Miguel Ángel Carballo retreu al jutge les decisions contradictòries i l'argumentació feble de les seves interlocutòries
Redacció
02.02.2024 - 11:28
Actualització: 02.02.2024 - 12:32
El fiscal de l’Audiència espanyola que s’encarrega de la investigació contra el Tsunami Democràtic, Miguel Ángel Carballo, ha atacat amb duresa la instrucció del jutge Manuel García-Castellón,
a qui atribueix decisions contradictòries, manca de diligències i una
argumentació molt febles de les seves interlocutòries, que arriba fins
al punt de confondre elements clau de la investigació: el Tsunami i els
CDR.
“Hem de coincidir també amb els apel·lants que, almenys en aparença,
l’instructor en els fonaments d’algunes de les resolucions arriba a
confondre el fenomen del Tsunami Democràtic amb els CDR, que es tracta
d’entitats o actuacions absolutament diferents. Resulta significatiu, en
aquest sentit, com s’atribueix en els informes de la Guàrdia Civil a
alguns dels investigats el seu interès de contactar i comptar amb
l’actuació dels CDR, deixant palès que no es tracten del mateix
fenomen”, diu l’escrit, consultat per VilaWeb.
Carballo, tal com fan els investigats, s’oposa que la causa acabi en
mans del Suprem, tal com ja ha tramitat García-Castellón, que argumenta
que és un pas necessari arran de l’aforament de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg.
El fiscal, en canvi, considera que les protestes del Tsunami no s’han
d’investigar per terrorisme i creu que l’òrgan competent per acabar la
instrucció és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
En el cas de Puigdemont i Wagensberg, Carballo retreu al jutge
l’obsessió a perseguir-los per terrorisme. “Les diligències que s’han
fet no han incidit en absolut ni han aportat cap dada nova sobre la
inculpació dels dos aforats, essent especialment significatiu respecte
de l’ex-president de la
Han estat responsables de diversos atemptats contra Israel, molts d'ells
suïcides, i de diversos enfrontaments amb les forces israelianes en
diversos punts de tot el territori de Cisjordània, Palestina i la
mateixa Israel. Són considerats un grup terrorista pels Estats Units, la Unió Europea, Canadà, el Regne Unit, Japó, Austràlia i Nova Zelanda, entre d'altres. Tenen forts lligams amb Hezbollah, Síria, Iran i les forces palestines armades de la zona de Cisjordània.
Fa més de 40 anys que la Jihad Islàmica existeix i opera a Palestina. És una escissió dels Germans Musulmans, establerta a Gaza el 1981 pels activistes palestins radicals Fathi abd al-Aziz Shaqaqi i Abd al-Aziz Awda.
El primer era metge i el segon un predicador. Se'ls van unir fins a
cinc activistes palestins més que acabarien sent líders del grup. La
influència de l'establiment del règim islàmic a l'Iran, especialment per
les paraules de l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini, va ser molt important per establir les bases de la JIP.
En una intervenció al comitè de Llibertats del Parlament Europeu, el director executiu de l’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, ha assegurat que són els estats els qui proporcionen les “dades” i que ells es limiten a comprovar que sigui “fefaent”. “Nosaltres no hem de qualificar els fets”, ha remarcat, en resposta a l’eurodiputada d’ERC Diana Riba.
El director executiu de l’Europol també ha subratllat
“Ja no és un secret que el cap dels atemptats terroristes a Barcelona i
Cambrils va tenir complicitats amb el servei secret espanyol”, explica
la revista alemanya
Àlex Huguet
07/07/2020
Alguns dels assistents a l'acte celebrat al Pla de l'Ós, a la Rambla de
Barcelona, per recordar les víctimes de l'atemptat del 17-A dos anys
després, el 17 d'agost de 2019. (Horitzontal)
La prestigiosa revista alemanyaTelepolis,
ha dedicat un extens article a explicar i ampliar les sospites que
poden fer pensar que els serveis secrets espanyols van “ser partidaris”
de l’atemptat jihadista del 17 d’agost de 2018 a La Rambla de Barcelona i
a Cambrils.
Entre altres coses, el Telepolis comenta
que és “sospitós” que l’imam era un defensor del servei secret, que els
terroristes supervivents no van ser acusats d’assassinat i que cada cop
Robert Manrique, assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), va posar-se en contacte amb Jaume Alonso-Cuevillas per demanar-li de conèixer Javier Martínez,
el pare del nen de Rubí assassinat a l’atemptat del 17 d’agost de 2017 a
la Rambla de Barcelona. Hi va accedir, i quan es va endinsar en la
causa va trobar molts caps per lligar, sobretot en la relació d’Abdelbaki es-Satti
amb els serveis secrets espanyols. I quan finalment, a començament
d’any, va poder accedir al sumari de la causa instruïda a l’Audiència
espanyola, va demanar ajuda a l’advocat Agustí Carles,
que va fer una immersió en la mar de documents conjuntament amb la gent
del despatx d’Alonso-Cuevillas. I es va adonar que hi havia massa
incongruències i massa dubtes per a poder afirmar que es-Satti era mort.
Perquè va comprovar que s’havia trencat la cadena de custòdia de les
mostres d’ADN que suposadament eren de l’imam i que encara avui són al
Marroc tot i que haurien de ser a Madrid. Per això Alonso-Cuevillas i
Carles demanen a l’Audiència espanyola que reobri el sumari i que
completi les dades que hi manquen. En parlem en aquesta entrevista.
—Heu demanat que es reobri el sumari. Hi teniu gaires esperances?
—Veient l’actuació de la fiscalia i el jutge d’instrucció mateix, hi
confio poc. Amb l’escrit que hem presentat, posem de manifest un seguit
d’indicis per a demanar la revocació del sumari. Són uns indicis que
podrien fer pensar que Abdelbaki es-Satti continua viu després de
l’atemptat i que hi ha una anàlisi d’un perfil genètic que no és
concloent. I tot això tenint en compte que no es volen investigar les
relacions amb el CNI… Nosaltres no farem una acusació que tingui per
objecte anar a buscar una indemnització. El Javier ja m’ho diu, perquè
res no tornarà la vida del seu fill; ell vol saber la veritat, què va
passar, i evitar que torni a passar.
La protesta per la detenció de Txevi Buigas, la setmana passada a Folgueroles. | Josep M. Montaner
L'Audiència Nacional ha ordenat la llibertat provisional sota fiança per
Txevi Buigas, Xavier Duch i Eduardo Garzón, tres dels CDR acusats de
terrorisme i empresonats des del 23 de setembre en l'anomenada Operació
Judes. Fonts d'Alerta Solidària han confirmat a NacióDigital que
el jutge els obliga a pagar una fiança de 5.000 euros per evitar tornar
a entrar a la presó. Podran sortir de la presó en les pròximes hores.
El jutge els obliga presentar-se davant del jutjat del seu municipi cada
dilluns, tenen prohibit sortir de l'Estat i han de comparèixer sempre
que se'ls ho demani davant de la justícia.
El jutge va revisar dijous els recursos de quatre dels set CDR
empresonats. Per a tres d'ells
«Ja és raonable defensar que els atemptats gihadistes de l'agost del
2017 estaven emmarcats, directament o indirecta, en una operació global
de l'estat»
Les revelacions fetes pel diari Público, en el sentit que el CNI tenia completament controlats els membres de la cèl·lula gihadista que va atemptar contra Barcelona i Cambrils
l’agost del 2017, són d’una gravetat excepcional. Tant, que els
documents publicats alteren la percepció que teníem fins ara dels atacs.
Encara no és possible ni correcte parlar d’un atac de falsa bandera,
però ja no es pot discutir que l’atac va ser, com a mínim, consentit pel
CNI, que en aquell moment era a les ordres de la vice-presidenta del
govern espanyol Soraya Sáenz. Cal recordar-ho, això, perquè en aquell moment, tal com va explicar VilaWeb,
declaració que hauria significat posar al carrer l’exèrcit espanyol un
mes i mig abans del referèndum del Primer d’Octubre. L’intent va ser
impedit per Mariano Rajoy mateix, contrari a fer aquest pas, no sense que Soraya Sáenz s’hi resistís tant com va poder.
Les dades presentades per Público són contundents i preocupants,
perquè demostren, més enllà de cap dubte raonable, que els serveis
secrets espanyols tenien coneixement de
Una nova informació exclusiva del diari Público confirma que el CNI vigilava de molt a prop el grup gihadista que va cometre els atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils. El periodista CarlosEnriqueBayo, qui ahir demostrava que el grup d’intel·ligència havia tingut control de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti,
fins al dia de l’atemptat, ara revela que pocs dies abans els espies
espanyols havien estat escoltant i anotant les converses que mantenien
per mòbil alguns dels autors de la massacre.
Aquesta informació procedeix d’un dels
informes que el CNI va facilitar als investigadors policíacs i de la
fiscalia que treballa en el cas. En aquest document es relaten tots els
moviments que van fer Omar Hichamy i Younes Abouyaaqoub, qui va acabar perpetrant l’atemptat contra la Rambla, en el seu viatge a París pocs dies abans del 17-A.
La precisió en el seguiment del trajecte dels dos joves per part de la
policia va ser gràcies al fet que tenien els seus telèfons mòbils
punxats. En l’informe es recullen visites a la
Cèlia Forment / Alba Solé Foto: C. F. / A.R.
Barcelona. Dimarts, 15 de gener de 2019
Els Mossos d'Esquadra han dut a terme una operació antiterrorista aquest dimarts des de primera hora a Barcelona i Igualada per desmantellar una cèl·lula gihadista.
El desplegament, en el qual hi participen un centenar d'efectius, ha rebut el nom d’operatiu Alexandria i hi ha, per ara, 17 detinguts. El nucli de la cèl·lula el formen cinc algerians que, segons el depertament d'Interior, presenten un alt nivell de radicalització.
A la resta, 12 detinguts més, se'ls pot atribuir gairebé 400 delictes
contra el patrimoni comesos al centre de Barcelona. A més d'Argèlia, els
detinguts tenen nacionalitat iranquiana, líbia, egípcia i marroquina.
També hi ha un espanyol.
Actualització: Ja són 17 les persones detingudes en el marc del dispositiu antiterrorista que s’ha fet aquest matí a Barcelona i Igualada
Els Mossos han fet un total de 6 entrades durant
l'operació d'aquest matí, que segueix oberta tot i que l'amenaça "està
del tot neutralitzada", ha assegurat el depertament d'Interior. Cinc han
estat en domicilis de la capital catalana i una a la de l'Anoia. Fa un
any i mig que va començar aquesta investigació, segons ha explicat el
conseller d'Interior, Miquel Buch.
Tot i que la cèl·lula investigada està formada per delinqüents
especialitzats i tenia intenció de perpetrar un atemptat terrorista,
fonts de la investigació han assegurat a El Nacional que el grup d’investigats "tenien voluntat i no capacitat" de
cometre l'atemptat. S’entén, doncs, que la investigació ha desactivat
un grup de gihadistes que començava a fer moviments per atemptar, però
encara sense prou munició acumulada.
"Volem destacar que si bé els detinguts tenien intenció de cometre un atemptat, la feina d'anàlisis i investigació dels @mossos ha fet que en cap moment hagin tingut capacitat per a dur a terme aquestes accions" ha dit el conseller @MiquelBuchpic.twitter.com/upH9frUQlm
El comissari Manel Castelleví ha detallat que la cèl·lula "tenia una
intenció clara de cometre un atemptat però no n'ha tingut mai la
capacitat". Des de la Comissaria General d'Informació dels Mossos s'ha
fet un control exhaustiu de cada un dels membres de la cèl·lula durant
18 mesos. Aquesta operació ha estat paral·lela a la del 17-A, han
confirmat fonts policials, "perquè va arrancar y judicialitzar el maig
del mateix any, el 2017".
Aquest matí, dins els immobles escorcollats no s'hi ha detectat cap
infraestructura o xarxa logística preparada per cometre un atemptat, i
tampoc cap prova que demostri que s'estava seguint una estratègia per
planificar un atemptat en un lloc i dia concret.
Detencions
Els Mossos confirmen que alemanys hi ha 14 persones detingudes, una d’elles a Igualada.
Els escorcolls als habitatges dels investigats han començat abans de les 6 del matí i un d’ells, detingut al carrer Arc de Sant Cristòfol al barri de Santa Caterina, se sospita que podria ser el cap de la cèl·lula.
Els Mossos també s'han endut material comissat del pis d'Arc de Sant Cristòfol, al districte de La Ribera.
El company de pis del detingut, que era present al
moment dels escorcolls, ha explicat que els agents de policia ha entrat a
l'immoble quan passaven pocs minuts de les cinc de la matinada. Fa un
any que plegats viuen en aquest pis, que podria ser ocupat.
Això sí, segons el company, l’arrestat havia estat detingut amb anterioritat per "robar carteres". Aquest company de pis també explica que el detingut, és de nacionalitat algeriana, fa 9 anys que viu a Barcelona i té 34 anys.
Estat de l'interior de l'immoble del carrer Arc de Sant Cristòfol,
al barri de Santa Caterina, després de l'escorcoll dels Mossos - Cèlia
Forment
També és algerià el detingut de l'immoble del carrer Consell de Cent, a Barcelona. Als baixos de l’edifici hi ha un taller de mobles i un magatzem de compra venda. El propietari ha explicat a El Nacional
que a l'immoble del detingut hi viuen tres homes d’uns trenta anys
d’Algèria, i que en l’últim parell d’anys “la policia mai ha hagut
d’intervenir en el bloc per res”. Els tres eren presents quan els Mossos
hi ha entrat per fer l’escorcoll.
Només n’han detingut un.
Finca del carrer Consell de Cent, al barri d'El Clot, on hi resideix un dels detinguts - Cèlia Forment
Per accedir a l'immoble, els agents dels Mossos han hagut d’esbotzar la porta.
Pany esbotzat de l'immoble del carrer Consell de Cent, on hi ha hagut un detingut - Cèlia Forment
A Nou Barris els Mossos han entrat en el número 14-16 del carrer de l'Artesania,
entre la Via Júlia i el passeig de Valldaura. Han detingut dues
persones, un home i una dona i s'han endut caixes amb material comissat.
Els Mossos detenen a Nou Barris una dona que forma part de la cèl·lula gihadista - Anton Rosa
Material comissat pels Mossos d'Esquadra al carrer de l'Artesania - Anton Rosa
Igualada és un altre dels punts on la policia ha
actuat, amb un detingut en total. L'operació a la capital de l'Anoia es
dona per tancada i ha acabat amb una detenció.
Els Mossos desvinculen la cèl·lula d’altres alertes terroristes
El dispositiu s'ha posat en marxa després d'una llarga investigació
de la Comissaria General d'Informació, tutelada pel jutjat central
número 6 de l'Audiència Nacional. Fa un any i mig, ha confirmat la
Conselleria d'Interior, que s'investiguen els membres de la cèl·lula per
delictes de terrorisme, contra el patrimoni i la salut pública, i organització criminal
Es descarta que aquesta investigació tingui res a veure amb l'alerta
per atemptat del Nadal passat, ja que els Mossos asseguren que
l'operació és fruit d'una llarga investigació. El 23 de desembre el
consolat dels Estats Units a Barcelona va alertar de risc de possibles atemptats gihadistes a la ciutat durant les festes.
Carlos García Juliá,
un dels autors de l'assassinat dels advocats laboralistes d'Atocha el
1977, ha estat detingut recentment al Brasil i n'ha estat sol·licitada
l'extradició · Aquest fet convida a repassar l'origen, la importància i
la impunitat de l'extrema dreta parapolicíaca en la 'modèlica' transició
Blas Piñar, dirigent de Fuerza Nueva, i Carlos García Juliá.
Carlos García Juliá era un dels tres integrants de l’escamot
ultradretà que el 24 de gener de 1977 va assassinar cinc homes al
despatx d’advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Eren quatre
lletrats i un treballador: Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier
Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel
Rodríguez Leal.
El crim va ser reivindicat per una organització fantasmagòrica
anomenada Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista) i va originar un
dels moments més tensos de la transició. Faltaven dos mesos i mig perquè
el PCE fos legalitzat i el GRAPO havia segrestat dues personalitats del
règim: Antonio Maria de Oriol, president del Consell d’Estat d’Espanya,
i el tinent general Emilio Villaescusa. La tensió als carrers era
màxima; aquells dies, com a conseqüència de la violència policíaca a les
manifestacions, es van morir dos estudiants: Arturo Ruiz i María Luz
Nájera.
Tres anys després, el 1980, Carlos García Juliá, José Fernández Cerrá
i Fernando Lerdo de Tejada, militants de Fuerza Nueva, el partit de
Blas Piñar, foren detinguts, jutjats i sentenciats a cent noranta-tres
anys de presó. Lerdo de Tejada, nebot d’una secretària de Blas Piñar, va
fugir de l’estat espanyol abans del judici. Fernandez Cerrá va
desaparèixer després d’haver complert quinze anys.
Garcia Juliá tenia vint-i-quatre anys quan va participar en la
massacre. En va complir dotze de condemna. En sortir en llibertat
condicional, amb permís del jutge, es va traslladar al Paraguai amb una
oferta de feina i ja no va tornar tot i el requeriment de la justícia
espanyola. Alguns jutges de l’època eren molt permissius. El 1996 va ser
detingut per narcotràfic i empresonat a Bolívia. Fa vint-i-dos anys que
és fugit de la justícia espanyola i encara li resten deu anys i mig de
condemna.
El seu cas, que ara torna a ser d’actualitat per la detenció al
Brasil i la demanda d’extradició, és un exemple emblemàtic d’allò que va
ser el terrorisme ultra parapolicíac de la transició.
Siete días de enero, el valor històric i documental d’un film
Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 17 de desembre de 2018
Els Mossos d'ESquadra han detingut a l'AP-7 un radical islamista d'origen holandès al qual els serveis d'intel·ligència tenien fitxat com un sospitós perillós, després que diumenge es reforcés la vigilància.
Es tracta de Khalid Makran, de nacionalitat holandesa. L'han trobat en una àrea de servei entre Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Un dels treballadors de la benzinera l'ha vist dins el cotxe fent virolles. Anava vestit amb un xandall de color blau, una armilla fosca i anava sense sabates i amb mitjons blancs.
La unitat dels Mossos que ha anat a la benzinera alertada pel treballadro ha pogut comprovar que es tractava de Khalid Makran. L'alerta havia arribat ahir a les 19:21h. I l'últim cop que se l'havia vist era a
En un vídeo de sis minuts en espanyol, l'aparell de propaganda del Daesh
assegura que Barcelona tornarà a ser objectiu terrorista i reivindiquen
com un heroi Younes Abouyaaqoub, el terrorista de la rambla
per Guillem RS
10/12/2018
17:22
| Actualitzat a 10/12/2018 20:07
Captura de pantalla del vídeo de propaganda terrorista, amb imatges de la rambla de Barcelona. | CatalunyaDiari.cat
Nova amenaça, una més, del terrorisme islamista contra Barcelona. Grups
terroristes propers a Daesh han publicat aquest dilluns, 10 de
desembre, en diversos canals de distribució de propaganda gihadista un
vídeo de sis minuts de duració completament en espanyol amenaçant la
ciutat que el passat 17 d'agost de 2017 ja va er objectiu terrorista.
En
el vídeo, que ha pogut veure i analitzar CatalunyaDiari,
es veuen imatges molt dures de l'atemptat de Barcelona del 2017 on s'hi
veuen cadàvers estirats a terra a la zona de la Rambla de Barcelona.
En
el vídeo, l'aparell de propaganda de Daesh hi reprodueix dues piulades
de l'exministre de l'Interior espanyol Zoido anunciant dues detencions
per part de la Guàrdia Civil a Palamós i Girona i assegurant, en
l'elocució en off, que es van detenir «persones innocents». A les primeres imatges surten agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional en operacions recents. L'àudio, només en espanyol, es lamenta que s'hagin detingut dones i que se les hagi relacionat amb el terrorisme islamista.
«Les cèl·lules estan preparades i els objectius [terroristes] estan designats»
Gemma Liñán
Barcelona. Dijous, 15 de novembre de 2018
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha rebutjat els recursos dels 3 acusats dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils i ha confirmat el processament, per a dos d'ells, per integració en organització terrorista, delicte de fabricació, tinença i dipòsit d'explosius i delicte d'estralls en grau de temptativa, i el tercer per col·laboració amb organització terrorista.
El jutge desestima tant els recursos de les defenses com els de 7 acusacions particulars, que pretenien ampliar el processament per 16 delictes d'assassinats terroristes i 140 assassinats en grau de temptativa.
Les acusacions particulars al·legaven que hi ha indicis en el sumari per poder acusar els tres processats pels atemptats de Barcelona i Cambrils, per haver organitzat actes decisius per a la comissió dels atemptats. A més, sol·licitaven que a un dels processats com a
Les autoritats nord-americanes han trobat avui artefactes explosius a sobres de correu dirigits a l'exsecretària d'Estat de Hillary Clinton a la seva oficina a Nova York i a la residència de l'expresident Barack Obama a Washington.
"Els paquets es van identificar immediatament durant un control de
correu com a artefactes potencialment explosius i van ser tractats en
conseqüència", va dir el Servei Secret dels Estats Units en un
comunicat. Així mateix va precisar que ni Clinton ni Obama "no van
arribar a rebre els paquets ni tampoc van ser en perill".
D'acord amb The New York Times, que cita a les forces de l'ordre, els
dispositius són similars al que va trobar i va detonar la policia
dilluns a la residència del
Un home ha matat dos policies i el passatger d’un vehicle al
Boulevard d’Avroy, a Lieja (Bèlgica), segons ha confirmat la policia
local de la ciutat en un breu comunicat. En el text també s’assegura que
hi ha dos policies ferits i que l’assaltant ‘ha estat neutralitzat’.
Segons la cadena RTBF l’home que ha obert foc contra els agents s’havia
atrinxerat en un edifici amb una treballadora de l’Institut Léonie de
Waha com a ostatge i ha estat abatut.
El Nacional
Barcelona. Dimecres, 2 de maig de 2018
L'organització terrorista ETA ha fet pública una carta enviada
a diverses organitzacions basques on anuncia la seva dissolució. Al
text, s'explica que s'ha pres la decisió de dissoldre "completament
totes les seves estructures" i de tancar definitivament "el seu cicle
històric i funció".
Segons ha avançat El Diario.es, el text va acompanyat de l'anagrama i el segell d'ETA i porta data del passat 16 d'abril, és a dir, que seria posterior al comunicat en què demanaven perdó a part de les seves víctimes i reconeixien el mal causat.
"Euskal Herria està ara davant d'una nova oportunitat per tancar
definitivament el cicle de conflicte i construir el seu futur entre
tots. No repetim els errors, no
L’Audiència espanyola ha ordenat llibertat provisional per a Tamara Carrasco, l’activista del CDR
de Viladecans detinguda dimarts acusada de coordinar els talls de
carreteres i obertura de peatges durant la Setmana Santa. Arran de la
detenció, la Guàrdia Civil va assegurar que se la investigava per
rebel·lió i ‘terrorisme’. Tanmateix, el tribunal ha descartat aquests
delictes i li manté la causa oberta per desordres públics.
El jutge Diego de Egea ha ordenat també mesures cautelars contra
Carrasco:
només podrà abandonar Viladecans per anar a la feina o si
demana permís judicial. La fiscalia, que sostenia l’acusació de
rebel·lió i ‘terrorisme’, ha
La Guàrdia Civil va traslladar, ahir, a Madrid T. C., la dona
detinguda a Viladecans (Baix Llobregat), membre del CDR d’aquesta
població, per ordre del jutjat número 6 de l’Audiència espanyola. La
Guàrdia Civil diu que és la ‘coordinadora’ del grup i l’acusa de
presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme.
Abans de ser detinguda,
El Confidencial la va assenyalar publicant un àudio en què,
presumptament, es podia sentir T. C. explicant quines vies es volien
tallar. La dona és a la comandància de Tres Cantos, de Madrid, i demà
passarà a disposició judicial. El jutge Diego de Egea serà l’encarregat
de prendre-li declaració i decidirà sobre la seva situació personal.
L’operació de la Guàrdia Civil es manté oberta perquè continuen
cercant un home d’Esplugues de Llobregat, que no han localitzat. La
detenció de la dona de Viladecans ha causat indignació i milers de persones s’han manifestat arreu del país.
També nombrosos juristes vn expressar ahir malestar a la xarxa perquè
les
La reforma del codi
penal espanyol del 2015, promoguda pel PP i el PSOE, manté la definició
interpretativa de 'terrorisme' i aprofundeix la situació d'indefensió
dels encausats.
10.04.2018 22:00
La detenció d’una integrant del CDR de Viladecans, acusada de
delictes de rebel·lió, sedició i terrorisme, ha obert un nou front
repressiu contra l’independentisme. El relat criminalitzador contra els
CDR que han començat el PP, el PSOE i Ciutadans, amb la col·laboració
d’alguns mitjans de comunicació i de la fiscalia, ja ha originat les
primeres detencions i encausaments per un delicte que fins ara encara no
s’havia atribuït a cap persona vinculada al moviment independentista:
el delicte de terrorisme.
No han servit de res les reivindicacions del pacifisme i el civisme
amb què sempre han actuat les entitats, els partits i, ara, els CDR. El
marc mental que s’ha construït per a imputar fets violents a
l’independentisme ha acabat amb un primer encausament per terrorisme que
obre una nova escletxa repressiva. El delicte de terrorisme també s’ha
fet servir per a encausar els tres joves d’Altsasu, que ja acumulen 513
dies de presó provisional tot esperant un judici –que comença dilluns–,
per haver-se barallat amb uns guàrdies civils de paisà en un bar.
El periodista Pedro Vallín ha desgranat l’estratègia de l’estat
espanyol en un fil de piulets. Tot prové de la reforma del codi penal
espanyol del febrer del 2015, impulsada pel PP i el PSOE per perseguir
el gihadisme –malgrat que els conservadors tenien majoria absoluta–, que
convertia el concepte ‘terrorisme’ en una cosa ambigua, subjecta a la
interpretació del dret que faci cadascun dels
El portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha evitat valorar les detencions a membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) en l’operació de la Guàrdia Civil. Preguntat sobre si la CE considera que les acusacions de rebel·lió i terrorisme són proporcionades, Schinas ha rebutjat comentar-ho al·legant que desconeix els fets i que ‘en qualsevol cas’ són processos judicials en marxa en un estat membre i que, per tant, ‘no entren’ en les seves competències.
Davant la insistència dels periodistes, que han preguntat fins a quatre ocasions sobre què opina la Comissió del fet que s’acusi els CDR de terrorisme, el grec ha dit: ‘La CE pot tenir una opinió en molts temes però tenim dret a fer-ho quan són àrees en les quals la UE té competències’.
Un corresponsal italià ha retret al portaveu que, per exemple, a Turquia se li demani no fer ús de l’acusació de terrorisme per fets que no ho són i que, per contra, no s’entri a valorar acusacions ‘similars’ a Espanya.
‘S’utilitza l’acusació de terrorisme per coses que no hi tenen res a veure però la CE diu que no té ni opinió ni competències’, ha lamentat el periodista italià. ‘No puc dir res més, si em demanes avaluar el sistema judicial espanyol puc dir que
