La batalla per la celebració del referèndum fa l'efecte d'haver entrat en la fase definitiva. La sociovergència ha mobilitzat les mòmies del temps del tripartit per boicotejar-lo, però cada vegada hi ha més gent pròxima al poder que diu: "Aquesta vegada no passarà com sempre, aquest cop ni els espanyols ni els pallussos que ens vigilen impediran que actuem com a persones lliures."



Una cosa és segura: la cadena de comandament que connectava l'independentisme amb els interessos de l'Estat es comença a esfilagarsar i a trencar per tot arreu. Les melodies dels flautistes d'Hamelín sonen cada dia més desafinades. Els jocs de mans es van tornant desesperats. Fins i tot veig que es mobilitzen figures que pretenen dominar l'organització del referèndum des de l'ombra.



Veient que les enquestes donen resultats cada cop més depriments, una part de PDeCAT somia a jubilar Junqueras juntament amb Puigdemont, amb l'excusa del fracàs del referèndum. L'estratègia de