02.12.2013
La dependència de Fabra de la FAES, l'únic suport estable que té, fa
pronosticar una forta agressivitat antivalenciana que no faria sinó
excitar encara més aquest emprenyament d'una part substancial dels
valencians.
Fa uns quants anys, Enric Juliana va crear una imatge sociològica que
va fer fortuna: la del 'català emprenyat'. Darrere aquesta denominació,
hi bategava aquell temps en què una bona part de la societat catalana
se sentia enormement irritada per la situació que vivia i posava en
qüestió per primera vegada els mites i les visions de les darreres
dècades, però encara sense saber com reaccionar. Al Principat, amb els
anys, allò va derivar en l'esclat sobiranista que vivim. Ara, al País
Valencià, acaba d'esclatar el fenomen i el tancament de RTVV ha donat
les primeres imatges que a mi em semblen indubtables de l'existència del
'valencià emprenyat'.
Tot és molt tendre encara, primigeni, entre més raons perquè
encara és massa recent. Però sembla com si l'atac barroer a la televisió
valenciana hagués aconseguit l'efecte que no va aconseguir, per
exemple, la destrucció del sistema valencià de caixes d'estalvis o el
descobriment de la llarga seqüència de robatoris efectuats per membres
del PP. Evidentment, tota pedra fa paret, i això d'ara no s'entendria
sense la lletania de penes i maltractaments que els valencians hem anat
suportant aquests darrers anys.
El cas és que s'observen símptomes de l'arribada d'una situació
nova. La intervenció de Leonardo Ramon en directe al plató de Canal 9 en
les darreres hores de la televisió pública va fer molt d'impacte.
Aquest ex-dirigent d'Unió Valenciana no solament exigí la dimissió de
Fabra i atacà amb duresa el PP, sinó que aclarí que el futur dels
valencians implica allunyar-se de les forces polítiques a les quals els
seus van donar suport, un suport imprescindible, fa anys.
I mentrestant al carrer ens hem començat a acostumar a la
coexistència de senyeres amb el blau, sense el blau i estelades, juntes i
voleiant a l'uníson. No sembla que això siga una simple anècdota.
Dissabte als carrers del centre de València no hi havia els habituals de
les manifestacions de l'oposició i prou. Era visible, per bé que
tímida, la presència de persones que, pel que deien, per la manera com
parlaven, per la manera com es movien, hauries identificat dos dies
abans en l'òrbita del PP i la dreta valenciana. Visiblement enfadats. I
avergonyits per la imatge que ensenyem al món, que els qui ens governen
projecten al món. Fins i tot noms destacats de la RTVV més manipulada i
obedient amb el PP, com és el cas de Xavier Carrau, s'hi van deixar
veure.
No vol dir això que tot siga un camí de roses a partir d'ara.
Ahir a Mestalla no es va criticar Fabra i es va cantar el 'viva españa'
contra l'Osasuna. Caldrà veure, doncs, fins a quin punt l'espanyolitat
ha calat en la nostra societat i si és irreversible o no. Però en
qualsevol cas els esquemes que es van apuntalar als anys setanta i
vuitanta no sembla que puguen funcionar més i això és important. Molt
important.
Divendres vaig dir, en un acte a la Societat Coral el Micalet,
que els valencians sembla que siguem al 2006. O siga, en el període del
'valencià emprenyat'. Som en un País Valencià encara sense projecte
propi i encara sense la mínima unitat necessària per a formular-lo. Però
ja som en un país desencantat amb els qui el governen i que comença a
ser conscient del maltractament que li infligeix l'estat espanyol. Els
empresaris parlen, com mai, sense embuts: del corredor mediterrani; del
finançament, més que deficitari, de la Generalitat; de la destrucció del
sector financer local; de la inoperància del consell. La destrucció de
l'economia valenciana arriba a extrems impressionants i la gent del
carrer ja ni recorda aquella època de grans esdeveniments que els va fer
sentir rics i importants. Que els va fer creure que érem allò que no
érem.
Sobre aqueixa base, l'esclat d'una espurna identitària de
registre ample –que en això ha derivat el tancament de RTVV– pot
significar molt i pot arrelar molt al fons. I catapultar la feina
soterrada i feixuga de resistència que el nacionalisme valencià ha fet
durant dècades sense acotar el cap en cap moment. La manera com han
tancat Canal 9 pot catalitzar l'emprenyament, i si l'oposició sap com
fer-ho pot menar el País Valencià a nova fase política, que al Principat
no ha estat un simple canvi de govern sinó la construcció d'una
alternativa sòlida al model espanyol.
Si a Madrid, a més –i com tot sembla indicar que passa–, bufen
vents de més espanyolitat i de menys respecte encara a la diferència,
l'enfrontament podria presentar-se aviat, però no pas en termes de
catalanistes contra blavers sinó d'espanyolistes contra valencians. Si
passa això, les coses poden ser molt diferents ben prompte. La
dependència de Fabra de la FAES, l'únic suport estable que té, fa
pronosticar una forta agressivitat antivalenciana que no faria sinó
excitar encara més aquest emprenyament d'una part substancial dels
valencians.
