Editorial Vicent Partal Tortosa: un greu error que ens perseguirà

OPINIÓ

«Les coses s'han de fer quan toca o esdevenen un problema molt més llarg conforme passa el temps».

 

Soldat de bronze', Tallinn (Estònia).

Per: Vicent Partal 

29.05.2016  20:30

Recorde haver assistit a Vílnius a la retirada de la gran estàtua de Lenin que ocupava la plaça que portava el seu nom. Ho van fer amb una grua, de bon matí, només hores després de proclamar la independència de Lituània. No se n’ha recordat mai més ningú.

Però a Tallinn no es van atrevir a desmuntar de seguida el monument al soldat soviètic, conegut per Soldat de bronze. I el monument va esdevenir un símbol contra la independència d’Estònia i en favor del règim soviètic, que el 2007 acabà originant alguns dels pitjors enfrontaments entre la comunitat russa d’Estònia i el govern de la república i atià una enorme tensió entre tots dos països: hi hagué un intent d’assalt a l’ambaixada estoniana a Moscou i es desfermà allò que probablement va ser la

A Àustria ha anat de molt poc… per Vicent Partal

Per: Redacció

23.05.2016  22:00

OPINIÓ

«Els europeus hem d'acorralar el feixisme i el totalitarisme abans no siga massa tard».

Finalment, Àustria no tindrà un president d’extrema dreta. Però ha anat de poc, de molt poc.

Alexander van der Bellen, el candidat verd que es presentava com a independent, ha guanyat només amb el 50,3% dels vots, contra el 49,7% del candidat de l’extrema dreta.

Ahir dilluns, a l’últim minut, els vots emesos per correu han desempatat i han capgirat el resultat de les eleccions. Per trenta mil vots. Diumenge a la nit Àustria, però, tenia un president d’extrema dreta i Europa tenia un problema gros, un més. Per primer vegada un cap d’estat dels vint-i-vuit es presentava al món com un totalitari, contrari a tots els valors que han conformat la democràcia europea.

És veritat que el president d’Àustria és bàsicament honorífic i que no té poders determinants sobre la vida pública del país. Però negligir la importància d’una elecció com aquesta seria enganyar-nos. Al

Editorial Vicent Partal, Un episodi que l’ANC hauria d’aclarir (i un editorial que no ho és)

Per: Vicent Partal

10.05.2016  02:15
 
OPIINIÓ

«Si la junta electoral no explica urgentment què ha passat és evident que alimentarà els rumors».

Ahir a les 19.46 els subscriptors de VilaWeb rebien el text que havia de ser l’editorial d’avui. Això, enviar-lo cap a aquesta hora, ho fem sempre, perquè així tenen temps de llegir-lo, de criticar-lo i d’afegir els comentaris que creguen convenients, comentaris que normalment arriben fins poc després de la una de la matinada. Era un editorial que demanava explicacions a l’ANC sobre els motius pel quals havia apartat Quim Torra i Jordi Calvís de les eleccions internes.

Cada dia jo mateix llisc aquests comentaris dels subscriptors i molts dies amb alguns tenim converses curtes. Les seues opinions pràcticament cada dia em són molt valuoses a l’hora de publicar per a tothom, a les 2.15 de la matinada, un text, aquest editorial, que habitualment ja té sis hores llargues de vida quan l’arriben a llegir els qui no són subscriptors. Sempre és un text millor perquè els

Segona tanda al juny… o tercera al desembre. Per Vicent Partal

OPINIÓ

«Així són les coses a Madrid i així continuaran essent si els electors no forcen un canvi, és a dir, si no donen a algun partit una quasi-majoria absoluta».

Per: Vicent Partal 27.04.2016  20:03

El temps per a arribar a un acord que fes possible un govern a Espanya es va exhaurir ahir a les quatre de la vesprada, de manera que, oficialment, ja hi ha eleccions a la vista, el dia 26 de juny. Els partits polítics espanyols han estat incapaços de posar-se d’acord. Ni en un moment com l’actual, tan difícil per a ells, no hi ha hagut manera que trobassen un denominador comú. No puc dir que em sorprenga, però no deixa de ser espectacular. Ja ho denunciava ahir el New York Times, que va arribar a parlar de ‘circ’ per a referir-se a la situació espanyola.

Ens espera, doncs, allò que, de fet, és la segona tanda de les eleccions. Ara com ara, per les

El terme mitjà, també, de la desobediència. Per Vicent Partal

Per: Vicent Partal

Dimecres  6.04.2016  02:00

OPINIÓ

«En aquest cas crec que la CUP té molta més raó que no la que alguns li volen concedir».

La batllessa de Berga, Montserrat Venturós.

Vivim uns dies marcats pel debat sobre la desobediència. Ahir la batllessa de Berga, Montse Venturós, la va portar a la pràctica negant-se a declarar davant un tribunal per l’acusació d’haver penjat l’estelada al balcó de l’ajuntament en una diada electoral. I ahir, finalment, Junts pel Sí i la CUP van pactar com votarien la redeclaració de la declaració del 9-N. Van fer política i van aconseguir un acord que salva la unitat i preserva les diferències. Enhorabona, no era fàcil.

El debat sobre la desobediència és important. I no és únicament una qüestió de noms. Accepte i trobe

Què busquen Sánchez i Puigdemont? Per Vicent Partal

Per: Vicent Partal
 

Dimarts  15.03.2016  02:00

OPINIÓ

«Sánchez ja ho sap, que no estaran d'acord en res, però anant a la Generalitat deixa entendre que ell té un altre estil i fa les coses d'una altra manera. I no únicament això, sinó que ho aprofita per a la seua partida de cartes: fa que Ciutadans es pose molt nerviós, ara que s'havia envalentit».

 

Ho diré ràpid i d’entrada: res de substancial, però molt de secundari. Molt. De la conversa d’avui entre el president Puigdemont i Pedro Sánchez no cal esperar-ne res més que la fotografia i els gests. Les posicions de tots dos són massa allunyades i clares per a poder-ne esperar cap pas realment important ni, encara menys, que ens l’expliquen avui mateix. L’independentisme català no pot votar la investidura de Sánchez si no accepta el referèndum. I Sánchez no el pot acceptar. De manera que simplement seuran una estona, parlaran, constataran les diferències i es diran adéu. Amablement i, sobretot, sobretot, davant les càmeres. Que es tracta d’això, perquè la partida, avui, és a la banda dels gests.

Al cap i a la fi, i fins i tot sabent que no arribaran a cap acord, a tots dos els interessa molt aquesta reunió i a tots dos els convé una certa escenificació de la normalitat institucional.

El PP ha mirat de convertir el govern de Catalunya en una mena d’ETA sense armes que cal acorralar en tots els fronts, en actitud bèl·lica. Travessar la barrera i seure al seu costat, fer-se la foto, és, per

Vicent Partal : El moment és d’una veritable emergència

Per: Vicent Partal
 

Dilluns  14.03.2016  02:00

OPINIÓ

«La causa del creixement de l'extrema dreta alemanya, en bona part, és que Europa ha deixat Merkel tota sola. Alemanya ha intentat una aproximació als refugiats que no ha seguit pràcticament ningú més».

Crec que no som conscients fins a quin punt vivim un moment d’emergència a tot Europa. Durant dècades, des del final de la Segona Guerra Mundial, Europa ha treballat molt per crear un espai de pau, llibertat i confort, que agradés als europeus, que fos un referent mundial i que resultàs atractiu als nostres veïns. No ha estat gens senzill i el resultat és evidentment molt imperfecte. Però contemplar què passa aquestes darreres setmanes i veure on ens pot dur simplement espanta. Espanta molt.

Ahir l’extrema dreta va obtenir un resultat extraordinari a les eleccions alemanyes. Dir-ne preocupant és dir poc. És un resultat que esborrona. Cap societat no ha treballat tant com l’alemanya, durant anys i anys, per eradicar la xenofòbia, el racisme i la intolerància. La culpa que arrossegaven per allò que

Vicent Partal : Una certa alarma sobre Junts pel Sí

Per: Vicent Partal

Dijous  10.03.2016  02:00

OPINIÓ

«Els votants de Junts pel Sí van donar suport a un projecte, no a dos projectes contradictoris i aproximadament partits pel mig».

Germà Bel

Germà Bel va expressar ahir que estava descontent amb el funcionament de Junts pel Sí. El prestigi de Bel, que va ser cap de llista a Tarragona, és fora de tota discussió, com també la seua capacitat política i experiència. Ni és novell, ni és inconscient ni s’espanta per qualsevol cosa. Per això cal escoltar-lo amb atenció. Bel va exposar dilluns que no li agradava la ‘intromissió’ –va dir– de gent de CDC i ERC, que participen en les reunions de Junts pel Sí sense ni tan sols ser diputats i marquen línia. Segons que sembla, el fet que el grup de Junts pel Sí haja decidit de donar llibertat de vot als seus membres en totes les qüestions que no són del procés també el va incomodar.

Plou sobre mullat. Junts pel Sí és una eina imprescindible per a arribar a la independència, però el partidisme, l’enfrontament soterrat i permanent, el va erosionant. No s’entén que els dos partits grans de la coalició es presentassen separats a les eleccions espanyoles i deixassen que les eleccions les guanyàs En Comú Podem. No s’entén que a les institucions locals no hi haja manera de formar governs independentistes –i el cas recent de Girona preocupa especialment. De fet, no es va entendre que no hi hagués candidatures independentistes si més no als grans ajuntaments, i pense sobretot en

Vicent Partal : Les esquerres expulsen el PSOE i insinuen unes eleccions apassionants

OPINIÓ

«La duresa amb què els diversos partits van tractar els socialistes és una novetat política d'una importància colossal. S'ha traçat una ratlla a l'arena, s'ha alçat un mur: el PSOE ha quedat a una banda i tots els altres s'han posat a l'altra».

Per: Vicent Partal 

Dijous  3.03.2016  02:00

Pedro Sánchez PSOE

Ahir vam viure una de les sessions parlamentàries més dures i fascinants d’aquests darrers anys al congrés espanyol. Pedro Sánchez havia de convèncer de les virtuts de la seua proposta de govern, forjada entre PSOE i Ciutadans. Havia de convèncer-ne Podem, sobretot, i els altres partits, per intentar la carambola impossible que fa setmanes que cerca. I no solament no els va convèncer, sinó que va aconseguir alçar un mur enorme entre el Partit Socialista i la resta, que ara ja no sé si hi haurà manera de saltar-lo mai.

Fa uns quants dies, vaig dir que em semblava molt significatiu que el PSOE, amb el pacte amb Ciutadans, s’arriscàs a quedar fora d’allò que l’imaginari col·lectiu identifica amb ‘l’esquerra’. Però no m’esperava pas això d’ahir.

Ahir les esquerres, en plural, van expulsar el PSOE del seu si. La duresa amb què els diversos partits van tractar els socialistes és una novetat política d’una importància colossal. S’ha traçat una ratlla a l’arena, s’ha alçat un mur: el PSOE ha quedat a una banda i tots els altres s’han posat a l’altra. Va ser tan contundent i sorprenent com això. Si és una tàctica per a atraure els socialistes quan s’acabe l’espectacle d’aquesta setmana, he de dir que em costa molt d’entendre-la. Però si va més enllà, si Podem, sobretot, creu que pot menjar-se el PSOE al juny i escull aquest camí, ahir vam assistir a un tomb impactant i històric de la política espanyola.

No és solament tot allò que s’hi va dir, sinó com es va dir. L’exemple màxim fou la referència de Pablo Iglesias als assassinats del GAL, en què inculpà Felipe González davant una bancada socialista que se’n feia creus, de tot allò que escoltava. O la duresa d’aquell ‘ja s’ho faran, que nosaltres marxem’, de Joan Tardà. Ni tan sols Joan Baldoví, de Compromís, no va mostrar una mínima complicitat ni comprensió envers Sánchez. Ni Francesc Homs, de Convergència, que va afegir-se al missatge de Tardà, amb un to diferent.

Amb la qual cosa ara resulta que Sánchez està sol i aïllat amb Rivera. I no en té prou d’escons. O els salva el PP a tots dos –i ahir no semblava pas que tinguessen intenció de fer-ho– o no hi ha futur davant seu. Perquè, després de tot allò que es van dir ahir, jo veig impossible que les esquerres donen mai suport a cap govern encapçalat per Sánchez.
 
Ni la setmana vinent ni l’any vinent. De manera que, o el PSOE canvia de candidat, o hi haurà unes eleccions en què, per primera volta en la història, el PSOE apareixerà com un partit de dretes i amb un resultat que pot ser una autèntica bomba per a Espanya. Si Podem, efectivament, creix denunciant que el PSOE és de dretes, si l’independentisme català fa aquesta vegada una aposta unida i forta i encara més si Otegi és capaç de posar dempeus una alternativa rupturista al País Basc. Quin horitzó que ens espera al juny!

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita més subscriptors per a poder continuar oferint-vos els seus serveis. Si us en voleu fer, aneu ací. Per saber-ne més, aneu ací.]

Enllaç article :

http://www.vilaweb.cat/noticies/les-esquerres-expulsen-el-psoe-i-insinuen-unes-eleccions-apassionants/ 

Vicent Partal : Benvingut, Arnaldo

Per: Vicent Partal
 

Dimarts  1.03.2016  02:00

OPINIÓ

«Històricament, Espanya s'havia concebut a si mateixa des del nacionalisme espanyol, però ara ja va més enllà i clarament es concep a si mateixa només si va contra els nacionalismes català i basc».

[Aquí trobareu aquest editorial també en èuscar]

El 9 de juliol de 2012, quan es complien mil dies de l’estada a la presó d’Arnaldo Otegi, vaig escriure en aquest mateix editorial que la imatge de la seua cel·la era suficient per a fer caure la careta de l’estat. Vaig escriure aleshores: ‘El discurs oficial espanyol afirma que qualsevol opció política es pot defensar sempre que siga al marge de la violència. Però la presó d’Otegi ho nega, això. A ell el tenen tancat perquè saben que pot portar el seu país a la independència; no pel que fa, per tant, sinó per la proposta.’

Vicent Partal : Fer el ridícul, a Girona

Per: Vicent Partal

Divendres  26.02.2016  02:00

OPINIÓ

«Que ERC és incoherent, i ara reclama coses contràries a les que va votar fa poques setmanes, és cert. Però hi ha incoherència més greu que la d'un batlle independentista que no té cap mirament a intentar fer aprovar el cartipàs i el seu sou amb el suport de Ciutadans i el PP? Incomprensible» 

matge d'arxiu d'Albert Ballesta.

El ple de l’ajuntament de Girona va tombar ahir la proposta de reforma del cartipàs que CiU volia aprovar amb el polèmic suport de Ciutadans i el PP.

D’ençà que Carles Puigdemont va ser rellevat al capdavant del consistori, tot el que hi ha passat és un despropòsit monumental, que ahir es va agreujar encara més. I la veritat és que, veient que l’entesa a Girona és tan difícil i que la situació és tan excepcional, no s’entén que Puigdemont i Junqueras no hagen posat fil a l’agulla per a resoldre-la. Per a resoldre un conflicte originat, en definitiva, pel pas que féu Puigdemont d’acceptar la presidència de la Generalitat i que ara ja comença a enverinar la relació entre tots dos partits.

A part de projectar una ombra clara de dubte sobre la consciència de l’excepcionalitat del moment polític que vivim. Que en una ciutat tan important com Girona CiU (allí encara ho és) i ERC no

Vicent Partal : Algú pensa acorralar Adif i Renfe d’una vegada?

Per: Vicent Partal

Dimecres  10.02.2016  02:00

OPINIÓ

«No seria important que les institucions catalanes fessen un cop de puny contundent, precisament ara? No ens fa mal veure i suportar la incapacitat per a resoldre un problema tan multitudinari i amb tanta repercussió com aquest? No s'enviaria un missatge contundent al món si es fes un canvi radical i ara mateix?» 

 

 

El primer de desembre de 2007, fa més de vuit anys, desenes de milers de persones van baixar per la Via Laietana de Barcelona indignats amb el servei dels trens de rodalia de Renfe. Aquella manifestació va ser convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir, després de dies de caos com els que, per desgràcia, es van viure ahir. Aquella manifestació va conscienciar molta gent que l’estat espanyol actuava al Principat d’una manera ben diferent de com actuava a Madrid. I va contribuir a estendre la idea que només amb la independència les coses canviarien de debò en aquest país.
Vuit anys després, és cert que la independència és més a prop que mai. Però no pot ser que, mentrestant, mentre no arribe la independència, Adif i Renfe continuen maltractant la gent com ho fan. Veure ahir el president d’Adif gallejant encara i culpant els Mossos d’Esquadra era simplement indignant.

Vicent Partal : De titelles, covardies i canvis

Per: Vicent Partal
 

Dimarts  9.02.2016  02:00

OPINIÓ

«Espanta que els creadors i els intel·lectuals callen –i com callen! Espanta que els polítics partidaris de la llibertat s'acovardesquen arran de la pressió dels hereus de la dictadura i reaccionen amb por. I espanta que la manipulació i les mentides dels mitjans puguen originar el clima d'histèria que s'ha creat».

Vicent Partal

És difícil d’explicar que en ple segle XXI a la Unió Europea uns titellaires puguen ser empresonats per una representació. Que hi haja un escàndol local perquè una obra de titelles d’adults es cole, de manera inadequada, en una programació per a menuts ho puc entendre. Però res més. En tot cas, hi pot haver hagut un problema degut a la mala gestió dels programadors, que es resol fàcilment amb una destitució o una queixa formal. Però de cap manera els titellaires poden ser qüestionats.

Que una obra de teatre –diga què diga i explique què explique– puga portar els autors a la presó només perquè l’han representada en públic és una cosa simplement intolerable en una democràcia. Inconcebible. O algú es pensa encara que és raonable de condemnar cap mena de ficció?

Vicent Partal : Jugant amb foc

Per: Vicent Partal
 

Dimarts  22.12.2015  02:00

OPINIÓ

El resultat de les eleccions espanyoles al Principat té diverses interpretacions possibles. És cert, per exemple, que només al Principat els partits nacionalistes resisteixen l’impuls de Podem –compareu-ho amb Euskal Herria, Galícia i Mallorca. I és cert, com comentava a l’editorial d’ahir, que amb aquest resultat s’obre una oportunitat única a Madrid. Difícil, però única. Però això només és una part del que ha passat.

D’entrada el resultat podria haver estat millor, molt millor. Si Democràcia i Llibertat i ERC haguessen anat junts a les eleccions avui el relat seria que l’independentisme revalida la victòria del 27-S. I no ha estat el cas. És cert que ni tan sols així no hauríem pogut esquivar la realitat, és a dir, que l’independentisme ha estat superat en vots per l’unionisme.; com tampoc l’evidència que en termes electorals aquesta vegada la independència no ha estat el relat il·lusionador de la campanya, sinó que ho ha estat el referèndum. Però poder proclamar l’independentisme guanyador de les eleccions hauria estat tota una altra cosa.

Vicent Partal : I per què eren quatre?

Per: Vicent Partal

Dimecres  9.12.2015  02:00


OPINIÓ-DEBAT ELECCIONS ESPANYOLES

Vicent Partal

Dilluns al vespre tres dels candidats que aspiren a ser el primer ministre d’Espanya van fer un debat televisiu amb una quarta persona que de moment no és candidata, però que les males llengües diuen que aspira a ser-ho. El primer ministre en funcions, segons que sembla, era al Coto de Doñana, mirant-s’ho en pijama del llit estant, i deixà lloc a la vice-presidenta, Sáenz de Santamaria.

A la televisió no hi havia, doncs, Mariano Rajoy, que és qui té més punts per a guanyar les eleccions, segons que expliquen les enquestes. Sí que hi havia Pedro Sánchez, que en teoria seria l’altre aspirant a guanyar-les, però això, a hores d’ara, és molt en teoria. Perquè a la pràctica no sembla viable que el PSOE siga el primer partit de cap manera i fins i tot hi ha enquestes que anuncien que caurà a un insòlit tercer lloc, darrere de Ciutadans. Albert Rivera hi era també. Molt nerviós, però hi era. I el quart era un Pablo Iglesias que, per més que parle de remuntades, sap que no guanyarà ni serà president del govern i que és molt lluny d’aquelles enquestes que fa un any el situaven a la Moncloa.

Vicent Partal : A favor del Parlament de Catalunya

Per: Vicent Partal

Dimarts  3.11.2015  02:00

OPINIÓ

Els partits que s’oposen al procés d’independència van decidir ahir de desafiar el Parlament de Catalunya d’una manera inaudita. Diuen que no reconeixeran la reunió de la junta de portaveus convocada avui mateix per la presidenta de la cambra i han apujat substancialment el to de les amenaces contra la majoria independentista.

Darrere una actitud tan insòlita com aquesta hi ha una simple excusa formal. El PP no s’ha volgut constituir en grup parlamentari, deliberadament i amb l’única intenció de boicotar el primer ple. Una intenció reconeguda en públic. En vista d’això, la presidència de la cambra ha considerat que no era cap raó ni suficient ni raonable per a aturar la tasca parlamentària. Menys encara tenint en compte que n’hi ha precedents en legislatures anteriors.

Vicent Partal :L’independentisme mana. No hi haurà cinturó de ferro. Cal generositat. Tres apunts bàsics sobre una sessió parlamentària històrica

Per: Vicent Partal
 

Dilluns  26.10.2015  13:45

OPINIÓ

Una de les polèmiques més intenses de la darrera campanya electoral la protagonitzà el candidat del PP, Xavier Garcia Albiol. Deveu recordar que se’n va anar a Madrid a capitalitzar l’aprovació de la reforma del Tribunal Constitucional, per endurir les seues funcions. I no se li va ocórrer res més que resumir allò que havia passat amb una frase tan poc elaborada com directa i comprensible: ‘S’ha acabat la broma’, digué. És una per a ell, però s’equivocava. No s’ha acabat en absolut ‘la broma’ i en aquesta històrica sessió parlamentària, de la qual hem estat testimonis avui, tot ha quedat ben clar. Sobre això, propose tres apunts urgents.

Primer apunt: l’independentisme mana.

Vicent Partal : 72: la xifra del poder

Per: Vicent Partal
 

Divendres  23.10.2015  02:00

OPINIÓ

Vicent Partal

Sempre he admirat els matemàtics. Els bons matemàtics. Entenc la tesi segons la qual les matemàtiques són el jutge suprem de la realitat i sé que no cal anar a parar a Descartes per entendre-ho, però estic d’acord amb ell que totes les coses passen a través d’aquestes figures que en diem nombres o xifres. Recomanables de remenar amb calma, especialment quan les emocions són intenses.

Vicent Partal : Som nosaltres que hem travessat la ratlla…

Per: Vicent Partal

Divendres  16.10.2015  02:00

Vicent Partal

Les revolucions, totes, solen ser ràpides en el moment decisiu, quan es desencadenen. Però tenen sempre una cuina molt lenta, molt. Ningú no qüestiona la societat on viu d’avui per demà. Ningú no pretén, d’una manera natural i epidèrmica, d’enfrontar-se a tot l’ordre vigent que es desplega davant seu i que d’entrada hom veu impossible de derrotar. Allò que porta una societat a la rebel·lió és, primer, l’exemple dels qui ja són rebels, però després, sobretot, la percepció íntima dels ciutadans –no abstracta, sinó íntima i personal– que viuen una injustícia. Quan la gent interioritza que viu en una societat injusta, la rebel·lió és inevitable.

Ahir milions de catalans van tenir aquesta sensació íntima i personal quan eren davant el TSJC o quan en miraven les imatges. En l’interior, molts vam sentir que no jutjaven el president de Catalunya, sinó que ens jutjaven a tots. I això ens va encendre.

Vicent Partal : La hipocresia i el cinisme del TSJC

Per: Vicent Partal

Dimecres  14.10.2015  02:00


OPINIÓ

Vicent Partal

Ahir vam viure unes escenes desconegudes en qualsevol règim democràtic. Dues conselleres de govern pujaven les escales d’un tribunal per a declarar com a encausades, sota l’acusació d’haver posat urnes. Atesa la gravetat de l’afer, Irene Rigau i Joana Ortega van ser acompanyades per tot de personalitats polítiques de tendències diverses i per un grup de ciutadans nombrós.

A la vesprada, la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre un comunicat vergonyós en què blasmava la concentració i deia que atemptava contra la independència del tribunal. De manera completament desvergonyida, la sala de govern afirmava que l’objectiu de la concentració era qüestionar la legitimitat dels jutges i influir en la presa de decisions, i criticava de manera especial que això respongués a una ‘estratègia afavorida, dissenyada i encapçalada per representants públics, alguns amb funcions de govern’. El comunicat és un autèntic insult als ciutadans i als seus drets polítics i una burla política, si tenim en compte els antecedents del cas.