach i Jesús Castañar, que en la seva declaració com a pèrits han avalat el caràcter pacífic de les mobilitzacions d’aquella tardor, i han complicat al tribunal l’argument de la pretesa violència amb què s’hauria de sostenir una condemna per rebel·lió o per sedició.
L’argument dels Mossos d’Esquadra com a cos armat al servei de la rebel·lió es va desmentir ben aviat, en aquest judici. El de la violència de ‘la massa’ fins ara s’havia
