Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Divendres, 23 de febrer de 2018
Josep Lluís Trapero, el major dels Mossos, ha arribat sol a l'Audiència Nacional. Només la seva advocada Olga Tubau
l'ha acompanyat de manera visible. Ni suports -ell no els vol i demana
que no hi siguin- ni el seu equip de confiança s'han deixat veure avui a
les portes del jutjat que ja l'ha citat tres cops per declarar.
Avui el major dels Mossos té la intenció d'explicar tot el que van
fer els Mossos l'1 d'octubre i els dies previs, just després que la
jutgessa del TSJC Mercedes Armas, rebaixés la petició de la Fiscalia i
recomanés tancar col·legis sense trencar la convivència.
Trapero declarar per
primera vegada destituït en el seu càrrec. Els altres dos cops encara
no s'havia ni nomenat el seu substitut (Ferran López) ni se l'havia
apartat de les funcions. Per això sempre feia entrada pel passadís
improvisat de l'Audiència Nacional amb Ferran López i Joan Carles Molinero. Avui, no. Avui
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 22 de febrer de 2018
El diari nord-americà New York Times ha alertat que
la llibertat d'expressió està en risc a Espanya a partir de casos
recents com la condemna al raper Valtonyc o la censura d'una obra sobre
els presos polítics a la fira internacional d'art Arco.
Un article publicat
avui i signat per Raphael Minder posa en dubte la llibertat d’expresió
de l’estat espanyol de forma contundent: “ja sigui per llei o per
intimidació, Espanya s'ha convertit en un país on els riscos de llibertat expressió s'han anat quedant en silenci als últims anys.”
El periodista no només ha destacat el cas d’Arco, també ha anomenat
diferents mostres de censura que s’han produït a Espanya. Ha mencionat
la recent condemna al cantant Valtonyc per injuries a la corona, la
suspensió de la distribució del llibre Fariña per part d’un
jutge i ha recordat els titellaires perseguits per incitació al
terrorisme. L’article ha destacat que Espanya va imposar una la llei que
prohibeix gravar les cares als agents de policia i que
El Tribunal Suprem espanyol ha ratificat la condemna de tres anys i
mig de presó contra el raper mallorquí Valtònyc. Fa un any, l’Audiència
espanyola el va declarar culpable d’enaltiment del terrorisme i injúries
greus a la corona espanyola. La sentència també incloïa una
indemnització de 3.000 euros al president de la Fundació Cercle
Balear, Jorge Campos Asensi, per amenaces. El Suprem era l’última
instància de recurs.
El motiu de les acusacions era la cançó No al borbó en què suposadament atempta contra la monarquia espanyola i demostra suport a ETA i als GRAPO.
L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel es queda a Suïssa i demà no
pensa anar a declarar al Tribunal Suprem espanyol. Ho ha anunciat en aquesta entrevista al diari suís Le Temps. I en aquesta altra a la televisió RTS
ha explicat els primers passos de la seva estratègia de defensa i de
les seves intencions a Suïssa, on preveu d’instal·lar-se i treballar.
Diu que si la justícia suïssa acceptés una petició d’extradició de la
justícia espanyola, demanaria asil polític.
Vegeu-ho:
Censée passer devant la justice espagnole mercredi, l'indépendantiste catalane Anna Gabriel confirme à la RTS qu'elle a choisi de rester en Suisse. https://t.co/O2zz4XKecApic.twitter.com/SSHxHJNToq
L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel és a Suïssa i no acudirà al
Tribunal Suprem espanyol a declarar. En una entrevista al diari suís Le
Temps, Gabriel assegura que no anirà a Madrid perquè considera que no hi
tindria un judici just.
‘Sóc processada per la meva activitat política i
la premsa del govern ja m’ha condemnat’, ha declarat. Sobre el fet
d’haver anat a Suïssa, diu que ha cercat un país on pugui defensar els
seus drets. Anna Gabriel és a Ginebra, on prepara la seva defensa amb
l’advocat suís Olivier Peter.
La CUP ha publicat aquest matí un comunicat
en què es fa ressò d’aquesta entrevista i diu que ampliarà la
informació sobre l’estratègia de defensa de Gabriel en una conferència
de premsa avui a les 16.30.
En aquesta entrevista, Gabriel explica que és perseguida per la seva
activitat política i que ‘la premsa governamental’ ja l’ha declarada
culpable. L’ex-diputada de la CUP diu
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2018
L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha declarat la clara intencionalitat per tirar endavant la República negant que la declaració d'independència
del 27 d'octubre tingués res de "cosmètica", sinó que ella va percebre
que buscava "la seva efectivitat real" i per això hi va votar a favor,
tot i que admet que no es va poder desplegar a causa de l'aplicació de
l'article 155 de la Constitució. Nega així la proclamació simbòlica que
la resta d'imputats han volgut mostrar davant el Tribunal Suprem en les
seves declaracions.
Boya ha declarat, també, que en tot moment es va buscar el diàleg amb
l'Estat espanyol i una sortida pactada al conflicte, seguint la mateixa
línia que la resta d'investigats, i que desconeixia el document Enfocats: "Mai havia vist el document d'Enfocats fins veure l'atestat de la Guàrdia Civil".
La Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a Boya, que només
ha respost les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat, Carles
López. I VOX diu que s'ho pensarà, però de moment ningú no ha demanat
res i Boya surt amb càrrecs però pot marxar cap a casa.
L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la “legitimitat i legalitat democràtica” de les decisions que es van adoptar en el marc del procés independentista.
Boya, com la resta d'imputats, també ha explicat que "no hi ha hagut violència a Catalunya", que en canvi sí que la policia espanyola la va exercir
i ha posat com a exemple, davant el jutge, que "a Calella, la Policia
va sortir una nit de paisà a caçar independentistes". Sobre els fets del
20 de setembre i els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil que hi
havia davant la Conselleria d'Economia, ha exposat que diversos
periodistes van estar sobre els vehicles durant tot el dia.
El jutge no li ha preguntat a Boya si acatava la Constitució i
fora, davant els mitjans, l'exdiputada de la CUP ha dit que "la
interpretació de la Constitució no s'ha de convertir en un mur".
Els seus advocats han intentat anul·lar la imputació adduint que en
la mesura que era presidenta del grup parlamentari de la CUP forma part
del grup de persones que “haurien aportat el suport polític” necessari
per impulsar el procés independentista. Però Llarena ho ha desestimat i
Mireia Boya ha declarat des les 11.11h a la Sala de Vistes del Tribunal
Suprem.
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018
L'empresonament d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és des d'avui a la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides.
L’anunci l’ha fet aquest dijous des de Londres el prestigiós advocat
britànic Ben Emmerson, expert en dret internacional i drets humans. I la
notícia ha tingut un notable ressò internacional en els mitjans de
comunicació.
Agència francesa France Presse: "Tres dirigents catalans empresonats pel seu paper en la independència apel·len a l'ONU"
S'ha format una nova concentració davant de les portes del parlament.
Milers de membres de comitès de defensa de la república (CDR)
i manifestants que es concentraven al voltant del parc de la Ciutadella
han desbordat el dispositiu de seguretat de Mossos d’Esquadra i han
entrat al parc davant la impotència dels agents. Ho han fet després de
la manifestació que ha fet el recorregut entre la plaça de Sant Jaume i
el parc de la Ciutadella.
Els primers manifestants han entrat al parc saltant la tanca exterior
i han esquivat el cordó entre corredisses. Tanmateix, la pressió de la
multitud ha obligat als agents a obrir l’entrada del parc davant del
passeig de Lluís Companys. Mitja hora més tard, els Mossos d’Esquadra
han tornat a tancar l’accés al parc.
Després de superar el cordó dels Mossos d’Esquadra, els manifestants
s’han
Marta Lasalas Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 30 de gener de 2018
El president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat aquest matí que ajorna el ple d'investidura
del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que estava previst
per aquesta tarda, amb l'objectiu de fer possible un debat "efectiu i amb garanties"
i per donar temps a una resolució sobre les al·legacions presentades
per JuntsxCat al Tribunal Constitucional.
Torrent, però, ha assegurat
que no desconvoca el ple perquè no proposarà cap altre candidat a la investidura que Carles Puigdemont. "Té tota la legitimitat i tot el dret", ha advertit.
L'anunci de Torrent s'ha fet públic cinc hores abans del començament del ple, previst per a les tres en punt d'aquesta tarda. Ni Junts per Catalunya ni la resta de membres de la Mesa coneixien la decisió. Des del gabinet del president del
L’ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa, una de les
persones de màxima confiança de Francisco Camps, ha confessat avui
–durant la seva declaració en el judici pel cas Gürtel– el finançament
del partit amb diner negre.
‘Vull explicar ara, després d’una profunda
reflexió, què va passar aquells anys’, ha començat dient. I ha deixat
clar que els empresaris donaven diners al PP en canvi d’adjudicacions. I
encara més:
En una entrevista amb Carlos Alsina a Onda Cero, el president
de l'Executiu, en un intent per dir que la suma de forces
independentistes de les últimes eleccions catalanes, Rajoy ha deixat
anar un "en les últimes eleccions de la República de Catalunya", que
està clar, no ha passat desapercebut a les xarxes socials.
El
fort de Rajoy tampoc és sumar. Durant l'entrevista ha assegurat que els
independentistes van tenir menys vots: "Van tenir menys vots i escons
que en les anteriors eleccions". Però Rajoy es torna a equivocar.
El
21-D els partits independentistes van sumar un total de 2.079.340 vots
mentre que el 27-S en sumaven 1.966.508. En escons però sí que té raó
Rajoy, l'independentisme en suma dos menys.
El ministeri d'exteriors diu que la delegació catalana està sota la seva tutela.
Gerard Sesé @gerardsese | El
Gobierno ha prohibit la reunió entre Roger Torrent, president del
Parlament, i Carles Puigdemont, president de Catalunya i candidat a
tornar a ser investit, que s'havia de dur a terme a la seu de la
delegació catalana que es troba a la capital europea, ciutat on
Puigdemont hi viu exiliat. A través del ministeri d'exteriors s'ha
argumentat que aquesta delegació catalana a Brussel·les està sota la
seva tutela i per tant no hi deixava entrar ningú per a dur aquesta
trobada.
Segons ha explicat el representant de Junts per Catalunya, Joan Maria
Piqué, l'estat ha vetat la reunió entre els dos màxims representants del
poble de Catalunya que s'havia de dur a terme a la seu de la delegació
catalana a Brussel·les.
El ministeri d'exteriors espanyol tutela aquesta
seu i ha prohibit la trobada.
Com qui convocava la reunió era Roger
Torrent, aquest ha buscat una nova localització per a poder reunir-se
amb el president Puigdemont.
Marta Lasalas (Enviada especial) Foto: M.L
Copenhague. Dilluns, 22 de gener de 2018
El president, Carles Puigdemont, ha afirmat durant la seva conferència a la Universitat de Copenhague,
en una sala plena de gom a gom, que si els catalans no poden triar
lliurement el seu govern, significarà que no hi ha democràcia a
Catalunya, que "votar és inútil".
Per això, ha advertit, amb l'actual
conflicte entre Catalunya i Espanya i la reacció autoritària de l'Estat
espanyol davant el referèndum de l'1 d'octubre, "està en joc la
democràcia a tot Europa". "L'ombra de Franco encara és allargada a
Espanya", ha assenyalat en una intervenció molt contundent en què ha
titllat de venjativa la resposta del Govern de Mariano Rajoy i ha
proposat fer un referèndum a tot Espanya.
Puigdemont ha arribat aquest matí a la capital danesa en un vol des
de Brussel·les tot i el risc que la justícia espanyola cursés una
euroordre de
El nou president del parlament, Roger Torrent, ha anunciat que proposa
la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.
Ho ha anunciat en una compareixença en què ha demanat una reunió amb el
president espanyol, Mariano Rajoy, per a parlar de la ‘situació anòmala’
que es viu al Parlament en què vuit diputats són privats del seu dret
de representació. A més, ha anunciat que pensa reunir-se amb tots ells,
tant els que són a la presó com els que són a l’exili.
Torrent ha dit: ‘Sóc conscient de la situació judicial i personal de
Puigdmemot. Però també de la seva absoluta legitimitat per a ser
candidat. El meu deure és de
El president espanyol, Mariano Rajoy, ha inaugurat avui el tram del TGV entre València i Castelló de la Plana. Les crítiques
a la lentitud i al retard de la línia s’han vist justificades en el
viatge inaugural en què hi havia el president espanyol mateix,
acompanyat del president de la Generalitat, Ximo Puig, i d’altres alts
càrrecs del Consell i del govern espanyol. En el trajecte de València a
Castelló, el tren ha quedat aturat una bona estona, fins a vint minuts.
Fins i tot, ha hagut de deixar passar un comboi de rodalies. Es
desconeix el motiu perquè el TGV té prioritat per sobre de qualsevol
altre tren.
‘Qui hauria de ser avui aquí són els que no hi són’, ha
recordat el diputat d’ERC Ernest Maragall en l’obertura de la sessió
constitutiva del Parlament de Catalunya, com a president de la mesa
d’edat. ‘Avui jo no hauria de ser aquí.
Sense aquestes eleccions
imposades jo no seria aquí.’ Maragall ha recordat l’anomalia del moment
polític. ‘Hauria de dir també bon dia, president i govern.
Però no hi
són. Uns a la presó, i uns altres a l’exili’, ha destacat. ‘Sento una
El periodista Miquel Ramos
ha fet corre per Twitter un vídeo en el qual es veu un home sobre un
tanc de l’exèrcit espanyol que amenaça el president Carles Puigdemont i
el líder de la direcció espanyola de Podem, Pablo Iglesias.
No se sap qui és la persona que apareix, però l’estructura dels
edificis correspon a la típica d’un camp militar espanyol. El vídeo és
recent perquè identifica que el president Carles Puigdemont és a
Brussel·les.
‘Aquí estem cercant la solució als problemes d’Espanya. Anem a donar
una sorpresa a Puigdemont a Brussel·les. Setanta tones de pur amor i
pura democràcia. “Coletas”, el següent ets tu, cabró’, diu l’individu.
Santiago Espot, promotor de la xiulada a l’himne espanyol i a Felipe VI durant la final de la copa del 2015 al Camp Nou, ha segut avui al banc dels acusats de l’Audiència espanyola, acusat d’injúries a la corona i d’ultratge a la bandera.
Espot s’ha negat a respondre al fiscal, i ha respost les preguntes de
l’advocat en català, cosa que ha fet gràcia al jutge, José María Vázquez
Honrubia, que ha trobat absurd que les respostes fossin en català.
Finalment ha calgut fer venir un intèrpret a la sala.
El president Carles Puigdemont, cap de llista de Junts per
Catalunya, ha declarat avui que estava disposat a venir al Palau de la
Generalitat ’si la voluntat dels catalans el 21-D és que torni a ser
president’.
En una conferència de premsa organitzada per l’agència ACN,
Puigdemont ha demanat al bloc unionista que respecti el resultat de les
eleccions i, malgrat l’amenaça d’empresonament, ha dit: ‘Demano que
tothom respecti els resultats. I si la voluntat dels catalans és que
torni a ser el president, jo seré al Palau. Què pesa més? Les manilles o
els vots? En una democràcia, els vots. No poden emmanillar la polítia,
és una indecència’.
Puigdemont s’ha declarat disposat a córrer el risc de la detenció.
‘Pot implicar una detenció unes idees que et poden portar a la
presidència de la Generalitat? Potser sí, potser val la pena córrer
aquest risc, de sortir investit del parlament i automàticament ser
detingut per les mateixes idees que t’han portat a tenir la
