Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura catalana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura catalana. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 d’abril del 2023

Metges pel Català: els professionals sanitaris es rebel·len contra l’arraconament de la llengua

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

La iniciativa, que aplega més de dos mil professionals del sector, neix per normalitzar l’ús del català en la sanitat i en la recerca biomèdica

 

 


 

 

 

 

 Blai Avià i Nóvoa

17.04.2023 - 10:20

 

 

Metges de tot el país s’han organitzat per combatre l’arraconament del català a la sanitat. El col·lectiu Metges pel Català neix d’un grup de Telegram –al qual poden afegir-se tots els interessats– que ja aplega més de dos mil participants. La iniciativa, que pretén ser un punt de trobada entre metges i estudiants de medicina, té un objectiu primordial: normalitzar l’ús del català en l’àmbit de la sanitat i en la recerca biomèdica.

 

Un problema amb moltes causes

En el comunicat de presentació de Metges pel Català, els responsables expliquen que la iniciativa emana de la constatació d’un retrocés important en l’ús del català en l’àmbit sanitari. Aquesta reculada, afegeixen, no es deu a un únic factor sinó que respon a un seguit de problemes que tant l’administració com els professionals han eludit durant anys.

 

Un d’aquests problemes, diuen, és la manca de diligència de les autoritats a l’hora d’estimular i vetllar per l’ús de la llengua al sector. En relació amb això, recorden que –segons dades del Col·legi de Metges– més d’un 60% dels nous col·legiats a Catalunya no són catalanoparlants, i que un 50% dels estudiants de medicina són de fora el Principat. Alhora, constaten que molts dels candidats a triar una especialitat MIR a Catalunya no tenen cap coneixement del català. Són xifres que, examinades a més gran escala, revelen

dimarts, 16 de gener del 2018

Reportatge Especial : El Ministeri d’Hisenda espanyol vol enfonsar la cultura a Catalunya



CULTURA







Reportatge sobre l'assetjament del govern espanyol contra els equipaments culturals, als quals reclama l'IVA d'uns ajuts que no s'havien pagat mai.

















15.01.2018  22:00





Des de final d’any, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha emprès un seguit d’accions per a reclamar l’IVA dels ajuts que atorga el govern espanyol en diversos àmbits de la societat. En el terreny de la cultura la mesura és tan agressiva i aclaparadora, i afecta institucions i entitats tan determinants, que es pot considerar un atac letal. Si els recursos interposats contra la mesura no aturen la demanda i els diners reclamats s’han de fer efectius, trontollaran i fins i tot es perdran actius culturals de qualitat. En aquest cas, podria costar dècades de recuperar la vitalitat cultural i artística del país (en un sector que ja fa anys que travessa grans dificultats). Ho expliquem.



El Ministeri d’Hisenda espanyol ha reclamat l’IVA corresponent als ajuts atorgats entre el 2012 i el 2016 a algunes institucions, entitats i fundacions de Catalunya, sobretot vinculades al teatre i als museus. Mai no s’havia reclamat l’IVA dels ajuts, segurament perquè és un contrasentit. Alhora, l’acció del ministeri és completament arbitrària, perquè l’IVA no es reclama a tots els equipaments ni entitats culturals, sinó només a aquells que hagin tingut una inspecció durant el 2017. Tampoc no es reclama als que són de titularitat cent per cent estatal, que en resten exempts. A més, no hi ha constància que cap equipament cultural de fora del Principat de Catalunya hagi rebut el requeriment tributari, tot i que en principi la mesura té abast estatal.



A l’arbitrarietat de tot plegat, s’hi afegeix que aquesta reclamació arriba durant l’aplicació del 155, amb la Generalitat intervinguda, cosa que vol dir que els equipaments, empreses i fundacions culturals afectats no poden comptar amb la Generalitat perquè les defensi. Això implica una desprotecció absoluta contra una acció abusiva i desproporcionada del govern espanyol.





Fotografia: Albert Salamé







No hi ha cap llista completa dels equipaments, empreses i fundacions culturals afectades. Sabem que, fins ara, han rebut el requeriment una desena. En l’àmbit teatral, se sap el cas del Mercat de les Flors (un milió d’euros i ja n’ha pagats 400.000), el Teatre Lliure (1,3 milions d’euros) i el Festival Temporada Alta (un milió d’euros). Pel que fa als museus, el requeriment ha arribat al MNAC (un milió d’euros), al Macba (1,1 milions d’euros), al CCCB (1,25 milions d’euros i ja n’ha pagats 300.000) i la Fundació Palau. I en el cinema, a la productora Proa (ha pagat 60.000 euros).



L’advocat Durán-Sindreu i la retroactivitat de la modificació de la llei de l’IVA


La major part dels equipaments afectats s’han posat en mans de l’advocat especialitzat en temes tributaris Antonio Durán-Sindreu. Ell ha explicat a VilaWeb que aquest problema de l’IVA de les subvencions ve de lluny, d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2014. Aquesta sentència afectava la llei de contractes del sector públic i incloïa una modificació de la llei de l’impost sobre el valor afegit. La modificació d’aquesta llei, arran d’una esmena d’ERC (a la qual tots els grups del congrés espanyol van donar suport), aclaria que els ajuts culturals restaven exempts d’IVA, com també els d’uns altres àmbits de la societat (les televisions, la recerca científica i el transport públic). Aquesta modificació va entrar en vigor el 10 de novembre de 2017. En aquest punt, semblava que es resolia el problema de l’IVA dels ajuts culturals. Tanmateix, passat el 10 de novembre alguns equipaments van rebre una notificació del Ministeri d’Hisenda espanyol dient que havien de pagar l’IVA dels ajuts dels anys anteriors, entre el 2012 i el 2016.



Durán-Sindreu explica: ‘El cas que ara ens ocupa és un cas d’interpretació de la llei. La interpretació del Ministeri d’Hisenda és que la modificació de la llei de l’IVA no afecta les subvencions que s’hagin rebut abans del 10 de novembre del