L'oposició socialdemòcrata s'imposa al partit d'Erdogan a les eleccions municipals de Turquia

 

 

TURQUIA

 

Els socialdemòcrates laics del CHP guanyen amb un marge ampli a Istanbul i Ankara 

 

Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 31 de març de 2024. 19:48
Actualitzat: Diumenge, 31 de març de 2024. 22:31
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

El partit socialdemòcrata CHP, la formació que encapçala l'oposició al govern del president turc Recep Tayyip Erdogan, s'ha proclamat vencedor de les eleccions municipals d'aquest diumenge a Turquia, en liderar el recompte a les ciutats més importants del país i també en el percentatge total de vots. Amb el 58 % de les paperetes escrutades, el CHP manté un avantatge de 250.000 vots a tot el país respecte a la formació d'Erdogan, l'islamista AKP, que ha patit una gran patacada en comparació dels anteriors comicis locals.

El CHP, sigles del Partit Republicà del Poble, ha aconseguit mantenir les grans ciutats d'Istanbul i Ankara, a les quals ja va assolir la victòria el 2019, i ha sumat vots en municipis com Bursa, quarta ciutat del país i on l'AKP s'acostuma a imposar amb força. "Avui, els votants han decidit canviar i posar fi al desequilibri del poder. El CHP ha obtingut una victòria històrica", ha afirmat en roda de premsa el president de la formació, Özgür Özel, que ha assegurat que amb els comicis d'aquest 31 de març "s'ha donat un missatge clar al govern". "Volem que ens tornin l'Estat de dret, un país de tots els colors, on les diferències són riquesa", ha subratllat Özel, en un discurs transmès en directe per la cadena NTV.

Malgrat el to desafiant, el líder del CHP ha llançat un missatge a Erdogan, estenent-li la mà. 

Alliberen Isa Chacón i Jon Inarritu, retinguts mentre feien d'observadors a Turquia

 

 

Havien estat detinguts el passat diumenge 14

 

 

Redacció Catalunyapress | dilluns, 15 de maig de 2023 

 

 

Inarritu, en una imatge recent. Foto: Europa Press

 

 

 

 

La secretària de la CUP, Isa Chacón, i el diputat al Congrés d'EH Bildu, Jon Inarritu, es dirigeixen aquest dilluns 15 a Istanbul després de ser retinguts per les autoritats turques mentre exercien d'observadors internacionals de les eleccions del passat diumenge 14 de maig.

 

 

Fonts del partit català han detallat a Europa Press

Més de 500 morts i milers de ferits en un terratrèmol de magnitud 7,4 a Turquia i Síria

 

 

Món - Europa

 

 

L'epicentre ha estat al sud de Turquia, a la ciutat de Maraix, a tocar de la frontera amb Síria

 

 

 

 

 

Redacció   

06.02.2023 - 07:13

Actualització: 06.02.2023 - 09:15

 

 

 

Hi ha hagut centenars morts i milers de ferits, pel cap baix, en un terratrèmol de magnitud 7,4 a Maraix, al sud de Turquia, a tocar de la frontera amb el nord de Síria. A més, ha tingut unes quantes rèpliques potents, una de les quals de magnitud 6,7. El terratrèmol, que també s’ha sentit a Xipre, l’Irac i el Líban, fins i tot ha fet que Itàlia activés una alerta per possible tsunami a la Mediterrània.

 

 

 

 

• Syria
• Iraq
• Egypt
• Lebanon
• Northern Cyprus, Greek Cypriot Administration

7.4 magnitude quake that jolted Türkiye felt in several countries https://t.co/H8FkjLI0Lt pic.twitter.com/0hBrobHaPZ

— ANADOLU AGENCY (@anadoluagency) February 6, 2023

Les autoritats turques han informat de 284 morts i més de dos mil ferits en el seu territori, on s’han esfondrat desenes

La Unió Europea demanarà explicacions a l’estat espanyol per la venda d’armes a Turquia

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Pedro Sánchez va anunciar en la cimera Hispano-Turca de novembre nous compromisos militars amb Recep Tayyip Erdogan  

 

 

 

 

Per: Redacció 

25.01.2022  16:02

 

 

La Unió Europea demanarà explicacions a l’estat espanyol per la cooperació militar que manté amb Turquia, la qual podria contradir la posició comuna europea i perjudicar els interessos d’alguns estats membres.

 

En resposta a una pregunta dels eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, la Comissió Europea remarca que la venda d’armes ha d’anar vinculada al fet que es respectin els drets humans i no es perjudiqui els interessos de defensa i seguretat de la resta d’estats membres.

 

 

En la seva pregunta, els eurodiputats catalans recorden la visita a Turquia del president espanyol, Pedro Sánchez, en el marc de la cimera Hispano-Turca, el novembre del 2021, i els anuncis que s’hi van fer, com ara una cooperació militar encara més estreta, la

Espanya i Turquia surten en tromba al debat de l'informe del Consell d’Europa

 

 

PRESOS POLÍTICS

 

 

Marta Lasalas
Estrasburg. Dilluns, 21 de Juny 2021. 15:17
Actualitzat: Dilluns, 21 de Juny 2021. 16:01
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

La major part de la delegació espanyola que forma part de l'Assemblae Parlamentària del Consell d'Europa ha demanat la paraula per intervenir aquest tarda en el debat de l'informe sobre els presos polítics independentistes. En total, han sol·licitat torn d'intervenció 9 dels 12 diputats i senadors de la delegació espanyola. 

 

L'informe, sota el títol Haurien de ser perseguits els polítics per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat?, analitza els casos d'Espanya i Turquia. En el cas espanyol, aborda el judici i condemna dels líders independentistes arran de l'1-O i la persecució dels exiliats així com de funcionaris de segon rang; pel que fa a Turquia analitza la situació dels polítics de la minoria kurda. Aquest paral·lelisme ha estat un dels elements que més cou a la delegació espanyola.

 

47 intervencions

Un terratrèmol de 6,6 graus a la mar Egea sacseja Grècia i Turquia

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El sisme ha causat un petit tsunami que ha inundat part de la costa d'Esmirna, on s'han desplomat edificis  

 

 

 

 

 

 

Per: Redacció

30.10.2020  14:02

 

 

Un terratrèmol de magnitud 6,6 a la mar Egea ha sacsejat Grècia i Turquia. L’epicentre del sisme s’ha localitzat entre l’illa de Samos i la província turca d’Esmirna, on s’han desplomat alguns edificis, segons que informen diversos mitjans locals. Així mateix, el terratrèmol ha causat un petit tsunami que ha inundat part de la costa de Seferhisar (un municipi d’Esmirna).

 

Vegeu un mapa de l’epicentre. Els tremolors s’han pogut sentir a Atenes, Xipre i el Líban :

El Consell d’Europa investiga com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds

PAÍS - PRINCIPAT

El relator responsable de l'informe sobre la persecució política demana d'enviar una missió d'investigació a l'estat espanyol

Per: Redacció

02.10.2019  11:09




El Consell d’Europa ha començat una investigació per a esbrinar com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds, respectivament. El Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha aprovat un primer document de treball que significa el començament d’un procediment que pot acabar essent votat a l’Assemblea del Consell d’Europa. A començament d’any una vintena de membres de l’Assemblea, de diversos països i grups parlamentaris, des dels socialistes al grup popular passant pels liberals i els verds, van expressar la preocupació ‘pel creixent nombre de polítics nacionals, regionals i locals processats per les declaracions efectuades en l’exercici del seu mandat, en particular a Espanya i a Turquia’. I amb aquest informe, aprovat ahir, ja s’ha posat el fonament de la investigació, que implicarà l’enviament d’una missió investigadora tant a l’estat espanyol com a Turquia.



El relator d’aquest primer document de treball, el letó socialista Boris Cilevics, fa un recull de casos que a Turquia i a Espanya han significat vulneracions de drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, del discurs polític dissident i que qüestioni el poder i l’status quo. I, en el cas de la persecució política contra els independentistes catalans, fa en primer lloc un esment dels represaliats, el govern, el president, la presidenta del parlament i membres de la mesa, desenes d’alts càrrecs del govern i uns set-cents batlles. I tot seguit detalla els fets de la tardor del 2017, marcats per la repressió policíaca de l’1-O i per la repressió judicial dels impulsors del referèndum. Cilevics qüestiona l’acusació de

Erdogan afirma que la mort de Khashoggi va ser un assassinat planificat

CAS KHASHOGGI

El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 23 d'octubre de 2018








El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha afirmat avui que el "salvatge assassinat" del periodista saudita Jamal Khashoggi en el consolat del seu país a Istanbul va ser "planificat", va prometre que Ankara arribarà al fons del succeït i va proposar que es jutgin a Turquia a tots els implicats.



"L'assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi va ser premeditat", va declarar Erdogan en un discurs en el Parlament a Ankara. "Aquesta clar que aquesta operació no va passar per casualitat, sinó que va ser fruit d'una planificació. Tenim forts indicis en aquest sentit", va subratllar.



El mandatari va assenyalar que la investigació de les autoritats turques continua i va demanar que els 18 ciutadans detinguts a l'Aràbia Saudita en relació amb l'assassinat siguin jutjats a Turquia. "Faig una crida al

L’estat espanyol col·labora amb Turquia, tot i la violació de drets humans

MÓN - LLEVANT

Les autoritats espanyoles retenen dos opositors d'Erdogan per extradir-los a Turquia, tot i haver estat denunciats amb proves sense fonament.

Rajoy i Erdogan, en una fotografia d'arxiu.

Per: Seda Hakobyan i Alexandre Solano

27.08.2017  22:00





L’estat espanyol ha detingut, aquest agost, dos opositors d’Erdogan per extradir-los a Turquia, tot i haver estat denunciats amb proves sense fonament i també malgrat l’oposició de diversos estats i la societat civil. Les bones relacions i la col·laboració del govern Rajoy amb el règim turc, com més va més autoritari, contrasta amb les relacions de Turquia amb els altres estats europeus.



Dos ciutadans comunitaris detinguts a l’estat espanyol



Dos dies després de l’atemptat de Barcelona, el 19 d’agost, va ser detingut a Granada l’escriptor Dogan Akhanli, de nacionalitat alemanya però d’origen turc. La Interpol n’havia emès una ordre internacional d’arrest arran de la petició de les autoritats turques.



L’escriptor, resident a Colònia des de 1992, és crític amb Erdogan i ha apel·lat a la democratització de Turquia, a més d’haver defensat la memòria del genocidi armeni per part de l’imperi Otomà, principalment amb la trilogia Kayıp Denizler (Els mars que han desaparegut). El genocidi armeni és un tabú, a Turquia.



L’endemà de la detenció va ser posat en llibertat condicional tot esperant de

El Síndic de Greuges s’adreça al Defensor del Poble per evitar l’extradició del periodista turc

INTERNACIONAL

Rafael Ribó al·lega que les acusacions contra el periodista no compleixen els requisits per ser extradit.

per ACN 10/08/2017

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó | ACN

 

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha intervingut d’ofici en el cas del periodista turc detingut a l’aeroport del Prat aquesta setmana i que actualment és al centre penitenciari de Brians 1. Ribó s’ha adreçat al Defensor del Poble per tal que intervingui davant el govern espanyol i el deixi en llibertat.



Ribó, en qualitat de president del capítol europeu de l’Institut Internacional de l’Ombusman (IOI-Europa), considera que les acusacions contra el periodista, detingut arran d’una ordre de cerca i captura de la Interpol, es basen exclusivament en l’activitat exercida com a periodista i per tant, no compleix el

Les autoritats espanyoles detenen un periodista turc crític amb Erdogan

MÓN - ESPANYA

El periodista, que també té nacionalitat sueca, continua en presó provisional.

Per: Redacció 

09.08.2017  17:20

Les autoritats espanyoles estan a l’espera que Turquia formalitzi la petició d’extradició del periodista i escriptor Hamza Yalçin, de 59 anys, detingut en l’aeroport de Barcelona el 3 d’agost, on feia escala camí de Londres. Està acusat acusat d’insultar el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, per un article publicat a la revista turca Focus, i de tenir ‘vincles terroristes’ amb un grup d’extrema esquerra.



La Interpol va emetre una ordre internacional de detenció sobre Yalçin  a petició de les autoritats turques, per la qual cosa en trepitjar l’aeroport de Barcelona va ser detingut per la policia espanyola en el control de passaports, que el va posar a

Maten a trets l'ambaixador rus a Turquia

TURQUIA

Un home armat ha disparat Andrei Karlov mentre feia un discurs en la inauguració d'una exposició a un museu a la capital

Allò que la tragèdia d'Alep no ens diu...

Redacció | 19/12/2016 a les 18:01h

 

 

 

 

 

 

 

Forces de seguretat al museu d'Ankara on s'han produït els fets | Europa Press

 

L'ambaixador rus a Turquia, Andrei Karlov, ha mort aquest dilluns pels trets realitzats per un home armat mentre feia el discurs d'inauguració d'una exposició a Ankara, segons ha informat l'agència russa RIA Novosti. Els mitjans turcs i el Ministeri d'Exteriors rus ja havien informat Karlov havia resultat ferit de gravetat. Hi ha tres persones més ferides.

 

Un periodista del diari Hurriyet que es trobava al lloc de l'atac ha relatat que l'agressor primer ha disparat a l'aire i a continuació ha apuntat contra Karlov. Segons aquest testimoni, l'agressor hauria corejat eslògans islamistes. Aquesta és una informació ha estat confirmada per la CNN turca, que que apunta que l'home hauria cridat "És una venjança per Alep" o "No us oblideu d'Alep, no us oblideu de Síria", a més de "Allahu Akbar" (Déu és gran).

 

Les forces especials han envoltat l'edifici on, segons un periodista de Reuters, ja han deixat

Erdogan amenaça Itàlia si investiga el seu fill d’activitats delictives

MÓN > LLEVANT

Renzi respon que al seu país la justícia és independent perquè és 'un estat de dret'.

Per: Redacció 

03.08.2016  22:00

‘Itàlia ha de deixar d’investigar el meu fill i ocupar-se de la màfia que té a casa’. Són declaracions del president turc, Recep Tayyip Erdogan, en una entrevista a la cadena italiana Rai News 24. El motiu és la investigació d’un suposat delicte d’emblanquiment de diners del seu fill, Bilal Erdogan, per la fiscalia de la ciutat italiana de Bolonya al febrer.



El nom del fill del mandatari turc apareix en una llista d’indagats per una denúncia presentada per Murat Hakan Huzan, un empresari opositor a Erdogan exiliat a França. Huzun assegura que Bilal Erdogan va viatjar el 2015 a Itàlia amb una

Turquia suspèn la Convenció Europea dels Drets Humans durant l'estat d'emergència

TURQUIA

El govern d'Erdogan diu emular la decisió de França per fer front a l'amenaça terrorista.

Erdogan, en una compareixença per anunciar l'estat d'emergència. / REUTERS

MARC TORO Barcelona Actualitzada el 21/07/2016 13:50

El govern turc ha anunciat aquest dijous la suspensió de la Convenció Europea de Drets Humans mentre duri l'estat d'emergència que es va decretar ahir per un període i que podria ser de 20 o 45 dies, menys dels tres mesos anunciats.

Numan Kurtulmus, vicepresident del govern, ha explicat que la suspensió temporal e la Convenció es farà "com s'ha fet a França", en al·lusió a les mesures preses en aquest país per la declaració de l'estat d'emergència pels atemptats terroristes dels últims mesos.

Des del cop d'estat fallit de divendres a la nit, Turquia ha detingut unes 11.000 persones i ha cessat del seu càrrec més de

Erdogan prohibeix ara a tots els acadèmics de Turquia sortir del país

INTERNACIONAL - ISTANBUL

També bloqueja l'accés a Wikileaks i prohibeix la distribució d'una revista satírica.

Es multipliquen les veus que denuncien la repressió del govern turc després de l'intent de cop d'estat. Ja són més de 50.000 persones les afectades i, sembla que el president turc no té aturador ni tampoc es molesta a dissimular les seves intencions de fer callar qualsevol veu contrària.



Una de les últimes mesures l'ha dictat el Consell Superior d'Educació, que ha prohibit a tot el personal de les universitats del país, tant professors com administratius, així com els mateixos rectors, sortir del país. També ha ordenat que els que siguin a l'estranger tornin immediatament a

L’ex-cap de la força aèria turca apareix ple de cops i confessa haver organitzat el cop d’estat

MÓN > LLEVANT

La repressió d'Erdogan és cada vegada més brutal, amb milers de detinguts i de funcionaris suspesos.

Per: Redacció 

18.07.2016  18:53

L’ex-cap de la força aèria de Turquia, Akin Öztürk, ha confessat que va actuar amb la intenció d’organitzar un cop d’estat, segons que ha informat l’agència de notícies oficial, Anatolia. L’agència ha difós imatges d’Öztürk, demacrat, sortint d’un interrogatori i custodiat per uns quants agents.

En les fotografies que han difós les agències de notícies turques es poden veure les ferides que ha rebut Öztürk durant l’interrogatori, amb blaus a la cara, als braços, al pit i amb una orella embolicada.

La UE denuncia que la llista de magistrats detinguts estava ‘preparada’ abans del cop d'Estat Turquia

MÓN > LLEVANT

El comissari d'Ampliació europeu ha admès 'molta' preocupació per l'evolució dels esdeveniments.

El comissari d'Ampliació de la UE, Johannes Hahn

Per: Redacció 

18.07.2016  10:45

El comissari europeu d’Ampliació, Johannes Hahn, ha denunciat aquest dilluns que la llista de magistrats detinguts a Turquia després del fallit cop d’estat sembla que estava ja ‘preparada’ abans de l’intent de motí.


‘Com a mínim [sembla] que, alguna cosa, ha estat preparada. Les llistes eren ja disponibles després dels esdeveniments. Indica que això ha estat preparat per a utilitzar-lo en algun moment’, ha

Massacre en un atac suïcida a l'aeroport Atatürk d'Istanbul

INTERNACIONAL

Almenys 41 morts i 239 ferits en un triple atemptat amb rifles Kalàixnikov.

MARC TORO / MARC VIDAL Barcelona Actualitzada el 29/06/2016 12:40

Passatgers commocionats per l'atemptat a l'aeroport d'Atatürk d'Istanbul / OZAN KOS / AFP

Almenys 41 de persones han mort i 239  han quedat ferides dimarts a la nit en un atemptat múltiple a l'aeroport Atatürk, el més important d' Istanbul i el més gran de Turquia. Segons el primer ministre Binali Yildirim, els primers indicis apunten a Daeix –acrònim àrab d'Estat Islàmic– com a inductor, però no hi ha hagut cap reivindicació. Segons el govern turc, de les víctimes mortals, 37 ja han estat identificades i 13 són estrangeres.

L' ambaixada espanyola ha obert un telèfon les 24 hores del dia per als familiars dels residents o visitants a Turquia. 

Una trenta de morts en un atac aeri a un camp de refugiats de Síria

Per: Redacció

06.05.2016  10:04

MÓN

El camp està situat a la governació d’Idlib, prop de la frontera amb Turquia.

Un atac aeri contra un camp de desplaçats interns de la guerra civil síria ha deixat una trentena de morts. El camp d’Al Camuna, al nord de la governació d’Idlib, està ubicat a pocs quilòmetres de la frontera turca. No s’ha pogut confirmar, fins ara, l’autoria del bombardeig. No obstant això, la zona està controlada per grups rebels i tot apunta a un atac de l’exèrcit sirià o rus. Les víctimes del bombardeig havien fugit dels combats a la zona d’Alep, on ahir va començar un alto al foc de 48 hores entre les forces governamentals i els grups opositors no gihadistes.

El Parlament de Catalunya rebutja l'acord de la UE amb Turquia i aprova acollir 4.500 refugiats

Pep Martí | 05/05/2016 a les 15:15h

PARLAMENT DE CATALUNYA

S'elimina la referència a l'autorització del govern espanyol com a condició per admetre els sol·licitants

Unes 1.800 persones podran ser acollides de manera immediata

​Puigdemont i Colau tornen a oferir-se per acollir refugiats

Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya ha rebutjat l'acord de la Unió Europea amb Turquia, "avalador de la política de conculcació de drets humans", per 122 vots a 11 (tots els grups tret del PP). Ha estat en el debat de la moció presentada per Junts pel Sí sobre els refugiats, que insta el Govern a acollir com a mínim 4.500 en els propers dos anys i fer les accions pertinents perquè els sol·licitants d'asil i de protecció puguin assolir l'autonomia personal en la nostra societat.

La moció està en línia amb el propòsit avençat pel president Carles Puigdemont directament a les autoritats comunitàries –en carta al comissari europeu d'Immigració, Dimitris Avramapoulos- per ajudar a mitigar els efectes de la crisi dels refugiats. Des del Govern es va dir, i avui s'ha insistit, en què 1.800 persones podrien ser acollides de manera immediata. També s'ha aprovat fer una tasca de sensibilització de la ciutadania envers aquesta situació dramàtica.

L'acollida de 4.500 refugiats s'ha aprovat per unanimitat i ha estat saludada per la tribuna, on hi havia membres de diverses associacions, com Stop Mare Mortum, amb forts aplaudiments. El suport del Partit Popular a aquest apartat, però, ha estat amb recança. Els escons del PP han trigat a afegir-se als aplaudiments de la cambra i quan ho han fet (com Garcia Albiol i Enric Millo) ha estat de manera desganada. Un activista a la tribuna mostrava un cartell amb la pregunta "I la 4.501?". Però la moció inclou, gràcies a una esmena de la CUP, l'afegit "com a mínim". Una esmena de la CUP acceptada va eliminar la frase "sempre que el govern de l'Estat no ho impedeixi" com a condicionant de l'acceptació de refugiats.

Altres punts no han estat votats de forma unànime. El punt tercer, que exigeix vetllar perquè els sol·licitants d'asil "disposin de condicions de vida dignes en el període d'espera" ha tingut el suport de Junts pel Sí, PSC, CSQP i CUP (97), el rebuig del PP (11) i l'abstenció de Ciutadans (25). El PP també s'ha oposat a l'impuls, mitjançant les institucions i organismes internacionals on participin, a les actuacions orientades a garantir els drets i la dignitat de les persones refugiades. La resta de grups ha votat a favor.


Elogis de CSQP a Junts pel Sí

En el debat previ, el diputat del PP Juan Milián ha criticat durament el text, definint-lo com a fruit del "ressentiment" amb la UE per no donar suport a l'acord de Turquia. Però si el PP mostrava rebuig, la majoria dels grups han destacat l'acceptació d'esmenes per part de Junts pel Sí. Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, ha elogiat la diputada de Junts pel Sí Adriana Delgado, pels seus esforços per aplegar consens entorn la moció. El grup CSQP no ha presentat finalment cap esmena al text del grup majoritari, però, això sí, Nuet ha aprofitat per qualificar d'actitud infame la posició de molts estats europeus davant la tragèdia humanitària. Delgado, militant d'ERC, va accedi.



Enllaç noticia :http://www.naciodigital.cat/noticia/107962/parlament/rebutja/acord/ue/amb/turquia/aprova/acollir/4500/refugiats