Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Transició. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Transició. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de desembre del 2018

L’extrema dreta parapolicíaca de la transició, embrió del terrorisme d’estat



ESPANYA - CULTURA - JOC DE MIRALLS







Carlos García Juliá, un dels autors de l'assassinat dels advocats laboralistes d'Atocha el 1977, ha estat detingut recentment al Brasil i n'ha estat sol·licitada l'extradició · Aquest fet convida a repassar l'origen, la importància i la impunitat de l'extrema dreta parapolicíaca en la 'modèlica' transició








Blas Piñar, dirigent de Fuerza Nueva, i Carlos García Juliá.









16.12.2018  21:50





Carlos García Juliá era un dels tres integrants de l’escamot ultradretà que el 24 de gener de 1977 va assassinar cinc homes al despatx d’advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Eren quatre lletrats i un treballador: Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal.



El crim va ser reivindicat per una organització fantasmagòrica anomenada Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista) i va originar un dels moments més tensos de la transició. Faltaven dos mesos i mig perquè el PCE fos legalitzat i el GRAPO havia segrestat dues personalitats del règim: Antonio Maria de Oriol, president del Consell d’Estat d’Espanya, i el tinent general Emilio Villaescusa. La tensió als carrers era màxima; aquells dies, com a conseqüència de la violència policíaca a les manifestacions, es van morir dos estudiants: Arturo Ruiz i María Luz Nájera.



Tres anys després, el 1980, Carlos García Juliá, José Fernández Cerrá i Fernando Lerdo de Tejada, militants de Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar, foren detinguts, jutjats i sentenciats a cent noranta-tres anys de presó. Lerdo de Tejada, nebot d’una secretària de Blas Piñar, va fugir de l’estat espanyol abans del judici. Fernandez Cerrá va desaparèixer després d’haver complert quinze anys.



Garcia Juliá tenia vint-i-quatre anys quan va participar en la massacre. En va complir dotze de condemna. En sortir en llibertat condicional, amb permís del jutge, es va traslladar al Paraguai amb una oferta de feina i ja no va tornar tot i el requeriment de la justícia espanyola. Alguns jutges de l’època eren molt permissius. El 1996 va ser detingut per narcotràfic i empresonat a Bolívia. Fa vint-i-dos anys que és fugit de la justícia espanyola i encara li resten deu anys i mig de condemna.



El seu cas, que ara torna a ser d’actualitat per la detenció al Brasil i la demanda d’extradició, és un exemple emblemàtic d’allò que va ser el terrorisme ultra parapolicíac de la transició.



Siete días de enero, el valor històric i documental d’un film

dilluns, 28 d’agost del 2017

Puigdemont: "Proposaré a Rajoy una transició curta a la independència si guanya el sí"



ENTREVISTA AL PRESIDENT







David González / Marta Lasalas
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Diumenge, 27 d'agost de 2017
















Carles Puigdemont rep El Nacional al saló Montserrat del palau de la Generalitat, que li fa d'avantdespatx. Els brutals atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost han precipitat l'obertura d'un curs polític decisiu. La tensió d'aquests dies es percep en el gest, greu, i en les molt mesurades respostes. El moment és molt delicat. El president es declara molest pels intents que s'han fet -i s'estan fent- de barrejar l'atemptat i el procés independentista i desacreditar la tasca dels Mossos, que va permetre desmantellar la cèl·lula criminal en 4 dies. Adverteix que els terroristes no aconseguiran alterar la normalitat. I, dins d'ella, el referèndum d'independència de l'1 d'octubre: "Estem determinats a autodeterminar-nos", resumeix.  
















Com ha viscut aquests dies a partir del moment en què es produeixen els atemptats a Barcelona i Cambrils?
Amb uns sentiments, en plural, contraposats, contradictoris, els mateixos que ha experimentat, crec, la majoria de la gent. Per un costat, preocupació, frustració, ràbia, dolor, tristesa immensa, que encara dura. Però alhora, també determinació, coratge, esperança, confiança, fe en la societat, perquè efectivament, hem donat senyals d’aquesta confiança, determinació, unitat civil, per derrotar el terrorisme i acompanyar aquells que en pateixen els efectes. És aquesta barreja de sentiments, molta rapidesa, molta pressió, molta responsabilitat, d’ençà que em va arribar la primera notícia, fins ara mateix.



Qui la hi va donar, la primera notícia?
El meu equip. Un flaix en alerta. I, de seguida, em poso en marxa. Perquè, encara que la informació era zero, en trucar immediatament el conseller d’Interior em va donar uns pocs detalls més. De camí cap a Barcelona és quan em truca el president Rajoy.



Per tant, Rajoy va ser dels primers amb qui va parlar?
Sí, molt aviat. I hem estat en contacte aquests dies, i la comunicació ha sigut directa i fluïda.



"Des del primer moment, Rajoy va trucar i es va posar a disposició i ens vam intercanviar informació"








S’ha sentit acompanyat, però, pel Govern de l’Estat? Algun cop se li ha demanat aquests dies i no ha acabat de respondre...

dilluns, 22 d’agost del 2016

Jordi Carbonell, un antídot contra la prudència



PERFIL

E.P.D.



Líder de Nacionalistes d'Esquerra, va advertir contra els riscos de la transició i va ser independentista abans que ho fos Esquerra Republicana

Va ser un dels tres oradors a la primera Diada celebrada després de la mort de Franco, acte on va pronunciar l'emblemàtica frase: "Que la prudència no ens faci traïdors!"

 

Mor el filòleg i polític independentista Jordi Carbonell als 92 anys






| 22/08/2016 a les 17:40h





 
Jordi Carbonell en un acte electoral d'ERC, l'any 2010 | Adrià Costa





Jordi Carbonell va ser un dels tres oradors a la primera Diada celebrada després de la mort del dictador, l'11 de setembre de 1976, a Sant Boi de Llobregat. Els altres dos foren Octavi Saltor i Miquel Roca. Carbonell, Saltor i Roca. Tres mons ben diferents. Carbonell ja era una figura dins de l'esquerra rupturista i independentista i va parlar en nom de l'Assemblea de Catalunya. Va ser allí on va advocar per una ruptura i pel dret a l'autodeterminació, i va pronunciar la frase tantes vegades esmentada: "Que la prudència no ens faci traïdors!". Hi havia en aquestes paraules tot un advertiment davant dels pactismes que ja s'apuntaven en l'horitzó.



El compromís de Carbonell amb l'Assemblea de Catalunya venia de la primera hora. Que no era home de pactismes fàcils ho va demostrar quan, a inicis dels setanta, fou detingut per la policia i es va

dilluns, 24 d’agost del 2015

Ingredients per a una constitució provisional

24/08/2015

PROCÉS CATALÀ

“Transitorietat, brevetat i continuïtat”, les claus de la carta magna transitòria cap a la República catalana.


Quico Sallés (Prada, el Conflent)



Els experts proposen el contingut de la constitució provisional - Unanovaconstitució


Si el 27-S les forces independentistes assoleixen la majoria al Parlament s'encetarà un procés cap a la república catalana. Un procés que necessitarà d’un element indispensable des del moment fundacional d’un Estat a Catalunya: una “llei constitucional provisional”. És a dir, un marc normatiu de referència que no serà l’espanyol, sinó un text constitucional transitori fins que un Parlament constituent elabori una constitució definitiva.

Aquest text ha estat un dels més analitzats per part dels experts que s’han trobat aquesta setmana a la Universitat Catalana d’Estiu. Uns dels més “detallistes” han estat Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la UB i membre del CATN, que ha elaborat diversos informes sobre aquesta transitorietat així com Jaume López, professor de Polítiques a la UPF i coordinador de Reinicia, que aglutina les iniciatives civils.

Tres elements indispensables

Tant Lòpez com Vintró apunten la necessitat que aquest text bàsic de transició i provisionalitat tingui tres elements indispensables: “transitorietat”,” brevetat” i, en la “mesura del possible, de continuïtat”.

Continguts

Per altra banda, segons els juristes aquest text ha de tenir continguts concrets per regular aquesta transició cap a la constitució definitiva sense que esdevingui un lligam, ans al contrari, sinó un text eficient per facilitar el traspàs. Aquestes serien les disposicions generals,

Les disposicions generals

dimarts, 24 de març del 2015

ARA ÉS L'HORA omplirà el Sant Jordi el 24-A

Dimarts, 24 de març de 2015 11:00 h


ANC, Òmnium i AMI pretenen omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona amb més de 16.000 persones, divendres s'obren les inscripcions.





Aquest divendres s'obren les inscripcions per apuntar-se a l'acte que ANC, Òmnium i AMI organitzen el 24 d'abril. Se celebrarà al Palau Sant Jordi de Barcelona a les 8 del vespre i busca ser el revulsiu després d'uns mesos de poca activitat al carrer en defensa del procés de transició nacional. A més, les grans entitats sobiranistes volen donar un cop de mà així a les candidatures independentistes de cara a les eleccions municipals del 24 de maig. El lema de la mobilització és clar: "Tornen les urnes, tornem al carrer!

Ara és l'Hora torna a sumar esforços

divendres, 13 de març del 2015

Acord entre CDC, ERC, EUiA, MES i entitats sobiranistes pel full de ruta

13/03/2015

PLEBISCITÀRIES 

Redacten un document amb els quatre passos a seguir després del 27-S, que esperen que rubriquin també la CUP i UDC.


Nerea Rodríguez



Muriel Casals, Carme Forcadell i Josep Maria Vila d'Abadal en una imatge d'arxiu


 CDC, ERC, EUiA, MES, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència han arribat avui a un preacord pel full de ruta sobiranista. Els dos partits i les entitats independentistes s’han reunit aquesta tarda i han redactat un document en el que han convingut que les eleccions del 27 de setembre “han de servir de mecanisme legal per a conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític”.

dijous, 19 de febrer del 2015

Vicent Partal : No era tan ideal, no

19.02.2015

Aparentment la transició era la derrota del règim, però a la pràctica era, també, la salvació dels seus.

L'any vinent farà quaranta anys de la mort de Franco i, per tant, del fracàs de la transició espanyola.




El magnífic reportatge de Xavier Montanyà sobre Xavier Vinader, que TV3 va oferir despús-ahir, posa en relleu les ombres més obscures de la transició espanyola. Si no l'heu vist, us el recomane. És contingut en les formes, però radical en el fons. La transició espanyola, que ens van vendre com una transició modèlica, en tenia ben poc, de modèlica. La pervivència de l'estat franquista, sense Franco, i després l'assumpció per part del PSOE de la guerra bruta il·legal --el pitjor llegat de la dictadura-- obliguen a repensar tot aquell període. L'escena en què Felipe González diu que la democràcia es defensa a les clavegueres, vista avui, fa vomitar. Però, vista el dia que la va dir, a mi em va fer molta por. Me'n recorde perfectament.

dilluns, 10 de novembre del 2014

Marta Rovira: 'Hem rebut el mandat d'emprendre un procés constituent'

Dilluns  10.11.2014  13:22

ERC defensa unes eleccions constituents per a respondre al mandat democràtic del 9-N


Foto: @isaacperaire



La votació d'aquest 9-N dóna un mandat democràtic per emprendre un procés constituent d'un nou estat. Aquesta és la conclusió d'ERC, que defensa que es facin unes eleccions perquè un nou parlament comenci les reformes legislatives pertinents i amb un govern de transició nacional. Ho ha explicat la secretària general, Marta Rovira, que ha evitat de nou parlar d'una llista conjunta de cara a aquestes eleccions. 

'Per tal que sorgeixi un mandat clar sobre com ens constituïm com a estat, cal parlar del què, cal parlar del programa. Estem disposats a parlar-ne amb tothom', ha dit. 

dimecres, 17 de setembre del 2014

El Parlament ja aprova el full de ruta per després del 9-N

17/09/2014

PROCÉS

El govern accelerarà la creació de la Hisenda pròpia, la seguretat social i les relacions exteriors


Bernat Vilaró



Jordi Turull i Marta Rovira


El ple del Parlament aprovarà aquesta tarda una resolució que han consensuat CiU i ERC, que insta el govern català a crear les "estructures bàsiques i pròpies d'un Estat que contenen els estudis i treballs del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN)".

La proposta, que han subscrit el portaveu de CiU, Jordi Turull, i la portaveu d'ERC, Marta Rovira, s'aprovarà per la majoria que tenen els dos partits. El text apunta que després de la consulta del 9-N s'han d'elaborar "els corresponents projectes executius, legislatius i operatius per poder ser implementats al més aviat possible".

dijous, 22 de maig del 2014

Kilian Jornet: "No es pot seguir en un Estat com Espanya"

22/05/2014

INDEPENDÈNCIA

El corredor de muntanya opina que "a Espanya la Transició no va ser una transició"


Nerea Rodríguez



Kilian Jornet



El corredor de muntanya Kilian Jornet assegura, en una entrevista al diari ‘Ara’, que “el que és clar és que no es pot seguir en un país o en un Estat com el d'Espanya, que ara mateix està anant enrere”. Jornet argumenta que la seva companya és sueca i que quan miren els telenotícies i veuen “que s’ha aprovat la llei de l’avortament, o la llei penal, em diu: ‘Això són paròdies?’

El corredor català opina que

dimecres, 9 d’abril del 2014

Vicent Partal : S'ha acabat

09.04.2014

La sessió parlamentària d’ahir anava destinada a tancar una etapa i la va tancar totalment. S’ha acabat la transició i ja no cal ni tornar-hi.

 



Ells no ho entendran mai, no estic segur si perquè no ho volen entendre o perquè no en saben. Però és evident que el debat d'ahir al congrés espanyol va posar en relleu amb una claredat insuperable per què s'ha obert pas el procés d'independència al Principat. És impossible de fer-hi res, amb Espanya. És literalment impossible d'explicar-li res, a aquesta gent. Tenen una empatia nul·la, un respecte per la pluralitat inexistent i un supremacisme tan exagerat que ni tan sols són capaços de veure les oportunitats històriques quan els passen per davant el nas. Estan ofuscats per un poder que es pensen que tenen fins i tot quan, com ara, se'ls esmuny dels dits com si fos aigua. Però tant hi fa, perquè la sessió parlamentària d'ahir anava destinada a tancar una etapa i la va tancar totalment. S'ha acabat la transició i ja no cal ni tornar-hi. Ni un dia més...

Això dit, és interessant d'entretenir-se en els detalls i remarcar, per exemple, que amb el colp de porta

dissabte, 5 d’abril del 2014

El Financial Times qüestiona el paper del rei Juan Carlos en la transició

Dissabte  05.04.2014  14:00

I recorda els últims escàndols que han esquitxat de ple la família reial espanyola

 


La casa reial espanyola continua acumulant polèmica. El prestigiós diari anglès The Financial Times qüestiona ara el paper del rei Juan Carlos a la transició, en aquest article que parla del llibre recentment publicat per la periodista Pilar Urbano. ‘El nucli de l'acusació del llibre és que Juan Carlos va va donar suport a la campanya dels alts comandaments militars per enderrocar el govern electe d'Espanya i personalment exercir una pressió ferotge sobre Adolfo Suárez, perquè es retirés’, diu.

L’article, titulat ‘L’heroic paper del rei espanyol en la transició democràtica, qüestionat’, remarca que

dissabte, 29 de març del 2014

La Transició ha mort, visca la República Catalana

Dissabte, 29 de març de 2014 05:00 h

La jungla del procés a trenta-dos setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Alfonso Alonso, Màrius Carol, Joaquim Coll, Gabriel Colomé, Enric Hernández i Jordi Martí


Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.D’ensarronada a ensarronada. Set dies marcats per una gran operació de camuflatge: el record selectiu d’una Transició política conduïda pels homes del franquisme que va servir per bastir una democràcia a mida dels de sempre i entestada a ofegar la plurinacionalitat. Si l’arrencada va ser un frau consumat a cop d’Estat, el comiat a un dels seus grans protagonistes ha estat un retorn als orígens. Per arrodonir-ho com cal, acabem aquests set dies amb un nou tites-tites en forma de promesa de nou finançament. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
 
 
Alonso, Alfonso (portaveu del PP al Congreso).
Deixeu les urnes.
Aquest home gris passarà a la història per una sola frase. Gest crispat, ganyota ploranera, congestió progressiva. Sosté el micròfon amb la dreta, mentre, l’altra mà estesa, en apujar el to, tendeix a ajuntar els dits gros i índex per donar-hi èmfasi. Un tolerant “no se puede hacer” adorna el discurs. La frase central de l’arenga és per a esculpir en lletres d’or: “da igual que se quiera imponer la voluntat por la violencia, o que se quiera imponer la voluntad por las urnas [cara d’esglai i serrada de dents, mentre alça la veu], si es al margen de la ley, es la imposición de la voluntad y es antidemocrático”. Tanta facilitat de paraula aclapara, sobretot, tractant-se d’un portaveu parlamentari! La lliçó de tancament en el papanatisme legal que l’espanyolisme ofereix al món és la nostra millor campanya.

Carol, Màrius(director de La Vanguardia).

dijous, 27 de març del 2014

ERC veta la declaració institucional sobre Suárez al congrés espanyol

Dijous  27.03.2014  16:50

Autor/s: ACN

Posada l'acaba fent com a president de la cambra baixa · Els republicans es neguen a signar el text perquè enaltia la Transició








ERC ha vetat la declaració institucional del congrés espanyol sobre la mort de l'ex-president del govern espanyol Alfonso Suárez, que necessitava la unanimitat dels grups parlamentaris a la cambra baixa per poder prosperar. El president del congrés, Jesús Posada, n'ha acabat llegint una a títol personal que ha anat seguida d'un minut de silenci i un llarg aplaudiment. No hi ha participat ni els tres diputats d'ERC ni els set d'Amaiur.

El portaveu dels republicans, Alfred Bosch, que exerceix també el torn de portaveu del grup mixt, ha

dilluns, 24 de març del 2014

HEMEROTECA: Lo que decía de Suárez la prensa que hoy le encumbra

Los periódicos que, tras su muerte, hablan de Adolfo Suárez como el artífice de la transición y un gran estadista criticaron sus cuatro años y medio de gobierno y su dimisión

El País recriminó la "debilidad" del presidente dimisionario y tachó de "insulto al pueblo español" su marcha, que según el periódico no fue suficientemente explicada

ABC encontró "lógica" la decisión de Adolfo Suárez tras sus "errores palmarios" y una "política titubeante" que había generado "desencanto" social


Fragmento del editorial de ABC tras la dimisión de Suárez en enero de 1981


Hoy todo son buenas palabras. Un día después de la muerte del expresidente Adolfo Suárez las páginas de opinión de los periódicos se llenan de alabanzas a su gestión durante los cuatro años y medio que estuvo en La Moncloa y le califican como "el político de consensos" que cambió el rumbo de la historia de España con gran destreza. Sin embargo, esas mismas rotativas cargaron contra Suárez durante sus mandatos e incluso el día en que tomó la poco habitual decisión de presentar su dimisión ante la pérdida de confianza de su partido (UCD), del rey, las posibles presiones ejercidas desde el ejército y la caída de popularidad entre los votantes.

El editorial de El País el 30 de enero de 1981 recriminó a Suárez por su "debilidad" al dimitir antes de que se celebrara el congreso de su partido. "Es sencillamente un insulto al pueblo español irse como Suárez se ha ido, dando una espantada digna de la famosa e histórica de El Gallo", expresaba el diario entonces dirigido por Juan Luis Cebrián, que especulaba con las posibles causas de la marcha del presidente: "Es una vergüenza que el primer partido del Parlamento no sea capaz de explicar la dimisión de su propio presidente".

"¿Cuáles son las verdaderas razones de la dimisión?", se preguntaba El País, que admitía que las

Vicent Partal : Suárez: el panegíric interessat

24.03.2014

El panegíric exagerat a favor de Suárez avui és sobretot un gran intent mediàtic de recuperar aquella part de la legitimitat popular que la transició ha perdut finalment, després de tants decennis.




En el món catòlic tenim una certa cultura de l'adoració postmortuòria. Fa lleig, quan una persona s'ha mort, de remarcar què havia fet malament. La creença en el perdó incondicional de l'ànima gairebé ens obliga a parlar-ne bé, a remarcar-ne els trets positius, encara que siguen anecdòtics. Tanmateix, quan la proporcionalitat se supera i va molt més enllà d'allò que seria raonable i prudent, aleshores és bo d'entendre el perquè de les aclamacions funeràries, d'entendre quin interès real tenen.

Això passa ara amb la mort d'Adolfo Suárez. De sobte, ell va ser la raó última de la democràcia, 'ens

diumenge, 23 de març del 2014

Suárez: 'No es pot ensenyar química nuclear en català'

Diumenge  23.03.2014  15:24

En la mateixa entrevista va afirmar que Franco li havia encarregat portar la democràcia a Espanya

 






El 25 d'octubre de 1976 la premsa espanyola recollia unes declaracions d'Adolfo Suárez que van causar una enorme polèmica. A preguntes d'un periodista francès, Suárez responia així quan li demanaven sobre si el català o els basc serien usats a les escoles en el batxillerat: 'La seva pregunta, ja em disculparà, és una ximpleria. Trobi primer un professor que pugui ensenyar química nuclear en basc o en català. Siguem seriosos...'

La resposta de Suárez va ser immediatament contestada per l'Institut d'Estudis Catalans, per les

Suárez L'home que no va legalitzar ERC

Avui a les 10:00h.

Terricabras recorda que Suárez “va considerar que Esquerra era més perillosa que el PC”

 



Suárez, amb Tarradellas

 El candidat a les eleccions europees per Esquerra, Josep Maria Terricabras, ha recordat que Adolfo Suárez no va legalitzar ERC i que va considerar que era una formació “més perillosa que el Partit Comunista”.

Terricabras, preguntat per l’expresident del Govern espanyol, al qual li queden poques hores de vida, ha dit que era una persona “hàbil en algunes coses”, com quan va legalitzar el Partit Comunista en plena Setmana Santa.

Tot i això ha afegit que “vull recordar que llavors Suárez no va legalitzar Esquerra Repubicana de Catalunya, és a dir, va considerar que era més perillosa que el Partit Comunista”.

“El judici polític que en faig: sembla que va ser menys dolent del que encara haurien sigut d’altres, però tampoc és un judici tan positiu des de la meva perspectiva”, ha sentenciat Terricabras sobre Suárez.



http://politica.e-noticies.cat/lhome-que-no-va-legalitzar-erc-83936.html 

Mor Adolfo Suárez, l’artífex de la Transició

23/03/2014

SUAREZ

L'expresident del Govern espanyol ha mort aquesta tarda després de patir Alzheimer des de fa 11 anys


Alèxia L. Ferret




L'expresident del Govern espanyol, Adolfo Suárez


L'expresident del Govern Adolfo Suárez, de 81 anys, ha mort aquesta tarda a la clínica Cemtro de Madrid, on estava ingressat des de dilluns passat. El que va ser president del primer Govern constitucional després de la dictadura de Francisco Franco i el principal artífex de la Transició patia Alzheimer des de fa 11 anys.

El seu nomenament, el 3 de juliol de 1976, quan era pràcticament un desconegut per a la majoria dels espanyols, va generar moltes crítiques. L'any clau va ser el 1977, Suárez va ser escollit el 15 de juny pels ciutadans com a president del Govern en les primeres eleccions generals que celebrava Espanya des de 1936, al capdavant d’Unió de Centre Democràtic (UCD).

Després de les eleccions, els dos grans reptes de Suárez van ser redactar la Constitució i enfrontar-se al terrorisme d'ETA. Però, el 29 de gener de 1981 Adolfo Suárez va presentar la seva dimissió, gairebé cinc anys després de ser nomenat president del Govern pel Rei. La difícil situació econòmica i la moció de censura que va presentar el PSOE el 1980, que no va prosperar, va influir en la seva decisió.

Dies després, mentre el Congrés es disposava a votar el nomenament de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del Govern diversos guàrdies civils armats, sota les ordres del tinent coronel Antonio Tejero van assaltar la Cambra Baixa en un intent de fer un cop d'estat militar. Suárez va ser l'únic que, al costat del secretari general del Partit Comunista, Santiago Carrillo, que es va quedar al seu escó.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/03/mor_adolfo_suarez_l_artifex_de_la_transicio_99545.php