Israel sobre l’atac de l’Iran: “El perill és convertir la guerra en internacional”

 

INTERNACIONAL

 

 

El país jueu denuncia un nou atac de l'Iran i nega que s'estigui cometent un "genocidi" a Gaza

 

 

Un dels moments de l'atac de l'Iran a Israel d'aquest dissabte / Europa Press

 

 

Antón Rosa

15-04-2024 10:09

L’ofensiva de l’Iran contra el territori d’Israel podria no haver acabat. Aquesta nit s’hauria viscut un nou episodi d’atacs amb míssils i drons que ha pogut ser repel·lit per les forces armades de Jerusalem. Així ho ha assegurat el portaveu de l’exèrcit d’Israel, Roni Kaplan, en una entrevista aquest dilluns a El Matí de Catalunya Ràdio, on ha qualificat aquest conflicte com una guerra “entre el món lliure i el fanatisme islàmic”.

“Som un país democràtic. Com exèrcit estem preparats per qualsevol mena de contingència i no volem utilitzar una narrativa bel·ligerant. Això no és una lluita entre Israel i Hamàs“, ha insistit Kaplan, tot indicant que les tropes israelianes ja han aconseguit desmantellar 19 dels 24 batallons del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs). En la mateixa línia s’ha pronunciat ambaixadora d’Israel a l’estat espanyol Rodica Radian-Gordon, que ha negat de forma rotunda que s’estigui cometent un “genocidi” a Gaza i que ha situat l’escalada internacional del conflicte com el gran perill que es podria derivar del clima de tensió actual.

En una entrevista al mateix programa, Radian-Gordon ha assenyalat que els atacs patits en els darrers dies són una situació “sense precedents” perquè és el primer cop que s’ha vist una ofensiva directa per part de l’Iran contra el territori israelià. “Ara el perill és que la guerra es converteixi en un conflicte regional i internacional“, ha avisat i ha remarcat que l’ofensiva a la franja de Gaza continuarà mentre no s’aconsegueixi eliminar les tropes de Hamàs i alliberar les persones segrestades. Tot plegat en paral·lel a les declaracions que ha fet en les darreres hores el primer ministre del país jueu, Binyamín Netanyahu, on ha advertit que “multiplicarà per deu” els atacs que rebi com a resposta per part dels israelians.

Els iranians neguen ser els autors de l’atac d’aquesta nit

Joe Biden diu que els Estats Units estudien de posar fi a la persecució de Julian Assange

 

 

MÓN

 

 

A mitjan febrer, el parlament australià va votar a favor de demanar-ne l'alliberament

 

 

Julian Assange és el nostre Navalni?

 

 

 

 

 

 

Europa Press 

10.04.2024 - 20:04

Actualització: 10.04.2024 - 20:19

 

 

 

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat que estudien de posar fi a la persecució judicial de Julian Assange, programador i fundador de WikiLeaks, tal com els ha sol·licitat el govern australià, que demana que pugui tornar al seu país d’origen. “Ho estudiem”, ha dit avui Biden quan li ho han demanat.

Quins són els crims revelats per Assange que li poden costar 175 anys de presó?

 

A mitjan febrer, el parlament australià va votar a favor de demanar als Estats Units i al Regne Unit l’alliberament d’Assange,

Israel anuncia una retirada del sud de la Franja de Gaza

 

L'exèrcit preveu reagrupar-se per començar una nova fase de la guerra, que ja compleix mig any

 

 

 

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant una roda de premsa des de Brussel·les Data de publicació: dilluns 09 d’octubre del 2023, 12:44 Localització: Brussel·les Autor: Unió Europea
 

Agències

Diumenge, 7 d'abril de 2024

 

 

Les Forces de Defensa Israelianes han anunciat “un declivi” del nombre de militars desplegats al sud de la Franja de Gaza. El tinent coronel de l’exèrcit d’Israel Peter Lerner ha assegurat aquest diumenge que la retirada coincideix amb els preparatius per a una nova fase de la guerra, però que “hi ha més operacions per fer” encara, especialment a Rafah.

La guerra ha complert aquest diumenge mig any des del seu inici el passat 7 d’octubre, quan Hamàs va llançar una incursió sobre territori israelià que va acabar amb el segrest de més d’una trentena de persones, moltes de les quals han mort durant el conflicte o no han estat encara alliberades. El govern israelià xifra en 600 els soldats morts durant la guerra, mentre que el nombre de palestins morts supera els 33.000, segons les autoritats de la Franja, i UNICEF estima que hi han mort 13.000 infants.

Durant aquests sis mesos han estat nombrosos els advertiments de la comunitat internacional a Israel per com s’ha desenvolupat la guerra, fins al punt que a finals de març el Consell de Seguretat de l’ONU

L'oposició socialdemòcrata s'imposa al partit d'Erdogan a les eleccions municipals de Turquia

 

 

TURQUIA

 

Els socialdemòcrates laics del CHP guanyen amb un marge ampli a Istanbul i Ankara 

 

Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 31 de març de 2024. 19:48
Actualitzat: Diumenge, 31 de març de 2024. 22:31
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

El partit socialdemòcrata CHP, la formació que encapçala l'oposició al govern del president turc Recep Tayyip Erdogan, s'ha proclamat vencedor de les eleccions municipals d'aquest diumenge a Turquia, en liderar el recompte a les ciutats més importants del país i també en el percentatge total de vots. Amb el 58 % de les paperetes escrutades, el CHP manté un avantatge de 250.000 vots a tot el país respecte a la formació d'Erdogan, l'islamista AKP, que ha patit una gran patacada en comparació dels anteriors comicis locals.

El CHP, sigles del Partit Republicà del Poble, ha aconseguit mantenir les grans ciutats d'Istanbul i Ankara, a les quals ja va assolir la victòria el 2019, i ha sumat vots en municipis com Bursa, quarta ciutat del país i on l'AKP s'acostuma a imposar amb força. "Avui, els votants han decidit canviar i posar fi al desequilibri del poder. El CHP ha obtingut una victòria històrica", ha afirmat en roda de premsa el president de la formació, Özgür Özel, que ha assegurat que amb els comicis d'aquest 31 de març "s'ha donat un missatge clar al govern". "Volem que ens tornin l'Estat de dret, un país de tots els colors, on les diferències són riquesa", ha subratllat Özel, en un discurs transmès en directe per la cadena NTV.

Malgrat el to desafiant, el líder del CHP ha llançat un missatge a Erdogan, estenent-li la mà. 

La justícia britànica demana als EUA garanties que no vulneraran els drets d’Assange si l’extraditen

 

 

MÓN

 

 

Si els Estats Units no donen aquestes garanties es farà una audiència d'apel·lació per a reconsiderar l'extradició

 

 

 

 

 

 

Redacció  

25.03.2024 - 18:04

Actualització: 26.03.2024 - 13:12

 

 

El Tribunal Superior de Londres ha donat la raó a Julian Assange en el recurs que va presentar contra l’extradició del Regne Unit als Estats Units. La resolució judicial no entra a valorar el fons de la qüestió, si ha de ser extradit o no, però demana més garanties als EUA que no li vulneraran els drets humans. Si no les dóna, es farà una audiència d’apel·lació en què Assange podrà tornar a presentar els seus arguments contra l’extradició. Si perd, tan sols li restarà l’opció de presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans.

El tribunal ha considerat adequat d’aturar temporalment el lliurament d’Assange perquè veu “possibilitats reals” que li vulnerin els drets humans, i ha donat tres setmanes al govern dels EUA perquè doni “garanties reals” que es respectarà el seu dret de llibertat d’expressió, que tindrà un judici just i que no li aplicaran la pena de mort. En cas contrari, el tribunal farà una vista per a valorar el recurs d’apel·lació sense necessitat de tornar-lo a demanar. I si es donen aquestes garanties, obriran un nou termini perquè les parts presentin més arguments abans de prendre una decisió final sobre si autoritzen una vista d’apel·lació o no.

WikiLeaks remarca que, encara que ara

L’atac de Moscou posa en relleu les vulnerabilitats del règim de Putin

 

 

Món · The Washington Post

 

Els serveis de seguretat russos, ocupats amb la lluita contra els dissidents i la guerra d’Ucraïna, van llevar importància a l’amenaça gihadista provinent de l’Àsia Central

 

 

 

Vladímir Putin, durant el discurs posterior a l’atac de Moscou (fotografia: cedida pel govern de Rússia).

 

 

 

 The Washington Post · Catherine Belton i Robyn Dixon

 24.03.2024 - 21:40 Actualització: 24.03.2024 - 22:31

 

 

 

Quan Vladímir Putin finalment va parlar sobre el pitjor atac terrorista que ha patit Rússia d’ençà de fa vint anys, va passar per alt la clamorosa fallada del seu servei de seguretat per evitar l’assalt, que ha deixat almenys 137 morts, malgrat haver-hi un avís clar dels Estats Units del 7 de març que avisava que un atac en una sala de concerts podria ser imminent.

Tampoc va fer cap referència a l’Estat Islàmic, que va reivindicar l’atac a la sala de concerts Crocus City divendres i que Putin va denunciar repetidament com a enemic durant els anys de la intervenció militar de Rússia a Síria i sobre el qual, el 2017, Putin mateix va declarar victòria.

En compte d’això, va fer servir el discurs televisiu de cinc minuts de dissabte per destacar que els quatre autors directes

"Putin és un assassí": crits al funeral d'Aleksei Navalni

 

 

RÚSSIA - 🎗

D.E.P.

 

 

La multitud que acomiada Navalni fora de l'església ha cridat "Putin és un assassí", en finalitzar la cerimònia 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 1 de març de 2024. 13:46
Actualitzat: Divendres, 1 de març de 2024. 15:50
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

 

 

 

Milers de russos s'han congregat davant de l'església moscovita, on aquest divendres té lloc el comiat del líder opositor Aleksei Navalni, mort fa dues setmanes en una presó àrtica en circumstàncies no aclarides. Entre els moscovites que han acudit a donar l'últim adeu a Navalni, desafiant els advertiments de les autoritats, es pot veure persones de totes les edats, algunes de les quals sostenen clavells i roses vermelles i blanques a les mans. Quan s'ha acabat la cerimònia, a l'Arquebisbat de la Mare de Déu a Moscou, el fèretre ha estat traslladat fins al cementiri de Borisov, per enterrar-lo. Durant aquest moment, centenars de persones que eren fora de l'església han cridat el nom de "Navalni" i alguns s'han atrevit, fins i tot, a cridar "Putin és un assassí".   

 

“Putin is a murderer” chant the mourners pic.twitter.com/G9unkToYKf

— OVD-Info English (@ovdinfo_en) March 1, 2024

As church bells ring mourners chant Navalny’s name. pic.twitter.com/wYO06IeeO2

— OVD-Info English (@ovdinfo_en) March 1, 2024

 

Diverses persones s'han acostat també a la mare de Navalni per donar-li suport i per agrair-li la tasca del seu fill. 

Navalni va morir dies abans d'un intercanvi per un txetxè condemnat per assassinat a Alemanya

 

 

RÚSSIA

 

 

El líder opositor rus, Aleksei Navalni, va morir a la presó dies abans del seu canvi pel txetxè Vadim Kràsikov 

 

 

Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 26 de febrer de 2024. 12:38
Actualitzat: Dilluns, 26 de febrer de 2024. 13:23
Temps de lectura :2 minuts

 

 

El líder opositor rus, Aleksei Navalni, va morir a la presó dies abans del seu canvi pel txetxè Vadim Kràsikov, condemnat a Alemanya per l'assassinat d'un ciutadà georgià, segons ha informat aquest dilluns l'equip del polític i recull Efe. "Navalni hauria d'haver estat posat en llibertat al cap de pocs dies, ja que nosaltres vam aconseguir un intercanvi", va assegurar María Pévtxikh, estreta col·laboradora de Navalni, a Telegram.

 

 

От этого ролика вам станет хуже. Но мы обязаны говорить вам правду. Мой рассказ о том, как мы два года пытались обменять Навального. Ничего уже не изменить, но я хочу, чтобы вы поняли насколько Путин поехавший психопат. Вся история по порядкуhttps://t.co/nZij8BRhpN

— Maria Pevchikh (@pevchikh) February 26, 2024

Pévtxikh ha explicat que, a principis de febrer, el president rus, Vladímir Putin, va rebre la proposta de bescanviar el seu enemic número u i dos ciutadans nord-americans més per Kràsikov, que va assassinar l'agost del 2019 a Berlín el georgià Zelimjan Jangoshvili. "Jo vaig rebre la confirmació que les negociacions estaven en marxa i es trobaven a la seva fase final la tarda del 15 de febrer", és a dir, un dia abans de l'"assassinat" de l'opositor, ha subratllat.

En aquest sentit, han destacat que els ajudants de Navalni van dedicar

Frankfurt guanya Madrid i serà la seu de l’oficina antiblanqueig de la UE

 

 

INTERNACIONAL

 

 

El nou organisme lluitarà contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme des de la ciutat d'Alemanya, que ja té el Banc Central Europeu

 

 

La seu del BCE, a Frankfurt / EP

 

Jordi Subirana

 
23/02/2024 08:29 

 

 

Frankfurt s’ha imposat a Madrid i serà la seu de l’oficina antiblanqueig de la Unió Europea (UE). En concreta, la ciutat acollirà l’Autoritat Europea contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. Així es va decidir aquest dijous a la tarda en una votació en la qual van participar representants dels 27 països de la UE al Parlament Europeu.

París i Roma, altres ciutats candidates

Frankfurt va quedar en primera posició, amb 28 vots, per davant de la capital espanyola, que va aconseguir 16 vots. Per darrere d’aquestes dues ciutats, es van situar París i Roma. Altres municipis que aspiraven a albergar l’oficina europea antiblanqueig eren

Un tribunal de Londres analitza l’última petició d’Assange al Regne Unit per evitar l’extradició als EUA

 

 

Els advocats del fundador de Wikileaks compareixen dimarts i dimecres en una vista  

 

Julian Assange s'adreça als periodistes des del balcó de l'ambaixada equatoriana el maig de 2017. EPA/Facundo Arrizabalaga

Agències

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

Un tribunal de Londres analitza l’última petició de l’activista i fundador de Wikileaks, Julian Assange, al Regne Unit per evitar l’extradició als Estats Units, on s’arrisca a una llarga condemna de presó per espionatge. Els advocats del fundador de Wikileaks compareixen aquest dimarts i dimecres en una vista per intentar aconseguir una autorització per recórrer contra la decisió d’extradició. Si se li concedeix, tindrà una altra oportunitat per defensar-se. En cas contrari, haurà esgotat totes les vies internes i només podrà recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. Un pas que ja tenen previst fer, tal com ha avançat la seva dona Stella Assange.

Assange afrontaria als Estats Units penes de fins a 175 anys de presó, per haver difós milers de documents secrets dels serveis d’intel·ligència nord-americans, segons la seva defensa, on es revelaven els crims de guerra perpetrats pels EUA a Iraq. Fa cinc anys que està empresonat de forma preventiva a Belmarsh, després d’haver estat set anys refugiat a l’ambaixada equatoriana al país. Precisament, el govern de Quito va autoritzar l’entrada a l’ambaixada per a la detenció d’Assange just després que aquest es posicionés a favor del moviment independentista català.

Els EUA contra Assange

Hora decisiva per a Assange

 

 

REGNE UNIT

 

 

 Demà comença a Londres la vista definitiva per poder evitar l’extradició del fundador de WikiLeaks als EUA

L’advocada del periodista australià, i mare de dos dels seus fills, explica a El Punt Avui el drama humà que viu la família 

 

 

Stella, parella d’Assange, denunciant dijous a Londres la situació del seu marit ANDY RAIN / EFE.

 

 

 

 

Daniel Postico - Londres

 

El periodista i fundador del portal de filtracions WikiLeaks Julian Assange afronta demà la vista definitiva per a la seva extradició als EUA.

Assange està acusat de divuit delictes d’espionatge i intrusió informàtica i s’enfronta a 175 anys de presó als EUA. “Si és extradit, morirà”, diu Stella Assange en declaracions a El Punt Avui. Stella, sud-africana, és la dona de Julian Assange i mare dels dos fills que va tenir mentre ell va estar asilat a l’ambaixada de l’Equador a Londres, entre el 2012 i el 2019.

“El posaran en el més profund i remot forat del sistema de presons estatunidenc encara que estigui pendent de judici. Aquest és un cas de seguretat nacional i [els EUA] tenen l’excusa perfecta per aïllar-lo en un confinament solitari”, continua Stella Assange. Una suposada font de Wikileaks [Joshua Schulte, empresonat als EUA fa dues setmanes per haver filtrat informació secreta a WikiLeaks] acaba de ser tancat en les condicions més horripilants en una cel·la individual les vint-i-quatre hores sense poder-se comunicar amb altres presoners.

“Això és tortura. És destrossar la voluntat d’una persona, i això és el que faran amb el Julian perquè l’agència encarregada de recomanar les condicions a què ha de ser sotmès és la CIA, la mateixa que ha conspirat per assassinar-lo durant l’administració Trump, quan Mike Pompeo era el cap de la CIA.” Es refereix a la investigació de Yahoo News que revelava un complot de l’agència nord-americana d’espionatge per matar Assange.

La vista, que comença demà, durarà dos dies. No hi ha data per a la sentència. Si perd, Assange no podrà apel·lar més al Regne Unit i serà lliurat als EUA.

Aleshores Stella i el seu equip legal demanarien una ordre 39 (ordre excepcional i urgent quan hi ha risc de dany seriós i irreversible cap a algú) al Tribunal Europeu de Drets Humans, perquè aturés l’entrega abans de sol·licitar la revisió del cas. Si guanya, aleshores s’iniciaria un nou judici d’apel·lació al Regne Unit. Però aquest desenllaç sembla el més poc probable. “He après a no ser optimista amb el sistema judicial britànic perquè s’ha tapat els ulls davant les evidències que els EUA han intentat atemptar contra el Julian”, explica Stella. “Llevat que en la nova vista mirin aquestes evidències, no hi ha esperança”, hi afegeix.

Esperança en la mediació

On és el cos d'Aleksei Navalni?

 

 

RÚSSIA

 

 

Tres dies després de la seva mort, la incertesa continua sobre el parador del cos d'Aleksei Navalni 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 19 de febrer de 2024. 10:38
Temps de lectura: 2 minuts  

 

Els aliats d'Aleksei Navalni han acusat el Kremlin de “cobrir les seves empremtes”, ja que, tres dies després de la mort sota custòdia del líder de l'oposició empresonat, la incertesa continuava envoltant el parador del cos i el que podria revelar com va morir. La mare de Navalni, Lyudmila Navàlnaia, i el seu advocat van viatjar durant el cap de setmana a la famosa colònia penal IK-3 “Llop Polar” al nord àrtic de Rússia, on Navalni havia estat detingut des de l'any passat, per localitzar el seu cos, però van rebre informació contradictòria de diverses institucions sobre la seva ubicació i se'n va anar sense recuperar-lo ni veure el seu fill.

A Lyudmila, que a diferència dels fills de Iulia i Navalni, encara viu a Rússia, primer li van dir que el cos del seu fill havia estat portat a Salekhard, la ciutat propera al complex penitenciari, però quan va arribar a la morgue dissabte estava tancada. "Ens estan fent fer voltes en cercles i cobrint les seves empremtes", ha detallat la portaveu de Navalni, Kira Iarmish.

"Al cos de Navalni s'han trobat hematomes per convulsions i compressions toràciques", destacava el portal NEXTA. Segons sembla, les informacions serien d'una font que hauria parlat amb Novaya Gazeta Europe. "El cos es troba ara a la morgue de l'hospital clínic del districte de Salekhard, mentre

L’odi no se’ls en va ni després de la independència… Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Un dels paranys més perillosos és posar tots els nacionalismes en el mateix sac, com si fossen un sol i únic fenomen. Els que són d'alliberament i els que oprimeixen

 

 

 

 

 

Vicent Partal

13.02.2024 - 21:40

Actualització: 14.02.2024 - 07:31

 

 

 

L’odi és una emoció extremadament poderosa que pot tenir conseqüències profundes en la societat i en la vida personal. Es manifesta com un sentiment intens de rebuig o aversió cap a una persona, grup o cosa, i pot ser alimentat per prejudicis, estereotips, por, ignorància o experiències negatives passades. I, la cosa pitjor de totes, no desapareix…

Ahir Rússia va ordenar de detenir la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas; el secretari d’estat d’aquest país, Taimar Peterkop; i el ministre de Cultura de Lituània, Simonas Kairys. La portaveu del govern rus, Maria Zakharova, va explicar que aquests tres polítics bàltics eren en una llista de cerca i captura i que serien detinguts immediatament si entrassen a Rússia o si aquest país els pogués capturar.

Tots tres són acusats, de manera grandiloqüent i demagògica, de “destruir la memòria de la lluita contra el feixisme i el nazisme”, per haver retirat restes dels monuments aixecats durant l’ocupació soviètica, il·legal i a la força, dels seus països.

El cas és que aviat farà trenta-quatre anys de la independència d’Estònia, Letònia i Lituània i el nacionalisme rus no cedeix. En realitat, perquè no ha acceptat mai la independència de les repúbliques bàltiques. Però també

Acord històric als EUA per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna

 

 

MÓN

 

 

Republicans i demòcrates culminen una negociació que ha durat diversos mesos i que estava encallada per la inclusió de mesures per endurir la política migratòria del país

 

 

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en una imatge d'arxiu / EP

 

Anton Rosa

 
05/02/2024 08:53 

 

 

Fumata blanca en l’acord nord-americà per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna. Després de diversos mesos de negociació, republicans i demòcrates han desencallat les converses i han pogut rubricar un pacte, que finalment inclou també un enduriment de la política migratòria en la frontera amb Mèxic i que suposarà -en cas d’aprovar-se al Congrés- la primera reforma de la política fronterera dels Estats Units des del 1990. En concret, les mesures implicarien restringir l’accés al sistema d’asil durant els pics de migració, dificultant que els migrants passin els controls inicials d’asil i augmentant les deportacions dels que no són elegibles per al permís de refugiat.

El discutit text té 370 pàgines i ha estat elaborat pels senadors negociadors James Lankford, republicà; Chris Murphy, demòcrata; i Kyrsten Sinema, independent, a més de ser pactat amb alts funcionaris de l’Administració Biden. En el cas que sigui aprovat, aquest pacte atorgaria al president poders de gran abast per prendre mesures dràstiques a les fronteres, fins i tot expulsar els migrants sense permetre’ls sol·licitar asil. Per altra banda, l’acord desbloqueja l’enviament de més ajuda militar per a Israel i Ucraïna, entre altres prioritats de Washington en matèria de política exterior. Tot plegat fa pujar l’acord fins als 118.000 milions de dòlars (109.500 milions d’euros), dels quals uns 20.000 milions (18.500 milions d’euros) es destinaran al control fronterer.

Suport ferm a un pacte “mort”

Finlàndia es carrega el partit d'extrema dreta: hi haurà segona volta

 

 

FINLÀNDIA

 

 

L'exprimer ministre de Finlàndia, Alexander Stubb, i l'exministre d'Exteriors, Pekka Haavisto, passen a la segona volta 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 29 de gener de 2024. 09:32
Actualitzat: Dilluns, 29 de gener de 2024. 10:15
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

L'exprimer ministre de Finlàndia, Alexander Stubb, i l'exministre d'Exteriors del país, Pekka Haavisto, han avançat a una segona volta de les eleccions presidencials, després d'eliminar un candidat populista de dretes. Un cop fet el recompte de vots, Stubb, del partit de centredreta Coalició Nacional, ha obtingut el 27,2% dels vots, mentre que el candidat liberal Haavisto, membre del Partit Verd, que es presenta com a independent, n'ha obtingut el 25,8%, segons informen funcionaris electorals. 

Abans de la votació, els experts pensaven que el candidat del partit d'extrema, Jussi Halla-aho, podria passar a la segona volta. Al final, ha quedat tercer, amb el 19% dels vots. La participació electoral ha estat del 71,5%, tal com recull The Guardian. 

Les eleccions eren importants perquè eren les primeres després de decidir-se l'adhesió del país a l'OTAN. Es tracta de la nació que controla la frontera més llarga de la Unió Europea amb Rússia, i és un dels pocs membres de la UE que ha estat en guerra amb aquest país. La tensa situació després de la petició d'entrada a l'OTAN, la gestió de la guerra entre Ucraïna i Rússia i la política exterior, podrien ser un factor determinant a l'hora de votar, com s'ha pogut comprovar. 

La seva posició sobre Ucraïna ha estat consistentment contrària a la invasió russa, i ha estat un dels principals proveïdors d'armes i formació militar a l'exèrcit ucraïnès. Finlàndia és una de les economies més exitoses del món i aquestes eleccions podrien canviar força coses. Segurament per aquest motiu, els resultats no han estat tan clars, i caldrà anar a una segona volta l'11 de febrer. 

 

Per què són importants les eleccions finlandeses?

Mor el número dos de la branca política d’Hamàs en un atac de dron al Líban

 

A més de ser una de les figures principals del braç polític de la milícia palestina, també era un dels comandants de la branca militar, les brigades Ezzedin al Qassam

 

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/israel-mata-numero-dos-branca-politica-hamas-atac-dron-liban/

 

“Decepció” a Europa pel veto d’Hongria a l’ajuda econòmica a Ucraïna

 

 

MÓN

 

 

Els líders europeus lamenten la falta de flexibilitat d'Orbán a l'hora de negar la partida de 50.000 milions d'euros a Kíiv

 

 

Els 27 donen el vistiplau a negociar amb Zelenski per adherir Ucraïna a la UE / EP

 

 

 

Gerard Mira

15/12/2023 13:22 

 

 

Els líders europeus encaren la reunió del Consell Europeu d’aquest divendres, la segona jornada de les trobades, amb un ambient de “decepció” després que Hongria decidís vetar l’ajuda econòmica de 50.000 milions d’euros a Ucraïna, en plena guerra amb Putin des de fa gairebé 3 anys. “Ahir vam prendre una decisió històrica […], però estava clar que Hongria no donaria una altra bona notícia”, ha manifestat la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, referint-se al vistiplau a començar les negociacions per adherir Kíiv dins la Unió Europea que els estats membres van acordar aquest dijous. 

El president del Consell Europeu, Charles Michel, s’ha vist obligat a posposar l’aprovació dels pressupostos de l’ens comunitari, on s’inclou la partida d’ajuda destinada a Ucraïna, per l’any vinent. Tot i que els caps de govern es mostren confiats a poder desencallar les negociacions de cara a la pròxima reunió, alguns líders europeus s’han mostrat “decebuts” amb la posició que ha adoptat el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que els força a repetir la trobada. Ara bé, malgrat la postura d’Hongria, Kallas ha assegurat que Ucraïna “no es quedarà sense suport”. “Hi ha una gran voluntat de 26 països d’ajudar Kíiv”, assevera. Segons apunten fonts diplomàtiques a l’ACN, ja s’estan estudiant mesures per intentar esquivar el veto d’Orbán i que l’ajuda econòmica acabi arribant a mans de Zelenski.

 

 

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el primer ministre txec, Petr Fiala, durant la reunió del Consell Europeu a Brussel·les / EP

 

 

Les condicions d’Orbán

Espot presenta a Brussel·les l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea

 

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

L'objectiu és que el referèndum es faci entre final de l'any vinent i començament del 2025 

 

 

 

 

 

 Redacció 

11.12.2023 - 21:40

Actualització: 11.12.2023 - 21:44

 

Andorra i la Comissió Europea van arribar dimecres a un consens polític global per a l’acord d’associació de l’estat amb la Unió Europea, després de gairebé nous anys de negociació. Ho va anunciar el cap de govern, Xavier Espot, a Andorra la Vella, després de la darrera ronda de negociacions, que havia inclòs una reunió bilateral i una altra de trilateral, amb la presència també de San Marino.

Avui, la qüestió es trasllada a Brussel·les. El vice-president de la Comissió Europea i màxim responsable polític de la negociació de l’acord d’associació, Maros Sefcovic, rep Xavier Espot i el ministre d’Afers Estrangers sanmarinès Luca Beccari, tot coincidint amb el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, que ho tractarà com un punt més de l’ordre del dia, juntament amb el de l’oficialitat del català. El vice-president europeu, després de la reunió amb Espot i Beccari, explicarà les conclusions de la negociació als ministres d’Afers Estrangers, que han de respectar l’homogeneïtat del mercat interior i les especificitats d’Andorra.

Es preveu que a Brussel·les es detalli públicament l’acord, però ja se’n saben alguns punts més, com ara que la Comissió Europea ha accedit al període transitori que Andorra demanava en matèria de telecomunicacions, de set anys, i també que, de moment, no hi haurà un mètode específic per al roaming, sinó que es pactarà més endavant. Espot ja ha avançat que s’han respectat les línies vermelles andorranes. En serveis financers, s’accepta la reciprocitat bancària, tal com va anunciar fa poques setmanes, i el període transitori serà finalment de quinze anys, i no de deu com s’havia dit. Respecte del dret d’establiment, es preveu una solució específica amb el manteniment d’un sistema de quotes i de verificació dels antecedents penals.

Quin serà el calendari?

Israel i Hamàs pacten un alto al foc de quatre dies a Gaza

 

 

Netanyahu cessarà les hostilitats durant quatre dies i alliberarà presoners palestins, mentre que Hamàs alliberarà uns 50 ostatges, la majoria dones i nens

 

 

Imatge aèria de la gran destrucció provocada per un bombardeig d'Israel a Gaza Data de publicació: dijous 02 de novembre del 2023, 13:48 Localització: Gaza Autor: WHO

 

Redacció

Dimecres, 22 de novembre de 2023

 

Després de gairebé dos mesos de guerra, Israel i Hamàs han acordat finalment un alto al foc a Gaza a canvi d’un intercanvi d’ostatges i presoners. Les dues parts han accedit a aturar les hostilitats durant almenys quatre dies, després de dies de converses amb Qatar, Egipte i els Estats Units, que també han participat en les negociacions.

Hamàs s’ha compromès a alliberar 50 ostatges, la majoria dones i nens, així com

Macron nega la unitat de la llengua occitana

 

 

LLENGUA

 

 

Assegura que l'Estat francès compta amb setanta-dues llengües regionals i trosseja l'occità en diferents denominacions

 

 

Identitat, LlenguaIdentitat, Llengua 09.11.2023 05.45 h

 Redacció

 

 

 

 

 

El primer ministre de França i copríncep d\'Andorra, Emmanuel Macron

El primer ministre francès, Emmanuel Macron, ha assegurat a l'acte d'inauguració de la Ciutat Internacional de la Llengua Francesa que l'Estat té un total de setanta-dues llengües regionals, comptant la metròpoli i els territoris d'ultramar. En el cas de l'occità, Macron l'ha mutilat i ha tractat el dialecte propi de cada regió en què es parla com si fos un idioma independent. Després d'apel·lar a la unitat de França, i al seu caràcter "no excloent", malgrat que "ha viscut amb tantes llengües vernacles (patuès)", ha afirmat que el francès "cohabita harmoniosament amb les nostres setanta-dues llengües regionals; el bretó, l'euskera, el català, el cors, els parlars romànics, les llengües canac i les polinèsies".

Entremig d'aquesta enumeració, s'ha referit a l'occità, al que ha dividit en "bearnès, gascó i provençal", atorgant-los l'estatus d'idiomes diferents, tot i que no són més que tres variants dialectals.

Segons explica 'El Jornalet', el lingüista Bernard Cerquiglini va establir l'any 1999 que el nombre total de llengües a França era de