Calcular el volum d'inversió estrangera a Catalunya es
fa complicat sense comptar amb un registre propi. Diferents fonts,
públiques i privades, han constatat un rècord en la captació de capital
forà del territori català durant el 2015. D'una banda, el ministeri
d'Economia va comptabilitzar que el Principat va atreure
4.783 milions d’euros el 2015, un 58% més que l'any anterior. De l'altra, el rànquing FDI Markets, elaborat pel 'Financial Times', engreixa la xifra d'inversió a Catalunya fins als
5.224 milions d'euros .
Per acabar-ho d'arrodonir, aquest divendres, el Consell de Treball
Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha presentat un nou informe que
destaca dos nous indicadors de la capacitat tractora de Catalunya: si es
deslliga de l'efecte seu, Catalunya capta 1,5 vegades mes d'inversió que Madrid, un nivell que el Principat ha aconseguit mantenir estable durant les últimes dues dècades al voltant de l'1,5% del PIB.
Aquest informe neutralitza l'anomenat efecte seu, que fa que Catalunya
sempre quedi a molta distància de Madrid en les estadístiques oficials. Però què és l'efecte seu i per què cal deslligar-lo de les dades oficials d'inversió estrangera? Tal com ha explicat
Salvador Guillermo,
membre de Foment del Treball i portaveu del CTESC, el Registre
d'Inversions Estrangeres (RIE) que elabora el govern espanyol s'elabora a
partir de la informació que les empreses proporcionen directament. "Si
les empreses no especifiquen on es destina la inversió
es comptabilitza directament a la seu social de la companyia, que per l
'efecte capitalitat acostuma a ser a Madrid", ha apuntat Guillermo.
Si es calcula a través de les dades oficials, entre 1995 i 2014 Madrid
va captar el 58,7% de la inversió estrangera i Catalunya, el 16,3%.
"Aquestes dades, però, no tenen en compte per exemple la inversió
d'Endesa, que es va comptabilitzar a Madrid", ha explicat el conseller
d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. Segons l'estudi del CTESC, aquest percentatge s'eleva fins al 23% en el cas de Catalunya, i cau fins al 14% en el cas de Madrid, si es neutralitza l'efecte seu.
¿Com ho ha fet el CTESC per fer aquest càlcul? A través de l 'immobilitzat material.
Tal com ha explicat Guillermo, aquest element del compte de resultats
d'una empresa comptabilitza els actius destinats a inversions tangibles i
de llarga durada. En calcular el valor que tenen aquests actius de les
empreses estrangeres el rànquing de comunitats autònomes amb més
inversió es capgira fins a deixar el següent pòdium:
- Catalunya passa a suposar el 23,4%
- Andalusia supera Madrid i arriba al 15,7%
- Madrid queda en tercera posició amb un 14,6%
Tot i això, també cal apuntar que ni les dades del CTESC ni l'FDI
Markets ni les xifres oficials del ministeri d'Economia tenen en compte
la inversió estrangera neta (una dada que s'obté restant a les dades
d'inversió les desinversions de les empreses). Aquesta informació es pot
obtenir amb l'anomenada balança de pagaments, una estadística
que elabora el Banc d'Espanya i que no es publica de forma
desagregada per comunitats. "Ens agradaria poder comptar amb més dades,
però tenim el que tenim", ha afirmat Guillermo.
Ritme creixent i constant
Un altre dels indicadors innovadors que aporta aquest estudi és
l'evolució del pes de les inversions estrangeres directes sobre el
conjunt del PIB. "La variabilitat és molt elevada i les inversions
depenen cada any de molts factors, per això és important mirar-les amb
perspectiva temporal" , ha aclarit el portaveu d'aquesta entitat.
D'aquesta manera, la inversió estrangera directa a Catalunya representa
un 1,5% del PIB entre 2008 i 2014 en
mitjana anual. Més enllà, l'informe destaca que aquest percentatge s'ha
mantingut estable des del 1995, mentre que a la resta de països
desenvolupats la inversió internacional ha anat perdent pes en favor
dels emergents.
L'informe assenyala que el gruix d’aquesta inversió es concentra a la indústria i al sector dels serveis,
i també es troba diversificada si es té en compte l’origen geogràfic de
les empreses, que està encapçalat pels Països Baixos, amb el 16,1% del
total, per un evident efecte de fiscalitat. Les inversions provenen
majoritàriament de la Unió Europea (63%) i, per països, el segon és
França (14%), seguida del Regne Unit (11,4%). Si es té en compte la procedència de les filials estrangeres
que hi ha instal·lades a l'Estat, l'estudi destaca el pes de Catalunya,
que concentra el 88% de les filials japoneses, el 83% de les
nord-americanes, el 75% de les italianes i el 70% de les canadenques.
Encara hi ha un altre indicador que descontextualitza les dades
d'inversió estrangera i en manifesta la importància per a l'estructura
econòmica del país. Si es classifiquen les inversions segons el tipus
d'operacions, Catalunya destaca per concentrar la major part
d'ampliacions de capacitat productiva ja existent, en concret, entre
2008 i 2014, el 72% de les inversions captades en territori català van
ser d'aquest tipus; entre 1995 i 2014 el percentatge es manté al 68%.
Segons ha aclarit el conseller Baiget, "la reinversió d'empreses
estrangeres demostra la confiança exterior".
Enllaç noticia :
