Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nou estat d'Europa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nou estat d'Europa. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de maig del 2015

Error o missatge diplomàtic? El Parlament Europeu va tractar Catalunya d'estat independent

Dijous  21.05.2015  15:00

UPyD es queixa a Martin Schultz per la inclusió del parlament català en una llista de parlaments dels estats membres.



Martin Schultz, president del Parlament Europeu.



El Parlament Europeu edita unes agendes per als parlamentaris on s'inclou un apartat amb els contactes dels 28 parlaments dels estats membres de la Unió Europea. Enguany en l'agenda s'ha inclòs el parlament català. Com si Catalunya ja fos un estat més de la UE. Fou un error anecdòtic o un subtil missatge diplomàtic? Sigui com sigui, el fet és explicat per l'eurodiputat d'UPyD Enrique Calvo a la seva pàgina de Facebook. En un apunt de començament de setmana, Calvo explica que va presentar una queixa formal al Parlament Europeu 'complint amb el meu programa de defensa de la unitat i igualtat dels ciutadans espanyols'.

Heus ací uns fragments de l'apunt de Calvo:

dijous, 9 d’abril del 2015

Romano Prodi: "El destí de Catalunya és a Europa i dins d’Europa"

09/04/2015

PROCÉS

L’expresident de la Comissió Europea demana una “actitud constructiva” a unionistes i independentistes.


Pep Lloveras



Prodi, avui a Catalunya Ràdio



Romano Prodi ha assegurat avui que no s’imagina una Catalunya fora de la Unió Europea (UE). Qui va ser president de la Comissió Europea del 1999 al 2004 i dues vegades primer ministre italià (1996-98 i 2006-08) en governs d’esquerres s’ha mostrat convençut que el destí del Principat “és a Europa i dins d’Europa”, i ha demanat una “actitud constructiva” a totes les parts del conflicte amb Espanya.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el veterà polític no s’ha volgut posicionar explícitament sobre el procés català –“és un problema delicat que exigeix un gran respecte per part meva”, ha dit-, però ha alertat que existeix “un sentit del risc que una fragmentació repetida pot acabar amb una Europa feta pols”.

dijous, 4 de setembre del 2014

Obama lloa la Via Bàltica i la lluita per la independència

Dijous  04.09.2014  09:22

En un discurs ahir a Tallinn adreçat als estonians







Abans de la cimera de l’OTAN al País de Gal·les d’avui, el president dels EUA; Barack Obama, va passar per Estònia, on en un discurs a la nació va recordar la Via Bàltica, la gran cadena humana que ara fa vint-i-cinc anys va unir els pobles bàltics, aleshores sota administració soviètica, en favor de la independència. El discurs d’Obama, pronunciat a la sala de concerts Nordea de Tallinn, elogia la Via Bàltica i la lluita per la llibertat i la independència d’Estònia.

Us oferim, tot seguit, la traducció d’aquesta part del discurs d’Obama:

‘I aquí, a Estònia, hi havia un somni que va trobar la seva expressió més eloqüent en les vostres veus, en un prat d’herba no gaire lluny d’ací, quan els estonians van omplir-se de coratge per aixecar-se contra un imperi i cantar: ‘La terra dels meus pares, la terra que m’estimo.’ I Heinz Valk, present avui aquí, va parlar en nom de tota la revolució cantada quan va dir: ‘Un dia, tard o d’hora, guanyarem.’

Fa exactament vint-i-cinc anys, la gent de tot el Bàltic es va aplegar en una de les manifestacions més grans de llibertat i resistència no violenta que el món hagi vist mai. Aquella tarda d’agost, potser dos milions de persones van sortir de casa i es va donar la mà per a formar una cadena humana de llibertat, la Via Bàltica, que es va estendre avall a través de carreteres i camps, de Tallinn a Riga i Vílnius. Encenien espelmes i cantaven himnes. La gent gran va treure la bandera d’independència i els pares joves hi van dur els seus fills per ensenyar-los que quan la gent normal s’uneix els grans canvis són possibles. Aquí, a Estònia, quan les persones es van aplegar per formar la cadena, el clam era ‘llibertat’. Com un home va dir aquell dia, el Mur de Berlín era fet de maons i ciment. El nostre mur és més fort. I ho era. En pocs mesos, el mur a Berlín es va obrir.

L’any següent, els pobles bàltics finalment van votar en unes eleccions. I quan les forces del passat van fer el seu darrer intent de mantenir el poder, es van posar drets. Els lituans van tapar els tancs. Els letons van aixecar barricades. Aquí, a Tallinn, els ciutadans van anar corrents a la torre de televisió per a defensar-hi les ones de la democràcia. Vau guanyar. Vau recuperar els vostres països. I a la nova constitució vau declarar que la independència i la sobirania d’Estònia són eternes i inalienables.’




Notícies relacionades:
Vint-i-cinc anys de la Via Bàltica
Henn Karits: 'La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d'independència'



http://www.vilaweb.cat/noticia/4209310/20140904/obama-lloa-via-baltica-lluita-independencia.html

dimecres, 6 d’agost del 2014

El mapa dels nous estats europeus després de la Gran Guerra, al Washington Post

Dimecres  06.08.2014  06:00

El diari nord-americà repassa els moviments fronterers i el sorgiment de nous estats a Europa des de la Primera Guerra Mundial fins als nostres dies  






El Washington Post ha fet un recull interactiu dels canvis fronterers i la creació de nous estats que s'han produït a Europa des de la Gran Guerra fins a l'actualitat. La cronologia s'inicia el 1914 amb el dibuix dels grans imperis que es repartien Europa al principi del segle XX, i s'acaba amb la creació dels nous estats fruit de la dissolució de la república iugoslava. També inclou l'annexió de Crimea per part de Rússia.




Després de la Gran Guerra
El 1922 s'obre una nova etapa a Europa com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial i la inestabilitat del període d'entreguerres. En aquest context, la revolució russa del 1917 i la posterior guerra civil van provocar l'emergència d'estats que fins aleshores havien format part de l'imperi rus: Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània.

dilluns, 28 de juliol del 2014

Catalunya, en la 'guia dels pròxims nous estats' de The Boston Globe

Dilluns  28.07.2014  11:26

Veu 'gairebé impossible' que Espanya utilitzi la força per retenir Catalunya






'Habitualment, quan una part d'un país volia marxar-ne, això significava guerra (…). Però més tard, el món ha vist alguns sorprenents moviments independentistes pacífics en els quals el camí per a esdevenir estats s'ha fet votant, i no pas lluitant', destaca avui el diari nord-americà The Boston Globe, en un article titulat 'Una breu guia de les futures nacions del món'. 'L'últim candidat per al club de les noves nacions és Escòcia', exposa el diari, que tot seguit recull uns quants casos més, començant per Catalunya, 'un recorregut de noves nacions que podríeu visitar aviat.'

L'article de The Boston Globe comença destacant, ara que fa cent anys del començament de la Primera Guerra Mundial: 'En el segle XX hi va haver dues grans onades de construcció de nous estats: Després de la Primera Guerra Mundial, el 1918, pobles d'arreu del món es van independitzar dels imperis i van construir els seus propis estats, esperonats per l'idealisme del president nord-americà Woodrow Wilson. Desenes de milions de persones van morir i es van haver de