Independència i eleccions

OPINIÓ






Pere Pugès
Barcelona. Dijous, 5 de març de 2020

La independència nacional només arribarà per la via democràtica. Sobre això no sembla que hi hagi cap mena de dubte entre la immensa majoria de la ciutadania d’aquest país.
També podrem convenir que una part molt important de les bases independentistes està convençuda que el primer d’octubre vam fer el referèndum d’autodeterminació i el vam guanyar i que, fora que hi hagi un acord amb l’estat espanyol per fer un referèndum d’autodeterminació vinculant, no cal tornar-ne a fer cap altre.



El camí que tenim al davant és molt clar: treballar per instaurar la República proclamada el dia 27 d’octubre de 2017. Tots sabem que això és tan clar com complex, sobretot si seguim deixant la direcció d’aquesta etapa del procés d’independència en mans de la direcció dels partits, que semblen no haver entès res del que va passar aquella tardor i que semblen més preocupats per guanyar les properes eleccions que per treballar de forma eficient per la independència... i sense repetir errors.



És evident que quan l’ANC va organitzar la primera gran manifestació, l’any 2012, va agafar tots els partits independentistes amb el peu canviat. Des de llavors, són molts els

Elucubracions d’estiu (2). Per Pere Pugès

OPINIÓ - OPINIÓ CONTUNDENT

«El final no és aconseguir un estat independent en forma de república i prou, sinó construir un nou estat, veritablement nou, que respongui a les exigències del segle XXI».

Enllaç a  Elucubracions d’estiu (1) : Elucubracions d’estiu (1)

Per: Pere Pugès
 

14.08.2017  22:00

Fem un procés singular i únic. De fet, també ho han estat tots els processos d’independència que s’han viscut fins ara, sobretot quan no es deriven de situacions colonials diguem-ne clàssiques. No deixa de ser un procés de canvi al qual podem aplicar una regla d’or vàlida per a tots aquests processos, siguin de la naturalesa que siguin. La regla en qüestió vindria a dir que si som capaços de preveure les principals conseqüències del canvi, sabrem avançar-nos als problemes que genera i, si ho fem bé, convertirem el canvi en una gran oportunitat. Per contra, si els esdeveniments ens sobrepassen, el més probable és que només en puguem treure una part molt petita de les noves possibilitats que se’ns obriran i, en el pitjor dels casos, el canvi seria vist com la causa dels problemes, encara que ja existissin abans de començar-lo. Per això és fonamental saber gestionar l’endemà del canvi.



A hores d’ara, només els més conservadors, anacrònics i immobilistes poden defensar que Catalunya –els catalans– ja estava bé abans de la crisi i que, per viure bé, només cal tornar a generar una situació econòmica com la d’abans. Durant aquests darrers deu anys han aflorat problemes de fons que, en situació de bonança econòmica, o bé passaven desapercebuts o eren menystinguts. Només correm el risc de no resoldre’ls si no els encarem i no portem aquest procés fins al final. I el final no és aconseguir un estat independent en forma de república i prou, sinó construir un nou estat, veritablement nou, que respongui a les exigències del segle XXI, a les necessitats dels seus ciutadans i deixi a les noves generacions un futur ple de possibilitats.



Si més no, sembla que en aparença que no hem donat gaire importància a què farem, com volem que sigui la societat catalana d’ara endavant, i ens hem centrat excessivament en el com, en el mitjà, en l’objectiu de la independència. En tot

L’impàs des del 27-S torna a tensar internament l’ANC

MARC COLOMER Barcelona Actualitzada el 30/12/2015 00:00

NOVA ETAPA 

Renúncies en l’àrea internacional i el degoteig de baixes fan encendre les llums d’alarma.

El president de l’ANC, Jordi Sànchez, durant la concentració del 22 de novembre per exigir un acord a Junts pel Sí i la CUP, que també va generar tensions internes. / ACN

L’impàs en què s’ha situat el procés independentista des del 27 de setembre ha impactat directament també en la línia de flotació de la principal entitat del sobiranisme civil, que supera una de les etapes més crítiques des de la fundació, el 2012. El desànim sobiranista pel bloqueig al voltant de la investidura del nou president de la Generalitat -amb un empat que allarga fins al límit reglamentari la decisió final de la CUP- té un reflex calcat en la vida interna de l’ANC, una entitat transversal amb accents ideològics contraposats. “La CUP investirà Artur Mas, però serà un suport que arribarà tard, i és innegable el desgast”, sentenciava ahir el president de l’entitat, Jordi Sànchez, en una entrevista a Radio Euskadi. Unes declaracions que van afegir malestar en sectors interns de l’entitat, que l’acusen ara ja obertament d’actuar al dictat de Palau i posar en risc la transversalitat de l’organització civil.

L'adéu de la generació de Carme Forcadell dins l'ANC

Dimarts  24.03.2015  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Vint membres del secretariat nacional deixaran els càrrecs perquè han arribat al límit de tres anys. 

Acte de l'ANC.

L'Assemblea Nacional Catalana farà eleccions el dia 9 de maig i ja se sap que Carme Forcadell, l'actual presidenta, no podrà optar a la reelecció. Els estatuts de l'entitat no permeten que ningú es mantingui al càrrec més de tres anys. Però Forcadell no serà pas l'única que deixarà el càrrec. Vint persones, de les setanta-cinc que conformen el secretariat nacional, es troben en la mateixa situació. És doncs tota una generació que plega. La renovació inclou la gent que en gran part ha menat l'entitat durant aquests darrers anys. Serà un relleu important, perquè molts dels qui pleguen han ocupat càrrecs de responsabilitat.

És el cas d'Ignasi Termes, l'home encarregat de l'àrea de mobilització social de l'ANC. Va ser una figura clau, i molt valorada, en l'organització de la Via Catalana i de la V. Fou l'encarregat de muntar escenaris, assemblees generals, equips de so o rondes pel país.

Pere Pugès: 'L'ANC ha de pensar en la independència, no pas si molesta els partits'

Dimecres  11.03.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Entrevista a un dels fundadors de l'ANC, responsable de relacions polítiques del secretariat de l’entitat.

Fundador (ANC),Pere Puguès

El secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va aprovar la setmana passada una proposta de full de ruta cap a la independència que inclou la possibilitat d'impulsar una candidatura unitària i transversal des de la societat civil si els partits no es posen d'acord sobre el 27-S. Aquesta possibilitat ha aixecat controvèrsia i els partits s'han afanyat a defensar cadascun la seva posició. En aquesta entrevista, Pere Pugès, un dels quatre fundadors de l'ANC i responsable de relacions polítiques des del primer moment, explica per què l'entitat defensa una candidatura unitària després d'haver-se enterrat aquest debat en el pacte Mas-Junqueras del 14 de gener. Pugès diu que ha arribat l'hora de parlar clar i dir les coses pel seu nom. No es mossega la llengua: 'L'error el va cometre ERC amb la conferència de Junqueras. Però també Mas per no haver pactat prèviament una proposta tan important.' Pugès explica també les batalles que es viuen dins l'Assemblea arran de la pugna entre els partits.

—L'ANC torna a parlar de la necessitat d'una candidatura unitària?