Espanya Irreformable: El govern espanyol més progressista de la història impedeix fer justícia

 

 Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Redacció

Dijous, 29 de febrer de 2024

 

 

La jutgessa Servini, l’advocada Oranich i la família denuncien les traves de l’Estat mentre els responsables van morint

Avui Salvador Puig Antich tindria 75 anys. Si la dictadura franquista no li hagués segat la vida amb el garrot vil el 2 de març del 1974. Una execució que s’ha intentat jutjar a Espanya, a Europa i fins i tot a Buenos Aires. Però, 50 anys després, una de les paraules més repetides és “frustració”. Els intents per la via judicial han arribat a un cul-de-sac. La jutgessa argentina Maria Servini, la família de l’activista i l’advocada Magda Oranich expliquen a l’ACN que ja “no hi poden fer absolutament res”. Servini en responsabilitza l’Estat per no haver facilitat l’extradició dels responsables, que han anat morint en les llargues esperes. Imma i Montse Puig Antich tampoc confien en la llei de memòria democràtica espanyola.

 

(S’ha corregit la vinculació que l’advocada Magda Oranich té amb l’execució de Puig Antich, matisant que no va ser la seva advocada sinó que coneixia el cas de prop per haver participat de l’estratègia de defensa amb els seus advocats prèviament al Consell de Guerra. La notícia original ja ha estat modificada)

 

En aquests moments, l’Argentina és l’únic país on hi ha una investigació judicial oberta sobre l’execució de Salvador Puig Antich, militant de l’anarquista MIL i condemnat per la mort d’un subinspector de policia. És en el marc de la querella pels crims del franquisme. La jutgessa federal María Servini va arribar a sol·licitar el novembre del 2014, a través d’Interpol, la detenció i extradició de fins a una vintena de responsables de la dictadura franquista. També el Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o el relator de l’ONU sobre la veritat, la justícia i la reparació van instar les autoritats espanyoles a col·laborar.

Però, el març del 2015, després de dilatar el procés, el govern de Mariano Rajoy va denegar l’extradició. El llavors ministre de Justícia,

Un dels periodistes més influents a Brussel·les: "Són penes al·lucinants"

LA SENTÈNCIA 






El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 14 d'octubre de 2019

Jean Quatremer, periodista del diari francès Libération i un dels periodistes més influents de Brussel·les, ha assegurat que les penes dictades pel Tribunal Suprem espanyol contra els presos polítics catalans "són al·lucinants".



"Jo sóc contrari a la independència de Catalunya, però aquest procediment polític i aquestes penes al·lucinants són una vergonya per la democràcia espanyola. Hongria i Polònia tenen poques lliçons per aprendre d'una UE que ha estat cobrint aquesta aquesta mascarada des de bon començament", ha indicat.

L’Espagne est tellement sûre d’elle-même qu’elle a lancé une bataille de communication en Espagne et en Europe pour expliquer à quelle point elle respecte la démocratie et les valeurs européennes à la différence des méchants Catalans. Ce qui est évident ne s’explique pas, non?

— Jean Quatremer (@quatremer) October 14, 2019

 










ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/quatremer-penes-al-lucinants_429827_102.html 

El Consell d’Europa investiga com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds

PAÍS - PRINCIPAT

El relator responsable de l'informe sobre la persecució política demana d'enviar una missió d'investigació a l'estat espanyol

Per: Redacció

02.10.2019  11:09




El Consell d’Europa ha començat una investigació per a esbrinar com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds, respectivament. El Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha aprovat un primer document de treball que significa el començament d’un procediment que pot acabar essent votat a l’Assemblea del Consell d’Europa. A començament d’any una vintena de membres de l’Assemblea, de diversos països i grups parlamentaris, des dels socialistes al grup popular passant pels liberals i els verds, van expressar la preocupació ‘pel creixent nombre de polítics nacionals, regionals i locals processats per les declaracions efectuades en l’exercici del seu mandat, en particular a Espanya i a Turquia’. I amb aquest informe, aprovat ahir, ja s’ha posat el fonament de la investigació, que implicarà l’enviament d’una missió investigadora tant a l’estat espanyol com a Turquia.



El relator d’aquest primer document de treball, el letó socialista Boris Cilevics, fa un recull de casos que a Turquia i a Espanya han significat vulneracions de drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, del discurs polític dissident i que qüestioni el poder i l’status quo. I, en el cas de la persecució política contra els independentistes catalans, fa en primer lloc un esment dels represaliats, el govern, el president, la presidenta del parlament i membres de la mesa, desenes d’alts càrrecs del govern i uns set-cents batlles. I tot seguit detalla els fets de la tardor del 2017, marcats per la repressió policíaca de l’1-O i per la repressió judicial dels impulsors del referèndum. Cilevics qüestiona l’acusació de

Jordi Sànchez i Jordi Turull inicien una vaga de fam per denunciar la situació jurídica dels presos polítics catalans

PAÍS

Reclamen que el TC no aturi els seus recursos 

Per: Redacció 

01.12.2018  07:50

Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, Jordi Sànchez i Jordi Turull comencen aquest dissabte mateix una vaga de fam per a denunciar la situació judicial dels presos i reclamar al Tribunal Constitucional que contesti els seus recursos paralitzats des de fa un any.



Sense aquesta resposta del Constitucional els presos polítics catalans no poden acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans.



Sànchez i Turull ja han comunicat a la direcció de la presó dels Lledoners que comencen la vaga, sense concretar quan acabarà. Tal com marca el protocol, els metges faran control de pes i analítiques cada dos dies.




Els altres presos faran altres accions de protesta que decidiran de manera individual. Al mateix temps

Les imatges de la injustícia d'Estremera

PRESOS POLÍTICS

L’ARA té accés a les imatges de Junqueras, Romeva i Forn entre els murs de la presó madrilenya.

ALBERT LLIMÓS 06/06/2018 20:08

“Módulo 7, recuento”. Falten cinc minuts per a les vuit del matí. Sona la megafonia a Estremera. És un to de veu rutinari que ve acompanyat del so mecànic de les portes obrint-se tot just un pam perquè el funcionari, puntual, faci el recompte. A la cel·la 1 hi ha Oriol Junqueras. Al seu costat, a la 2, Joaquim Forn. La tercera és per a Raül Romeva.

A aquella hora, Junqueras hauria d’estar a punt de sortir de casa per portar els seus dos fills -el Lluc i la Joana- a l’escola. Una breu caminada amb els dos petits abans que el cotxe oficial el traslladi a Barcelona. Forn, a punt de marxar cap a la conselleria, hauria d’estar revisant que no hi hagi cap arruga als llençols dels llits de casa. Polit i disciplinat com pocs, és un hàbit al qual no pot fallar mai. 

Romeva, com Junqueras, hauria d’estar portant el seu fill Noah a l’escola. Però cap d’ells és a casa. Els dos primers ja duen 7 mesos i cinc dies en presó preventiva al Centro Penitenciario Madrid VII, enmig del no-res, a 70 quilòmetres de Madrid. Romeva, després de passar-hi 32 dies, va tornar a ingressar a Estremera el 23 de març. No són els únics que són a la presó. També hi són Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Setze hores tancats

Gorka Knörr: "Que Otegi no pugui ser candidat és una decisió política, injusta i que no fa bé a la democràcia"

L’exdiputat d’Eusko Alkartasuna destaca la "baixíssima qualitat democràtica de l’aparell de l’Estat espanyol, tant polític com judicial".

per Nerea Rodríguez 24/08/2016 

Gorka Knörr | ACN

 

L’exdiputat d’Eusko Alkartasuna i exvicepresident primer de la Mesa del Parlament basc, Gorka Knörr, ha valorat la decisió que la Junta Electoral de Guipúscoa ha pres aquest matí en relació a la candidatura d’Arnaldo Otegi. L’òrgan electoral ha considerat que Otegi no pot concórrer als comicis bascos del proper 25 de setembre perquè està inhabilitat per a càrrec públic fins l’any 2021. En declaracions al Món, Knörr ha afirmat que aquesta decisió és “clarament política, injusta i que no farà bé a la democràcia”.



Knörr també s’ha referit a la “baixíssima qualitat democràtica de l’aparell de l’Estat espanyol, tant polític com judicial”, i ha assenyalat que “per dur a terme la inhabilitació la justícia espanyola s’haurà de saltar la seva