Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pirineu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pirineu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de maig del 2023

El Pirineu passa pàgina de la candidatura olímpica i lluita per desenvolupar projectes necessaris per al territori

 

 

La Plataforma Stop JJOO no veu viable el turisme associat a l'esquí amb l'actual context d'emergència climàtica

 

Persones deixant els seus esquís a l'exterior d'un bar de Baqueira Beret el dia de l'obertura de l'estació Data de publicació: dissabte 26 de novembre del 2022, 14:45 Localització: Vaquèira Autor: Anna Berga

 

dijous, 27 de gener del 2022

Qui té interès en els Jocs Olímpics d’Hivern 2030 al Pirineu?

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Del 2019 ençà, els principals agents econòmics de Catalunya, i especialment Barcelona, promocionen la candidatura de l'esdeveniment  

 


Els assistents en l'acte celebrat a l'Auditori 1899 del FC Barcelona, el 2019




Per: Josep Rexach Fumanya

26.01.2022  21:50

 

 

No va ser fins el mes de juliol que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va adreçar-se formalment al Comitè Internacional Olímpic (COI) per presentar la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030. Així es començava a fer realitat un projecte que fins llavors només era una aspiració; un desig verbalitzat per uns sectors econòmics que batallen d’ençà del 2019 per portar aquest gran esdeveniment a Catalunya.

 

Per saber qui ha promogut aquesta candidatura que el govern català ha avalat sense fissures, cal anar a buscar una fotografia. El 19 de setembre de 2019, l’Auditori 1899 del FC Barcelona va acollir un acte que tenia com a lema “Hi serem”. Havia de servir per a donar un impuls mediàtic a una precandidatura que vagava en l’oblit i que la majoria de ciutadans aleshores ni sabien, o no recordaven, que existia. L’havia presentada el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, després del fracàs de les candidatures dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 i 2026, descartades primer per Xavier Trias i més tard per Ada Colau.

 

 

L’acte estava organitzat per Sport Cultura Barcelona, un lobby presidit per Albert Agustí que integra les principals marques econòmiques i esportives del país, entre les quals, el Reial Club Nàutic de Barcelona, el RACC, el Reial Club de Polo de Barcelona, el Círculo Ecuestre, el Barça i l’Espanyol. Si observem qui ocupava les primeres files en la fotografia d’aquell dia, hi trobarem la plana major dels actors econòmics catalans i, especialment, barcelonins: Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball; Javier Faus, president del Cercle d’Economia; Jordi Mestre, aleshores president del Gremi d’Hotels de Barcelona; Josep Mateu, president del RACC; Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya; Josep Maria Bartomeu, aleshores president del FC Barcelona; i també l’ex-president del Barça Sandro Rosell. Tot secundat per Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol, i Juan Antonio Samaranch, vice-president del Comitè Olímpic Internacional.

 

Samaranch va lloar la candidatura, assenyalant que Catalunya “ho té tot” per a acollir els Jocs Olímpics del 2030, però va deixar caure la principal mancança del projecte i que tots els agents econòmics reunits sabien: “Falta unitat i voluntat política”, va dir. De fet, a l’auditori no hi havia cap representant polític.

 

El suport polític que faltava

 

Però entre economia i política a vegades els llaços són ben estrets, i un dels assistents era Joan Canadell, que aleshores encara no formava part de Junts i va assistir a l’acte com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona. D’ençà que va començar l’actual legislatura, ell ha estat el polític que, des de la tribuna parlamentària, més ha publicitat els Jocs i que n’ha lloat els avantatges. El seu relat ha estat assumit per Junts, que s’ha erigit en la clau de volta política per a fer realitat els Jocs. “Junts garantirà que el govern de Catalunya impulsi la candidatura de Barcelona-Pirineus”, va dir el secretari general del partit, Jordi Sànchez.

 

A mitjans de juliol, Junts va portar el seu posicionament al ple del parlament, per sorpresa dels seus socis de govern, i va incloure una esmena en una moció que instava la Generalitat a presentar formalment la candidatura de Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics del 2030. Va tirar endavant gràcies als vots de Junts, PSC, Ciutadans i el PP. ERC i els comuns es van abstenir. En un principi, els republicans optaven per assumir un perfil baix en aquest debat, que ja s’havia instal·lat de ple en la societat.

 

Finalment, el govern va decidir de fer el pas que li demanava el COI i el COE i va formalitzar la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona. “Amb aquesta carta vull expressar l’interès del govern a iniciar converses amb el Comitè Olímpic Internacional en relació amb la possible presentació de la candidatura Pirineus-Barcelona”, va escriure Aragonès en la carta enviada al COI. Així es completava la demanda feta per Samaranch i anhelada pel front econòmic, la implicació del govern català.

 

L’executiu va nomenar com a responsable de la comissió interdepartamental que elaborarà el projecte la vice-presidenta, Laura Vilagrà, i el president Aragonès ha acabat posicionant-se obertament a favors dels Jocs. A l’octubre, va defensar el projecte en la Trobada Empresarial al Pirineu a la Seu d’Urgell, tot remarcant, això sí, que no es podia basar en operacions urbanístiques i en la construcció de grans equipaments. Membres de la plataforma Stop Jocs Olímpics –contraris a la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus 2030– van irrompre enmig del discurs d’Aragonès. “Pere Aragonès, tu que et fas dir ecologista, ens vols ficar uns Jocs d’Hivern en un moment d’emergència climàtica. Els teus informes de la Generalitat diuen que d’aquí a quinze o vint anys no hi haurà neu, no serà viable.”

 

Si posem el focus en el territori, el suport polític no és clar. De fet, els principals batlles de les comarques de l’Alt Pirineu –Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça– i l’Aran han reclamat concreció en el projecte, el qual encara no s’ha fet públic. 

La situació de desconcert que hi ha al Pirineu queda resumida en el capítol viscut al novembre, quan el president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, va visitar Viella en un acte que havia de servir per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs. El problema és que diversos ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran no s’hi van voler adherir.

 

Segons que va confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, van refusar de donar suport a la declaració. Com a argument principal, deien que no havien pogut saber els detalls de la candidatura. En el cas de Tremp, per exemple, la batllessa, Maria Pilar Cases, va assegurar que no signaria el text fins que no es fessin públics tots els detalls dels jocs. 

Alhora, lamentava que el govern vinculés la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu.

 

Aquestes són les peces que hi ha damunt del tauler i que donen suport als jocs. La seva força i el seu poder de convenciment es posaran a prova en la consulta que el govern farà a final de la primavera entre els ciutadans de l’Alt Pirineu i Aran per a dir si volen uns Jocs Olímpics d’Hivern l’any 2030. El govern s’ha compromès que sigui vinculant. Qui no podrà votar-hi seran els ciutadans del Ripollès i el Berguedà, dues comarques que participen del turisme d’hivern i on s’havien articulat grups de protesta contra els jocs.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/qui-esta-a-favor-jocs-olimpics-hivern-2030-barcelona-pirineu/ 




divendres, 17 de juliol del 2015

El túnel de l'AVE als Pirineus demana el concurs de creditors

17/07/2015

L'empresa, compartida per ACS i Eiffage, assegura que el pas dels trens continuaran "amb les mateixes condicions de seguretat, fluïdesa i regularitat".


Agències



El túnel transfronterer dels Pirineus


ACS i Eiffage han presentat davant el Jutjat del Mercantil de Girona el concurs de creditors de TP Ferro, la societat conjunta que van constituir per construir i explotar el túnel de l'AVE entre Figueres i Perpinyà, el que connecta Espanya i França sota els Pirineus.

Aquest primer AVE transfronterer es declara així en fallida després de no aconseguir un acord ni amb els bancs ni amb els governs d'Espanya i França per reestructurar el seu deute en els quatre mesos de 'preconcurs' que va sol·licitar al jutge al passat 19 de març.

En un comunicat, l'empresa controlada al 50% per ACS i Eiffage explica que ara s'acull al concurs per comptar amb un nou període de temps per aconseguir aquests acords. Mentrestant, asseguren que han dotat de mitjans a la societat per garantir la seva operació i que el túnel pugui seguir canalitzant el trànsit de trens entre Espanya i França "amb les mateixes condicions de seguretat, fluïdesa i regularitat".


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/07/el_tunel_de_l_ave_de_sota_els_pirineus_demana_el_concurs_de_creditors_110865.php 

divendres, 19 de juny del 2015

‘Escrache’ dels alcaldes pirinencs a Ada Colau?

Divendres, 19 de juny de 2015 12:30 h

L’alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha cridat a una aliança de les comarques pirinenques per fer pressió a la nova alcaldessa de Barcelona


Mentre Àngel Ros ja s’ha ofert per vendre a Espanya la candidatura dels Jocs d’Hivern 2026 sota el seu lideratge, el batlle de la seu d’Urgell, Albert Batalla, ha cridat a intentar fer veure a Colau la necessitat pera Catalunya de que Barcelona exerceixi de capital del país i no de capital-Estat aïllada de la resta del territori. Ho ha dit en la obertura de la 26a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu.




Una de les primeres reaccions de la nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha estat la de desistir de la cursa olímpica per aconseguir portar uns Jocs Olímpics d’Hivern als Pirineus el 2026 utilitzant la marca Barcelona, que podria acollir alguna prova. 

La majoria dels grups de la oposició de la ciutat comtal s’han mostrat decebuts amb aquesta decisió que consideren “precipitada” i sobretot molt perjudicial pels interessos socioeconòmics de les terres del Pirineu.

Batalla ha dit que es reunirà amb Colau per intentar fer-la recapacitar i mirar de “revertir” una decisió que ha pres sense parlar-ho abans amb la resta de socis de la candidatura. L’alcalde de la Seu, doncs, no renuncia a la candidatura encara, perquè creu que és una “molt bona oportunitat per situar els Pirineus al món”.

Vila esclafa l’empresariat del Pirineu 

Àngel Ros es vol endur els Jocs Olímpics d’Hivern a Espanya

L’alcalde de Lleida pretén aprofitar la renúncia de la nova alcaldessa de Barcelona per reclamar ell ara els Jocs Olímpics d’Hivern


Nova alcaldada d’Àngel Ros, que no n’ha tingut prou amb la proposta de crear un parc temàtic dels Barrufets. L’alcalde de Lleida ha intentat aprofitar l’embranzida de la renúncia d’Ada Colau a la precandidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern ‘Barcelona Pirineus 2026’, per transformar-la en ‘Lleida Pirineus 2026’.





Ros ven a Espanya els Jocs Olímpics d'Hivern

L’alcalde Ros ha proposat concretament la idea d’articular una candidatura olímpica recuperant el vell projecte de localitats de l’Aragó com són Jaca i Saragossa, a la que es podrien unir pistes d’esquí de la demarcació lleidatana. Ros ha explicat que, de fet, ja hi estaven treballant abans que l’exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, llancés la proposta de confeccionar una candidatura liderada per Barcelona, ganxo per vendre al món. “Com a catalans ens hi havíem de sumar”, ha dit.

Amb l’entrada i la renúncia de Colau, Ros ha opinat que "una vegada desapareguda aquesta candidatura cal tornar als orígens, i els orígens són que Lleida sigui capaç de trobar aliances per formar una candidatura sòlida". L’alcalde ha defensat que ara és el moment de les terres pirinenques, de formar una candidatura coordinada amb l’Aragó, on l’Alt Urgell, el Pallars i la Vall d’Aran siguin absolutament protagonistes conjuntament amb l’àmbit de Jaca i Saragossa.

Una candidatura abocada al fracàs per la independència

L'alcalde de Lleida, oportunista i hàbil, no ha tingut en compte que si el procés sobiranista culmina durant aquests propers dos anys, la candidatura coordinada amb Espanya ja no tindrà validesa perquè Catalunya i Espanya seran dos Estats diferents. aquest ha estat el cas d'Andorra, territori amb el qual ja no es podia comptar tampoc amb la candidatura barcelonina perquè constitueix un estat diferenciat de l'espanyol.


Enllaç noticia :


dijous, 12 de febrer del 2015

Ja has vist la imatge animada de les llengües al sud d’Europa?

12/02/2015

LLENGÜES

Aquí pots veure la seva evolució al sud-oest d'Europa des de fa més de 1000 anys


Alèxia L. Ferret




Aquí pots veure a través d’aquesta imatge animada l’evolució de les llengües del sud-oest d’Europa des de fa més de 1000 anys. L'occità és la llengua romànica pròpia d'Occitània. El domini lingüístic actual de l'occità s'estén per quatre estats.

dimecres, 11 de febrer del 2015

Els bombers voluntaris de Lleida passen d'Interior i signen les dimissions

, Lleida | Actualitzat el 11/02/2015 a les 17:15h
Els caps i sotscaps de Bombers de Tarragona, presentant les seves signatures. Foto: Josep M. Llauradó
Entre 45 i 50 caps i sotscaps de les agrupacions de bombers voluntaris de la Regió d'Emergències de Lleida i l'Alt Pirineu han signat aquest dimecres la seva dimissió perquè se senten ignorats i desprotegits per la Generalitat. Ho ha confirmat el president de l'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, Josep Maria Alcalà. Tot i que falta per confirmar el número exacte, aquestes dimissions suposarien gairebé el total de comandaments de la regió ja que actualment hi ha 50 caps i sotscaps de bombers voluntaris que pertanyen a 26 parcs de Lleida i l'Alt Pirineu.

dimarts, 24 de juny del 2014

El país celebra la nit de Sant Joan, la més curta de l'any

Dimarts  24.06.2014  06:00

Sant Joan, amb el foc com a element central, és celebrat de moltes maneres als Països Catalans

 






Per Sant Joan, el país celebra des de temps immemorials el solstici d'estiu. En moltes contrades, el foc, el ball i la festa s'han imposat aquesta nit de Sant Joan. Aquests dies hi ha hagut la flama del Canigó, que va davallar diumenge a la nit del cim nord-català i es va escampar per centenars de viles i ciutats del país, on aquesta nit ha encès les fogueres de la revetlla. També s'encendran avui les fogueres d'Alacant i les falles en alguns municipis del Pirineu, mentre que Ciutadella celebra la festa grossa, amb els cavalls de protagonistes.

Flama del Canigó

divendres, 13 de juny del 2014

Mas: "Espanya ens frena i ens resta"

13/06/2014

DÈFICIT FISCAL

El president de la Generalitat reitera que el procés sobiranista "segueix endavant" i reclama "eines normals" per acabar amb el dèficit fiscal


Nerea Rodríguez


El president de la Generalitat, Artur Mas


El president de la Generalitat, Artur Mas, ha lamentat avui les dades del dèficit fiscal de Catalunya presentades ahir pel conseller Andreu Mas-Colell, ja que mostren que es manté al voltant del 8% del PIB. Per ell, “Espanya ens frena i ens resta”, motiu pel qual ha reclamat “disposar, d’una vegada, d’eines normals” per acabar amb l’excessiu dèficit fiscal català.

En la XXV Trobada Empresarial al Pirineu, que té lloc a La Seu d’Urgell, el president ha criticat que Catalunya rep recursos "molt per