Expliquen a Madrid aquests dies que el president del govern espanyol està molt satisfet pel seu moviment de peces amb el Marroc, que l'ha elevat a interlocutor de Mohamed VI a canvi de sacrificar el poble sahrauí. Encara que al Congrés dels Diputats cap grup polític no li dona suport ―els seus socis de govern d'Unidas Podemos fins i tot es manifesten a les portes de les Corts en defensa del dret del Sàhara Occidental a ser un estat independent―, Pedro Sánchez, que ha sacrificat tanta gent i a molts menys quilòmetres, ha trobat en la seva renúncia a totes les resolucions de l'ONU i el canvi de criteri respecte als seus antecessors des d'Adolfo Suárez, un terreny de joc en la geopolítica internacional.

 

Veurem si acaba enganyant o no Algèria, que es va assabentar pels diaris de la renúncia espanyola i va poder llegir aquella frase tan submisa als interessos marroquins de: "Espanya considera que la proposta marroquina d'autonomia presentada el 2007 com la base més seriosa, creïble i realista per a la resolució d'aquesta diferència". La manera oficial d'acceptar l'expansionisme marroquí en 25 paraules. Mohamed VI ha conquerit una posició de poder que no tenia i, com a mostra d'agraïment, ja parla per telèfon amb el president del govern espanyol i li ha formulat una invitació a visitar-lo, que ha acceptat i que durà a terme ben aviat. És bo que Espanya i el Marroc tinguin una bona relació, tenint en compte sempre que les desavinences són una constant i que els marroquins són uns