Dimarts
28.01.2014
17:05
Els tres economistes posen en evidència l'estratègia del govern espanyol d'ocultar les balances fiscals
 |
| Bel, Sala i Martín i Paluzie. |
 |
| Montoro ens Roba després d'una reunió del consell de ministres |
El govern espanyol havia dit que publicaria les balances fiscals a
començament d'any, però no ha complert la promesa. El ministre Montoro
ha admès
que amagaven les dades perquè donen ales a l'independentisme, i, en
canvi, oferirà uns 'comptes públics territorialitzats'. No queda clar
què calcularan ben bé ni com, però Montoro renuncia a presentar en unes
balances globals tots els imposts que genera un territori i tot el
conjunt de la despesa pública de què aquest territori es beneficia.
Aquests darrers dies alguns economistes prestigiosos, com ara Elisenda
Paluzie, Xavier Sala i Martin i Germà Bel, n'han tret l'entrellat.
En
una tertúlia a Catalunya Ràdio, Elisenda Paluzie, degana de la Facultat
d'Economia i Empresa de la UB, deia ahir que, efectivament, això que
presentarà el govern espanyol no són pas balances fiscals: 'Això no són
balances fiscals. Quan les calcules, reconeixes l'existència d'un
territori sobre el qual has de poder calcular què s'hi genera i què rep.
Si trenques això i dius que l'estat té un seguit de despeses que van a
banda, negues que hi hagi un territori amb la capacitat de generar
impostos i rebre despesa.'
Paluzie deia ben clar què és allò que permeten de veure les balances
fiscals, si més no les últimes disponibles: 'De cada euro que paga un
ciutadà català en impostos, si tens en compte tot allò que tenen en
compte les balances fiscals, traient la seguretat social i pensions,
només retornen a Catalunya 53 cèntims. Si d'aquí en treus el que l'estat
reté de tots els impostos, és el 50% de la despesa. Excepte les
inversions en infrastructures, que són una part petita del pressupost
general de l'estat: és a dir, del 50% de despesa en mans de l'estat, ens
calcularan el finançament autonòmic, i a la despesa autonòmica hi
afegiran les quatre coses que l'estat fa físicament al territori, que
són infrastructures.'
Ací podeu escoltar la tertúlia en què va intervenir Paluzie:
Enllaç tertulia :
http://www.catradio.cat/audio/787577/La-tertulia-Com-interpretem-la-realitat
Paluzie deia que ella i els altres experts en aquesta matèria
sospitaven que Montoro anunciaria unes dades de les balances fiscals
agafant un any de crisi forta i de gran dèficit de Catalunya, com el
2009, i sense fer la neutralització de les dades, de tal manera que el
dèficit fiscal català es reduís considerablement. Però tampoc no ha
estat així. Per què?: 'Crec que s'han adonat que, encara que fessin això
de no neutralitzar pel dèficit públic i agafar els anys pitjors de la
crisi els hauria sortit un dèficit fiscal molt més baix per a Catalunya
però alhora els hauria sortit un superàvit tan estratosfèric per a les
comunitats autònomes amb superàvit, com Extremadura o Andalusia, que no
han volgut.'
Aquest mateix argument desenvolupava avui Germà Bel, professor
d'Economia de la UB i membre del Consell Assessor per a la Transició
Nacional. En un article a La Vanguardia titulat '
Mort el gos...',
Bel diu això: 'Amb un dèficit com el del 2009 i sense neutralització,
el 2005 Catalunya hauria tingut equilibri fiscal amb l'estat i només les
Balears haurien tingut dèficit. Però és que a més a més haurien
proliferat els superàvits fiscals (percepció de transferències)
superlatius: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia
(18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... Imagineu-vos el malestar
de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular, si
transcendissin aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents
trifulgues. Això passa quan s'especula amb la no-neutralització del
dèficit central, si arriba a tals dimensions.'
'Montoro pot negar la llei de la gravetat'
