Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris detinguts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris detinguts. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de juny del 2023

Almenys 150 detinguts en la segona nit d'aldarulls a França

 

 

FRANÇA

 

 

Les protestes per la mort d'un menor abatut per la policia s'han estès per tota França amb atacs a comissaries i ajuntaments 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 29 de juny de 2023. 08:23
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 


 

 

 

La mort d'un menor de 17 anys que va ser abatut a trets per la policia de Nanterre aquest dimarts ha provocat una segona nit d'aldarulls a França. Els incidents d'aquesta segona jornada s'han saldat amb almenys 150 detinguts, i s'han estès fins als suburbis d'altres ciutats com Toulouse, Lille, Niça, Saint-Étienne, Lyon, Dijon o Clermont-Ferrand. A més de vehicles, tant de la policia com els que hi havia al carrer, els protestants també han atacat comissaries, escoles, autobusos urbans i un tramvia.

 

El govern francès havia desplegat 2.000 policies i gendarmes en ciutats de la perifèria de París per evitar que es produïssin els aldarulls de la primera nit, que es van saldar amb una trentena de detinguts, una quarantena de vehicles incendiats i 24 policies ferits.

 

 


 

 

La mort d'un menor de 17 anys que va ser abatut a trets per la policia de Nanterre aquest dimarts ha provocat una segona nit d'aldarulls a França. Els incidents d'aquesta segona jornada s'han saldat amb almenys 150 detinguts, i s'han estès fins als suburbis d'altres ciutats com Toulouse, Lille, Niça, Saint-Étienne, Lyon, Dijon o Clermont-Ferrand. A més de vehicles, tant de la policia com els que hi havia al carrer, els protestants també han atacat comissaries, escoles, autobusos urbans i un tramvia.

 

El govern francès havia desplegat 2.000 policies i gendarmes en ciutats de la perifèria de París per evitar que es produïssin els aldarulls de la primera nit, que es van saldar amb una trentena de detinguts, una quarantena de vehicles incendiats i 24 policies ferits.

 

Almenys 150 detinguts per les protestes a França

dimecres, 7 de desembre del 2022

Detinguts a Alemanya 25 ultradretans sospitosos de planificar un cop d'estat

 

 

ALEMANYA 

 



 

Els detinguts pretenien acabar amb l'ordre estatal establert a Alemanya i substituir-lo per la seva pròpia forma d'estat




 

Marta Sánchez Iranzo
Barcelona. Dimecres, 7 de desembre de 2022. 10:45

 

 

 

Les forces de seguretat d'Alemanya han arrestat aquest dimecres 25 membres d'un grup ultradretà sospitosos de planificar un cop d'estat i de pretendre "usar mitjans militars" contra representants estatals i formar posteriorment el seu propi govern, segons han informat les autoritats. 

 

La Fiscalia alemanya ha assenyalat, a través d'un comunicat a la seva web, que els detinguts són "presumptes membres i seguidors d'una organització terrorista" fundada aproximadament a finals de novembre de 2021, que té com a objectiu "acabar amb l'ordre estatal establert a Alemanya i substituir-lo per la seva pròpia forma d'estat, les grans línies del qual ja han estat elaborades". A més, la Fiscalia ha confirmat

divendres, 5 d’agost del 2022

Detinguts dos mossos acusats de detenció il·legal, tortures i lesions

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

Quatre agents més són investigats pel mateix delicte · Els fets van passar l'any passat a Barcelona, durant una actuació al carrer de la Unitat de Seguretat Ciutadana 

 

 

 

 

Agents dels Mossos d'Esquadra, en una imatge d'arxiu. Fotografia: ACN



Redacció


05.08.2022 - 11:56

Actualització: 05.08.2022 - 14:59

 

 

La Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos d’Esquadra ha detingut aquest matí a Barcelona dos agents del cos per un presumpte delicte de detenció il·legal, tortures i lesions. A banda, n’investiga quatre més pels mateixos delictes, segons que ha informat el cos en un comunicat enviat ara fa pocs minuts.

 

Els fets van passar a final de l’any passat a Barcelona, durant una actuació al carrer de la Unitat de Seguretat Ciutadana. La Direcció General de la Policia ha obert un expedient disciplinari als agents implicats, que han estat apartats del

divendres, 30 d’octubre del 2020

El jutge allibera amb càrrecs tots els detinguts durant les ràtzies de la Guàrdia Civil

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Els alliberats són Xavier Vendrell, Oriol Soler, David Madí, Xavier Vinyals, Toni Fusté, Roc Aguilera, Marta Molina, Jordi Serra i Enric Mir  

 

 


L'editor Oriol Soler, instants després de sortir alliberat. (Foto: Albert Salamé)





Per: Redacció

30.10.2020  11:50

 

 

El jutge ha alliberat sense mesures cautelars tots els detinguts durant les ràtzies de la Guàrdia Civil. Dos dies després d’haver estat detinguts, el president de la plataforma Pro-seleccions Catalanes, Xavier Vinyals, Toni Fusté (propietari d’Events), Roc Aguilera (propietari d’Events), Marta Molina (professora i ex-regidora a Sant Joan Despí), Enric Mir (regidor a Cabrera de Mar), Jordi Serra (interventor de la Generalitat) i els empresaris Oriol Soler, Xavier Vendrell i David Madí han sortit en llibertat amb càrrecs però sense mesures cautelars. Tots ells s’han acollit al seu dret de no declarar davant del magistrat, tot i que hauran d’estar a disposició del jutjat sempre que hi siguin cridats.

 

 

 

 

 

La fiscalia ha decidit de no demanar mesures cautelars contra els detinguts perquè

dijous, 24 d’octubre del 2019

Es filtra el sumari de l’AN que reconeix que els CDRs detinguts no tenien explosius




Avui s’aixeca el secret de sumari i els advocats podran veure de què s’acusa als independentistes innocents







Gerard Sesé 24/10/2019






Imatge d'agents de la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra en l'operatiu per detenir nou independentistes a Sabadell, el 23 de setembre de 2019. (hortizontal)







El diari de la caverna ABC ha filtrat una part del secret de sumari de l’Audiència Nacional on s’argumenta el perquè de la detenció i presó dels CDRs detinguts ara fa un mes.



El text judicial ha de fer-se públic avui i demà perquè els advocats dels CDRs puguin fer la seva feina però la caverna comunicativa de l’Estat s’ha avançat.



El més rellevant de tot és que el text filtrat, recollit per Rac1, reconeixeria que

dijous, 26 de setembre del 2019

La Fiscalia demana presó per a alguns dels detinguts en l'operació "Judes"



MADRID



Els set detinguts declaren a l'Audiència Nacional, on cadascun ha tingut una vista de mesures cautelars







Redacció
Actualitzat
Detenció de dues persones, dilluns passat, durant l'operació Judes




A les onze del matí ha comparegut davant del jutge Manuel García Castellón de l'Audiència Nacional el primer dels set detinguts dilluns a Catalunya en l'operació Judes. A causa del secret de sumari, cada detingut entra a declarar acompanyat només del seu advocat.



S'han fet vistes individuals de mesures cautelars i la Fiscalia ha demanat presó per a alguns d'ells.















L'autocar de la Guàrdia Civil que els traslladava des de la comandància de Tres Cantos ha arribat a l'Audiència Nacional a dos quarts de vuit. Estaven citats a les vuit, i estava previst que declaressin a partir de les deu.



A l'exterior del tribunal ja hi havia a primera hora algunes persones per mostrar el seu

dimarts, 24 de setembre del 2019

Interior evita aplicar la llei antiterrorista als CDR detinguts tot i les acusacions greus



OPERACIÓ POLICIAL






Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 24 de setembre de 2019














Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 24 de setembre de 2019







Als 7 detinguts dels CDR que s'han traslladat a Madrid per declarar a l'Audiència Nacional acusats de terrorisme, tinença d'explosius i rebel·lió no se'ls ha aplicat la llei antiterrorista. La legislació determina que pels delictes de terrorisme cal aplicar un règim especial. Els detinguts se'ls incomunica, no tenen dret a un advocat fins al cap de 48 h i els investiga l'Audiència Nacional.



D'aquests requisits només se n'ha aplicat un, la declaració a l'Audiència Nacional que serà dijous, segons fonts de la Guàrdia Civil a Madrid.



Tot i que no s'aplica la llei antiterrorista tampoc s'estan garantint el dret a defensa dels detinguts, segons denuncien els advocats d'Alerta Solidaria. Els advocats no han pogut parlar encara amb els acusats i ja fa més de 24 hores de la detenció. Les defenses també denuncies que s'està vulnerant el secret de sumari, ja que s'estan donant detalls i filtrant en alguns mitjans, quan els advocats ni tant sols han tingut accés als seus clients.



La policia va traslladar ahir 7 dels 9 detinguts. 2 d'ells

dijous, 7 de març del 2019

Sebastián Trapote, l’ex-cap de la policia espanyola que va matar un detingut



PAÍS - PRINCIPAT







Ha Declarat avui com a testimoni en el judici contra el procés perquè era el cap de la policia espanyola durant l'1-O
















Per: Redacció

07.03.2019  11:50





Sebastián Trapote, ex-cap de la policia espanyola a Catalunya, declara avui com a testimoni en el judici contra el procés independentista. Va ocupar el càrrec del 24 de juliol de 2015 al 7 de setembre de 2018, quan es va jubilar. Aquell dia va tancar una carrera policíaca tacada gairebé des del començament. Tal com va publicar ElCrític.cat amb la col·laboració de l’historiador David Ballester, Trapote, quan tenia tan sols vint anys, va matar un home d’un tret per l’esquena quan era detingut per la policia. La víctima era José Luís Herrero Ruiz que tenia set fills menors d’edat. Segons la sentència de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol, dictada el setembre del 1983, la mort s’hauria evitat ‘si s’haguessin utilitzat la prudència i diligència mínimes que s’esperen d’un funcionari del Cos Superior de la Policia auxiliat per diversos col·legues’.



La sentència també recull la versió dels fets dels tres agents que van participar en la persecució i la detenció d’Herrero: el 7 de juny de 1974, vora les onze de la nit, Trapote i dos sots-inspectors, Alfonso Carlos Giménez i Feliciano González Álvarez, van detenir a Badalona José Luís Herrero després d’una cursa ben accidentada, amb trets a l’aire i fugida del sospitós. Quan ja l’havien detingut, van ordenar-li que es posés contra la paret, i ho va fer. En el moment que el sots-inspector Giménez li posava les manilles, el detingut es va girar, va treure una navalla i va fer un moviment, gest que va fer que Trapote disparés el tret letal.



L’autòpsia desmenteix la versió dels policies

dimecres, 9 de gener del 2019

Els vuit detinguts d'Arran, en llibertat però investigats per desordres públics



ESQUERRA INDEPENDENTISTA - ARRAN







Nicolas Tomás
Madrid. Dimecres, 9 de gener de 2019




















El jutge ha decretat llibertat sense mesures cautelars per als vuit membres d'Arran que van ser detinguts ahir davant el Tribunal Suprem, però els investigarà per desordres públics. Els militants de l'organització de l'esquerra independentista s'han negat a declarar.



Després de passar la nit a la comissaria de Moratalaz, els vuit militants independentistes han estat traslladat als calabossos dels jutjats de la plaza Castilla, a l'espera de passar a disposició judicial. Passades les dues del migdia han sortit en llibertat.



La instrucció ha recaigut en el jutjat d'instrucció 11, el titular del qual és el magistrat veterà Juan Javier Pérez, que va portar la instrucció de l’accident de Spanair a l’aeroport de Barajas.












La Fiscalia ha demanat com a mesura cautelar que no es puguin acostar a menys de

dimarts, 22 de maig del 2018

Eduardo Zaplana, detingut per la Guàrdia Civil



MÓN - ESPANYA







Segons alguns mitjans de Madrid la detenció té relació amb un possible delicte d'emblanquiment de capitals.
















Per: Redacció 

22.05.2018  09:15





Eduardo Zaplana, ex-president de la Generalitat Valenciana i ex-ministre de José María Aznar, ha estat detingut per la Guàrdia Civil a València, quan sortia de casa seva. El seu nom va aparèixer vinculat a l’operació Púnica i també va sortir en converses enregistrades a Ignacio González, ex-president de la comunitat de Madrid, durant l’operació Lezo. Alguns mitjans de Madrid asseguren que la detenció té relació amb aquesta darrera operació per un presumpte delicte d’emblanquiment de capitals.



Segons la Cadena Ser, Zaplana és acusat d’haver rebut diner negre de paradisos fiscals, obtingut en comissions per adjudicacions de contractes que es van concedir de manera irregular.



L’operatiu el dirigeix la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil i es

dijous, 17 de maig del 2018

Detinguts dos regidors de la CUP encausats per la vaga del 8-N



PAÍS - PRINCIPAT







Santi Llagostera i Mariona Baraldés estan investigats pel tall de Coll d'Ares que es va fer durant la vaga general.
















Per: Redacció 

17.05.2018  09:00






Els regidors de la CUP de Ripoll Santi Llagostera i de Campdevànol Mariona Baraldés  han estat detinguts pels Mosos d’Esquadra, segons que ha denunciat el partit. Tots dos estan encausats pel tall de Coll d’Ares que es va fer durant la vaga general del 8-N.











Els regidors estaven citats a declarar els dies 26 d’abril i 8 de maig, però

dilluns, 14 de maig del 2018

Detinguts tres membres del CDR de Lleida per les protestes contra la detenció de Puigdemont



PAÍS - PRINCIPAT







Cinc persones més han estat citades a declarar a la comissaria dels Mossos.
















Per: Redacció 

14.05.2018  13:58





Els Mossos d’Esquadra han detingut tres membres del CDR Lleida, que acusen de desordres públics arran de ‘l’intent d’assaltat de la subdelegació del govern durant el 25 de març’, segons que informa el cos dels Mossos. Aquelles protestes es van fer el dia que Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya. Per una altra banda, cinc persones més han estat citades a declarar a la comissaria dels Mossos.












Aquell dia, tres mil persones van omplir la plaça de la Pau i bona part de la rambla de Ferran a l’altura de la subdelegació del govern espanyol sota el lema ‘Trenquem les cadenes de la repressió’. 





Els moments més tensos es van viure quan desenes de concentrats van desbordar el cordó policíac per acostar-se a l’entrada de l’edifici. Fou llavors que els Mossos van actuar amb contundència per fer-los retrocedir.







Enllaç notícia :



 

divendres, 23 de febrer del 2018

Catorze detinguts en la protesta dels CDR davant el TSJC



PROTESTA







Nicolas Tomás/Albert Acín
Foto: Nicolas Tomás | Vídeo: N. T.
Barcelona. Divendres, 23 de febrer de 2018



















Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han protagonitzat una sèrie de mobilitzacions aquest divendres a partir de les 7 del matí. Diversos centenars de membres del CDR s’han encadenat aquest matí davant del Palau de Justícia de Barcelona, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), d'altres ho han fet a plaça Catalunya. Els Mossos d'Esquadra han desallotjat l'entrada i han detingut catorze concentrats.
















Els Mossos, amb un ampli desplegament policial dels BRIMO antiavalots, han començat l'operatiu de desallotjament davant del TSJC pocs minuts després de les 8 del matí. Els centenars de manifestants han persistit en el seu intent de

dimecres, 29 de novembre del 2017

Vint-i-tres detinguts en una operatiu contra la màfia georgiana a Barcelona i l'àrea metropolitana



SUCCESSOS







Les investigacions estan relacionades amb un doble homicidi a Terrassa el gener del 2016.








| 29/11/2017 a les 11:42h
L'operatiu, al carrer Espronceda de Barcelona Foto: ACN




Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional espanyola han detingut 23 persones aquest dimecres en una operació conjunta que ha permès desarticular una organització criminal vinculada a la màfia georgiana i que es dedicava al blanqueig de capitals. S'han dut a terme tretze escorcolls en immobles i locals de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Gavà i Cornellà, així com de Madrid.



Es tracta d'una operació impulsada per la Fiscalia especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada i dirigida pel Jutjat d'instrucció número 2 de Terrassa, que manté el secret de les actuacions. 



Les indagacions estaven directament relacionades amb els fets del 4 de gener de 2016 a Terrassa, on es va produir l'homicidi amb arma de foc de dues persones també originàries de Geòrgia.





La investigació té el seu origen fa gairebé dos anys quan les unitats centrals de crim organitzat i blanqueig de capitals dels Mossos d'Esquadra i de

dijous, 21 de setembre del 2017

L'independentisme desborda l'Arc de Triomf per la llibertat dels detinguts



REPRESSIÓ POLICIAL







Nicolas Tomás
Foto: Roberto Lázaro
Barcelona. Dijous, 21 de setembre de 2017



















La convocatòria de les entitats era a les dotze a l'Arc de Triomf, a Barcelona, però a dos quarts riuades de gent ja començaven a arribar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Després de les manifestacions espontànies que van tenir lloc aquest dimarts, durant els escorcolls i detencions de la Guàrdia Civil a diferents departaments de la Generalitat, milers de persones han respost a la crida de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, i han desbordat el passeig de Lluís Companys.













El públic, de totes les edats, ha vingut a demanar la llibertat dels alts càrrecs del Govern català detinguts per la Guàrdia Civil. Malgrat la llarga jornada d'ahir, els assistents no tenen intenció de marxar del passeig fins que tots ells siguin posats en llibertat. N'hi ha que estan disposats a acampar en aquesta avinguda barcelonina si és necessari.



Alguns cotxes (i també autobusos) que pujaven l'avinguda de Lluís Companys s'han solidaritzat amb els concentrats fent sonar la seva botzina, que han estat contestats amb aplaudiments del públic. Entre aquest públic, també hi havia

Arc de Triomf es comença a omplir de manifestants



Referèndum sobre la independència doble fletxa



Desenes de persones es concentren a les portes del Palau de Justícia una hora abans de la mobilització convocada per les entitats

Desenes de persones s'han començat a concentrar aquest dijous al matí davant el Palau de Justícia de Barcelona, al passeig Lluís Companys, una hora abans de la mobilització convocada per les entitats a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

 
 
 
 
 
 
 
 
La concentració és ni més ni menys per reclamar la llibertat de tots els càrrecs detinguts aquest dimecres en l'operatiu contra l'1-0.


Les estelades s'han començat a veure al mateix temps que els agents dels Mossos d'Esquadra han començat a delimitar la zona de la protesta.


Entre els manifestants, de diferents orígens i edats, regna la indignació per l'actuació del govern espanyol, i anhel de llibertat.


Enllaç notícia :

Continuen en casernes de la Guàrdia Civil una desena de detinguts en l’assalt a la Generalitat



PAÍS - PRINCIPAT















Per: Redacció

21.09.2017  11:10





Alguns dels quinze detinguts ahir en l’assalt de la Guàrdia Civil a edificis de la Generalitat han tornat a les casernes de Travessera de Gràcia o a la de Sant Andreu de la Barca, després d’haver passat pel jutjat durant la matinada i a l’espera que els jutges resolguin les seves peticions. Fins ara hi ha constància de set ‘habeas corpus’ invocats, segons que informa el TSJC. Tres d’ells han estat desestimats. En tres dels quatre ‘habeas corpus’ pendents de resoldre, les parts ja han estat escoltades i només queda pendent la resolució del magistrat. El darrer ‘habeas corpus’ està en fase de tramitació.



El primer en invocar l”habeas corpus’, que implica comparèixer directament al jutge instructor sense haver de declarar davant de la policia, fou l’advocat del secretari general de la Vice-presidència i de la conselleria d’Economia i Hisenda, Josep Maria Jové.



A mitja tarda d’ahir, quan Jové va arribar al jutjat de guàrdia de Barcelona, que teòricament era el d’instrucció 29, es va trobar que el jutge de guàrdia era el d’Instrucció número 13, que substituïa el del 29 per motius familiars. Per això, el

dimecres, 24 de maig del 2017

Tres nous detinguts vinculats amb l’atemptat del Manchester Arena



MÓN - EUROPA







El Regne Unit declara l’alerta màxima arran de la matança i treu l’exèrcit al carrer




















dimarts, 20 de desembre del 2016

En llibertat l'únic detingut per l'atemptat a Berlín



ALEMANYA





La policia no creu que el jove, de 23 anys, sigui l'autor material d'un atac que va causar un total de 12 morts i manté la investigació oberta

El Govern descarta apujar el nivell d'alerta per terrorisme després de l'atemptat a Berlín






| 20/12/2016 a les 19:10h
El camió amb què es va perpetrar l'atac | Europa Press






El jove detingut per l'atemptat de Berlín ha quedat en llibertat aquest dimarts al vespre. El noi, d'origen pakistanès i de 23 anys, ha negat des del principi està vinculat amb l'atac que va deixar 12 morts i una cinquantena de ferits a la ciutat alemanya. La policia no creu que sigui l'autor material dels fets i, per tant, el responsable continua lliure i pot ser que estigui armat. Segons ha admès el ministeri de l'Interior alemany, l'home no estava en cap llista de la lluita antiterrorista.



Aquest migdia la policia alemanya ja ha admès que dubtava sobre si el jove era l'autor de l'atemptat en un mercat de Nadal. "Tenim un sospitós però no estem segurs que sigui el perpetrador", ha dit

dilluns, 12 de desembre del 2016

ERC dóna suport als detinguts per cremar fotos del rei però defensa els Mossos



Sergi Sabrià, avisa que "no correspon als cossos policials fer política", però creu que la decisió del jutge d'ordenar les detencions és desproporcionada.






per Arnau Garcia (Barcelona) 12/12/2016 
El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, en roda de premsa | ACN
 



La detenció de dos dels cinc encausats per cremar imatges del rei "no ha suposat una situació nova", segons ha reconegut el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià. La resposta del partit ha estat la mateixa que en la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós: "No es pot demanar als Mossos que facin política, això correspon als polítics", ha reblat Sabrià.






Ara bé, el portaveu d'ERC també ha considerat completament desproporcionada la decisió del jutge, i ha mostrat "tot el suport" del seu partit detinguts. "No entenem que es jutgi amb tanta severitat la crema de fotos del rei, la República que nosaltres ens imaginem no perseguirà així la llibertat d'expressió", ha dit el republicà.




A més, ha negat, com s'ha insinuat des de la CUP en d'altres ocasions, que els Mossos hagin de renunciar a fer de polícia judicial. Des d'ERC, han avisat que "no tindria sentit renunciar a les poques competències que té la Generalitat, si es vol aspirar a tenir-les totes". D'altra banda, ha negat que aquestes detencions afectin a les negociacions per aprovar els pressupostos.




"L'operació diàleg és pura cosmètica"