Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joc brut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joc brut. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de maig de 2018

Membres de Tabàrnia proven de pagar l'escarni a Puigdemont amb fons europeus



PROCÉS







Carlota Camps
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 24 de maig de 2018












 


El ‘show’ de Tabàrnia arribava fa dos mesos a Brussel·les amb tota la seva pompositat. El seu president fictici, Albert Boadella, juntament amb altres membres de la plataforma, es plantava davant la Casa de la República -residència de Puigdemont mentre va viure a Waterloo i abans de ser detingut a Alemanya- per fer-li un escarni al president a l'exili, tot i que en aquell moment es trobava a Finlàndia.



Hores més tard, l’espectacle es traslladava al Parlament Europeu, on els impulsors de la plataforma van visitar la cambra i van oferir una conferència en una de les sales per presentar la seva iniciativa.



La visita va deixar molts interrogants. Com van fer-ho per accedir al Parlament Europeu? Qui va pagar el viatge? Com van aconseguir una més que acceptable

dimecres, 4 d’abril de 2018

Última hora : Espanya deté ara Falciani per a intentar pressionar l’extradició de Rovira



MÓN - ESPANYA







Suïssa el reclamava des de feia anys, i la justícia espanyola s'havia negat a entregar-lo.

(Intercanvi de cromos? Intercanvi de presos?).















Per: Redacció 

04.04.2018  19:08





La policia espanyola ha detingut Hervé Falciani a petició de Suïssa. El país helvètic reclamava aquest informàtic suís des del 2012, però la justícia espanyola s’hi havia negat. 





Fins ara, que ha estat arrestat a Madrid. Aquest moviment podria tenir un efecte col·lateral sobre la situació d’Anna Gabriel i Marta Rovira, exiliades a Suïssa. 





Falciani és enginyer de sistemes i se li atribueix la difusió de la famosa ‘llista Falciani‘, amb noms de clients del banc suís HSBC que haurien pogut evadir impostos d’altres països.








Enllaç notícia :



 

dimarts, 27 de març de 2018

Van avisar a la policia danesa que Puigdemont era al seu país, però no el va detenir



MÓN - EUROPA







El govern danès estudiarà si agents secrets espanyols han actuat sense permís a Dinamarca.
















Per: Redacció 

27.03.2018  02:59





La policia danesa ha informat de manera oficial que diumenge sabia que el president Puigdemont era a Dinamarca. Segons que explica el principal diari danès, Politiken, la policia alemanya va notificar a la danesa que Puigdemont circulava en cotxe camí d’Alemanya. Així ho ha confirmat el cap de la policia, Svend Larsen. No s’ha explicat, però, perquè no el varen detenir llavors.



La Llista Verda-Roja, que té catorze diputats al parlament, ja ha reclamat informació oficial del govern per saber si els serveis secrets espanyols havien actuat a Dinamarca i, si fos així, amb el permís de qui. El ministre Søren Søndergaard ha dit que no tenia prou coneixements per respondre, però s’ha compromès a investigar l’actuació de possibles agents espanyols en el seu país.



Hi ha malestar a Dinamarca amb l’actitud del govern espanyol. El diari Jyllands Posten, el que més ha seguit el procés català en aquest país, fa una crítica molt dura per la sospita de manca de separació de poders a Espanya. Mai fins ara

dilluns, 26 de març de 2018

La detenció de Puigdemont a Alemanya podria ser il·legal



POLÍTICA

Última actualització Dilluns, 26 de març de 2018 18:00 h







La policia espanyola no tenia permís per actuar al país germànic.








Gerard Sesé @gerardsese | La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya podria haver estat il·legal. Hi ha dos factors que així ho podrien indicar i, tot apuntaria que, hi hauria vinculacions polítiques que segons una associació de drets humans d'Alemanya seria un "escàndol polític". 














Actuació amb fons reservats
Una policia d'un estat no pot actuar més enllà de les fronteres del seu país sense l'autorització corresponent. Per tant, l'espionatge i seguiment que estan fent les clavegueres de l'Estat es poden dur a terme a través dels fons reservats. No podria ser d'una altra manera perquè destinar un pressupost públic demostraria la il·legalitat.
Praxis il·legals de la policia
L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-CuevillasSobre, ha parlat a Rac1 sobre el paper del CNI en la detenció del president i ha recordat que "no és legal posar una balisa (un objecte senyalitzador que envia senyals per GPS) al cotxe" tot i assegurar que

divendres, 9 de març de 2018

JxCat, ERC i CUP demanen de crear una comissió d’investigació sobre els atemptats de l’agost



PAÍS - PRINCIPAT







Volen esclarir com es van preparar els atemptats i què els va motivar.














Per: Redacció 

09.03.2018  13:02





Els grups parlamentaris de JXCat i ERC i el subgrup de la CUP han entrat al registre del parlament la petició de crear una comissió d’investigació sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils dels dies 17 i 18 d’agost. Els objectius de la comissió serà esclarir com es van preparar els atemptats, què els va motivar i estudiar les diferents línies d’investigació dels cossos de seguretat i d’intel·ligència, ‘tant de l’estat com de l’àmbit internacional’.



La comissió també vol investigar els danys i conseqüències que els atemptats va tenir sobre les persones, les possibles responsabilitats i els mecanismes institucionals de resposta als atemptats. L’entorn socio-educatiu dels autors de l’atemptat, el context geopolític i ‘les lògiques de guerra global’ també seran objecte d’estudi.



El congrés espanyol va refusar la creació d’una comissió d’investigació sobre els atemptats presentada per Ciutadans, que es va quedar sol defensant-la. El PP va dir que no tenia sentit depurar responsabilitats polítiques en aquest cas i el PSOE va dir que qüestionar la tasca dels cossos de seguretat era ‘irresponsable’. ERC i

dimarts, 6 de març de 2018

Montoro pressiona la Generalitat amb una cacera de bruixes contra un centenar de juristes, periodistes i empreses



PAÍS - PRINCIPAT







Prova de forçar la Intervenció General a extralimitar-se investigant-los per ser independentistes.
















Per: Redacció 

06.03.2018  16:53





Una vegada constatat que el govern no es va gastar diners en el referèndum de l’1-O, el Ministeri d’Hisenda espanyol sembla que vol provar una nova via per a incriminar la Generalitat i fabricar una hipotètica acusació de malversació de fons públics. La Interventora General va rebre ahir una amenaça directa del secretari d’estat d’Hisenda, José Enrique Fenández de Moya Romero, perquè investigui tots els pagaments i factures a una llista d’un centenar de juristes, empreses i periodistes fets no solament des de la Generalitat sinó també des de totes les entitats que en depenen. La Intervenció General ha enviat còpia a totes les entitats del sector públic de la Generalitat perquè recullin la informació o certifiquin que no la tenen.



En l’escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, el govern espanyol ordena a la Intervenció General de lliurar tota la documentació abans del 12 de març a les 10.00 i amenaça que ‘el possible incompliment farà que es doni trasllat d’aquesta actuació a les autoritats competents als efectes de l’exigència de les responsabilitats personals procedents’. Es dóna el cas que la Intervenció havia respost el 20 de febrer a una altra demanda semblant del ministeri espanyol recordant que no tenia competències per a recollir la informació sol·licitada, d’acord amb la llei de finances públiques de Catalunya. El govern espanyol diu en la carta que l’ordre que justificava la intervenció de les finances de la Generalitat el 2015 sí que autoritza a fer-ho. D’aquesta manera, pretén de fer valer una ordre ministerial per damunt del que disposa una llei del parlament.



A més d’aquesta irregularitat, del requeriment també destaca el biaix ideològic, atès que assenyala entitats, empreses i persones pel seu independentisme. El govern espanyol vol disposar dels possibles pagaments i les factures des del 2015 fins ara a l’empresari Oriol Soler, a l’empresa Mediapro, a l’empresa editora del

Desintoxicació: La història real de la falsa notícia d’espionatge polític dels Mossos



PAÍS - PRINCIPAT - POLICIA I JUSTÍCIA







Els falsos reclutadors del Cesicat van ser detinguts i sentenciats a una pena de divuit mesos de presó.
















Per: Redacció 

06.03.2018  12:00





La notícia publicada la setmana passada en alguns mitjans sobre un suposat cas de recultament de mossos per a fer espionatge polític s’ha demostrat que és falsa. La notícia fou producte de filtracions de la policia espanyola sobre la documentació interceptada als Mossos el 26 d’octubre a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. El Confidencial, concretament, va explicar que el Cesicat reclutava agents dels Mossos d’Esquadra per a fer espionatge i els oferia un sou en negre de 700 euros, un pis franc i assistència legal. Tanmateix, una informació publicada avui per La Vanguardia, i confirmada i ampliada pels Mossos a VilaWeb, ho desmenteix.



La història neix de la declaració d’un mosso davant dels seus superiors, on denuncia que dos reclutadors li van oferir formar part del Cesicat. L’agent diu que va tenir dues trobades amb ells i explica que la feina consistia a fer escoltes telefòniques a polítics i altres persones d’interès que poguessin perjudicar a la Generalitat. Segons la declaració, els suposats membres del Cesicat sabien detalls de la vida íntima del mosso, li van presentar documentació oficial i li van ensenyar un pis franc, situat al carrer de Númancia número 77.



La realitat, tanmateix, no és aquesta. Un dels suposats reclutadors, un estudiant universitari que fregava la majoria d’edat, pretenia establir una relació sentimental amb l’agent dels mossos i utilitzava l’excusa del Cesicat per a quedar amb ell. No hi havia cap pla d’espionatge amb escoltes. El sou era mentida, així com l’assistència legal. El pis franc era el domicili familiar del fals reclutador. La

dimarts, 27 de febrer de 2018

La direcció del MWC desmunta l'amenaça de l'Estat: "Aquesta és la millor edició de la història"



MWC 2018







“L’únic ensurt que podem tenir és que aquests flocs de neu que cauen avui no se’ns estenguin i tinguem una jornada tranquil·la", diu el director general de la fira, Carles Grau.








per J. A. Guerrero  
27/02/2018



 
El rei Felip VI amb Soraya Sáenz de Santamaría, Ada Colau i John Hoffman en la inauguració del MWC | ACN









El director general del Mobile World Congress (MWC), Carles Grau, ha assegurat aquest dimarts que “aquesta és la millor edició la història del congrés”, desmentint d’aquest manera les insistents informacions de mitjans de Madrid que apunten que la situació política l’està posant en perill.



“No estem preocupats, estem il·lusionats per l’oportunitat de portar al país nous recursos”, ha assenyalat en declaracions a ‘Espejo Público’.




Grau ha recordat que hi ha un acord per celebrar el congrés a la capital catalana fins al 2023 i ha dit que “l’èxit del congrés es deu a la ciutat, va molt associat a Barcelona”. El director general del MWC ha subratllat que el de Barcelona és

dimarts, 6 de febrer de 2018

Abad creu que la suspensió de la Cecot acordada per Foment del Treball vulnera els estatuts de la patronal



ECONOMIA







El president de Cecot, Antoni Abad, lamenta la decisió i diu que és un 'dia trist' per a Foment del Treball.
















Per: Redacció 

05.02.2018  20:13





El president de Cecot, Antoni Abad, ha  dit que avui era un ‘dia trist’ per a Foment del Treball. Ha lamentat la decisió que ha pres el president de Foment de sancionar Cecot amb la suspensió temporal fins a final d’any, durant el temps en què Joaquim Gay de Montellà restarà en el càrrec, segons que ha informat en un comunicat.



Abad creu que aquesta decisió vulnera els estatuts de la patronal. ‘És un carreró sense sortida, perquè els estatuts no ho preveuen’, ha dit. Ha explicat que

Spanish judges criticise government interference in courts over independence process



JUDICIAL BRANCH







Maria Macià
Photo: ACN
Barcelona. Monday, 5 February 2018




















Read in Catalan
 
 
The association Juezas y jueces para la Democracia (Judges for Democracy), formed of progressive Spanish judges, has this Tuesday criticised "inadmissible contacts" between the Spanish government and judges of the Constitutional Court and Supreme Court. In a public statement (link in Spanish), they criticise the Justice minister, Rafael Catalá, and the Spanish government for alleged interference in the justice system to influence decisions about the Catalan independence process.



Catalá, last Thursday, took it for granted that pro-independence leaders will be banned from public office when Supreme Court judge Pablo Llarena ends the case's investigation phase at the end of March. The judges call his words "unfortunate", say they show "little respect for the separation of powers" and express their surprise that the minister made the comment "without any shame".



The same week, Spanish newspaper El País reported that various members of the Spanish executive, including prime minister Mariano Rajoy himself, had

dijous, 1 de febrer de 2018

El document que El Periódico diu que els Mossos volien destruir no és autèntic



PAÍS - PRINCIPAT







Experts consultats per VilaWeb asseguren que ni el format ni la manera com es va trobar no són creïbles.
















Per: Redacció 

31.01.2018  22:00





El Periódico va publicar el dia 22 de gener proppassat un altre article sobre la famosa nota feta pública el mes d’agost, arran dels atemptats, que segons el diari havia estat enviada per la CIA als Mossos per advertir-los de la possibilitat d’un atemptat a la Rambla. En l’article d’ara, el diari diu que en una de les caixes que havien de ser incinerades pels Mossos el 26 d’octubre i que foren confiscades per la policia espanyola hi ha dos documents vinculats a aquest cos. Segons el diari, va tenir accés a aquests documents i els va publicar.



VilaWeb ha consultat alguns experts sobre la credibilitat d’aquests documents i les circumstàncies en què han aparegut. Un dels documents és suposadament la nota original i l’altre, en el qual se centra la informació, un document secret que parla d’aquesta nota. Els experts coincideixen a negar que l’informe pugui ser un document real dels Mossos, tant per la manera com se suposa que fou aconseguit com pel contingut.



Un document secret no pot sortir, íntegre, de la comissaria en paper 


La raó principal per a negar cap validesa al document és precisament la manera com ha aparegut.



Segons els protocols de seguretat dels Mossos, un document classificat com a

dimarts, 16 de gener de 2018

El PP Va Forçar que Sánchez-Camacho participés telemàticament en la mesa del congrés, quan no ho preveia el reglament



MÓN - ESPANYA







El reglament només permetia el vot al plenari


Sànchez Camacho nega que participés telemàticament en la mesa del congrés, tal i com s’havia publicat

La diputada del PP va votar telemàtica en el plenari, tal i com permet el reglament del Congrés .















Per: Redacció 

16.01.2018  06:03




El mes de juny de l’any passat la diputada catalana del PP i secretària primera del congrés espanyol, Alicia Sànchez-Camacho, es va trencar una cama i va haver de ser operada. Al cap de pocs dies es votava al congrés la moció de censura presentada per Podem contra el govern de Mariano Rajoy. Camacho hi va poder votar en contra, telemàticament. L’episodi va ser sonat perquè a l’hora d’anunciar el seu vot la secretària de la cambra, Patrícia Reyes, de Ciutadans, va dir que votava ‘telepàticament’, cosa que va donar peu a moltes bromes.












Al congrés espanyol, el vot telemàtic hi és regulat arran d’una reforma del 2011.





Això és una diferència respecte de la situació actual al Parlament de Catalunya, però cal fer notar que hi va haver una altra situació no emparada per cap norma del

dimarts, 12 de desembre de 2017

Puigdemont, disposat a córrer el risc de la detenció per a ser investit president (Video)



PAÍS - PRINCIPAT







El candidat de Junts per Catalunya demana al bloc del 155 que respecti el resultat.



















Per: Redacció 

12.12.2017  12:59






El president Carles Puigdemont, cap de llista de Junts per Catalunya, ha declarat avui que estava disposat a venir al Palau de la Generalitat ’si la voluntat dels catalans el 21-D és que torni a ser president’. 



En una conferència de premsa organitzada per l’agència ACN, Puigdemont ha demanat al bloc unionista que respecti el resultat de les eleccions i, malgrat l’amenaça d’empresonament, ha dit: ‘Demano que tothom respecti els resultats. I si la voluntat dels catalans és que torni a ser el president, jo seré al Palau. Què pesa més? Les manilles o els vots? En una democràcia, els vots. No poden emmanillar la polítia, és una indecència’.



Puigdemont s’ha declarat disposat a córrer el risc de la detenció. ‘Pot implicar una detenció unes idees que et poden portar a la presidència de la Generalitat? Potser sí, potser val la pena córrer aquest risc, de sortir investit del parlament i automàticament ser detingut per les mateixes idees que t’han portat a tenir la

Un germà de Méndez de Vigo és directiu de l’orde religiós del monestir de Sixena



MÓN - ESPANYA







El ministre va rebre una condecoració de l'orde religiós de Sant Joan de Jerusalem, Rodes i Malta.




















11.12.2017  21:52






El germà del ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esports, Pedro Méndez de Vigo, és el vice-president de la diputació de l’Orde de Malta a Espanya. Aquest orde és el fundador i propietari del monestir de Sixena, tal com va reconèixer el govern d’Aragó el 2008. Actualment, el monestir de Sixena el gestiona l’orde de la Família Monàstica de Betlem.



A més, el ministre Íñigo Méndez de Vigo va rebre una condecoració de l’orde religiós. És Cavaller d’Honor i Devoció en Obediència del Sobirà Orde Militar de Sant Joan de Jerusalem, Rodes i Malta.



La decisió del ministre de no recórrer contra l’última decisió judicial, gràcies a

dimarts, 5 de desembre de 2017

El Suprem retira la petició d’extradició de Puigdemont i els consellers perquè la justícia belga no li limiti les acusacions



PAÍS - PRINCIPAT






El dia 14 el jutge belga s'havia de pronunciar sobre la petició d'extradició.



















Per: Redacció 

05.12.2017  11:13





El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha acordat de retirar les ordres de detenció que la jutgessa de l’Audiència Carmen Lamela va emetre contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. 





I ha dit que es comuniqui aquesta decisió a la justícia belga, que

dilluns, 4 de desembre de 2017

Rovira veu la decisió del TS com un intent d'il·legalitzar la candidatura d'ERC



Política



La formació vol que organismes internacionals facin d'observadors durant la campanya i el 21-D





ACN | La secretària general d'ERC i número dos dels republicans per al 21-D, Marta Rovira, ha denunciat que la decisió del Tribunal Suprem de mantenir a presó al cap de llista, Oriol Junqueras respon a motius polítics i no judicials. Amb la resolució del jutge Llarena, el republicà no podrà fer campanya electoral amb normalitat. La formació considera que tenir el cap de llista a presó no els col·loca en “igualtat de condicions” a la resta de partits. 




 

Fachin creu que ''no hi ha més opcions'' que votar un partit independentista



Política doble fletxa







Afirma que "la societat catalana va canviar l'1-O"








Redacció| "No hi ha gaires més opcions. Crec que ho he dit bastant clar". Així de contundent ha respost l'exsecretari general de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachín, a la pregunta si votaria un partit independentista el 21-D. En una entrevista a 'El Temps', Fachín ha dit que el sobiranisme és la única via als comicis "ja no per l'independentisme, sinó per tot aquell que vulgui deixar enrere aquest malson"
 
 
 
 
 
 
 
Primer pla del secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachín, abans de participar en un acte de campanya per l'1-O al barri de Torreforta de Tarragona
© Roger Segura







En aquest sentit, reconeix sentir-se "més a prop d'ERC o de la CUP que de Catalunya en Comú". "Per mi, que no tinc com a objectiu la independència de Catalunya, el que més content em faria és que hi hagués una majoria independentista que digués a l'Estat i a tot el món que han perdut un altre cop.
Ells, els repressors, els antidemòcrates, els violents, han perdut a les urnes", confessa Fachin.

D' altra banda, Fachin ha criticat durament la direcció general de Podemos: "ha quedat molt explícita aquesta intervenció, no perquè hagin canviat el secretari general, sinó perquè han interferit en les decisions preses des de Catalunya i això és el més greu", sentencia.






Fractura a CSQP

dilluns, 6 de novembre de 2017

Junqueras i els consellers d'ERC empresonats denuncien un «escenari desolador» per a la defensa



PROCÉS CATALÀ







L'advocat Andreu van den Eynde recorre contra la presó preventiva ordenada per l'Audiència Nacional espanyola

Assegura que no es pertinent imposar una fiança als membres del Govern pel referèndum perquè no hi ha cap pagament demostrat.








| 06/11/2017 a les 15:05h
Els conseller del Govern arribant a l'Audiència Nacional espanyola Foto: ACN
Andreu van den Eynde, advocat dels consellers d'ERC que són a les presons d'Estremera i Alcalá Meco des de dijous al vespre, ha enviat dos recursos -un col·lectiu i l'altre individual per cada membre del Govern- a l'Audiència Nacional espanyola en els quals considera que existeix un escenari "desolador" per a la defensa d'Oriol Junqueras, Carles Mundó, Raül Romeva i Dolors Bassa, segons els documents als quals ha tingut accés NacióDigital. El lletrat recorre contra l'empresonament provisional i l'admisió a tràmit de la querella de la Fiscalia al·legant que s'han vulnerat diversos drets de defensa.


 
En aquest sentit, recorda que hi ha "múltiples processos amb objectes total o parcialment coincidents, funcionant paral·lelament, en jurisdiccions incompatibles" fent referència a la investigació del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona contra els preparatius del referèndum i el procediment del Tribunal Suprem contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, a més de les investigacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'advocat lamenta que en aquest context de "dispersió" judicial es subministra informació "quan això convé a l'acusació" però "dificulta la defensa efectiva".



Van den Eynde també critica que s'hagi fixat una fiança de 6,2 milions per l'organització del referèndum a petició de la Fiscalia sense cap indici que demostri que s'han pagat les despeses pressupostades i suspeses pel Tribunal Constitucional (TC). "No n'hi ha prou amb dir que alguna cosa es va pressupostar per dir que es va gastar", sosté amb contundència l'advocat defensor.

L'advocat demana la inadmissió de la querella de la Fiscalia que ha originat tot el procediment i insisteix que "ni existeix delicte de rebel·lió, ni de sedició, ni malversació de diners públics, ni prevaricació ni desobediència". El lletrat reitera que l'Audiència Nacional no és l'òrgan judicial competent per investigar els delictes de sedició i rebel·lió, com defensa la jutge instructora Carmen Lamela.

Interpretació "novel·lada" dels fets a Catalunya

Irregularitats en el vot per correu del 21-D: ambaixades reparteixen formularis antics



ELECCIONS PARLAMENT 2017







Diversos catalans a l'estranger han denunciat que se'ls hi ha fet arribar la documentació de les eleccions del 27 de setembre del 2015





| 06/11/2017 a les 13:43h
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ombra de sospita sobre el vot per correu en les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 21 de desembre. Són ja diversos catalans a l'estranger que han denunciat a través de les xarxes socials irregularitats en l'entrega de la documentació per part de les ambaixades espanyoles.

Avisen que els han fet arribar el formulari que es va fer servir en els darrers comicis autonòmics, el passat 27 de setembre del 2015. Aquest no serveix per al 21-D i, per tant, els electors que no se n'adonin podrien quedar-se sense votar. El cas que ha tingut més repercussió ha estat a

dilluns, 30 d’octubre de 2017

Nervis a Espanya: Bèlgica ha donat 10 asils polítics a ciutadans membres de la UE





Política







Campanya espanyolista per evitar-ho 

Gerard Sesé @gerardsese - La jugada del Govern català de desplaçar-se a Brussel·les, capital de Bèlgica i d'Europa, ha posat nerviosos als poders fàctics de l'Estat. Si, finalment, els belgues avalen la petició d'asil polític, el conflicte no només s'internacionalitzaria, sinó que a més deixaria tocada Espanya, ja que un Estat membre reconeixeria que hi ha persecució a persones per les seves idees polítiques. 

 








© Martí M.







Una possibilitat d'asil real
 

Hi ha precedents: Bèlgica va donar, el 2014, 10 peticions d'asil polític a ciutadans d'Estats membres de la UE, principalment de ciutadans de Romania, Eslovàquia, Bulgària i Croàcia. Malgat que la UE considera que tots els seus Estats membres són segurs i democràtics, la llei belga permet donar asil a cutadans europeus: "si bé el ciutadà de la UE no té dret a una apel·lació jurisdiccional plena, pot recórrer perquè s'anul·li la decisió del comissionat de no prendre en consideració la seva sol·licitud". La llei d'estrangeria belga és competent per resoldre "no prendre en consideració la sol·licitud" de un ciutadà comunitari però, a l'hora de la veritat, "cada adult sol·licitant d'asil de la UE és convidat a una entrevista i, en principi, es pren una decisió motivada".



 
Internacionalitzar el conflicte