Agents turcs que vigilen la frontera entre Turquia i
Síria disparen i apallissen civils que fugen de la guerra al país veí.
En plena ofensiva del règim sirià i l’aviació russa sobre la ciutat
d’Alep, els agents turcs aturen famílies senceres i les obliguen a tornar enrere: s’han d’instal·lar en camps improvisats que els bombardejos tampoc no respecten. Els testimonis i vídeos difosos per l’organització pro drets humans Human Rights Watch (HRW)
acaben de tirar per terra la idea que Turquia sigui un país segur per
als refugiats, com pretén la Unió Europea.
L'accident s'ha produït al terme municipal de Perales a l'altura del quilòmetre 35 de l'A-3.
L'aeroport de Sabadell (Fotografia: AENA)
Tres persones han mort en un accident d’avioneta que s’ha estavellat a
la Comunitat de Madrid per causes que encara es desconeixen, segons que
ha informat el servei d’emergències 112 d’aquesta comunitat. L’aeronau
s’havia enlairat de l’aeròdrom de Sabadell.
L’accident s’ha produït, per causes que es desconeixen, poc després de les dues del migdia a la zona del municipi madrileny de Perales, concretament a l’altura del quilòmetre 35 de l’A-3. La zona de l’accident es troba fora de la zona urbanitzada.
Es van produir diverses explosions amb còctels molotov.
Atac a una discoteca del Caire, la capital d'Egipte, que ha causat dotze
morts. Els fets han tingut lloc a un local d'un barri de l'oest de la
ciutat, on aquesta matinada s'han produït explosions de còctels molotov,
que han causat un incendi posterior.
De
moment es desconeixen més detalls sobre els fets, més enllà que els
autors de l'atemptat haurien arribat a la discoteca en motocicletes.
Entre els morts hi ha una dona que s'ha immolat a l'edifici que era assaltat pels agents.
El govern francès ha confirmat que l’operació policíaca a
Saint-Denis, al nord de París, ha acabat, després de gairebé set hores,
segons ha dit el seu portaveu, Stéphane Le Foll. La intervenció ha
acabat amb almenys dos morts i set detinguts, segons la premsa francesa.
La fiscalia ha confirmat, de moment, només, la mort d’una dona que s’ha
immolat a l’edifici, i que segons la premsa hauria tingut contactes amb
el cervell dels atemptats, el gihadista belga Abdelhamid Abaaoud. Per
la seva banda, la policia francesa ha informat que cinc agents han estat
ferit lleus.
Pel que sembla hi han hagut diversos atemptats amb arma de foc i explosius simultanis a almenys tres localitzacions al desè i onzè districtes de la ciutat de París. Un ha estat a la terrassa d'un restaurant al centre de la ciutat que hauria deixat diverses persones mortes.
Els mitjans de comunicació parlen de 40 morts i diversos ferits, confirmats per la policia.
Al centre de la ciutat, a prop de la plaça de la República, a la sala de concerts Le Bataclan hauria tingut lloc un dels tirotejos. Els assaltants haurien pres uns 60 ostatges.
Primeres imatges de l'accident al diari francès 'Sud Ouest'.
Accident mortal a la ciutat francesa de Libourne, al centre oest del país.
Un autobús en què viatjaven jubilats que anaven d'excursió i un camió
que transportava troncs han topat frontalment a primera hora del matí i
s'ha produït un gran incendi.
La cadena BFMTV ha difós les primeres imatges del sinistre, preses per un testimoni
És el balanç de les pluges torrencials de dissabte a la nit entre Canes i Niça.
Cotxes amuntegats a causa del temporal a França.
|
AFP
Almenys disset persones han mort a la Costa Blava francesa com
a conseqüència d'una violenta tempesta de pluja que ha provocat aquest
dissabte al vespre inundacions en una desena de ciutats i ha
causat importants danys materials. El balanç pot empitjorar perquè
quatre persones més estan desaparegudes sense que les autoritats
franceses tinguin gaires esperances de trobar-les en vida, ja que la
seva pista es perd en l'interior de subterranis que es van inundar i
l'accés als quals és molt complexe.
Es tracta de la tempesta més mortífera que ha viscut França des del 1990,
una violència que el president francès, François Hollande, que ha
visitat la zona sinistrada, ha considerat es deu a la intensitat de les
pluges i la inesperada arribada del fenomen. Tot i que els serveis
meteorològics havien llançat el nivell taronja de vigilància, ningú
podia esperar que la zona situada entre Niça i Canes rebria gairebé 200
litres per metre quadrat en menys de tres hores.
Ha estat un cop violent fins i tot en una regió acostumada a
la gota freda en aquesta època de l'any, però que s'ha vist sorpresa
quan en tres hores ha plogut tant com en dos mesos. Un fenomen
"sobtat", segons les autoritats, que s'ha vist amplificat perquè la zona
concentra elevats nivells d'urbanització, cosa que ha fet que l'aigua
convertís els carrers i carreteres en torrents que han arrossegat al seu
pas tot allò que trobaven.
La majoria de les víctimes mortals s'han vist arrossegades
per aquest fenomen. La pitjor part s'ha l'ha emportat la ciutat de
Mandalieu-la-Napoule, situada al costat de Canes, on el nombre
de mors s'ha elevat a set. Es tracta de persones que van baixar al seus
garatges subterranis per treure els vehicles i es van veure sorpresos
per la tromba d'aigua que els va submergir de forma mortal.
A Canes s'han registrat dos morts, la d'una dona de 60 anys arrossegada pel corrent quan passejava pel carrer
i la d'una altra persona el cos de la qual ha estat trobat en un
garatge, un balanç que pot empitjorar ja que almenys dues persones més
estan desaparegudes.
Al nord de Canes, en el municipi de Vallauris, tres membres d'una
mateixa família han mort quan malgrat les advertència dels veïns, van
intentar passar amb un cotxe per sota un túnel i van quedar bloquejats a
l'interior. Més cap a l'est, a la localitat de Biot, les pluges van
provocar la crescuda del riu Brague, que es va desbordar i les aigües
van arribar fins a una residència d'avis, on tres persones grans
van morir quan estaven a la planta baixa de l'edifici. Hollande ha
assegurat que es declararà l'estat de catàstrofe natural i que les
indemnitzacions als afectats es pagaran en un termini de tres mesos.
Eren una redactora i un càmera d'una cadena afiliada a la CBS. L'autor dels crims s'ha suicidat.
Agències
El moment del tret als periodistes
Un home ha matat avui a trets una periodista i un càmera
d'una emissora afiliada a la cadena de televisió CBS a Virgínia, al sud
dels EUA, mentre informaven en directe, ha comunicat la cadena. Al cap
de dues hores, l'assassí s'ha suicidat.
La periodista Alison Parker i el càmera Adam Ward, de la WDBJ-TV de la
localitat de Roanoke, han mort pels trets del desconegut, sense
que de moment se sàpiga el mòbil del tiroteig. El governador de Virgínia
ha dit que l'autor seria un antic empleat de la cadena de tv. L'autor dels crims, Vester Lee Flanagan, s'ha suïcidat en veure's acorralat per les forces de seguretat, segons la CNN.
La policia investiga el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) com a possible autor d'almenys dos dels atemptats.
Membres de les forces especials de la policia turca després de l'atac a la comissaria. HUSEYIN ALDEMIR/REUTERS
Quatre persones han mort aquest dilluns a Istanbul i 10 més han resultat ferides en un atac suïcida amb cotxe bomba contra una comissaria
i en el posterior tiroteig entre els atacants i les forces de
seguretat. Poc després, dues persones han atacat també el consolat dels
Estats Units, en un tiroteig que ha acabat sense ferits.
Simultàniament, un vehicle blindat de la policia explotava a causa d'una mina terrestre i matava quatre oficials. Al cap de no gaire estona, presumptes militants kurds mataven un soldat turc i en ferien set més després d'obrir foc contra un helicòpter de rescat.
Segons informa la televisió turca CNNTurk, poc després de mitjanit un
cotxe bomba ha explotat a les dependències policials del barri de
Sultanbeyli i ha causat la mort de l'atacant i l'esfondrament de part de l'edifici. Alhora, destrossava edificis i vehicles al voltant de la comissaria.
Hores després de l'atac, els policies que investigaven l'explosió han hagut de defensar-se del tiroteig d'uns desconeguts. Durant l'enfrontament han mort dos dels assaltants i el cap del departament d'investigació de la policia, Beyazit Ceken. En un comunicat, la Direcció de Seguretat d'Istanbul ha afirmat que no hi ha ferits greus, però que per precaució s'han hospitalitzat tres policies.
Segons el diari Hürriyet, la policia investiga el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la guerrilla kurda, com a possible responsable de l'atac suïcida.
L'oficina consular dels Estats Units al punt de mira
El matí del 6 d’agost del 1945 la ciutat d’Hiroshima va viure un dels
atacs més ferotges de la història de la humanitat. Estats Units hi va
deixar caure la ‘Little Boy’, la primera bomba nuclear utilitzada contra persones. L’atac atòmic havia estat precedit per un període de sis mesos d’intens bombardament estratègic
amb bombes convencionals sobre seixanta-set ciutats japoneses. Tres
dies més tard de la catàstrofe d’Hiroshima, Harry S. Truman, el
president d’Estats Units, va repetir l’ofensiva a Nagasaki, on van morir
80.000 persones més. La fi de les hostilitats entre el Japó i Estats
Units es va fer efectiva sis dies més tard i la Segona Guerra Mundial va acabar amb la capitulació del país nipó.
A causa dels bombardaments van morir 246.000 persones, 166.000 a
Hiroshima i 70.000 més a Nagasaki. La majoria de víctimes eren civils
que van morir immediatament, però són molts els qui van restar ferits de
per vida. Els sobrevivents se’ls anomena ‘hibakusha‘,
que en japonès vol dir ‘persona bombardada’. Molts d’ells, abans o
després, han sofert desfiguracions físiques i més malalties causades per
la radiació, com ara el càncer. El deteriorament genètic ha afectat
generacions posteriors, o bé en forma de malaltia o de deformació.
Fa poc TV3 va entrevistar Yoshiko Kahimoto, una hibakusha del bombardament sobre Hiroshima:
A continuació recuperem un documental nord-americà dels anys seixanta
sobre el desenvolupament de la bomba atòmica i la decisió d’utilitzar-la
contra el Japó. Aquest document el va emetre en català el Canal 33 al
programa ‘Segle XX’, presentat per un jove Joan B. Culla.
A la cultura popular, al llarg d’aquestes últimes dècades han
aparegut moltes obres que s’han centrat en el llançament de la bomba
nuclear sobre Hiroshima, la majoria amb esperit crític. És el cas
d’Akira Kurosawa, el director més representatiu del cinema japonès, que
el 1991 va dirigir ‘Rapsòdia en agost’. O ‘Creadors d’ombres’ de Roland
Joffé. Segurament, la més representativa és ‘Hiroshima mon amour‘, dirigida per Alain Resnais i que amb els anys, s’ha convertit en una de les icones de la Nouvelle vague.
Quant a la música, el 1980 els britànics The OMD van compondre la
cançó ‘Enola Gay’, nom de l’avió que va deixar caure la bomba atòmica
sobre Hiroshima. La lletra del tema musical és una crítica a un dels
gests més horribles de la Segona Guerra Mundial.
Una trentena de morts quan un home ha disparat en una platja davant d'un hotel propietat de la cadena mallorquina Riu.
Imatge de l'hotel Imperial Marhaba
Un home armat amb un Kalaixnikov ha irromput avui en un complex turístic
de Susa, a Tunísia, i ha intercanviat trets amb forces de seguretat,
segons que informa Al-Jazeera. Aquesta cadena ja parla d'una trentena de
morts, i informa que l'atacant anava vestit d'agent de policia.
L'agència Reuters indica que l'atac ha tingut lloc en una platja davant
de l'hotel Imperial Marhaba,
que és propietat de la cadena Riu Hotels and Resorts, una cadena
hotelera mallorquina. Al-Jazeera afegeix que l'atac hauria pogut tenir
lloc en dos hotels, sense especificar quins.
L'atemptat s'ha produït quan s'estava fent l'oració del divendres.
El grup terrorista ISIS ha fet explotar una bomba aquest matí a la mesquita xiïta d'Al Sadeq, al barri d'Al Sawabir
de Kuwait. En ple mes de Ramadà, l'atemptat s'ha produït mentre es feia
l'oració de divendres i ha causat almenys tretze morts i nombrosos
ferits, dos d'ells de gravetat. Segons diversos testimonis, a la
mesquita hi havia en aquell moment unes dues mil persones. Les primeres
informacions apunten que es tracta d'un atemptat suïcida comès per un
sol individu.
Considera que l'actual cap de l'Estat ha
d'aprofitar el 70è. aniversari de la fi de la II Guera Mundial per
reconèixer que el seu antecessor va abandonar milers d'espanyols
exiliats.
EP| Actualitzat el 04/05/2015 a les 16:20h
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) vol que el Congrés espanyol
mostri la seva solidaritat amb els republicans que van ser presos pels
nazis i que van morir als camps de concentració. A més, vol que la
cambra sol·liciti a l'actual cap de l'Estat, Felip VI, que demani perdó
"per les responsabilitats de l'Estat espanyol" en aquest episodi,
coincidint amb el 70è. aniversari de la fi de la II Guerra Mundial i de
l'alliberament dels camps d'extermini.
Així consta en una moció que els independentistes sotmetran a votació la
setmana vinent durant el ple, sorgida a partir d'una interpel·lació de
Joan Tardà a José Ignacio Wert, en què el ministre d'Educació va
assegurar que estava d'acord amb "l'esperit" d'una petició de perdó per
part del cap de l'Estat.
Concretament, el que planteja ERC és que el Congrés manifesti la seva
plena solidaritat amb els "exiliats republicans que van ser víctimes de
la deportació i, en milers de casos, de la mort" als camps nazis entre
1940 i 1945.
Els advocats de l’associació Drets han acudit avui a
la Fiscalia de Barcelona, per denunciar 15 autors de 22 piulades
catalanòfobes que van ser publicats a la xarxa social Twitter
Els tuits recopilats per Drets
-gràcies a les denúncies dels mateixos usuaris de les xarxes- són
missatges ofensius, vexatoris i d’incitació a l’odi i la violència
contra el col·lectiu de catalans, fet que incorre en un delicte
tipificat a l’article 510 del codi penal, a més de vulnerar els articles
10 i 14 de la Constitució Espanyola que protegeixen la dignitat de les
persones com a garantia de la pau social i vetllen per la igualtat
davant la llei de qualsevol ciutadà perquè no sigui discriminat per raó
de la seva opinió o circumstància personal o social. Alguns tuits fins i
tot contenen amenaces de mort.
Greus insults i fins i tot amenaces de mort
A la denúncia, els advocats de Drets hi han adjuntat un document que
recull les captures de pantalla dels tuits denunciats, entre els quals
es troben afirmacions com ara “Ojalá tener una ballesta para matar a
esos putos catalanes”, “Ojalá ser niño de 13 años y matar catalanes sin
preocupaciones penales y legales”, o bé “Putos catalanes a ver si se
matan entre ellos y dejan de tocar los cojones con la independència”.
Alguns dels autors de les piulades són els mateixos que ja van ser denunciats arran de l’accident aeri dels Alps
El sisme, de 7,9 graus, ha causat com a mínim 449 morts i centenars de ferits.
Nerea Rodríguez
Terratrèmol al Nepal
Un terratrèmol de 7,9 graus en l'escala de Richter ha
sacsejat aquest matí la zona centre del Nepal, segons el Servei Geològic
dels Estats Units, que ha elevat a l'alça la seva primera anàlisi sobre
la magnitud del sisme, que també s'ha notat a l'Índia i Pakistan. La
policia del Nepal ha confirmat la mort d'un mínim de 449 persones pel
terratrèmol, tot i que ha advertit que es tracta d'una "estimació
inicial" i que el balanç de víctimes podria augmentar en les pròximes
hores.
L'institut nord-americà ha situat l'hipocentre del terratrèmol a una profunditat de 15 quilòmetres,
per sobre dels 11,9 notificats en un primer moment però, tot i així,
prop de la superfície. L'informe de l'USGS confirma, a més, la
proximitat de l'epicentre a diverses ciutats nepaleses com Lamjung (a 29
quilòmetres), Pokhara (a 68 quilòmetres) o Katmandú (a 81 quilòmetres).
"Catalans gihadistes amb ballestes. Estil Tomb Raider" i "Els catalans
comencen a embogir", són alguns dels comentaris fets per usuaris de
Twitter.
Nerea Rodríguez
Catalanofòbia a les xarxes socials per la tragèdia d’avui a l’Institut Joan Fuster de Barcelona
on un noi de 13 anys ha matat un professor i ha ferit quatre persones
més. De nou, nombrosos usuaris de la xarxa social Twitter han fet
piulades mofant-se de l’incident, i relacionant-lo amb la condició de
catalans de l’agressor i les víctimes.
El jove estudiant de segon d'ESO era un aficionat a les armes i a la sèrie 'Another'.
ELISABET ESCRICHE / LARA BONILLA Barcelona |
Segons els seus companys, el jove estudiant de segon
d'ESO era un aficionat a les armes i a l'estètica militar. Vestia amb
jaqueta militar i amb caputxa i tenia el cabell rapat.
El presumpte agressor havia comentat en diverses ocasions que aniria a
l'institut “a matar tothom”. Segons els companys, el jove tenia “una
llista negra” d'alumnes i professors als quals "volia fer mal". El jove
era alumne de l'institut des de primer d'ESO i havia estudiat primaria
al centre El Sagrer, també del barri. El jove, de 13 anys, havia
presumit entre els companys que "era molt fàcil cometre un atemptat a
una escola".
Companys seus també han explicat que
sovint, quan parlaven amb ell, el noi els explicava "com muntar bombes"
i altres artefactes casolans. "Ens deia que aniria a l'exèrcit i que
després vindria a matar professors i alumnes de l'institut", ha dit un
company seu.
"Pensàvem que tot això era una broma",
comentava el José Fernando. "Però avui ha demostrat que era capaç de
fer-ho", ha afegit un altre alumne.
El jove, segons
les mateixes fonts, posseïa algunes armes. Entre elles, una ballesta,
ganivets, un martell, un cocktail molotov. També era un aficionat a la
sèrie 'Another', que gira entorn a la mort, el dolor i les baralles.
VilaWeb publica un document de la professora Heaven Crawley que explica
per què enguany ha augmentat exponencialment el nombre de morts respecte
del mateix període de l'any passat.
Ahir 700 persones es van ofegar quan un vaixell que havia
partit del nord d'Àfrica es va enfonsar a la costa de Líbia. La setmana
passada hi hagué una tragèdia similar i es van morir 400 persones.
L'octubre del 2013, més de 360 persones --la majoria
procedents d'Eritrea-- es van ofegar quan l'embarcació on anaven es va
incendiar i es va enfonsar davant les costes de l'illa italiana de
Lampedusa. El setembre del 2014 més de 500 migrants van ser assassinats
deliberadament a la mar.
L'atac sembla que va tenir lloc quan els
migrants es van negar a pujar a un vaixell més petit a mar oberta i els
traficants els van matar mentre reien. Segons testimonis, a bord hi
havia un centenar de nens.
En absència de registres oficials, o de cossos humans
recuperats, és difícil de dir exactament quantes persones s'han mort en
l'intent de travessar la Mediterrània. L'Organització Internacional per a
les Migracions (OIM) va publicar un informe a final de setembre del
2014 en què parlava de 3.072, que equival al 75% de les morts de
migrants de tot el món. Però amb tants cossos sota l'aigua la
credibilitat de la xifra és feble.
Hi havia unes 150 persones a bord, entre passatgers i tripulants .
Un avió de la companyia alemanya German Wings, que feia el trajecte
Barcelona-Dusseldorf s'ha estavellat als Alps, segons que informa Europe
1. L'avió, un Airbus 320, havia de sortir a dos quarts de deu, però no
s'ha enlairat de l'aeroport del Prat fins a les 10.00, i ha estat prop
de les 11.00 que ha desaparegut el rastre del radar. Es tracta del vol
4U9525.
El lloc on s'ha estavellat és a prop de Barceloneta de Provença, a
Occitània. L'avió tenia una capacitat per a 174 passatgers, i segons els
mitjans francesos, hi havia unes 150 persones a bord de l'aparell, 142
dels quals eren passatgers. Així ho ha confirmat el primer ministre
francès, Manuel Valls. German Wings és una companyia filial de
Lufthansa. L'avió que s'ha estavellat era operatiu des del 1991 i havia
passat totes les revisions necessàries.
