Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UE. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de juliol de 2017

Maria Ubach, nova ministra andorrana d’Afers Estrangers, amb el repte de l’obertura a la UE



PAÍS - ANDORRA







Gilbert Saboya passa a dirigir el ministeri d'Economia, Competitivitat i Innovació.
















Per: Redacció 

17.07.2017  16:33





Remodelació al govern de Toni Martí. El fins ara ministre d’Afers Estrangers, Gilbert Saboya, ha passat a dirigir la cartera d’Economia, Competitivitat i Innovació. 


Aquest nou ministeri, segons el govern, ha de servir per a potenciar el país en termes de competitivitat, amb el repte de la reforma de l’obertura econòmica i el creixement econòmic dels estats veïns, que ‘genera noves oportunitats perquè p uguin venir noves empreses’.



Saboya, que ja fa un temps que va anunciar que deixaria el

divendres, 14 de juliol de 2017

La UE reconeix que haurà d’involucrar-se si Catalunya és independent



PAÍS - PRINCIPAT







Juncker diu que la Comissió no pot romandre ‘neutral’ en cas d’independència 

















dilluns, 26 de juny de 2017

Un polític alemany diu que Espanya és un ‘sistema totalitari’ i demana la intervenció de la UE



MÓN - EUROPA







Bernhard Von Grünberg critica l'actitud del govern espanyol i assegura que a Alemanya el procés català es veu millor que no fa uns anys 
















Per: Redacció 

26.06.2017  09:08





El polític socialdemòcrata alemany Bernhard Von Grünberg ha dit que Espanya és un ‘sistema totalitari’ i ha demanat a la Unió Europea que intervingui per a resoldre el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol. ‘Com a demòcrates europeus no podem aclucar-nos d’ulls’, ha dit en una entrevista a l’agència ACN.



Von Grünberg va ser diputat del Rin del Nord – Westfàlia fins fa pocs dies, quan va jubilar-se, i observador durant el procés participatiu del 9-N. Per ell, la falta de sensibilitat respecte de la memòria històrica és una de les causes de la falta de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat. Respecte de la judicialització del procés independentista, opina que és absurd jutjar polítics independentistes. A

dimecres, 21 de juny de 2017

El sindicat de policies d’Europa avisa que l’exclusió dels mossos de l’Europol ‘pot comprometre’ la seguretat la UE



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA







Eurocop reivindica 'des de fa anys' que els diversos cossos de l'estat espanyol tinguin accés a la informació de l'agència europea 








Dos agents dels Mossos d'Esquadra durant un control a l'Alt Empordà. Imatge d'arxiu. Foto publicada el 8 de desembre del 2015 (horitzontal)







divendres, 16 de juny de 2017

El sindicat basc ELA dona suport al referèndum de l'1-O i insta la UE a reconèixer el seu resultat



PROCÉS







L'organització demana al govern espanyol que cessi l'"assetjament" a qui dona suport a la consulta 








per ACN 16/06/2017




Urna amb vots | ACN
 



El sindicat basc Eusko Langileen Alkartasuna (ELA) ha aprovat una resolució de suport al referèndum de l'1-O i ha instat la Unió Europea (UE) a reconèixer el resultat "immediatament". El text exigeix a l'Estat espanyol que "cessi en el seu assetjament a les organitzacions i institucions catalanes que donen suport al referèndum" i li demana que deixi expressar-se "lliure, pacífica i democràticament" a la ciutadania catalana. El sindicat reconeix el poble català com un "poble sobirà" i celebra que les institucions catalanes, fent seu el "clam popular", hagin decidit avançar de manera "unilateral" per tal que el poble pugui decidir.




El document fa un repàs de les diverses vegades que Catalunya ha reclamat més autogovern.

divendres, 2 de juny de 2017

Trump anuncia la sortida dels EUA de l'acord climàtic de París



ERA TRUMP







Carlota Camps
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 1 de juny de 2017





















Després de mesos d'especulacions i després que aquest dimecres els mitjans nord-americans ja ho anunciessin, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha fet oficial el més temut. Els Estats Units abandonaran l'acord climàtic de París. Trump ha justificat la seva sortida del tractat després de titllar-lo de "injust" pels EUA i d'afavorir les indústries d'altres països com la Xina o la Índia, en contra de la nord-americana. Tot i això, també ha assegurat que immediatament començarà a renegociar les condicions per reentrar.



Trump ha assegurat que tal com està redactat l'acord actualment, que va ser signat per 200 països l'any 2015 sota el mandat de Barack Obama, els EUA són els més perjudicats i els deixa en una situació de "desavantatge econòmic" davant d'altres països. El president nord-americà ha acusat les principals potències d'estar satisfets amb el tractat perquè perjudica als nord-americans.



"Hem de poder competir amb els altres països", ha assegurat Trump, que ha denunciat que l'acord perjudicaria diversos sectors de producció dels EUA -com la indústria del paper, la del metall o la del

dimecres, 31 de maig de 2017

La UE prendrà mesures sobre els fons per a refugiats que rep Espanya si constata vulneracions als CIE



PAÍS - PRINCIPAT







La Comissió respon una pregunta escrita presentada pels eurodiputats d'ERC Jordi Solé i Josep-M. Terricabras 








Concentració al CIE de Sapadors, a València.








31.05.2017  02:00





La Comissió Europea pot reconsiderar la subvenció que rep l’estat espanyol per a l’acollida de refugiats si es demostra que els CIE no respecten els drets fonamentals dels interns. Ho va dir ahir el comissari de Migració europeu, Dimitris Avramopoulos, en una resposta escrita als eurodiputats d’ERC Jordi Solé i Josep-M. Terricabras. Fa tres mesos, arran d’aquesta informació publicada per VilaWeb, van denunciar a la Comissió que aquests fons es destinaven en bona part a CIE i a l’expulsió de refugiats.



‘La CE sap que el govern espanyol destina part dels fons FAMI a infrastructures on no es respecta la dignitat humana?’,  demanaven per escrit. I volien saber si la Comissió faria res per resoldre aquesta situació. Ara el comissari Avramopoulos respon que prendran les mesures processals necessàries si es justifiquen prou les denúncies d’ús indegut de fons europeus.

dimecres, 26 d’abril de 2017

El corresponsal de Libération a la UE denuncia en públic pressions de Madrid per un acte amb Mas



PAÍS - PRINCIPAT







Jean Quatremer acompanya l'ex-president en un acte sobre el futur de Catalunya i d'Europa 
















Per: Redacció 

25.04.2017  17:34




El corresponsal del diari Libération a Brussel·les, Jean Quatremer, ha denunciat públicament avui haver rebut pressions de Madrid per haver acceptat de presentar l’acte que avui fa l’ex-president de la Generalitat a la capital europea per parlar del futur de Catalunya i del procés cap a la independència. ‘Quan vaig acceptar de participar en aquest diàleg, em van trucar de Madrid preguntant si sabia què feia’, ha dit el periodista tan bon punt ha començat l’acte.












L’acte, organitzat a la seu de la delegació de la Generalitat a Brussel·les, ha estat una conversa entre Quatremer, un dels periodistes amb més experiència a la capital europea, i Mas. Mas s’ha centrat a defensar els arguments ‘democràtics’ a favor d’un referèndum, ha negat que l’independentisme sigui un moviment ‘egoista’ basat en arguments purament econòmics i ha afirmat que la Unió Europea no entén que Espanya respongui al procés català amb tribunals.



Mas ha afegit que si Catalunya aconsegueix fer un referèndum amb una participació ‘raonable’ i

dilluns, 24 d’abril de 2017

La Unió Europea s'il·lusiona amb Macron



PRESIDENCIALS FRANCESES













Albert Naya
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 d'abril de 2017








La victòria d'Emmanuel Macron a la primera volta de les presidencials franceses ha estat ben rebuda a Brussel·les, on l'ombra del Front Nacional amenaça el projecte europeu. Tot i així encara no es respira plena tranquil·litat: Marine Le Pen, tot i no poder batre en aquest primer assalt el candidat centrista, ha aconseguit el suport de fins el 21% dels electors, xifra que el seu rival d'En Marche! ha superat per dos punts.



Tots dos candidats representen posicions totalment oposades en diverses matèries, tot i que la gran qüestió que tindran tots els francesos el dia 7 de maig, data en què se celebrarà la segona volta, és si continuen creient en el projecte europeu o prefereixen seguir el camí del ja anomenat frexit.



La Unió Europea no amaga la seva voluntat de trobar en Macron el suport que es necessita ara mateix per consolidar la unitat davant dels fronts que hi ha oberts a Europa. De fet, el mateix Juncker ha sortit al pas felicitant el candidat centrista i donant tot el seu suport "pel que segueix". D'aquesta manera, el president de la Comissió Europea, sense ser cap sorpresa, pren partit en unes eleccions clau de cara al futur de la Unió.



La responsable d'Afers Exteriors de la UE, Federica Mogherini, s'ha congratulat de veure banderes franceses i europees amb la victòria d'En Marche! i també ha felicitat el líder del moviment.
Per la seva part, el portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, ha confiat en la victòria del candidat tot i que s'ha mostrat prudent afirmant que "no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat".



L'eix alemany celebra el resultat

dilluns, 10 d’abril de 2017

Kerevan: "L'autèntic terratrèmol a Europa no és el Brèxit, sinó el procés català"



DIPUTAT ESCOCÈS







El Nacional / ACN
Barcelona. Dilluns, 10 d'abril de 2017














El diputat del Partit Nacional Escocès (SNP) George Kerevan assegura que "mentre la resta d'Europa es fixa en el Brèxit, l'autèntic terratrèmol polític al continent és a Barcelona".
En un article publicat aquest dilluns al diari escocès The National, Kerevan, que es va reunir la setmana passada amb Carme Forcadell al Parlament, diu que els catalans "estan decidits a convocar un referèndum d'independència al setembre tot i la fervent oposició de Madrid". Una negativa a "gestionar les discrepàncies polítiques per la via democràtica", assegura, que s'explica per la tradició franquista de l'estat espanyol i pel fet que "no s'arribés a un acord" durant la transició que ajudés a la reconciliació.



Durant la seva visita a Barcelona la setmana passada, Kerevan assegura que va poder veure com "els records de la Guerra Civil i la destrucció de l'autonomia de Catalunya impregnen la ciutat". En aquest sentit, lamenta que no es tingui prou en compte "la voràgine de violència que va envoltar Espanya, i especialment Catalunya i Barcelona" durant el conflicte i "l'opressió" que va caracteritzar la dictadura franquista. Una "matança" que no només va incloure "la prohibició de l'ús del català" sinó també "l'assassinat i l'exili de centenars de catalans". Una situació que va convèncer l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, "que els líders del franquisme que encara quedaven no acceptarien mai la independència de Catalunya".



Grup de discussió sobre Catalunya

divendres, 7 d’abril de 2017

La CDU alemanya rebenta el discurs d’Espanya sobre Escòcia i Catalunya a la UE



MÓN - EUROPA







Elmar Brok, un dels pesos pesants del partit de Merkel, diu que una Escòcia independent no hauria de 'fer cua' per entrar a la UE i que és qüestió de voluntat política  














Per: Redacció 

06.04.2017  17:42





Cada vegada és més clar el tomb que ha començat a fer la Unió Europea en relació amb l’independentisme escocès. El factor diferencial és l’activació del Brexit. I avui, en unes declaracions publicades a la BBC, en veiem la mostra més clara i contundent. Elmar Brok, eurodiputat de la CDU, un polític de referència del partit d’Angela Merkel i fins fa poc president de la comissió d’Afers Estrangers del Parlament Europeu, ha desmuntat els arguments d’Espanya per a afirmar que una Escòcia o una Catalunya independent quedarien fora de la UE i haurien d’anar ‘a la cua.’



Brok, que és considerat un dels màxims responsables del text de la constitució de la Unió Europea, deixa clar que el procés de reentrada d’una Escòcia independent a la UE pot ser ‘relativament ràpid’. Diu que hi hauria alguns obstacles tècnics que caldria superar.



Una posició ‘més suavitzada’ sobre l’independentisme

dilluns, 3 d’abril de 2017

Escòcia i Espanya: comença un ball que ens interessa molt. Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL







L'anunci d'Espanya que no vetarà l'entrada d'una Escòcia independent a la Unió Europea té una enorme importància també per al cas català 















02.04.2017  22:00





Tots aquests mesos m’heu sentit dir mil vegades que qualsevol presa de posició manifestada en la política internacional calia mantenir-la en reserva, perquè quan passen coses importants el joc canvia de seguida. I aquest cap de setmana, efectivament, el joc ha canviat després d’un fet major, clau: el Brexit.



Divendres el president del Consell de la Unió Europea, Donald Tusk, va reaccionar al lliurament de la carta oficial britànica que invocava l’article 50. Va fer un discurs dur que posava en relleu que la Unió Europea s’atansava al Brexit amb un afany de venjança. Personalment, crec que és un enorme error, però les coses són com són.



Fruit d’aquest ànim de venjança, divendres vam saber dues coses. Que la Unió Europea encoratjaria la unificació d’Irlanda i que donaria a Espanya pràcticament un acord de vet sobre qualsevol cosa que puga passar en el futur respecte de Gibraltar. Totes dues decisions són molt fortes i sorprenents, però tenen un rerefons comú evident: ja que no podem evitar que se’n vaja el Regne Unit, mirem que se’n vaja la menor part possible del Regne Unit.



I diumenge ens vam despertar amb una sorpresa enorme: Espanya anunciava oficialment que no faria res per impedir l’entrada d’Escòcia en la Unió. És molt difícil, per a no dir impossible, de no relacionar la qüestió de Gibraltar amb la d’Escòcia: canvi de cromos. I és molt difícil, per a no dir impossible, de no entendre que amb aquesta declaració tan important la Unió Europea comença a deixar clar que també procurarà que una Escòcia independent no se’n vaja. De manera que deixarà el Brexit reduït al mínim: el deixarà reduït solament als dos països que van votar d’anar-se’n, Anglaterra i Gal·les.



Crida l’atenció, per tant, el canvi radical de la posició espanyola. Recordeu que, tot just acabat el referèndum, Mariano Rajoy va fer cèlebre aquella frase: ‘Si el Regne Unit se’n va, Escòcia se’n va.’ El president espanyol afirmava, sense deixar cap indici de dubte i amb aquella contundència amb què parlen ells, que Escòcia no tenia veu pròpia en el Brexit, que els tractats ho prohibien (cosa que és falsa), que, rotundament, els membres de la Unió Europea no farien cap negociació amb Escòcia i que si passava això Espanya ho vetaria. Bé, doncs ha estat fer-se efectiu el Brexit i, en quaranta vuit hores, girar-se tot com un mitjó. Fins i tot la posició espanyola.



I com ens afectarà a nosaltres, tot plegat? Sobre això, hi ha unes quantes coses que hauríem de vigilar molt de prop.



1. El tomb que s’ha vist en poques hores demostra una vegada més la flexibilitat de la Unió Europea a l’hora de cercar solucions. Allò que era impossible quan només parlàvem en teoria passa a ser possible tot d’una, quan fa un minut que les negociacions han començat.



2. El qui no podia ser de cap manera interlocutor passa immediatament a ser-ho, fins i tot sense necessitat de ser encara un estat. Escòcia no podia negociar ni tenir cap paper en el Brexit, però de sobte fins i tot Espanya li fa costat, malgrat la incomoditat evident que això li causa.



3. Es fa molt més clar quin és l’objectiu principal de la Unió Europea: mantenir el màxim nombre possible de ciutadans europeus dins la Unió Europea. I si per a això s’han de tombar fronteres es tomben. No tan sols una sinó tres de colp: Irlanda, Gibraltar i Escòcia. Retingueu la dada per al cas català: mantenir el màxim nombre de ciutadans europeus dins la Unió, si cal tombant les fronteres actuals.



I encara quatre notes més sobre això que acaba de fer Espanya. Ahir el govern espanyol estava eufòric i ja veien la bandera espanyola onejant sobre el penyal, creguts a més que han passat a ser una superpotència dins la UE amb dret de fer allò que vulguen. Jo els recomanaria una mica més de prudència, per diverses raons.



1. En realitat, la condició de Gibraltar no canvia gens ni mica. La Unió Europea fa servir Espanya per fer pressió al Regne Unit, però ni reconeix que Gibraltar siga espanyol ni assegura res més que el fet que l’opinió espanyola sobre el penyal serà determinant. Com ho ha estat sempre fins ara en totes les negociacions internacionals que hi ha hagut. Cal tenir en compte, a més, que l’acord recent sobre el CETA amb Canadà ha establert el precedent que els acords comercials de gran abast han de ser aprovats per cada estat membre per poder entrar en vigor, cosa que segurament passarà amb els acords sobre la nova relació comercial amb el Regne Unit. De manera que la referència és més retòrica, i política, que no pas legal i efectiva.



2. Però en canvi, reconeixent que no vetarà Escòcia, Espanya fa un pas d’una gran incoherència i que pot pagar molt car. Enfurisma els britànics i origina un conflicte enorme amb Londres, que pot tenir repercussions molt favorables per a nosaltres. Si fins ara el Regne Unit era molt prudent respecte de Catalunya, per no eixamplar el problema d’Escòcia, de sobte ja no té gaires motius per a continuar-ho essent. I tenir a favor l’anglofonia i la Commonwealth no és precisament poca cosa. Els britànics han interpretat la reacció espanyola, malgrat els matisos, com un suport implícit a la independència d’Escòcia i això els ha dolgut molt.



3. Espanya, reconeixent que no vetarà Escòcia en el moment actual, quan el Regne Unit opta per no deixar fer el referèndum a Escòcia, s’aboca a acceptar una Escòcia independent dins la UE fruit d’un referèndum unilateral. I crec que no cal ni que explique el precedent que això significa. El temps ho dirà.



i 4: Espanya defensa, promou, s’alegra i fa bandera del canvi d’una frontera actual, la de Gibraltar, amb l’argument que és important que els gibraltarencs mantinguen la ciutadania europea. Com defensarà, després de la independència, que els catalans han de deixar de ser ciutadans europeus només perquè nosaltres també defensem i promovem el canvi d’una frontera actual?




[Bon dia] –Si voleu saber de primera mà la situació de Gibraltar us recomane el diari local, el Gibraltar Chronicle, juntament amb Gibraltar Panorama i la televisió del país, la GBC. Tots són en anglès.



–Robert Redford ha signat aquest cap de setmana un article editorial molt dur a The Washington Post, on diu ‘Quaranta anys després del Watergate, la veritat torna a perillar‘. El famós actor sempre ha mostrat un gran interès pel periodisme i per les relacions entre el periodisme i la política, que ara veu amenaçades per l’administració Trump. L’opinió té una versió francament interessant també en vídeo.



–Carrero Blanco és aquell polític i militar franquista que en una entrevista a Pueblo va dir: ‘Val més morir tots en una explosió atòmica que no esdevenir una massa d’esclaus sense déu. Val més tots morts que no comunistes.’ Però resulta que, en comptes de fer-li un judici pòstum pels seus notables crims, condemnen una xicota per haver-ne fet un acudit.



Enllaç article :

Gibraltar demana a la UE que no permeti que Espanya es comporti com un pinxo



MÓN - EUROPA



El ministre principal, Fabian Picardo, exigeix que es retiri la referència a Gibraltar de les negociacions entre la UE i el Regne Unit pel Brexit 







l ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo









 Per: Redacció

03.04.2017  12:44






El ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, ha acusat Espanya de comportar-se com un pinxo i ha demanat a la Unió Europea (UE) que no ho permeti. En una entrevista a Reuters, ha assegurat que el govern espanyol està intentant intimidar Gibraltar i que la UE fa els ulls grossos. ‘No serem una moneda de canvi del Brexit ni tampoc els culpables’, ha afegit.



Picardo ha criticat el president del Consell Europeu, Donald Tusk, de qui ha dit que es comporta com un ‘marit banyut’ que pretén emportar-se. El dirigent britànic ha posat el crit al cel per la possibilitat que la UE concedeixi poder de vet a Espanya per a aplicar o no l’acord final entre el Regne Unit i la UE sobre el Brexit.



En aquest sentit, ha exigit a la UE la retirada de la referència a Gibraltar de les seves directives de

Espanya reconeix oficialment que no podrà vetar una Escòcia independent a la Unió Europea



MÓN - EUROPA






Les declaracions del ministre d'Afers Estrangers espanyol estableixen un precedent molt important 








Ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis






Per: Redacció 

02.04.2017  10:26





El govern espanyol ha admès que no vetaria l’entrada d’una Escòcia independent a la Unió Europea. Ho ha reconegut el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, que, tanmateix, ha volgut deixar clar que Espanya no veia amb bons ulls la desintegració del Regne Unit. ‘No volem la independència d’Escòcia, però si passa de manera legal i constitucional, no la blocarem’, ha dit Dastis en unes declaracions recollides pel diari The Guardian.



Quan la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va reivindicar la necessitat d’un segon referèndum d’independència a Escòcia, el govern espanyol va ser dels primers a dir que s’hauria de posar a la cua per entrar a la Unió Europea. Dastis ha volgut diferenciar el procés escocès i el català, però aquest canvi de posició del govern espanyol marca un precedent molt important: seguint els procediments establerts d’entrada a la Unió, Espanya no té motius per a vetar l’accés d’un nou país.



De la mateixa manera, tal com explicàvem en aquest article, pot ser que l’estat espanyol s’hagi adonat que no en traurà res, de complicar la vida a una Escòcia independent, un punt de vista que guanya força a la premsa internacional. Pel que fa a Escòcia, les declaracions de Dastis poden implicar un impuls per a la campanya de Sturgeon a favor del referèndum, una demanda que des d’aquesta setmana és a les mans de la primera ministra britànica, Theresa May.



Més informació:






Enllaç noticia :




 

dijous, 6 d’octubre de 2016

El Parlament Europeu assenyala per primer cop Espanya com un dels estats que més incompleix la llei de la UE



MÓN - EUROPA




'El govern espanyol és el que practica una desobediència més gran a nivell europeu', lamenta l’eurodiputat del PDC i participant de l’informe, Ramon Tremosa.








L’eurodiputat català Ramon Tremosa











divendres, 5 d’agost de 2016

És possible la intervenció militar contra la independència de Catalunya?



PAÍS > PRINCIPAT



El setmanari alemany Der Spiegel creu que l’estat espanyol només pot aturar el referèndum català ‘usant les forces de seguretat’.















04.08.2016  22:00





El setmanari alemany Der Spiegel ha publicat aquesta setmana un article a l’edició en paper en què descriu la situació de buit creada a Madrid per la impossibilitat de formar govern. En aquest context afirma que la situació més difícil és la que s’ha creat amb el procés d’independència de Catalunya, que recorda que és contrari a la legalitat constitucional espanyola. El setmanari afirma que tal com van les coses el govern de l’estat espanyol no tindrà cap més opció, si vol aturar el referèndum català, que treure al carrer ‘les forces de seguretat’. Aquesta afirmació ha aixecat força polseguera i ha tornat a posar damunt la taula la hipòtesi d’aquesta intervenció militar. VilaWeb va publicar fa un parell d’anys un informe sobre aquesta possibilitat. El recuperem a fi de donar els elements d’anàlisi suficients per a aquest debat.



Amb aquest dossier mirem de fer llum en un debat que massa sovint es tenyeix de sensacionalisme, d’alarmisme i d’un excés d’imaginació. Hem parlat amb professionals i experts en seguretat i qüestions militars, que han demanat de restar en el més estricte anonimat. En conclusió, aquests experts consideren completament improbable –per raons d’incapacitat efectiva i de cost polític– una intervenció militar a Catalunya contra el procés d’independència. Amb les seves aportacions, podem respondre les vuit preguntes que formulem a continuació:



—L’exèrcit espanyol té cap pla per ocupar Catalunya en cas d’independència?

dilluns, 18 de juliol de 2016

La UE denuncia que la llista de magistrats detinguts estava ‘preparada’ abans del cop d'Estat Turquia



MÓN > LLEVANT



El comissari d'Ampliació europeu ha admès 'molta' preocupació per l'evolució dels esdeveniments.






El comissari d'Ampliació de la UE, Johannes Hahn






Per: Redacció 

18.07.2016  10:45




El comissari europeu d’Ampliació, Johannes Hahn, ha denunciat aquest dilluns que la llista de magistrats detinguts a Turquia després del fallit cop d’estat sembla que estava ja ‘preparada’ abans de l’intent de motí.


‘Com a mínim [sembla] que, alguna cosa, ha estat preparada. Les llistes eren ja disponibles després dels esdeveniments. Indica que això ha estat preparat per a utilitzar-lo en algun moment’, ha

dimecres, 13 de juliol de 2016

L'advocat de la UE avala que la banca no torni totes les clàusules terra



ECONOMIA

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que s'apliqui una retroactivitat "limitada en el temps".






Ciutadans protesten per aquestes clàusules   |   E.P











per Agències / Redacció 13 de Juliol 2016 a les 10.39 h 




L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dimecres que la banca espanyola no torni totes les clàusules terra. D'aquesta manera, la justícia europea considera que s'apliqui una retroactivitat "limitada en el temps" en el càlcul de les quantitats que els bancs hauran de tornar als afectats, unes pràctiques declarades abusives pel Tribunal Suprem el maig del 2013.



Les opinions de l'advocat general no són vinculants pel Tribunal europeu, que dictarà sentència sobre

dimarts, 12 de juliol de 2016

La Unió Europea inicia el procés de sanció contra Espanya pel dèficit



UNIÓ EUROPEA



La quantitat final de la multa pot anar dels zero als 2.000 milions d'euros

 

La Comissió Europea ajorna fins al juliol decidir si sanciona Espanya pel dèficit




| 12/07/2016 a les 13:02h
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) han activat aquest dimarts el procés formal per sancionar Espanya i Portugal per incomplir els seus compromisos de reducció de dèficit, en adoptar el dictamen negatiu de Brussel·les que va acreditar la falta de "mesures efectives" per part de Madrid i Lisboa per corregir el desviament, han informat fonts europees. 


Per això, l’Ecofin accepta “activar les sancions”, i dóna a la Comissió “20 dies per recomanar” la quantitat exacta, que pot anar des del 0,2% del PIB (2.000 milions d'euros) fins als zero euros. Espanya i Portugal tenen ara també 10 dies per presentar al·legacions “per una reducció de la

dimecres, 29 de juny de 2016

ALDE obre la porta de la Unió Europea a una Escòcia independent



BRÈXIT












Carlota Camps
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 29 de juny de 2016





El líder del grup dels liberals a l’Eurocambra, Guy Verhofstadt, va assegurar ahir en una entrevista amb la televisió escocesa STV que no veu “cap gran obstacle” perquè una Escòcia independent estigui a la Unió Europea. L’exprimer ministre belga va assegurar que “si Escòcia decideix abandonar el Regne Unit, ser un estat independent, i després vol ser part de la UE, no crec que hi hagi cap gran obstacle”.


Verhofstadt, que és el president del grup europeu on hi ha Convergència Democràctica (CDC) i Ciutadans (C's), va dir a l’entrevista que seria “suïcida” no ser “empàtic” amb els que pretenen ser membres de la UE. “Ens agrada tenir a tots els ciutadans als qui els agrada Europa, i seria completament suïcida si la UE digués ‘no’ als que volen venir a la UE. La UE és tan gran, és un projecte tan bo i fantàstic, que seria suïcida no ser empàtic amb els que volen unir-s’hi”, va remarcar.