Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris premsa internacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris premsa internacional. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 d’octubre del 2023

Per què Israel no ha començat encara l’ofensiva a Gaza?

 

 

MÓN - The Washington Post

 

La principal discussió és si pot assolir els seus objectius a Gaza amb una invasió terrestre.

 

 


 

 

The Washington Post

26.10.2023 - 21:40

 

The Washington Post · Adam Taylor

 

Després de l’atac d’Hamàs contra Israel el 7 d’octubre, alguns esperaven que Israel emprengués gairebé immediatament una ofensiva terrestre contra Gaza. En un discurs a la nació poc després d’aquell atac, que va deixar 1.400 israelians morts, segons les xifres oficials, el primer ministre Benjamin Netanyahu va afirmar que havia ordenat “una àmplia mobilització de les reserves per a lluitar a una escala i intensitat que l’enemic no ha experimentat fins ara”.

No obstant això, malgrat una ràpida mobilització que va fer que centenars de milers de reservistes israelians s’unissin a les seves unitats i malgrat les declaracions que les forces de defensa d’Israel es troben “preparades”, no ha començat cap ofensiva terrestre. Tal com informa el meu col·lega Steve Hendrix d’Israel estant, hi ha cada vegada més dubtes sobre aquest aparent retard. “Tant els que anhelen que comenci la guerra terrestre com els que la temen cerquen pistes”, escriu.

Les tropes terrestres israelianes es van retirar unilateralment de la franja de Gaza el 2005 i van imposar un blocatge terrestre, aeri i marítim dos anys més tard, quan Hamàs va aconseguir el poder. D’ençà de llavors hi han tornat temporalment dues vegades: durant l’operació Plom Fos (2008-2009) i durant l’operació Marge Protector (2014).

Israel ha indicat que aquesta vegada serà una operació molt més gran, per la violència exercida per Hamàs, amb l’objectiu no solament de desgastar Hamàs, sinó de destruir-la per sempre. Però, tot i que

dilluns, 10 d’octubre del 2022

Atac aeri contra Kíiv després de mesos lluny de la primera línia de foc

 

 

UCRAÏNA

 

 

Les forces russes han tornat a atacar la capital ucraïnesa, fins al moment s'han reportat quatre explosions 

 

 

Judit Pellicer
Foto: @motytchak
Barcelona. Dilluns, 10 d'octubre de 2022. 08:37
Actualitzat: Dilluns, 10 d'octubre de 2022. 10:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

 

Des de primeres hores d'aquest matí la capital ucraïnesa ha estat el blanc d'un nou atac aeri per part de Rússia. Diversos míssils han impactat en punts de Kíiv, segons han alertat els mitjans locals. De moment, la informació que hi ha al respecte és limitada, tanmateix, les agències ucraïneses apunten que s'han registrat quatre explosions. L'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, ha afirmat que les explosions s'han concentrat en el districte de Xevtxenko, el qual inclou el nucli antic de la ciutat. 

 

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha dirigit als ciutadans d'Ucraïna a través de Telegram i els ha advertit:

dimarts, 4 d’octubre del 2022

Ucraïna segueix guanyant terreny a Rússia

 

 

L'ATAC RUS A UCRAÏNA

 

 

El Kremlin diu que consultarà la població per definir les fronteres de les regions annexionades

 

 

Sònia Sánchez 

 

 


 

 

 

BarcelonaNomés quatre dies després que el Kremlin declarés l'annexió de quatre províncies ucraïneses a Rússia, les tropes de Vladímir Putin segueixen perdent territori en aquestes àrees. Si durant el cap de setmana les tropes ucraïneses van arrabassar la ciutat de Liman de mans russes, bastió clau a la província oriental de Donetsk, aquest dilluns es confirmaven alguns avenços significatius també en el front sud. Les mateixes autoritats russes instal·lades en la regió de Kherson admetien que l'exèrcit ucraïnès ha aconseguit èxits importants i ha recuperat terreny a Dudtxani, ubicada a l'est del riu Dnipro. La localitat està 40 quilòmetres riu avall d'allà on diumenge hi havia la principal batalla entre tropes russes i ucraïneses. 

 

"La situació és tensa, diguem-ho així", explicava el líder rus a Kherson, Vladímir Saldo. I el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, confirmava en el seu discurs televisat diari que les tropes de Kíiv han recuperat dues localitats a la regió de Kherson, Arkhanhelske i Miroliubivka, situades a 70 i 50 quilòmetres de Dudtxani, respectivament. Així doncs, les tropes ucraïneses guanyen terreny en els dos fronts, cosa que

dijous, 2 de juny del 2022

El 'Frankfurter' avisa de l'auge colonialista a Espanya (i de com Portugal l'alliçona)

 

 

PORTUGAL

 

Remarca que sense les revoltes colonials, no hauria caigut el règim autoritari portuguès 

 

Lluís Bou
Barcelona. Dimecres, 1 de juny de 2022. 16:16
Temps de lectura: 2 minuts  

 


 

 

El Frankfurter Allgemeine Zeitung, considerat el principal diari alemany, ha avisat de l'auge colonialista a Espanya per la negativa a replantejar-se la part fosca de la seva història, al contrari del que fa Portugal. El rotatiu detalla que la lectura crítica del passat és un criteri que segueixen Portugal, França i Bèlgica, però que a Espanya el discurs espanyolista va en sentit totalment oposat. "Aquests països s'estan reconciliant amb el passat colonial, però a la veïna de Portugal, a Espanya, hi regna el silenci. En aquest país els qui parlen són els apologetes, i reivindiquen amb orgull el patrimoni espanyol, amb l'argument que va portar la civilització, l'idioma i el cristianisme a Amèrica Llatina", detalla. El nacionalisme espanyol està en plena ofensiva.

Segons el diari, a Portugal, que tenia un passat colonial semblant a l'espanyol, s'està fent una lectura crítica del passat. A Lisboa s'està construint un monument als esclavitzats per Portugal al llarg de la Història. "Un monument als esclaus espanyols seria impensable al centre de Madrid", sentencia. El rotatiu explica que al Campo das Cebolas de Lisboa s'hi aixecarà una plantació de canya de sucre d'alumini negre, que recordarà els 400 anys d'esclavatge. És a prop d'on desembarcaven els esclaus africans, des d'on els portuguesos els traslladaven a Europa o Amèrica Llatina. En total hi van passar 6 milions de persones. "A la capital de l'antiga potència colonial no li manquen monuments a conqueridors i descobridors. Però el costat fosc de la història havia quedat fins ara invisible. Per primer cop, el Memorial as Pessoas Escravizadas recordarà les persones esclavitzades per Portugal", explica.

El Frankfurter detalla que fins ara Portugal bevia del relat sobre el colonialisme de la dictadura d'António de Oliveira Salazar, que explicava un "conte de fades" i assegurava que el colonialisme portuguès va ser molt més benigne, i totalment diferent del de França o Bèlgica. "Una visió acrítica de la gloriosa història dels descobridors portuguesos", resumeix. Però considera que això està canviant. "L'any passat, en l'aniversari de la Revolució dels Clavells, el president Marcelo Rebelo de Sousa, de 73 anys, fill del darrer ministre colonial, va fer una crida als portuguesos perquè assumeixin l'esclavatge, el racisme i el patiment de les guerres colonials: haurien de mirar el passat amb els ulls dels colonitzats i no només amb els dels colonitzadors, i va advertir de no caure en un "culte acrític de glorificació de l'imperi portuguès". 

Segons el diari, sense les revoltes colonials d'Angola, Guinea-Bissau i Moçambic, que van obligar a mobilitzar un milió de soldats, el règim autoritari de Portugal difícilment s'hauria acabat. "El 1975 totes les colònies s'havien independitzat i centenars de milers de persones van tornar a la seva pobre mare pàtria. A Portugal encara es discuteix si eren retornats o refugiats. També per ells, el passat colonial està molt més present a Portugal que a la veïna Espanya, que va perdre Cuba i Filipines a finals del segle XIX", manifesta.



 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/frankfurter-revela-auge-colonialista-espanya-portugal-llicons_766413_102.html

 

 

 

dilluns, 4 d’abril del 2022

Periodistes internacionals documenten la massacre russa de civils a Butxa

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Kremlin ha negat haver orquestrat la matança, tot i les evidències que han publicat desenes de periodistes internacionals  

 





Per: Redacció

04.04.2022  14:32

 

 

La retirada de l’exèrcit rus de Butxa, una ciutat de poc més de 30.000 habitants a la rodalia de Kíiv, ha descobert una autèntica massacre de civils. Segons que ha informat la fiscal general ucraïnesa, Irina Venediktova, les tropes ucraïneses han trobat 410 cadàvers en les zones alliberades a la regió de Kíiv, entre les quals hi ha Butxa, però també Irpin i Hostomel.

 

[EN DIRECTE] Tota la informació d’última hora sobre la invasió russa d’Ucraïna 

 

Ucraïna, la Unió Europea i els Estats Units han acusat Rússia de crims de guerra i genocidi, però el Kremlin ha negat haver orquestrat la matança, tot i les evidències que han publicat desenes de periodistes internacionals. En les imatges publicades  les darreres hores es veuen cadàvers abandonats al carrer, alguns amb les mans lligades, i també una fossa comuna al costat d’una església.

 

 


 

 

 

“Estic profundament impactat per les imatges de civils assassinats a Butxa. És essencial que es faci una investigació independent que comporti que es retin comptes de manera efectiva”, ha dit el secretari general de l’ONU, António Guterres. Ara per ara,

dijous, 10 de febrer del 2022

The Economist degrada Espanya a la categoria de democràcia defectuosa

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El Democracy Index rebaixa la nota de l'estat espanyol arran de la crisi constitucional per a renovar el Consell General del Poder Judicial

 

 


 


Per: Redacció

10.02.2022  08:37

 

 

L’estat espanyol no és una democràcia plena segons el Democracy Index, que publica anualment la revista The Economist. La puntuació espanyola s’ha deteriorat sensiblement aquest darrer any i ha passat de 8,12 punts a 7,94. D’aquesta manera, l’estat espanyol ha baixat a la categoria de democràcia defectuosa. L’estat francès manté la puntuació (7,99) i un any més tampoc no serà considerat una democràcia plena.

 

La fal·làcia de la “democràcia plena espanyola”, al descobert

 

 

The Economist argumenta que la degradació de categoria es deu sobretot a la preocupació per la independència judicial. Fa fent referència a la crisi constitucional que ha impedit de renovar

dilluns, 13 de setembre del 2021

El corresponsal de The Economist critica la portada manipulada d’El Mundo sobre la Diada

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Jo hi era i puc confirmar que la manifestació independentista de dissabte va ser potser 10-20 vegades més gran", ha dit Lane Greene  

 





Per: Redacció

13.09.2021  11:27

 

 

El corresponsal de The Economist a l’estat espanyol, Lane Greene, ha criticat la portada manipulada que El Mundo va publicar ahir sobre la manifestació de la Diada, intentant que semblés que havia estat minoritària. “Jo hi era i puc confirmar que la manifestació independentista de dissabte va ser potser 10-20 vegades més gran del que sembla indicar. Per descomptat, és difícil demostrar un engany intencionat per part dels editors. Però aquesta no és la foto que hauria triat”, ha assenyalat Greene.

 

El diari titulava “La Diada més dividida i desangelada” i mostrava una fotografia en què pràcticament no es veuen manifestants. Sembla que sigui una fotografia de la manifestació sencera, però és presa en el moment en què la capçalera havia girat de Via Laietana cap a l’esquerra. Darrere de la capçalera es veu un carrer buit, el Passeig de Colom, el que

dilluns, 19 de juliol del 2021

'Le Monde' posa el crit al cel per l'espionatge de Pegasus

 

 

ESPIONATGE

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Unsplash / Filiberto Santillán
Barcelona. Dilluns, 19 de Juliol 2021. 12:42
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

Una investigació de diversos mitjans internacionals ha revelat que el programari Pegasus s'hauria utilitzat per espiar periodistes, activistes i advocats. A partir d'una llista de 50.000 telèfons mòbils afectats, que va aconseguir Amnistia Internacional i l'ONG Forbidden Stories, diaris com The Washington Post han assegurat que hi ha centenars d'executius d'empreses, personalitats religioses, acadèmics, empleats d'ONG, així com polítics.

 

El principal diari francès, Le Monde, ha posat el crit al cel i ha dedicat una editorial a criticar les pràctiques d'espionatge a través dels dispositius de telèfon mòbil. El programa Pegasus és el mateix que s'hauria utilitzat per espiar l'expresident del Parlament Roger Torrent i el regidor de l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall, segons va revelar una investigació de El País i The Guardian al juliol 2020.

 

Le Monde qüestiona i carrega contra l'espionatge d'aquest tipus i assegura que durant molts anys no s'ha investigat prou sobre aquesta pràctica ja que sempre s'ha justificat el seu ús en el marc de

dimarts, 4 de maig del 2021

Cuixart i els presos polítics, “un maldecap” per a Espanya, a la portada de The New York Times

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El diari nord-americà assegura que les acusacions de sedició eren "draconianes" i han desencadenat un "problema polític" a l'estat  

 




 

 Per: Redacció

04.05.2021  09:20

 

 

La versió internacional de The New York Times publica avui un reportatge sobre Jordi Cuixart: “Un criminal o un màrtir? Un presoner suscita un dilema polític a Espanya.” El diari repassa la trajectòria i la situació del president d’Òmnium Cultural, que és empresonat als Lledoners amb una condemna de nou anys per sedició.

 

“Per les autoritats espanyoles, Cuixart és un perillós criminal, condemnat per sedició per haver encapçalat una manifestació, mentre ell i altres líders independentistes intentaven

dilluns, 15 de febrer del 2021

La premsa internacional exalta l'avenç independentista a Catalunya

 

 

ELECCIONS CATALUNYA

 

 

Alba Domingo
Foto: Pixabay
Barcelona. Dilluns, 15 de febrer de 2021. 08:51
Actualitzat Dilluns, 15 de febrer de 2021. 10:23

 

 


 

 

Les eleccions catalanes al Parlament d'aquest 14-F han aixecat de nou rebombori entre la premsa internacional. La majoria de diaris europeus i americans han fixat la seva mirada en el percentatge de vots independentistes, que ha crescut encara més en aquests comicis. Grans diaris com Le Monde, el The Washington Post o la BBC exalten l'ampliació de la majoria independentista també en escons i vaticinen un escenari molt similar al que hi havia fins ara. 

 

Tots llegeixen els resultats de la mateixa manera: "Victòria independentista". I també tots ells fan un crit d'alerta: "La ultradreta i el feixisme han entrat al Parlament català".

 

La mirada europea

dijous, 22 d’octubre del 2020

Horton, 'The Lancet': "La gestió espanyola de la Covid ha estat una catàstrofe"

 

 

CORONAVIRUS

 

 

Núria Casas
Barcelona. Dijous, 22 d'octubre de 2020. 05:30
Actualitzat Dijous, 22 d'octubre de 2020. 09:56

 

 

 


 

 

 

Richard Horton és l'editor i director de The Lancet, la revista més important en medicina arreu del món. El passat mes de gener va ser el primer en parlar de l'amenaça d'una epidèmia mundial causada pel coronavirus. Aleshores, aquella paraula era estranya o molts, directament, ni n'havíem sentit parlar. Menys d'un any després el temps li ha donat la raó, i ell mateix admet que ara se l'escolten més i s'ha fet famosa una revista 100% científica que prèviament no despertava cap interès mediàtic. Les seves editorials han estat molt dures contra la gestió de la pandèmia a l'estat espanyol. 

 

Horton és professor honorari en la London School of Hygiene and Tropical Medicine i al University College of London. És membre del Consell de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i presideix el Consell de la Xarxa de Mètriques de la Salut, una associació sanitària global amb seu a Ginebra que es dedica a millorar els sistemes d'informació sanitària. Viu a Londres amb la seva dona i la seva filla i carrega també contra el govern de Boris Johnson. De fet, critica la gestió del coronavirus de la Gran Bretanya situant-la al mateix nivell que Espanya.

 

En què s'ha equivocat el govern de Pedro Sánchez?

dijous, 15 d’octubre del 2020

El 'Frankfurter', fulminant: “Espanya ha perdut el control”

 

 

PREMSA INTERNACIONAL

 

 

 

Jordi Palmer
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 15 d'octubre de 2020. 07:21
Actualitzat Dijous, 15 d'octubre de 2020. 09:11

 

 

 


 


“Espanya ha tornat a perdre el control”. Així comença un fulminant article que publica el Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ), el diari més influent d’Alemanya, i que és tot un torpede a la línia de flotació del govern espanyol, incapaç d’afrontar la segona onada del coronavirus.

 

Segons aquest mitjà, la realitat ha deixat en evidència el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el qual donava la pandèmia per controlada al mes de juliol, falsedat que ha portat a prendre mesures dràstiques, entre les quals la declaració de l’estat d’alarma a Madrid.

 

Aquesta segona onada de la Covid-19 demostra, segons el FAZ, que “a Espanya s’ha après poc de la primera onada” i afegeix una altra afirmació encara més contundent: “El lideratge no està a l’altura de la crisi” i apunta que enmig de la crisi hi ha importants xocs polítics i que la coalició governamental “lluita contra la dreta” com si estigués en campanya electoral.

 

“Fracàs de l’Estat”

dilluns, 28 de setembre del 2020

Ressò internacional de la destitució de Torra: Sánchez ja no és el dialogant

 

INHABILITACIÓ

 

 

 

Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 28 de setembre de 2020. 17:30
Actualitzat Dilluns, 28 de setembre de 2020. 17:51

 

 

 

 


 

 

 

 

La decisió del Tribuna Suprem de destituir el president Quim Torra ha obtingut un ressò mediàtic mundial, i té repercussions polítiques immediates. Els principals mitjans estan retirant amb un punt decepció al president espanyol, Pedro Sánchez, la imatge que tenia de solucionador del conflicte a través del diàleg, i molts d'ells ja parlen de "nova escalada" a Catalunya.

 

Alguns es pregunten també si s'obrirà una crisi política a nivell d'estat.

 

The New York Times

"Els polítics [espanyols] han fracassat en la resolució del bloqueig independentista, i cada cop més ho han deixat gestionar-ho als jutges"

divendres, 18 de setembre del 2020

El 'Frankfurter' avisa: Enduriment dels fronts de conflicte, i diàleg tocat

 

JUDICI TORRA

 

 

 

 

Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 18 de setembre de 2020. 15:43
Actualitzat Divendres, 18 de setembre de 2020. 15:43

 

 

 

 

 


 

 

 

 

El Frankfurter Allgemeine, considerat el principal diari alemany, ha pronosticat que a Catalunya s'acosten temps de resistència. El diari dona per fet que la possible inhabilitació de Torra no serà un passeig. "[El president] no es farà enrera quan li retirin el càrrec", ha indicat, mentre recorda que serà el segon mandatari català cessat després de Carles Puigdemont. Apunta que "s'enduriran els fronts de conflicte" i veu molt tocat l'hipotètic diàleg Barcelona-Madrid.

 

Segons el diari, la conseqüència d'això és que en els pròxims mesos i haurà eleccions catalanes, i que "alhora s'enduriran els fronts de conflicte que hi havia des de fa anys, quan el govern de Madrid estava a punt d'inicial un nou diàleg". El Frankfurter Allgemeine és un dels rotatius internacionals

dijous, 17 de setembre del 2020

Un diari austríac alerta de més tensió a Espanya (i se'n fa creus)

 
 
 
ÀUSTRIA
 
 
 
 
 
 
Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 16 de setembre de 2020. 16:25
Actualitzat Dijous, 17 de setembre de 2020. 08:55
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
 
 
 

El diari austríac Der Standard ha alertat que en la política espanyola s'hi pot instal·lar encara més tensió per la possible implicació de l'expresident Mariano Rajoy en el cas Kitchen, i se'n fa creus perquè això està coincidint amb la crisi sanitària del coronavirus​ i "la situació política interna del país, ja de per si conflictiva", en al·lusió al conflicte entre Catalunya i l'Estat.

 

El rotatiu es mostra preocupat perquè això pot afectar els pressupostos del govern de Pedro Sánchez, pas previ per fer ús de les ajudes de la UE. "Mentre la picabaralla política interna creix en intensitat, el país, amb un PIB que s'espera que s'ensorri més d'un 10% aquest any per les conseqüències de la pandèmia, necessita de forma urgent

divendres, 21 d’agost del 2020

La premsa europea no es creu que Abdelbaki Es Satty estigui mort




El mitjà holandès ‘De Groene Amsterdammer’ qüestiona la celeritat de les autoritats espanyoles per declarar mort el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils

 



 Redacció 20/08/2020















Pocs dies després del tercer aniversari dels atemptats terorristes de Barcelona i Cambrils, la premsa europea torna a questionar la versió oficial. Un mitjà holandès no es creu que Abdelbaki Es Satty estigui mort i per aquesta raó ha realitzat un extens reportatge dels fets.



El setmanari De Groene Amsterdammer, una de les publicacions més consultades a tota Holanda, apunta com el cos del cervell dels atemptats és dels únics que no s’ha pogut identificar, a partir de les restes biològiques obtingudes a la casa d’Alcanar.



En aquest sentit, les investigacions periodístiques censuren la celeritat del govern espanyol de Rajoy i la justícia per tancar tot el que envolta Es Satty. Fins i tot, De Groene torna a situar al centre del debat públic, la possibilitat que l’Imam fos confident del CNI.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/la-premsa-europea-no-es-creu-que-abdelbaki-es-satty-estigui-mort/ 


dijous, 6 d’agost del 2020

Bloomberg adverteix que la fuga de Joan Carles impulsa de nou l'independentisme



MONARQUIA






Lluís Bou
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 5 d'agost de 2020. 16:11
Actualitzat Dimecres, 5 d'agost de 2020. 17:31



















Bloomberg, la gran plataforma mediàtica dels EUA sobre economia, ha advertit que la fuga de Joan Carles I deixa tocada la Constitució del 1978, i està impulsant "una nova embranzida independentista a Catalunya", perquè torna a apreciar que té una oportunitat.



"La humiliació pública del rei emèrit de 82 anys respon a un esforç desesperat per apuntalar la monarquia espanyola: Felip VI, l'actual monarca, ha treballat durant mesos per aïllar-se dels creixents problemes legals del seu pare. Però no només és la monarquia la que està en joc. Menys de tres anys després que els independentistes de la comunitat nord-est de Catalunya intentessin forçar una ruptura amb Espanya, les decisions de la

dimarts, 7 de juliol del 2020

La premsa alemanya es fa ressò de la possible participació dels serveis secrets espanyols als atemptats del 17-A




“Ja no és un secret que el cap dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils va tenir complicitats amb el servei secret espanyol”, explica la revista alemanya







Àlex Huguet 07/07/2020






Alguns dels assistents a l'acte celebrat al Pla de l'Ós, a la Rambla de Barcelona, per recordar les víctimes de l'atemptat del 17-A dos anys després, el 17 d'agost de 2019. (Horitzontal)







La prestigiosa revista alemanya Telepolis, ha dedicat un extens article a explicar i ampliar les sospites que poden fer pensar que els serveis secrets espanyols van “ser partidaris” de l’atemptat jihadista del 17 d’agost de 2018 a La Rambla de Barcelona i a Cambrils.



Entre altres coses, el Telepolis comenta que és “sospitós” que l’imam era un defensor del servei secret, que els terroristes supervivents no van ser acusats d’assassinat i que cada cop

dijous, 28 de maig del 2020

Els escàndols de Joan Carles "esquitxen" el seu fill Felip, diu Le Monde a la portada




El diari parisenc escriu que "les sospites reiterades minen la credibilitat de la monarquia espanyola"







El rei Joan Carles amb Felip durant la seva abdicació | Casa Reial
El rei Joan Carles amb Felip durant la seva abdicació | Casa Reial






per Salvador Cot Director

"Un maletí ple de bitllets. Un vell rei devorat per la passió per les dones i els diners. Una aristòcrata alemanya potser massa xerraire. Donatius generosos dels països del Golf. Un gestor de fons i un advocat sense escrúpols a Ginebra. Sense oblidar una fundació opaca, amb domicili a Panamà ... Tots els ingredients d'un thriller politico-financer estan reunits a l'escàndol que ataca la monarquia espanyola des de principis de març"... Així comença el text de Le Monde, que avui destaca un perfil del rei emèrit espanyol com a fotografia principal de la portada de la capçalera més influent de França. Títol: "L'aura perduda de Joan Carles". Subtítol: "Les sospites reiterades minen la credibilitat de la monarquia espanyola".



Segons el diari parisenc, totes aquestes revelacions "no paren d'embrutar la Corona i d'esquitxar el seu fill Felip VIè". Le Monde explica que Felip de Borbó ha intentat marcar distàncies respecte al seu pare anunciant que renunciarà a una herència futura i retirant-li l'assignació. Però, tot i així,

dimecres, 27 de maig del 2020

La crisi interna del 'deep state' espanyol arriba a Alemanya



CORONAVIRUS



Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 27 de maig de 2020













La crisi interna que ha posat de manifest el deep state espanyol, amb un enfrontament públic entre el govern i la Guàrdia Civil, ha arribat a Alemanya. El principal diari alemany, el Frankfurter Allgemeine, que fa dies que es mostrava preocupat per la coincidència d'una crisi econòmica amb la polarització política, ara ja parla directament de "tempesta" i no secunda Pedro Sánchez.


El rotatiu explica que tot deriva de la pregunta de si "el Dia de la Dona era més important que protegir-se del coronavirus", i explica com a partir d'aquí ha començat una deriva endimoniada. L'oposició acusa el govern del PSOE i Podemos "d'haver permès la manifestació per raons ideològiques, quan ja coneixia el perill del coronavirus". "I un tribunal està considerant el cas", afegeix.


"La disputa política ferotge s'ha convertit ara en una batalla legal", explica, i precisa que tot s'ha complicat molt més encara amb "fortes onades (hohe Wellen)" quan en la crisi ha