Sánchez aixeca el control financer a la Generalitat

PROCÉS







Estefania Molina
Foto: Efe
Madrid. Divendres, 8 de juny de 2018

El nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha ordenat que els bancs puguin abordar els pagaments de la Generalitat sense supervisió del Ministeri d'Hisenda, segons ha informat la portaveu i ministra d'Educació, Isabel Celaá. La mesura s'ha pres després de constatar l'aixecament de l'article 155, en el primer Consell de Ministres de Sánchez, amb la formació del govern a Catalunya. Tanmateix, Celaá no ha aclarit si es mantindria el control del 2015, relatiu al FLA, però és d'esperar que així sigui, ja que l'acord és previ a tot allò que va introduir Hisenda amb el procés. El nou gabinet ministerial busca "normalització" amb aquest gest de "confiança".



Tanmateix, la notícia no suposa un canvi substancial d'allò que Mariano Rajoy tenia previst de fer. Segons van informar fonts del Ministeri d'Hisenda de l'anterior executiu, el control dels comptes que es va fixar a l'estiu del 2017 s'aixecaria. Aquest era el mecanisme setmanal introduït poques setmanes abans del referèndum, que més tard es va

El govern Torra dóna per acabada la intervenció total que va imposar Montoro

PAÍS - PRINCIPAT

Recorda que les mesures de control ja no tenen efecte perquè eren emparades pel 155.

Per: Redacció 

04.06.2018  15:09

El govern ha comunicat als treballadors de tots els departaments que s’ha acabat la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya que l’ex-ministre Cristóbal Montoro va decretar la tardor passada. Segons que ha explicat el vice-president, Pere Aragonès, la intervenció financera té diversos graus i avui decauen aquelles mesures de control total, setmanal, que van quedar emparades per l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. El secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha dit que la intervenció financera continuaria fins que no s’hagués fet ‘el procés de normalització’. Però la interventora de la Generalitat ja ha comunicat a tots els treballadors que el Ministeri espanyol deixarà de fer els pagaments en nom del govern i que ja no s’haurà de declarar que els béns o serveis no tenen relació cap ‘amb accions il·legals’.



El Departament d’Economia també ha fet públiques, en un comunicat, les mesures que es deixaran d’aplicar des d’avui pel que fa al control financer. La primera fa referència a

Rajoy i Sànchez pacten de mantenir la intervenció de les finances de la Generalitat

PAÍS - PRINCIPAT

Mantenen la previsió de tornar a suspendre l'autogovern català.

Per: Redacció 

15.05.2018  11:47

Mariano Rajoy i Pedro Sánchez han exhibit unitat per a poder mantenir la intervenció de les finances de la Generalitat malgrat la investidura de Quim Torra com a president i la formació imminent d’un nou govern.

El cap del govern espanyol i el secretari general del PSOE han acordat que respondrien a qualsevol ‘desafiament’ de Catalunya, i que mantindrien la vigilància econòmica. En un comunicat conjunt, han amenaçat el futur govern que d’actuar  ‘contra qualsevol intent d’engegar estructures alternatives a les úniques vàlides’. També ataquen el discurs de Torra, que qualifiquen de ‘polític frontista’ i de ‘xenòfob’.

En el comunicat, diuen que han acordat la manera de poder tornar a intervenir l’autogovern malgrat el fet que ben aviat cessi l’aplicació del 155. I afegeixen que actuaran amb

CaixaBank dóna per tancada la carpeta de la crisi a Catalunya

ECONOMIA

L’entitat no “especula” sobre un retorn al país, i diu que “no fem cap seguiment especial” als comptes mirall que es van obrir fora de Catalunya després de l’1-O.

perGemma Aguilera (València)  

27/04/2018

Presentació de resultats del primer trimestre del 2018 de CaixaBank | G.A

fegeix la llegenda

Només sis mesos després que CaixaBank traslladés la seva seu social a València, adduint la inseguretat jurídica que generaria per als seus clients i el seu negoci la celebració del referèndum d'independència, l'entitat que presideix Jordi Gual ha començat el 2018 amb un altre rècord de beneficis. El primer trimestre s'ha tancat amb704 milions d'euros de benefici net, un 74,7% més que el mateix període del 2017. El fort creixement del benefici del grup bancari s'explica per una menor partida de dotacions per cobrir possibles pèrdues per deteriorament d'actius financers, que es redueixen un 44,3%, i per l'impacte de l'absorció del banc portuguès BPI.




Uns primers tres mesos que se sumen als resultats del 2017 i que posen de manifest que el gran perill que havia de suposar per al negoci bancari el procés polític català ha acabat essent el millor exercicide la seva història. CaixaBank tancava el 2017 amb un benefici net de 1.684 milions d'euros, un 60,9% més que en el 2016. "L'inici de l'any ha estat excel·lent, tant per la fortalesa com per l'impacte digital, i hem assolit una rendibilitat que ja es troba en línia amb el pla estratègic de l'entitat. A més, continua la reducció de la

L'euro baixa, l'Ibex cau i la prima de risc puja després de l'anunci de Rajoy del 155

INDEPENDÈNCIA 



 



Marta Escobar Martí
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 19 d'octubre de 2017

L'anunci del govern de Mariano Rajoy que tira endavant amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució comença a sorgir els seus efectes a nivell (també) econòmic i a nivell estatal: l'euro ha baixat, l'Ibex ha caigut i la prima de risc ha pujat fins a arribar als 127 punts a les 10.40 hores d'aquest dijous al matí, només 50 minuts més tard que el president, Carles Puigdemont, respongués la petició del cap de l'executiu espanyol advertint-lo que si aplica la norma suprema per suspendre l'autonomia de Catalunya, el Parlament votarà la independència que no va votar el 10-O; i només mitja hora més tard que Rajoy respongués amb l'amenaça d'iniciar els tràmits dissabte per activar el 155.




La prima de risc obria aquest matí a les 8.20 hores a 124 punts —després que ahir tanqués als 123— i s'ha enfilat fins els 127 després de l'intercanvi de cartes entre presidents (passades les 10.30 hores), mentre que, just una hora més tard, ja es tornava a situar en els 124 punts sumant-ne un més que els que tenia a les 11.30 hores. A les 13.10 hores ha pujat encara un punt més.

124  | -- | 19/10/2017 08:20 | Buenos días

— PrimaRiesgoBot (@PrimaRiesgoBot) 19 d’octubre de 2017

La Generalitat comunica que dona per suspesa l'ordre d'Hisenda per intervenir les finances

ECONOMIA

Aragonès envia una carta al secretari d'Estat d'Hisenda dient que està a l'espera que el Tribunal Suprem es pronunciï.

per ACN 18/09/2017

El secretari d'Economia, Pere Aragonès | ACN

 

El secretari d'Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, ha enviat una carta aquest dilluns al secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya Romero, en què l'informa que l'executiu català dona per suspesa l'ordre del ministeri per intervenir les finances catalanes fins que el Suprem es posicioni sobre l'efectivitat de l'acord. En la missiva, Aragonès li comunica que aquest mateix dilluns el Govern ha presentat un recurs contenciós administratiu davant l'alt tribunal en què li demana la suspensió cautelar de l'acord que va prendre el consell de ministre divendres passat i que suposaria la intervenció de les finances de l'executiu català. "El que li comunico als efectes legals oportuns i en especial quant a la suspensió de l'execució de l'acte impugnat, a l'espera que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre aquesta suspensió cautelar sol·licitada", diu Aragonès en la carta.

El Tribunal Suprem no es pronunciarà “ni avui ni en els pròxims dies” sobre el recurs que la Generalitat ha presentat per demanar la suspensió de l’ordre del Ministeri d’Hisenda d’intervenir les finances del Govern. Així ho apunten fonts del

El ministre de Finances d’Andorra va ser apoderat d’una societat panamenca

Per: Redacció

Dimarts  5.04.2016  21:51

 

Jordi Cinca revela que el 1999 i el 2000 va ser apoderat d'una societat que era una empresa andorrana amb l'objectiu d'expandir-se a Amèrica del Sud.

 

Jordi Cinca

El ministre de Finances d’Andorra, Jordi Cinca, ha explicat avui que va ser apoderat d’una societat a Panamà, concretament entre l’abril de l’any 1999 i el juliol del 2000.

Segons que ha dit, no va fer servir mai aquesta societat per ocultar capitals, sinó que va seguir el consell dels seus advocats, per participar en empreses privades que operaven a Amèrica Central.

Puigdemont es compromet amb la CUP a reunir-se amb les entitats financeres per renegociar el deute de la Generalitat

Per: ACN

Dimecres  10.02.2016  15:01

PAÍS

Gabriel avisa que no 'els tremolaran les cames' per defensar el seu perfil ideològic.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb les diputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel (Foto: ACN)

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’ha compromès amb la CUP a iniciar els contactes amb les entitats financeres per tal de ‘renegociar o resituar’ el deute, tot i que rebutja l’impagament que planteja la CUP.

Així ho ha explicat la portaveu del govern, Neus Munté, després de la reunió que ha mantingut Puigdemont amb la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya i la portaveu parlamentària, Anna Gabriel. Les diputades anticapitalistes han celebrat el gest i han explicat que el president s’ha mostrat favorable a auditar el deute de la Generalitat.

Munté també ha valorat els acords que tenen amb la CUP, tot i admetre també ‘discrepàncies de fons’. En aquesta línia, Gabriel ha avisat que ‘no els tremolaran les cames’ per defensar el seu perfil ideològic.

La CUP valora positivament una consulta sobre BCN World

Rajoy intervé les finances de la Generalitat

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid Actualitzada el 20/11/2015 13:59

El govern espanyol controlarà totes les despeses del Govern, com a càstig pel procés independentista.

Alfonso Alonso, Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro, avui en la roda de premsa posterior al consell de ministres / EFE

El govern espanyol ha imposat dures  condicions especials a Catalunya per prestar-li diners del fons de liquiditat autonòmic (FLA), que suposen 'de facto' una intervenció de les finances de la Generalitat. Segons ha anunciat aquest divendres la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, "la singularitat de Catalunya" i l'"incompliment de les seves obligacions", a més de les "manifestacions dels governants", han dut l'executiu a elevar el nivell d'intervenció a les finances catalanes.

Tiren per terra l’espantall que una Catalunya lliure quedaria fora d’Europa

Dilluns, 31 d'agost de 2015 16:55 h

Un informe d'especialistes en finances internacionals afirma que una Catalunya independent seria membre de l'Eurozona i la UE, fos quina fos l'actitud inicial del govern espanyol

---

L'estudi "Una Catalunya independent dins de la UE i de la zona euro"  considera que la negociació de totes les parts interessades serà la base de la permanència del nou estat a la Unió Europea, independentment de la posició inicial del Govern espanyol. L'equip d'economistes Joan Elias, Joan Maria Mateu, Pere Miret i David Ros, especialistes en finances internacionals i institucions econòmiques europees, han elaborat un exhaustiu informe que sosté que "una Catalunya independent romandria, durant i després d'un període transitori de negociació, a la UE i dins de l'Eurozona".

La continuïtat de Catalunya dins de la zona euro interessa a tots aquells actors que vulguin estabilitat financera a la zona euro

L'estudi afirma que "no hi ha cap base normativa en els tractats de la UE, ni raons financeres, ni econòmiques que impedeixin que una Catalunya independent formi part de la UE i de l’Eurosistema, tenint en compte els interessos de totes les parts implicades i el pragmatisme amb el qual la UE ha resolt fins al moment altres conflictes territorials". En aquest sentit, els seus autors constaten que la continuïtat de Catalunya dins de la zona euro interessa a tots aquells actors que vulguin estabilitat financera, tant per a Catalunya com per a la zona euro.

“La creació d'un banc central català seria necessària i aportaria beneficis a l'economia catalana"

L'estudi analitza la forma d'accés i encaix legal de Catalunya a les institucions europees, així com també en les institucions econòmiques i monetàries europees com la Unió Bancària. Així mateix, els autors de l'informe assenyalen que "la creació d'un banc central català seria necessària i aportaria beneficis a l'economia catalana", que generaria entre altres beneficis uns guanys de la seva gestió per import d'uns 600 milions € anuals nets.

La voluntat del poble català expressada a les urnes, aspecte clau

Ivan Planas: 'Sense grans xocs econòmics, la independència és completament viable'

Dimecres  18.06.2014  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

El director d'Anàlisi i Seguiment de les Finances Públiques explica l'impacte del dèficit fiscal en aquesta entrevista

Catalunya perd empenta econòmica per culpa d'un dèficit fiscal amb l'estat espanyol que durant tres dècades ha estat, invariablement, del 8% del PIB català. Aquest drenatge de recursos fa perdre competitivitat a les empreses i alenteix el creixement econòmic. Ho explica el director general d'Anàlisi i Seguiment de les Finances Públiques, Ivan Planas, a VilaWeb. En aquesta entrevista exposa perquè, sense grans xocs econòmics, el procés d'independència de Catalunya és viable fiscalment.

Barroso responsabilitza al Banc d'Espanya de la crisi financera de l'Estat

Dilluns, 16 de juny de 2014 18:02 h

Brussel·les (ACN).-


El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha culpat obertament el Banc d'Espanya de la crisi financera. Barroso ha assegurat que el supervisor espanyol va cometre "errors molt importants" i mai va admetre que hi hagués problemes al sector financer. 

"Quan nosaltres preguntàvem com estaven la banca i les caixes a Espanya perquè hi havia rumors al