La ruptura Podemos-Sumar dificulta la legislatura a Sánchez: “Haurem de negociar més”

 

 

GOVERN ESPANYOL

 

 

Podemos es converteix en la sisena força, a banda de Sumar, amb qui el PSOE haurà de pactar per mantenir viva la legislatura 

 

 

Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dijous, 7 de desembre de 2023. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

A Pedro Sánchez se li ha sumat una nova pedra a la sabata en el dificultós camí que haurà de recórrer durant tota aquesta legislatura per mantenir-se estable a la Moncloa. El govern de coalició de PSOE i Sumar havia d’arribar fins ara a acords amb Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bildu, PNB i BNG. Però ara els socialistes han d’afegir-hi també Podemos, perquè els morats han decidit trencar peres amb Yolanda Díaz, separar-se al Congrés dels Diputats i establir-se al grup mixt de la cambra baixa. Ione Belarra ja ha trucat a Félix Bolaños assegurant que la legislatura no està en risc, però a la Moncloa tothom és conscient que ara tenen més “dificultats” i que han de “negociar més”. A Sumar interpreten que l'espai situat a l'esquerra del PSOE dona una imatge "lamentable".

La notícia esclatava dimarts a la tarda, durant una compareixença del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, al Congrés. Podemos avisava que abandonava Sumar, i en aquell moment Yolanda Díaz ja no era a l’hemicicle; moltes trucades, corredisses. Un històric diputat socialista sortia de l’hemicicle i receptava calma als periodistes que vagaven pels passadissos de l’edifici: “És només un grup més amb el que hem de negociar; les majories que podem aconseguir continuen sent les mateixes”.

A la sala de màquines de la Moncloa reconeixen les “dificultats” que implica pels equips negociadors de Sánchez aquest trencament de Podemos amb Sumar. Però alerten: en cap cas la fa perillar. Reconeixia exactament el mateix el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una conversa informal amb periodistes després de celebrar-se al Congrés l’acte oficial d’aniversari de la Constitució. “L’important és que compartim conquestes”, va refermar, però també va admetre que a partir d’ara caldrà “negociar més” per assolir majories al Congrés.

Sigui com sigui, Ione Belarra ja va trucar a Félix Bolaños el dia que Podemos decidia anar a la seva per tranquil·litzar-lo. La secretària general dels morats assegurava al ministre de la Presidència i de Justícia que la legislatura no està en risc. La versió de la Moncloa sobre aquella trucada coincideix amb la de Podemos. Aquesta trucada, però, es va produir després que la decisió es fes pública, en tant que Pedro Sánchez reconeix que va assabentar-se del divorci a través dels mitjans de comunicació. 

La decisió de trencar amb Sumar

Rajoy intenta apartar la crisi catalana per por de perdre la legislatura

GOVERN ESPANYOL







Estefania Molina
Foto: Efe
Madrid. Dilluns, 19 de març de 2018

"El respecte de la llei és l'inici de la normalitat", deia la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría el dia que la Moncloa presentava el recurs per vetar la candidatura a president de Carles Puigdemont. "La gent vol un govern ja, vol normalitat", deia exasperant-se Mariano Rajoy, després que el Tribunal Suprem impedís Jordi Sànchez d'acudir al Parlament. Tanmateix, la "normalitat" no acaba d'arribar amb el bloqueig de la investidura —enmig del plet judicial contra el procés— i a la Moncloa maniobren per evitar l'efecte bumerang, que amenaça de fer fracassar la legislatura.



La constatació va emergir divendres, quan en la roda de premsa del Consell de Ministres, el portaveu Íñigo Méndez de Vigo no va fer cap al·lusió a la crisi catalana. No era per manca d'actualitat: hores abans Rajoy s'agafava a l'article 155 per destituir Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, investigat per l'1-O. La decisió, però, no es va exposar públicament i fonts del govern espanyol s'excusaven que en ocasions anàlogues tampoc no havien anunciat la destitució d'un càrrec de segona fila, com seria Molons.



Lluny de l'anècdota, el gir d'intensitat es fa notar, després de dos anys marcats per l'operació Diàleg —ja extingida—, les visites habituals dels ministres de l'executiu espanyol a Catalunya —reduïdes en l'actualitat a viatges concrets—, les declaracions elevades de to sobre els dirigents independentistes —limitades ara a l'exigència que es formi un Govern—, o la reducció en la

Puigdemont promet la Constitució per "imperatiu legal" per tramitar l'acta de diputat

NOVA LEGISLATURA







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 16 de gener de 2018

El president en funcions de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha promès "per imperatiu legal" la Constitució i l'Estatut i s'ha compromès a actuar "amb plena fidelitat a la voluntat del poble", com a pas previ per poder tenir l'acta de diputat.


 

Els tràmits per obtenir l'acta passen per presentar les credencials com a electe, una declaració de béns i una promesa per escrit de complir l'Estatut i la Constitució, requisits que han complert els electes de JuntsxCat i ERC abans del ple de constitució de demà.




 

Encara que en el cas de Carles Puigdemont, la fórmula utilitzada, segons fonts de JuntsxCat, és de prometre la Constitució i l'Estatut "per imperatiu legal", amb el

JuntsxCat acusa els lletrats d'extralimitar-se amb l'informe sobre la investidura de Puigdemont

NOVA LEGISLATURA







El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 16 de gener de 2018

Junts per Catalunya considera que els lletrats del Parlament s’han extralimitat amb l’informe que ahir van elaborar en què consideren inviable una investidura a distància del president, Carles Puigdemont.



Aquest grup recorda que la presidenta, Carme Forcadell, va acordar amb el secretari general del Parlament, Xavier Muro, deixar els temes relatius a la investidura en mans de la Mesa que s’haurà de constituir dimecres.



Així mateix retreuen contradiccions als lletrats atès que havien conclòs que la Mesa d’edat no podia resoldre ni interpretar res, i ara en canvi deixen en les

Puigdemont critica que l’estat vulneri la legislació europea i alhora exigeixi complir les lleis espanyoles

PAÍS - PRINCIPAT

El president de la Generalitat i el conseller Mundó lliuren els Premis Justícia i reclamen una major inversió als jutjats per defensar els drets dels més vulnerables.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont

Per: ACN

20.12.2016  14:50





El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha criticat aquest dimarts al migdia l’estat espanyol per ser un dels més incomplidors de la legislació europea i alhora reclamar respecte per les lleis espanyoles. Així, ha recordat que el Parlament Europeu situa l’estat espanyol com el tercer més incomplidor de la legislació comunitària i el més incomplidor de les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per això, considera que l’espanyol hauria de ser el primer en complir la llei europea si alhora ‘té sovint com a únic argument que les lleis s’han de complir’.



Puigdemont ho ha dit durant l’entrega dels Premis Justícia 2016. El Govern ha distingit a títol pòstum l’advocat laboralista Francesc Casares i Potau amb el Premi Justícia 2016, la més alta distinció que atorga la Generalitat en matèria de justícia. El conseller de Justícia, Carles Mundó, destaca que Casares ‘ha estat un referent de la lluita pels valors democràtics i un exemple per a tots els seus companys de professió’. El decret de la concessió del Premi, signat pel president Puigdemont i el conseller Mundó, destaca el compromís de Casares en defensa dels drets dels treballadors i dels perseguits durant la dictadura franquista. La distinció també respon al seu esforç per a l’impuls dels drets humans i dels ideals de les Nacions Unides. A principis de novembre, Casares va rebre una trucada del conseller de Justícia, Carles Mundó, que li va comunicar que rebria el reconeixement. Casares va morir el 16 de novembre, avui fa tot just 27 dies.



Una vida dedicada a la justícia

La CUP puntualitza: ‘No hi ha ruptura de la legislatura’

Per: Redacció

22.05.2016  20:41

PAÍS

Una esmena aprovada a l'assemblea d'Esparreguera parla de 'deslliurar-se' de l'acord amb Junts pel Sí.

L’assemblea nacional de la CUP, reunida a Esparreguera, ha aprovat una esmena a la ponència política de la formació. L’havia presentat l’assemblea local de Sant Pere de Riudebitlles i, entre més coses, demanava de ‘deslliurar-se’ de l’acord d’estabilitat parlamentària amb Junts pel Sí. S’ha aprovat amb 251 vots a favor, 184 en contra i 12 abstencions. Però Xevi Generó, del secretariat de la CUP, ha volgut puntualitzar què implicava l’esmena aprovada. I aquesta puntualització ha estat reiterada per la CUP en un comunicat enviat a l’horabaixa, en què deixava deia: ‘No hi ha cap ruptura de la legislatura.’

‘L’esmena aprovada aquest matí a l’assemblea nacional referma la feina feta pel grup parlamentari. No és cap ruptura de la legislatura, sinó que es tracta d’empènyer cap a la independència, el procés constituent i el pla de xoc, és a dir, el desplegament del 9-N’, ha dit Generó.

L’esmena, que s’inclou ara a la ponència política de la CUP, defensa també que JxSí entén la

Els dos reptes de Puigdemont: revertir les retallades i dur Catalunya a les portes de ser un estat

ROGER TUGAS / GERARD PRUNA Barcelona Actualitzada el 19/04/2016 13:30

El president de la Generalitat presenta el pla de govern per a l'XI legislatura i avisa que caldrà aprovar els pressupostos per desenvolupar-lo.

Carles Puigdemont fa balanç dels 100 dies de govern / PERE TORDERA

Revertir les retallades i dur Catalunya a les portes de ser un estat. Aquests són els dos grans reptes que s'ha fixat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la presentació del  pla de govern per a l'XI legislatura, un document amb 750 mesures que l'executiu ha avisat que necessiten de l'aprovació dels pressupostos per poder ser aplicades en la seva totalitat. Entre elles, es preveuen 45 noves lleis, i s'han fixat 288 indicadors per fer un seguiment del compliment dels objectius.

Un dia abans de  reunir-se amb el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, Puigdemont ha comparegut en roda de premsa per presentar el seu pla de govern. Ara que es

ERC insta Mas a proclamar que la pròxima legislatura sigui “la de la independència”

Simó celebra que el president de la Generalitat presenti aquest dimarts el full de ruta de CiU per anar aclarint què pensen els partits

El partit accepta la invitació del Govern i anirà a l'acte, tot i que sense precisar la presència de Junqueras

24/11/14 14:26 - barcelona - Agències

La portaveu d'ERC, Anna Simó Foto: ANDREU PUIG.

La portaveu d'ERC, Anna Simó, ha instat el president de la Generalitat, Artur Mas, a que aquest dimarts, en la conferència que farà a l'Auditori del Fòrum de Barcelona, en què explicarà la seva estratègia després del 9-N, deixi clar que la pròxima legislatura ha de ser “la de la independència”.

ERC valora positivament que el president de la Generalitat i de CiU presenti el full de ruta de la federació nacionalista aquest dimarts.

La inviabilitat d'allargar la legislatura fins el 2016

Diumenge  23.11.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Si el president Mas no convoca eleccions, necessitarà el suport d'un PSC cada cop més petit

El president Artur Mas està pràcticament obligat a convocar eleccions avançades a principi del 2015. D'entrada, pel compromís que va adquirir en la convocatòria del procés participatiu del 9-N que substituïa la consulta suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol. Si el 9-N no podia ser la consulta definitiva, caldria avançar eleccions per obtenir el mandat democràtic sobre el futur polític de Catalunya. Però, a banda d'aquest compromís, Mas tindrà molt complicat d'allargar la legislatura per una raó d'aritmètica parlamentària.

ERC no donarà suport al govern si no es convoquen les eleccions a principi del 2015. I la sortida de Marina Geli i Núria Ventura del grup socialista deixarà CiU i PSC amb una mínima majoria parlamentària. Per primer cop des del 30 de març de 1980, en les primeres eleccions al Parlament després del franquisme, aquests dos partits superaran la majoria absoluta de la cambra per un sol diputat.

ERC comparteix amb Mas que es pot esgotar la legislatura si hi ha consulta el 9-N

Dilluns  15.09.2014  19:23

Salvadó recorda que les 'garanties democràtiques' depenen del Govern i del Parlament i insta els partits a una unitat 'ferma i irrompible' per poder votar el futur polític del país

'Si hi ha 9-N estem absolutament encantats que la legislatura acabi dins dels terminis predeterminats'. Així ha valorat el portaveu parlamentari adjunt d'ERC, Lluís Salvadó, la intervenció del president del Govern, Artur Mas, al Debat de Política General al Parlament, en què ha condicionat acabar el mandat a la celebració de la consulta amb 'garanties democràtiques'. 'Hem sentit fermesa i convicció' de cara el 9-N, ha dit Salvadó, i es veuen 'en la mateixa línia' que el president. 'Focalitzem l'esforç en un únic pla: votar'. Per això, ha avisat que les garanties democràtiques depenen del Govern i del Parlament i ha demanat que la unitat per fer-ho sigui 'ferma, irrompible i no flaquejarà'.

'El que hem sentit són dues coses: fermesa i convicció pel 9-N i que li agradaria acabar la legislatura; són dos elements que compartim absolutament si van una darrera de l'altra'. Per tant, ha resolt Salvadó, 'si hi ha 9-N, estem absolutament encantats que la legislatura acabi dins dels terminis predeterminats; ens ha semblat que estem en la mateixa línia que el president i que l'esforç el focalitzem cap al 9-N, només tenim un pla: votar'.

La Unió Europea comença legislatura amb un parlament encara més complex

Dilluns  30.06.2014  06:00

La sessió inaugural es fa demà · Hi haurà l'elecció del president de la cambra, la constitució dels grups i els informes de la presidència del Consell, sortint i entrant  

El resultat de les eleccions del 25 de maig ja deixava entreveure una legislatura complicada a la Unió Europea per la fragmentació dels grups del parlament europeu i per l'auge dels euroscèptics i l'extrema dreta. La negociació per a confegir els grups parlamentaris ha confirmat aquell presagi. La sessió constitutiva de la vuitena legislatura del Parlament Europeu, que es fa demà, deixarà veure el mapa final dels grups.

L'eix central d'aquesta sessió serà l'elecció del president de la cambra, els catorze vice-presidents i els cinc qüestors, que conformen la mesa de la institució. A més, el primer ministre grec, Antonis Samaras, s'adreçarà a l'hemicicle demà passat al matí per presentar les conclusions de la presidència grega del Consell Europeu. Dimecres a la tarda, serà el primer ministre italià, Matteo Renzi, qui hi presentarà les prioritats de la presidència italiana. Dijous els eurodiputats votaran la composició de les comissions parlamentàries.

Elecció de la presidència de la cambra