Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quebec. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quebec. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 d’abril del 2023

Experts del Quebec adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos” i recomanen “prudència” a Aragonès

 

 

El Partit Québécois anima el Govern a "entendre's" amb Moncloa i a buscar suports perquè l'Estat accepti un referèndum

 

 

Reunió del president del Govern, Pere Aragonès, amb el Consell Acadèmic per a l'acord de claredat Data de publicació: dimecres 19 d’abril del 2023, 16:29 Localització: Barcelona Autor: Sílvia Jardí

 


Agències

“Un acord que identifiqui quan i com podem tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet el Canadà i el Quebec”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va presentar així l’acord de claredat, el setembre de 2022, i sis mesos després ha presentat el Consell Acadèmic que ha de pilotar el projecte. Però com valoren des del Quebec la Llei de Claredat del 2000 (aprovada pel govern federal canadenc sense acord amb els independentistes)? L’ACN ha parlat amb experts del Quebec, que adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos”, i recomanen “prudència” a Aragonès. A més, el diputat independentista Jöel Arseneau (Partit Québécois) anima el Govern a “entendre’s” amb la Moncloa, i a buscar suports perquè l’Estat accepti un referèndum.

 

“Si el Govern vol inspirar-se en la Llei de la Claredat, millor ser prudents”. Ho diu Daniel Turp, professor emèrit de la Facultat de Dret a la Universitat de Montreal (Quebec), especialitzat en dret constitucional i internacional. Turp, que va fer d’observador el 9-N de 2014 i el 27-S de 2015, recorda que la legislació del Canadà pretenia “dissuadir” els independentistes del Quebec d’organitzar més referèndums -després de les consultes del 1980 i el 1995, mai acordades amb el Canadà.

 

En conversa amb l’ACN, Turp constata la “noblesa” del “gest” del Govern en impulsar l’acord de claredat. “De què té por Espanya? És molt democràtic”, subratlla. El president de l’Institut de Recerca sobre l’Autodeterminació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI) considera que la proposta d’Aragonès està orientada a aconseguir el mateix que va fer Escòcia després de negociar amb el Regne Unit, i que va permetre el referèndum de 2014.

 

“Un punt de partida de mínims”

dimecres, 28 de setembre del 2022

Editorial Vicent Partal : Com s’explica que Aragonès propose de seguir l’estratègia antiindependentista del Canadà?

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Si el govern és conscient que el camí que ens proposa de seguir és efectivament el del Quebec i el Canadà, aleshores la cosa és greu 

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

27.09.2022 - 21:40

Actualització: 28.09.2022 - 01:09

 



El president Aragonès va proposar ahir que les institucions espanyoles adoptassen un acord de la claredat semblant al que el Canadà va aprovar l’any 2000. Tot seguit, el president català va demanar a les forces polítiques un acord per a reclamar-lo. No va tenir gaire èxit, perquè el PSC el va menystenir i el govern espanyol li digué –a una velocitat de rècord– que no, que ni parlar-ne.  Però, amb tot i això, he de dir que, per damunt de l’èxit que puga tenir la proposta, no me’n sé avenir, que des de Catalunya es faça una proposta com aquesta. I em pregunte com és possible que el president de la Generalitat ens propose de copiar, precisament, l’estratègia que el Canadà va activar per aturar la independència del Quebec.

 

D’entrada, i tan sols per a contrastar els fets, propose al lector que vaja a la web del govern del Quebec per a saber quina va ser la seua reacció el juny de l’any 2000. I copie la darrera part del text, en què el govern quebequès és ben clar, a propòsit de la llei de la claredat. Diu:

dimarts, 22 d’octubre del 2019

[Vídeo] El partit independentista del Quebec celebra el seu èxit recordant els presos polítics catalans




El partit Bloc québécois triplica la seva representació al parlament de Canadà







Gerard Sesé 22/10/2019













Ja ha acabat la nit electoral al Canadà, que deixa dos titulars: l’actual president, Justin Trudeau, guanya de nou els comicis però es queda sense majoria absoluta i haurà de buscar pactes. L’altre gran titular és la resurrecció amb molta força de l’independentisme del Quebec, la regió francòfona del país nord-americà, que ha triplicat els seus resultats.



El Bloc québécois ha obtingut 32 diputats i triplica els 10 que tenia la passada legislatura. El seu líder, Yves-François Blanchet, durant la nit electoral un cop l’escrutini assegurava el seu èxit, ha tingut unes paraules dirigides a Catalunya, concretament als presos polítics condemnats pel judici farsa del Tribunal Suprem. Un discurs que evidencia les dues nacions germanes que busquen la seva llibertat.



Un cop els ha anomenat i ha assegurat que “es una vergonya” tots els congregats han començat a crida “llibertat!” :

dilluns, 29 d’abril del 2019

Puigdemont recorre a la justícia canadenca davant el bloqueig del seu viatge al Quebec



EXILI






Marta Lasalas
Madrid. Dilluns, 29 d'abril de 2019



















El president a l’exili, Carles Puigdemont, tenia prevista una visita al Quebec, convidat pel president de la Société Saint-Jean-Batiste de Montreal (SSJB), Maxime Laporte, però les autoritats canadenques han rebutjat el seu dret a viatjar just un dia abans de la data prevista per a la sortida. Des de l’entorn de Puigdemont es considera “arbitrària” la decisió, per la qual cosa el president ha presentat aquest dilluns un recurs davant un tribunal federal.



El govern canadenc no ha donat cap explicació per revocar el permís que havia estat concedit prèviament al president. Es tracta de l’Autorisation de Voyage Électronique (AVE), imprescindible per als ciutadans de països exempts de visat i amb el qual les autoritats poden bloquejar viatgers abans d’embarcar a l’avió cap a Canadà.



L'advocat Gonzalo Boye coordina l'acció legal davant la justícia canadenca que ha quedat en mans de l'advocat Stéphane Handfield.



El viatge havia de començar el 2 d’abril amb una conferència de premsa i una visita a l’Assemblea Nacional del Quebec. El 31 de març, hores abans de la sortida prevista, es va

dimarts, 19 de setembre del 2017

Un diputat quebequès demana que es denunciï a l’ONU el ‘règim del terror’ del govern espanyol



MÓN - AMÈRICA







Adreça la petició al primer ministre del Canadà, que intervé a l'Assemblea General de l'ONU aquesta setmana.








Xavier BarsalouDuval








Per: Redacció 

19.09.2017  17:38





Un diputat del Bloc Quebequès, Xavier BarsalouDuval, ha preguntat al president del Canadà sobre la situació política de Catalunya. Després d’explicar que el poble català ha decidit d’exercir el dret d’autodeterminació, denuncia les ‘repressions exercides per Madrid enfront dels principis democràtics i fonamentals’.



També recorda les amenaces als mitjans de comunicació i als més de 700 batlles.



Per tot plegat, es pregunta: ‘On anirà a parar això? Veurem les butlletes de

divendres, 15 de setembre del 2017

Quebec lliura a Catalunya un "discurs de la victòria" inèdit per anunciar el triomf del 'sí'



PROCÉS







L'Ateneu Barcelonès projecta el missatge que el primer ministre quebequès Jacques Parizeau va gravar per anunciar un possible triomf de la independència en el referèndum de 1995.








per Joan Antoni Guerrero (Barcelona) 15/09/2017 
Imatge del vídeo projectat a l'Ateneu Barcelonès amb el discurs de Parizeau | JOAN ANTONI GUERRERO
 




Un oceà separa el Quebec de Catalunya, però també una distància semblant separa el Canadà d’Espanya en termes de consciència democràtica. Per això l’exemple del referèndum d’independència que es va celebrar al Quebec el 1995 contrasta per l’estratègia permissiva del govern canadenc, partidari del dret a decidir, i per la gran majoria de persones cridades a les urnes que s’hi van abocar massivament amb una participació que va assolir el 94%. El context era ben diferent al català, on l’aparell de l’Estat ha decidit jugar les cartes de la persecució judicial i el boicot a la participació. Al Quebec, en canvi, les institucions van promoure la participació i van transmetre a la ciutadania la importància de votar i de manifestar-se davant d’una qüestió transcendental pel futur de l’Estat. La resposta ciutadana va ser rotunda i el nivell de participació assolit a les urnes va ser aclaparador.




Ho ha recordat amb precisió aquest dijous a l’Ateneu Barcelonès Daniel Trup, exdiputat del Partit Quebequès entre el 2003 i el 2008, durant la presentació —per primera vegada al món— del “discurs de la victòria” que el primer ministre quebequès en aquell moment, Jacques Parizeau, havia enregistrat per

dissabte, 6 de febrer del 2016

L’independentisme català fa d’exemple al món

Dissabte  6.02.2016  02:00

MÓN

Països i organitzacions es fixen en les tàctiques independentistes catalanes per mirar de reproduir-ne l'èxit.








Ara fa una dècada, els moviments independentistes de tot el món tenien per referents principals el País Basc i el Quebec, mentre a Catalunya es discutia l’estatut i hi havia una certa ‘basquitis’. Però avui l’independentisme català i escocès s’han convertit en els punts de referència reconeguts, i això ha fet que moltes nacions del món hagin imitat el full de ruta català.

Kurdistan

Aquesta setmana mateix el president del Kurdistan iraquià, Massoud Barzani, ha anunciat que convocaria un referèndum sobre la independència perquè se sabés la voluntat del poble kurd, encara que el resultat no serà vinculant, i que es prendria Catalunya i el 9-N d’exemple. Prèviament, molts mitjans kurds ja havien fet paral·lelismes històrics i culturals amb Catalunya, com també havien ressaltat el fet que els catalans s’haguessin convertit en un referent en les reivindicacions pacifiques en les nacions sense estat. El Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) va felicitar les campanyes independentistes i penjà una senyera a l’oficina central en senyal de respecte.

Quebec

dimarts, 18 d’agost del 2015

El vicepresident del suprem avisa: “el divorci entre Catalunya i Espanya serà traumàtic”

Dimarts, 18 d'agost de 2015 16:00 h

El jurista critica el dèficit democràtic que al seu parer suposen les eleccions plebiscitàries del 27-S i critica que la via triada s’allunya del model del Quebec


El vicepresident del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, expresident de l’Audiència Nacional i membre de Jutges per la Democràcia, Ángel Juanes, ha qualificat de “drama” la situació de Catalunya. En una entrevista a la Cadena Ser, Juanes ha considerat que  "passem pel moment de la història més compromès en què ens juguem molt com a ciutadans perquè al final d'aquest problema el que va a perdre és el ciutadà amb majúscules", i ha advertit que el divorci entre Catalunya i Espanya “serà traumàtic”.  
 
 
 
Al final el seny s’imposarà

“En tota separació pot haver un divorci amistós o, desgraciadament, traumàtic. Evidentment si s’aposta per les vies de fet, el divorci no serà pacífic sinó que serà traumàtic”, ha dit el magistrat que, amb tot, s’ha mostrat optimista perquè considera que finalment el diàleg i la racionalitat s’imposaran.

Les plebiscitàries del 27-S no són democràtiques

divendres, 7 de novembre del 2014

Una comissió internacional elaborarà un informe sobre el 9-N

Divendres  07.11.2014  06:00

Autor/s: Laura Ruiz i Trullols

Dos eurodiputats i un polític occità en seran membres  



Mark Demesmaeker, eurodiputat flamenc.
Jill Evans, eurodiputada gal·lesa.




Una comissió d'observació electoral formada per set polítics europeus redactarà un informe sobre el 9-N diumenge al vespre. Durant tot el dia, dividits en tres grups, analitzaran el funcionament de la votació en diversos col·legis. L'objectiu d'aquestes missions d'observació és impedir el frau i donar legitimitat als processos electorals. En les democràcies consolidades n'hi ha sobretot en el cas de referèndums de caràcter excepcional, com fou el cas del d'Escòcia.

Segons que ha pogut saber VilaWeb, entre els set membres de la delegació hi haurà almenys dos eurodiputats: el flamenc Mark Demesmaeker, de la Nova Aliança Flamenca, i la gal·lesa Jill Evans, del partit Plaid Cymru, que fins i tot va explicar en una carta oberta per què vindria a fer d'observadora internacional a Catalunya.

divendres, 17 d’octubre del 2014

Convoquen una jornada de seguiment del 9-N a Montreal

17/10/2014

CONSULTA 9-N

El Casal Català del Quebec organitza una vetllada que inclourà l'actuació de la cantant Lídia Pujol


Lluís Bou



El cartell del seguiment de la consulta del 9N, a Montreal


El Casal Català del Quebec ha convocat a Montreal una jornada de seguiment de la consulta del 9-N, que tindrà lloc al Teatre Rialto de la localitat quebequesa. Des d'allà es podrà seguir els primers resultats de la consulta, que ha aixecat gran expectació entre els catalans residents al Canadà.

La jornada de seguiment, a la qual han convidat les persones interessades en la realitat catalana, comptarà amb l'actuació de la cantant Lídia Pujol i l'actuació dels Castellers de Montreal.

L'acte porta com a títol "Catalunya: Quan tot esdevé possible" i es preveu que ompli l'aforament del teatre. Per sufragar les despeses, cada assistent haurà de pagar 25 dòlars canadencs.



http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/10/convoquen_una_jornada_de_seguiment_del_9-n_a_montreal_103885.php

dilluns, 14 de juliol del 2014

Joana Ortega: "El 9-N tindrem les mateixes urnes que s'utilitzen al Quebec"

14/07/2014

CONSULTA(REFERENDUM)

La vicepresidenta del Govern reitera que l'esperit de la consulta "no morirà" en cas de no celebrar-se


Bernat Vilaró


La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega


La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha assegurat avui que ho té "tot preparat perquè el 9-N poguem exercir el nostre dret a decidir". Ortega ha explicat que les urnes de la consulta seran com les de cartró que s'utilitzen al Quebec (Canadà): "Són d'elaboració ràpida i fàcil, es veu com es van omplint de vots, i esperem que rebossin", ha dit en declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio'.

"Tenen un cost molt reduït, i estem treballant també en el prototip de les paperetes", ha afegit, abans d'assegurar que negocien per disposar "d'urnes suficients per atendre la consulta". A més, ha reiterat que "el pla B passa per poder expressar el nostre vot. El pla A i B al novembre és votar".

Trobada Mas-Rajoy

"Estem pendents de la data, que esperem que es produeixi aviat, però jo poso l'accent en el resultat, no tant en la data". "Serà una trobada discreta", ha afirmat. "La informació potser es dóna més a posteriori que no pas a priori", ha avisat. A més, la vicepresidenta ha sentenciat que "no anem a Madrid a demana permís, sinó a buscar un consens que ens permeti fer la consulta de la millor manera possible".

"Tenim en compte que la consulta vol conèixer el parer dels ciutadans, cosa que a Mariano Rajoy ni li hauria de sorprendre ni espantar". "El parer del 9-N si no es pot expressar no es mor, segueix. És una decisió que vol prendre del poble, no es mor el 9-N, es pot ajornar la decisió, però és ben viva i ben latent", ha etzibat.

"El desig d’expressar-se per una negativa de Rajoy no s’acaba. La negativa de Rajoy no és una negativa a Mas, és una negativa al poble de Catalunya", ha conclòs Ortega.

Iceta i el PSC

"Celebro que el socialisme català agafi una nova etapa, espero que amb molta fortalesa perquè el país necessita partits forts, i també un PSC compromès", ha dit la vicepresidenta. "Espero i desitjo que aquest PSC ens pugui ajudar a recuperar el debat que va quedar parat sobre la llei electoral", ha declarat.

"Celebro que en Miquel Iceta estigui al capdavant, i desitjo que sigui capaç de reconciliar tot el socialisme català. Aquest nacionalisme del socialisme català ha de quedar vigent", ha emfatitzat. "Vull que el PSC es torni a incorporar en el dret a decidir", ha afegit.

Sobre la pregunta de la consulta que va proposar Iceta, en comptes de la pactada i acordada per les forces polítiques a favor del dret a decidir, Ortega ha remarcat que "el PSC no pot pretendre que fem com si no hagués passat res. Cal fer un esforç i avançar cap aquesta nova majoria que ha de permetre votar el 9-N, però som conscients que hi ha un gran acord parlamentari de partits polítics".

"La pregunta que tenim és fruit del consens". Per això, "el PSC ha de fer un esforç. Demano un pas més endavant al senyor Iceta, que sabrà escoltar un PSC que no és uniforme i que té diferents sensibilitats, com el país", ha conclòs.






http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/07/joana_ortega_el_9-n_tindrem_les_mateixes_urnes_que_s_utilitzen_al_quebec._son_facils_de_muntar_i_t_101816.php


dilluns, 7 d’abril del 2014

El Quebec fa avui les eleccions més renyides

Dilluns  07.04.2014  06:00

El Partit Quebequès ha perdut suport aquestes darreres setmanes · Difícilment obtindrà majoria absoluta per a convocar un referèndum d'independència








El Quebec fa avui les eleccions més renyides dels últims temps. El govern sobiranista, del Partit Quebequès, en minoria, va convocar fa exactament un mes eleccions avançades pel blocatge que exercia l'oposició. 'Si volem que el Quebec avanci, hem de posar fi al blocatge de l'oposició. Per això he pres la decisió de dissoldre l'Assemblea Nacional i convocar eleccions immediatament', va argüir aleshores la primera ministra de Quebec, la independentista Pauline Marois.

Però aleshores els sondatges indicaven un suport majoritari i creixent al partit de govern, que aspira a

dissabte, 7 de desembre del 2013

"Catalunya toca el dos", afirma el diari francès 'Libération'

07/12/2013

INDEPENDÈNCIA

 

"A diferència del Quebec o Escòcia, la societat civil a Catalunya pesa més que els líders polítics", assenyala el rotatiu


Lluís Goñalons

Portada d'avui del diari francès 'Libération'
"Catalunya toca el dos", afirma el diari francès 'Libération' en un reportatge. El rotatiu recull el testimoni de l'ANC (Assemblea Nacional Catalana) i de catalans i autoritats residents a Sant Vicenç dels Horts, "una regió prop de Barcelona, que se sent lluny de Madrid", relata 'Libération'. Es fa ressò de l'eixamplament del sentiment independentista català i de les seves reivindicacions.

"A diferència del Quebec o Escòcia la societat civil pesa més que els líders polítics"
, assenyala el rotatiu fent referència a l'Assemblea Nacional Catalana. Tot seguit, recorda i enumera les darreres pantalles per què ha passat el procés català. Destaca, però, "la gran manifestació de la ira, el juliol de 2010, després que el Tribunal Constitucional (TC) reduís a zero un nou estatut d'autonomia per a Catalunya".

Diagnostica el malestar dels catalans i admet que aquest "està creixent". Enumera alguns motius que tot i no ser protagonistes, atien les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol: "les autopistes de peatge (gratuït a la resta d'Espanya fora del País Basc ), una infraestructura deteriorada, un aeroport abandonat (el Prat, encara que més ocupat que el de Barajas, Madrid)", recull.

"Cada vegada més, les persones tenen por de l'estat espanyol, considerat ineficient, i que aposten per una nació catalana, que alhora és percebuda com a més petita i eficient", valora 'Libération'. Al fil d'aquesta afirmació es fa ressò d'una enquesta recent realitzada per la Generalitat on s'apunta que el 54,7 % dels 7,5 milions de persones estan a favor de la independència i el 80% va donar suport l'organització d'un referèndum.

La prova del cotó fluix

El diari francès es fa ressò d'un testimoni que, tot i no comptar amb el perfil d'independentista, apostaria per la independència. És la prova del cotó fluix per 'Libération'. És l'argument que porta a afirmar que "Catalunya toca el dos". Un home, fill d'immigrants andalusos M.G. se sent totalment espanyol, vibra amb el Reial Madrid i no parla el català.

Però el 2011, va veure en perill tota la seva feina i "només els separatistes han lluitat per salvar-nos i per evitar el trasllat. Va funcionar. Em vaig adonar que la independència era l'única manera de lluitar contra la crisi i la globalització", reconeix el ciutadà i segons 'Libération' és el testimoni que certifica el titular: "Catalunya toca el dos".