Fracassa el buit de Rajoy a Puigdemont: Deu ambaixadors escolten a Madrid la proposta del president

PAÍS - PRINCIPAT

L'interès dels representants de França, Regne Unit, Suècia, Dinamarca, Bèlgica, entre més, contrasta amb el buit del govern espanyol.

Fotografia: Generalitat de Catalunya

Per: Josep Casulleras Nualart

10.10.2016  12:25

No és gaire habitual que el president de la Generalitat vagi a Madrid a explicar a qui el vulgui escoltar quin és el camí que el govern i el parlament han traçat per a proclamar la independencia de Catalunya. Això ha fet avui Carles Puigdemont en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press a l’hotel Villa Magna de la capital espanyol. Un hotel de luxe enmig de la Castellana, que ha rebut força expectació mediàtica, una atenció molt notable per part de representants diplomàtics i un fals desinterès del govern espanyol. No hi havia cap representant del govern espanyol: cap ministre, cap secretari d’estat. Ningú. El PP no hi era, perquè continua seguint l’estratègia que més neguiteja justament a la desena d’ambaixadors que han vingut a escoltar Puigdemont: la inacció, pretendre que no donant importància al problema fa que el problema desaparegui.

Aquest contrast es podia veure perfectament entre les estovalles blanquíssimes de les primeres taules de l’esmorzar, on hi havia els ambaixadors: el de França, Yves Saint Geours; el del Regne Unit, Simon Manley; el d’Egipte, Ahmed Ismail Abdelmoeti; el d’Irlanda, David Cooney; la d’Algèria, Taous Feroukhi; el de Veneçuela, Mario Isea Bohórquez; el de Bèlgica, Pierre Labouverie; el de Dinamarca, John Nielsen; el dels Països Baixos, Johannes Van Bonzel; el de Suècia, Lars-Hjalmar Wide… I no només ells, també agregats diplomàtics a les ambaixades. En canvi, ni rastre del govern de Rajoy, que era el destinatari del principal missatge de Puigdemont: ’S’ha de donar una solució política a la demanda catalana, i cal coratge i compromís, i el reconeixement de l’altre.’ I poc rastre de la resta de partits espanyols: només hi havia el portaveu socialista a l’Assemble de Madrid, Ángel Gabilondo, que ja té un tarannà més obert i dialogant en aquesta qüestió que la majoria dels seus col·legues de partit.

Com veuen la proposta de referèndum?

El Govern obre noves «ambaixades»: Zagreb, Varsòvia, Ginebra i Copenhaguen

PROCÉS CATALÀ

Romeva destaca que aquesta representació "té retorn" en inversions a Catalunya

L'«ambaixada» a Lisboa vol impulsar «les potencialitats» entre Catalunya i Portugal

Isaac Meler, Palau de la Generalitat | 06/09/2016 a les 15:20h

Raül Romeva, aquest dimarts Foto: Isaac Meler

Raül Romeva ha anunciat aquest dimarts l'obertura de quatre noves delegacions de la Generalitat a l'exterior. El conseller ha explicat que "Catalunya com a país, com a realitat i com a espai cultural i lingüístic, necessita una presència a l'exterior". A més, ha subratllat que "aquesta representació té retorn" en inversions i que s'estructura de manera similar a un hub. "Hem de generar una diplomàcia del segle XXI, que no consisteix en estar a tot arreu, sinó arribar a tot arreu", ha explicat.

 

La ubicació de les delegacions serà a Copenhaguen per tenir influència a Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia, tots cinc estats del Consell Nòrdic; Varsòvia, des d'on s'actuarà a Polònia i a la regió bàltica (Estònia, Letònia i Lituània); a Zagreb per representar Catalunya a Croàcia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Macedònia, Montenegro i Sèrbia. Finalment, el Govern té previst obrir una darrera delegació a

Catalunya gasta més finançant el TC que en ambaixades

L’Estat va destinar 3,4 milions dels impostos pagats pels catalans a l’alt tribunal, i 1.306,4 a l’exèrcit.

ROGER TUGAS Barcelona Actualitzada el 08/08/2016 00:00

Catalunya gasta més finançant el TC que en ambaixades

L’economista i director de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, sovint defensa que el càlcul del que va batejar com a “sistema de comptes públics territorialitzats”, una alternativa a les balances fiscals que elabora la Generalitat seguint els dos mètodes avalats internacionalment, aporta com a gran novetat la possibilitat d’identificar a què es destinen els recursos que aporten els ciutadans de cada comunitat, més enllà de saber en termes genèrics el seu saldo fiscal respecte de l’Estat. 

D’aquesta manera, a més de permetre conèixer aquesta setmana que -sempre segons els càlculs de l’economista de confiança de Montoro, que segueix només el mètode de càrrega-benefici i ignora el de flux monetari- Catalunya va patir el 2013 un dèficit fiscal de 7.189 milions -986 milions més que l’any anterior-, els comptes avalats per l’executiu central detallen com es gasten o de quina manera beneficien als catalans els euros que, segons aquest model, paguen i que sí que tenen un retorn.

Els apartats dels annexos de l’informe de De la Fuente presenten desenes i desenes de taules, amb un gran nivell de concreció, que permeten identificar quants euros senzillament retornen en forma de prestacions socials, transferències o infraestructures. Altres teòrics beneficis per als catalans i els de les seves empreses, però, són més qüestionables o, com a mínim, menys directes. Així, per exemple, el 2013 el cost de l’administració central de l’Estat -concentrada a Madrid- va suposar 973,7 milions per als catalans, mentre que 1.306,4 milions més van destinar-se al ministeri de Defensa i a l’exèrcit, i 424 milions a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, malgrat que a Catalunya tenen gairebé totes les competències traspassades als Mossos. Són quantitats que no computen com a dèficit fiscal, ja que, segons De la Fuente, beneficien els ciutadans de Catalunya.

Administració central

El TC, la Casa del Rei, l’acció exterior, les Corts espanyoles...