Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conmemoració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conmemoració. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 d’octubre del 2018

Jo no vull celebrar el primer d’octubre. Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL







«Vull que es complesca el mandat que va eixir de les urnes i que el parlament va solemnitzar en la declaració del 27 d'octubre. I per això, i no per res més sinó això, avui eixiré al carrer» 

















30.09.2018  22:00





Avui el país viurà amb emoció el primer aniversari del primer d’octubre. Serà una jornada per a recordar, amb el respecte que es mereix el moment més important de la nostra història contemporània. I és evident que també per a retre homenatge a tota la gent que el va fer possible.



Dels membres del govern empresonat i a l’exili fins als milers i milers de persones que van dur a terme l’operatiu de la votació –inclosos els nord-catalans, que van tenir un paper clau que avui expliquem en una exclusiva de VilaWeb.



Però sobretot, crec, avui és el dia de recordar els més de dos milions de catalans que anaren a votar enmig de l’atac dels criminals d’uniforme. El primer d’octubre, i el 3 d’octubre, representen la capacitat de prendre el destí a les nostres mans, el dia que vàrem ser tots millors, més que no havíem imaginat que podríem ser.





Tots tenim les retines plenes d’imatges inoblidables. Tots recordem les abraçades. I la por i la tensió. Tots sabem les llàgrimes que vàrem vessar i l’eufòria que vàrem viure. Tots recordem que sabíem perfectament que la llibertat l’acabàvem de guanyar aquell dia.



Però fa un any que la llibertat, la república independent, la tenim proclamada i encara no és efectiva. I per això jo no vull celebrar el primer d’octubre sinó exigir que se’n complesca el mandat.



Una generació única de polítics ens demanà que ens enfrontàssem a tot. I ho vàrem fer. Tots ho vàrem fer. Molta gent, a tot arreu, va obeir el Parlament de Catalunya i va posar en joc –al seu nivell– la seua vida, la seua feina, el seu futur. Avui tenim un govern a l’exili i a la presó per això. I una presidenta del parlament que roman empresonada únicament per haver fet de presidenta de la cambra.



Però hi ha també més de dues mil persones i empreses encausades, ja. I moltíssima més gent que va fer coses inimaginables per a guanyar aquell primer d’octubre i que avui no diu que ens vàrem equivocar, no pensa que no vàrem calcular bé les forces o no creu que calga passar quatre anys més com una autonomia d’Espanya perquè de sobte algú ens diu que no som prou gent.



El 21-D el vot d’aquest país va ser explícit i rotund a favor de la ruptura. Una altra volta. Però el 30 de gener, quan el parlament no va estar a l’altura d’allò que la gent havia fet amb els seus vots, es va començar a obrir un abisme que cada dia és més preocupant. Avui celebrarem el primer d’octubre i demà potser veurem, astorats, com el Parlament de Catalunya deixa set diputats electes sense poder exercir la seua condició de diputats. Quina contradicció tan gran…



Jo no sé quants independentistes creuen avui que és millor d’esperar o de fer-se enrere i quants continuem pensant que cal fer efectiva la república ara. Això tan sols ho sabrem quan hi haja eleccions. Els electors decidiran i qualsevol pronòstic és irrespectuós i no seria honrat. Accepte que és possible –i no tinc cap dubte que seria legítim– que la major part de l’independentisme estiga d’acord que no es pot aconseguir la república i que cal gestionar l’autonomia. Però si jo accepte això, qui discrepe amb mi ha d’acceptar que igualment és possible que la major part de l’independentisme estiga d’acord que ara mateix cal fer tant com siga possible per fer efectiva la república i que això concerneix i obliga els setanta diputats que vàrem portar al parlament votant programes que no deien res de deixar-ho estar, ans al contrari; i obliga també els dos governs, el legítim i l’autonòmic.



Per això avui no vull que allò que vàrem fer ara fa un any siga una commemoració, ni encara menys que acabe convertint-se en un ritual anual. Vull que es complesca el mandat que va eixir de les urnes i que el parlament va solemnitzar en la declaració del 27 d’octubre. I per això, i no per res més sinó això, avui eixiré al carrer.









Enllaç opinió :



 

Si no en saben, que pleguin. Per Agustí Colomines



OPINIÓ

















Agustí Colomines
Barcelona. Dilluns, 1 d'octubre de 2018









Ja fa un any. Fa un any de la jornada que marcarà durant anys la política catalana. El referèndum del primer d’octubre de l’any passat no ha tingut l’efecte desitjat pel moviment sobiranista, que era assolir la independència, però ha tingut unes conseqüències demolidores per a la política catalana i espanyola. L’1-O, l’Estat va ensenyar la cara més fosca. La repressió. Però va mostrar, sobretot, la podridura policial, els insults xenòfobs dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que es van repetir en la manifestació de dissabte passat, per altra banda terriblement mal gestionada pels responsables d’Interior de la Generalitat de Catalunya. L’últim que es podia esperar pocs dies abans de l’aniversari del gran trauma de l’any passat és que es reproduïssin les càrregues policials, però aquesta vegada per iniciativa dels Mossos. D’on no n’hi ha, no en pot rajar, diu la dita popular.



Aquest és el Govern que tenim, que és incapaç fins i tot de governar les escorrialles. Qui va decidir que el MHP Quim Torra havia de participar al programa de TV3 Preguntes freqüents? Cal ser enze de veritat! Els presidents no assisteixen a tertúlies, en tot cas les generen.



Un any després d’aquell referèndum popular, organitzat amb cura i professionalitat per la gent, la primera línia de la política sobiranista d’aleshores és a l’exili o a la presó. En el moment de la veritat, l’independentisme no va poder sostenir la proclamació de la república perquè l’aposta pel pacifisme va resultar inútil per oposar-se a la força bruta i amb les teories profundament democràtiques, però

[MINUT A MINUT] Totes les mobilitzacions per a commemorar l’1-O, en directe



PAÍS - PRINCIPAT







Durant tota la jornada és previst que es facin diverses accions a tot el Principat 
















Per: Redacció 

01.10.2018  07:29





Ara fa un any que l’estat espanyol va ser incapaç d’aturar la gran mobilització que va fer possible l’1-O. La societat civil, les entitats i organitzacions que ja van tenir un gran protagonisme aquella jornada, volen aprofitar la commemoració del primer aniversari per reactivar la mobilització, amb la convocatòria de desenes d’actes per tot el Principat. Durant tot avui és previst que es facin diverses accions a tot el Principat. Us les expliquem ací:


18.33
Ha començat la marxa, que avança cap al parlament. Els manifestants caminen cap a la plaça Urquinaona.











18.26
Arriben les urnes a la plaça de Catalunya.
18.24
Els treballadors de TV3 s'han concentrat contra la repressió policíaca de l'1-O i a favor de la convivència.
18.23
Els CDR han fet un comunicat en què exigeixen que es faci efectiva la República. També reivindiquen les diverses accions que s'han fet avui.
18.12
La plaça de Catalunya comença a omplir-se un quart d'hora abans de l'inici de la marxa.




14.34
Les mobilitzacions d'aquest matí ha s'han acabat. A les 18.30 hi ha convocada la manifestació de la Plataforma U d'Octubre, que sortirà des de la plaça de Catalunya fins el parlament per a exigir que es compleixi el mandat de l'1-O. Allà, Torra i Torrent rebrant els representants de la societat civil.
14.32
Unes 3.000 persones, segons els organitzadors, s'han concentrat a la plaça U d'Octubre de Girona per commemorar l'1-O i reclamar que s'obrin les presons. Els assistents també ha demanat que es faci efectiva la República i han recordat a les institucions que 'el poble mana, el govern obeeix'. A l'acte, convocat per Girona Vota, també hi han participat representants de diversos partits polítics, del govern i també d'entitats i escoles que van partir la violència policíaca aquella jornada.
14.30
Així ha quedat l'entrada de la Borsa de Barcelona.









13.21
Els CDR s'encadenen a les portes de la Borsa de Barcelona


13.11
Imatge de la manifestació dels CDR a Lleida.


13.08
A la manifestació dels CDR hi han crits de 'Torra dimissió' i 'Buch dimissió.'

dijous, 20 de juliol del 2017

El Rif desafia les autoritats marroquines amb una manifestació il·legalitzada a Al-Hoceima



MÓN - ÀFRICA







La revolta rifenya va començar l'octubre del 2016 i creix, malgrat la dura repressió de les autoritats marroquines.
















Per: Redacció 

19.07.2017  22:00





El govern marroquí va anunciar fa dies que la manifestació convocada per a aquest dijous a Al-Hoceima per a commemorar la batalla d’Annual és prohibida. Però la resposta de les organitzacions rifenyes ha estat clara i contundent: han cridat a participar-hi i enfrontar-se a la repressió que fa mesos que intenta controlar el Hirak, la nova revolta social i identitària que sacseja el Rif.



La prohibició anunciada per les autoritats locals i pel ministre de l’Interior, Abdelouafi Laftit, ha estat contestada pels dirigents del Hirak. Amb els seus líders més coneguts detinguts i a la presó, la manifestació es presenta com una ocasió única per a mostrar al món la força d’un moviment social que creix des de fa mesos. La manifestació havia estat anunciada ja fa setmanes i la seva prohibició ha estat vista com un pas més en l’escalda del govern marroquí contra el moviment rifeny.



El president de l’Associació Democràtica pels Drets Humans, Ahmed El Haij, ha afirmat en aquest sentit que, al Marroc, la immensa majoria de les manifestacions es fan sense demanar cap permís: ‘Fa vuit mesos que ens manifestem cada

dilluns, 7 de desembre del 2015

Pintades neonazis en un casal independentista per commemorar la Constitució

per B.F. 7 de Desembre 2015 a les 12.58 h

Els autors de les pintades al local La Sega 1640, de Santa Coloma de Farners, van tenir serioses dificultats per encertar el gargot que volien dibuixar.





Pintades al casal independentista de Santa Coloma de Farners.   |   La Sega 1640



El casal independentista de Santa Coloma de Farners (La Selva) La Sega 1640 ha aparegut aquest matí tot grafitat d'esvàstiques nazis, les sigles "AE!" (Arriba España!), creus cèltiques i demés simbologia feixista. Es dóna la circumstància que les pintades han tingut durant la nit del 6 al 7 de desembre, just acabats els actes de commemoració del 37è. aniversari de la Constitució espanyola.