Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Govern Espanyol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Govern Espanyol. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de gener de 2018

La peça secreta de Llarena: finançament del procés i escoltes telefòniques



CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 16 de gener de 2018
















El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que investiga el Govern de la Generalitat pel referèndum i la declaració d'independència ha obert una peça separada que ha declarat secreta. En la providència que ha enviat a les parts els comunica que el secret de sumari, que afecta aquesta part de la investigació, serà secret durant 15 dies. El jutge va obrir la peça el divendres passat, 12 de gener, just després de rebutjar que Oriol Junqueras pogués anar presencialment a la investidura del Parlament, i mentre els advocats de Joaquim Forn i Jordi Sànchez presentaven els escrits demanant, de nou, la llibertat provisional.



Fonts judicials apunten a El Nacional que la nova investigació que ha engegat Llarena té molt a veure amb el presumpte finançament il·legal del procés. De fet, la nova línia d'investigació, que va mostrar el magistrat dijous passat quan va ordenar a la policia investigar les transferències a Brussel·les, va dirigida en aquesta direcció.



El moviment del magistrat deixa clar que comença un nou tram del procés dirigit per ell. Fins ara Llarena només ha escoltat els imputats que han demanat sortir de la presó i ha resolt recursos. A partir d'ara comença la seva investigació. Dijous passat ja va ordenar la

Creix el malestar al PP per la inacció de Rajoy amb Cs i el fiasco del 21-D



PARTITS






Estefania Molina
Foto: Efe
Madrid. Dimarts, 16 de gener de 2018















Ni una tímida veu discordant s'atrevia a vulnerar l'aparent pax mariana imperant al Partit Popular durant la Junta Directiva Nacional d'aquest dilluns.



Diverses enquestes feia dies assenyalaven la puixança de Ciudadanos –en detriment del PP– impulsat ara per l'efecte arrossegament del 21-D. Però Mariano Rajoy ja havia enterrat al desembre la idea de renovar el govern espanyol i depurar-ne així responsabilitats. Per això, els genovesos esperaven indicacions del líder per encetar una potent ofensiva contra Cs, que tampoc es va materialitzar, redoblant-ne el malestar creixent.



"Hi haurà més competència i és normal. No passa res" anunciava Rajoy, en un intent de calmar els ànims dels més de 300 càrrecs aplegats a Gènova. El dirigent restava importància als baròmetres electorals i s'aferrava al creixement econòmic, a més de la capacitat de gestió dels populars, com a garantia del seu ressorgiment potencial. Així mateix, prometia una convenció nacional a

Reportatge Especial : El Ministeri d’Hisenda espanyol vol enfonsar la cultura a Catalunya



CULTURA







Reportatge sobre l'assetjament del govern espanyol contra els equipaments culturals, als quals reclama l'IVA d'uns ajuts que no s'havien pagat mai.

















15.01.2018  22:00





Des de final d’any, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha emprès un seguit d’accions per a reclamar l’IVA dels ajuts que atorga el govern espanyol en diversos àmbits de la societat. En el terreny de la cultura la mesura és tan agressiva i aclaparadora, i afecta institucions i entitats tan determinants, que es pot considerar un atac letal. Si els recursos interposats contra la mesura no aturen la demanda i els diners reclamats s’han de fer efectius, trontollaran i fins i tot es perdran actius culturals de qualitat. En aquest cas, podria costar dècades de recuperar la vitalitat cultural i artística del país (en un sector que ja fa anys que travessa grans dificultats). Ho expliquem.



El Ministeri d’Hisenda espanyol ha reclamat l’IVA corresponent als ajuts atorgats entre el 2012 i el 2016 a algunes institucions, entitats i fundacions de Catalunya, sobretot vinculades al teatre i als museus. Mai no s’havia reclamat l’IVA dels ajuts, segurament perquè és un contrasentit. Alhora, l’acció del ministeri és completament arbitrària, perquè l’IVA no es reclama a tots els equipaments ni entitats culturals, sinó només a aquells que hagin tingut una inspecció durant el 2017. Tampoc no es reclama als que són de titularitat cent per cent estatal, que en resten exempts. A més, no hi ha constància que cap equipament cultural de fora del Principat de Catalunya hagi rebut el requeriment tributari, tot i que en principi la mesura té abast estatal.



A l’arbitrarietat de tot plegat, s’hi afegeix que aquesta reclamació arriba durant l’aplicació del 155, amb la Generalitat intervinguda, cosa que vol dir que els equipaments, empreses i fundacions culturals afectats no poden comptar amb la Generalitat perquè les defensi. Això implica una desprotecció absoluta contra una acció abusiva i desproporcionada del govern espanyol.





Fotografia: Albert Salamé







No hi ha cap llista completa dels equipaments, empreses i fundacions culturals afectades. Sabem que, fins ara, han rebut el requeriment una desena. En l’àmbit teatral, se sap el cas del Mercat de les Flors (un milió d’euros i ja n’ha pagats 400.000), el Teatre Lliure (1,3 milions d’euros) i el Festival Temporada Alta (un milió d’euros). Pel que fa als museus, el requeriment ha arribat al MNAC (un milió d’euros), al Macba (1,1 milions d’euros), al CCCB (1,25 milions d’euros i ja n’ha pagats 300.000) i la Fundació Palau. I en el cinema, a la productora Proa (ha pagat 60.000 euros).



L’advocat Durán-Sindreu i la retroactivitat de la modificació de la llei de l’IVA


La major part dels equipaments afectats s’han posat en mans de l’advocat especialitzat en temes tributaris Antonio Durán-Sindreu. Ell ha explicat a VilaWeb que aquest problema de l’IVA de les subvencions ve de lluny, d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2014. Aquesta sentència afectava la llei de contractes del sector públic i incloïa una modificació de la llei de l’impost sobre el valor afegit. La modificació d’aquesta llei, arran d’una esmena d’ERC (a la qual tots els grups del congrés espanyol van donar suport), aclaria que els ajuts culturals restaven exempts d’IVA, com també els d’uns altres àmbits de la societat (les televisions, la recerca científica i el transport públic). Aquesta modificació va entrar en vigor el 10 de novembre de 2017. En aquest punt, semblava que es resolia el problema de l’IVA dels ajuts culturals. Tanmateix, passat el 10 de novembre alguns equipaments van rebre una notificació del Ministeri d’Hisenda espanyol dient que havien de pagar l’IVA dels ajuts dels anys anteriors, entre el 2012 i el 2016.



Durán-Sindreu explica: ‘El cas que ara ens ocupa és un cas d’interpretació de la llei. La interpretació del Ministeri d’Hisenda és que la modificació de la llei de l’IVA no afecta les subvencions que s’hagin rebut abans del 10 de novembre del

El TC suspèn la comissió del govern per a investigar la violència policíaca de l’1-O



PAÍS - PRINCIPAT







Admet a tràmit la impugnació que en va fer el govern espanyol.
















Per: ACN

16.01.2018  11:43





El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit el recurs presentat pel govern espanyol que demana la impugnació de la comissió creada pel govern el 2 d’octubre per investigar la violència policial del referèndum. 



Aquesta admissió a tràmit comporta la suspensió cautelar a l’espera que el tribunal prengui una decisió definitiva quan acabi el procés, que no es pot allargar més de cinc mesos. El TC acorda donar trasllat de la demanda i documents presentats a la Generalitat, que tindrà 20 dies per aportar tota la informació que cregui convenient. Com que el 155 encara està vigent i per evitar un ‘conflicte en la defensa dels interessos de l’estat i la comunitat autònoma’, el

Joan Llinares: ‘De les condemnes del cas Palau, se n’han deslliurat els qui sempre se’n deslliuren’



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA







L'ex-director del Palau de la Música valora la sentència del cas Palau, que es va saber ahir.








L'ex-director del Palau de la Música, actual director de l'Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra la Corrupció, Joan Llinares.








15.01.2018  22:00





Joan Llinares (Alzira, 1953) va ser el responsable de prendre el timó del Palau de la Música en el moment més convuls, el 2009, després de destapar-se l’espoliació de Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull. Llinares va ser l’encarregat de fer una auditoria per a calcular el forat milionari de l’entitat. Aquestes dades han estat indispensables en la fase d’instrucció i, després, en el judici oral, del qual ahir es va saber la sentència. Hem parlat telefònicament amb Llinares perquè ens expliqués quin balanç en fa, de la sentència. Es mostra satisfet, però ‘moderadament’. No pot evitar de recordar que en la fase d’instrucció es van aparcar massa coses. La responsabilitat de Mas i Pujol en el finançament il·legal de CDC, els nou milions que encara no se sap on són o sapiguer l’autoria del pagament de comissions per part de Ferrovial, són algunes d’elles.



N’esteu satisfet, de la sentència?

—Les condemnes reflecteixen allò que el tribunal ha vist i hi ha donat la consideració de fets provats, en bona part pel treball que vàrem fer al Palau de la Música amb les auditories. Això no significa que tinga una satisfacció completa. Sent una satisfacció moderada, perquè s’han reconegut els fets principals. Hi ha una condemna a Fèlix Millet, una altra a Jordi Montull, una altra a la Gemma Montull –que semblava que se n’havia d’escapar– i també una sobre el finançament il·legal de CDC, que ha estat acreditat. Que la sentència no arriba tan enllà com m’hauria agradat? També és cert. Però això ja no és una qüestió del tribunal. Amb el material que li arriba de la instrucció, la sentència és impecable.



Què no es va tractar en la fase d’instrucció que no ha arribat a judici final?

—Per exemple, els nou milions d’euros que no se sap on són. Si Millet no ho explica algun dia, no ho sabrem. I nou milions d’euros és una quantitat molt gran. Pràcticament una tercera part del total del frau.



I per què no es va tractar?

La justícia no toca Ferrovial



OPINIÓ - MAIL OBERT







Els corruptes reben condemnes, però els corruptors, no.

















15.01.2018  22:00





Ahir es va fer pública la sentència del cas Palau, que es podria resumir així: els polítics corruptes, sentenciats, però els empresaris corruptors, no. Fèlix Millet, Jordi Montull i Daniel Osàcar són condemnats a penes de presó, però els dos executius de la multinacional Ferrovial, no. Parlem de Pedro Buenaventura Cebrián i Juan Elízaga Corrales. Tots dos s’estalviaran la presó perquè els delictes que van cometre han prescrit. És a dir, pagar suborns prescriu, però cobrar-ne, no. Torna a quedar clar que a l’estat espanyol només es persegueix la corrupció per una banda, la dels polítics corruptes. I encara. En canvi, no es castiga l’altra banda, la dels empresaris corruptors.



Recordem les xifres un moment. Segons que considera provat la justícia, la multinacional Ferrovial va pagar diners a CDC des de l’any 1999 fins al 2009.



En canvi de pagar diners, la constructora rebia obra pública. És a dir, l’empresa aconseguia fer obra pública gràcies a suborns. Ferrovial pagava un 4% de

El PP Va Forçar que Sánchez-Camacho participés telemàticament en la mesa del congrés, quan no ho preveia el reglament



MÓN - ESPANYA







El reglament només permetia el vot al plenari


Sànchez Camacho nega que participés telemàticament en la mesa del congrés, tal i com s’havia publicat

La diputada del PP va votar telemàtica en el plenari, tal i com permet el reglament del Congrés .















Per: Redacció 

16.01.2018  06:03




El mes de juny de l’any passat la diputada catalana del PP i secretària primera del congrés espanyol, Alicia Sànchez-Camacho, es va trencar una cama i va haver de ser operada. Al cap de pocs dies es votava al congrés la moció de censura presentada per Podem contra el govern de Mariano Rajoy. Camacho hi va poder votar en contra, telemàticament. L’episodi va ser sonat perquè a l’hora d’anunciar el seu vot la secretària de la cambra, Patrícia Reyes, de Ciutadans, va dir que votava ‘telepàticament’, cosa que va donar peu a moltes bromes.












Al congrés espanyol, el vot telemàtic hi és regulat arran d’una reforma del 2011.





Això és una diferència respecte de la situació actual al Parlament de Catalunya, però cal fer notar que hi va haver una altra situació no emparada per cap norma del

L’Eurocambra rep una quarantena de queixes sobre la violència de l’1-O i la situació democràtica a Catalunya



PAÍS - PRINCIPAT







El Secretariat de la Comissió de Peticions proposa que la majoria es declarin 'inadmissibles' però els eurodiputats tenen l'última paraula i encara no s'han pronunciat de forma 'oficial'.
















Per: ACN 

16.01.2018  08:38






La Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI) ha rebut en els darrers sis mesos prop d’una quarantena de requeriments perquè la cambra abordi la democràcia i la situació política a Catalunya i altres aspectes com la violència policíaca durant el referèndum de l’1-O. Segons ha pogut saber l’ACN, el Secretariat del PETI ja ha recomanat que la majoria de les sol·licituds es declarin ‘inadmissibles’ perquè considera que no són competència de la Unió Europea.



Amb tot, fonts parlamentàries expliquen que els eurodiputats de la Comissió de Peticions no han pres ‘decisions finals sobre els precs que afecten Catalunya’, i el rebuig és només una recomanació tècnica del secretariat. ‘Són els membres de la comissió els que avaluen totes les peticions i decideixen si són declarades admissibles o inadmissibles’, expliquen fonts del parlament. Per l’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras, membre de la comissió, rebutjar les queixes catalanes perquè no són competència de la UE és inapropiat, ja que la mateixa cambra ha discutit en ple la situació de l’1-O.



‘Qui de moment ha posat en no admissible algunes d’aquestes peticions és el secretariat’, assegura a l’ACN l’eurodiputat d’ERC. Segons explica Terricabras en un primer moment es poden classificar però

dimarts, 12 de desembre de 2017

El jutge de l’Audiència espanyola es riu de Santiago Espot perquè respon en català



PAÍS - PRINCIPAT







És jutjat per haver impulsat la xiulada contra l'himne espanyol i el rei Felipe VI a la final de copa del 2015.
















Per: Redacció 

12.12.2017  13:47




Santiago Espot, promotor de la xiulada a l’himne espanyol i a Felipe VI durant la final de la copa del 2015 al Camp Nou, ha segut avui al banc dels acusats de l’Audiència espanyola, acusat d’injúries a la corona i d’ultratge a la bandera. 





Espot s’ha negat a respondre al fiscal, i ha respost les preguntes de l’advocat en català, cosa que ha fet gràcia al jutge, José María Vázquez Honrubia, que ha trobat absurd que les respostes fossin en català. Finalment ha calgut fer venir un intèrpret a la sala.





Video :

Carta d’Oriol Junqueras: La vida des d’Estremera



OPINIÓ - OPINIÓ CONTUNDENT







El vice-president del govern i candidat d'ERC explica en aquesta carta a VilaWeb la rutina a la presó i encoratja a omplir les urnes el 21-D.
















TVE haurà de compensar la CUP per la censura de l’espot en favor dels presos



PAÍS - PRINCIPAT






La televisió espanyola haurà haurà d'emetre, de manera addicional, la propaganda electoral vetada en el mateix canal i a la mateixa franja horària.


















Per: Redacció 

12.12.2017  16:01






La Junta Electoral obliga TVE a compensar la CUP per no haver emès a TVE1 l’espot electoral de trenta segons de silenci televisiu en solidaritat amb els presos el passat 5 de desembre.



TVE haurà d’emetre, de manera addicional, la propaganda electoral de la formació anticapitalista, al mateix canal a la mateixa franja horària o en una d’equivalent i de la mateixa durada que l’espot censurat.



La Junta Electoral també obliga RTVE a respectar els principis recollits a la llei electoral, amb especial èmfasi a la neutralitat. La formació anticapitalista se n’ha fet ressò a través de Twitter:

Mundó afirma que ERC investirà Junqueras encara que continuï a la presó



PAÍS - PRINCIPAT







El candidat d'ERC diu que el cas de Junqueras no es pot comparar amb el del president Carles Puigdemont.
















Per: Redacció 

12.12.2017  13:10





ERC investirà Oriol Junqueras com a president de la Generalitat, si guanya les eleccions del 21-D i té majoria per a governar. En una entrevista al diari Ara, Carles Mundó, número cinc per Barcelona, ha insistit que el partit procedirà amb la investidura encara que l’actual vice-president continuï a la presó d’Estremera.



Segons ell, la justícia espanyola li podria concedir un permís penitenciari per permetre-li assistir a la sessió d’investidura. A més, ha demanat el seu alliberament perquè ‘no hi ha raons jurídiques’ per mantenir-lo a la presó.



Mundó ha dit que

El Tribunal de Comptes espanyol accepta l’aval de Mas i els ex-consellers per pagar la fiança del 9-N



PAÍS - PRINCIPAT







Mas, Ortega, Homs, Rigau i Vilajoana hauran d'acabar la fiança.















Per: Redacció 

12.12.2017  17:57





El Tribunal de Comptes espanyol ha acceptat l’aval que van presentar l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, a més de l’ex-conseller Jordi Vilajoana, per acabar de pagar la fiança en el procés judicial contra el 9-N. En total, han avalat 2,33 milions d’euros.



El tribunal ha estimat que els immobles que han presentat els ex-dirigents cobreixen els 5,27 milions d’euros de la fiança, dels quals ja s’han pagat 2,9 milions gràcies als diners recollits per la caixa de solidaritat de l’ANC. Un cop hagin acabat de pagar la fiança, se’ls retirarà l’embargament de les propietats.



Aquesta fiança és preventiva per les presumptes despeses públiques que va fer el

Puigdemont, disposat a córrer el risc de la detenció per a ser investit president (Video)



PAÍS - PRINCIPAT







El candidat de Junts per Catalunya demana al bloc del 155 que respecti el resultat.



















Per: Redacció 

12.12.2017  12:59






El president Carles Puigdemont, cap de llista de Junts per Catalunya, ha declarat avui que estava disposat a venir al Palau de la Generalitat ’si la voluntat dels catalans el 21-D és que torni a ser president’. 



En una conferència de premsa organitzada per l’agència ACN, Puigdemont ha demanat al bloc unionista que respecti el resultat de les eleccions i, malgrat l’amenaça d’empresonament, ha dit: ‘Demano que tothom respecti els resultats. I si la voluntat dels catalans és que torni a ser el president, jo seré al Palau. Què pesa més? Les manilles o els vots? En una democràcia, els vots. No poden emmanillar la polítia, és una indecència’.



Puigdemont s’ha declarat disposat a córrer el risc de la detenció. ‘Pot implicar una detenció unes idees que et poden portar a la presidència de la Generalitat? Potser sí, potser val la pena córrer aquest risc, de sortir investit del parlament i automàticament ser detingut per les mateixes idees que t’han portat a tenir la

Un germà de Méndez de Vigo és directiu de l’orde religiós del monestir de Sixena



MÓN - ESPANYA







El ministre va rebre una condecoració de l'orde religiós de Sant Joan de Jerusalem, Rodes i Malta.




















11.12.2017  21:52






El germà del ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esports, Pedro Méndez de Vigo, és el vice-president de la diputació de l’Orde de Malta a Espanya. Aquest orde és el fundador i propietari del monestir de Sixena, tal com va reconèixer el govern d’Aragó el 2008. Actualment, el monestir de Sixena el gestiona l’orde de la Família Monàstica de Betlem.



A més, el ministre Íñigo Méndez de Vigo va rebre una condecoració de l’orde religiós. És Cavaller d’Honor i Devoció en Obediència del Sobirà Orde Militar de Sant Joan de Jerusalem, Rodes i Malta.



La decisió del ministre de no recórrer contra l’última decisió judicial, gràcies a

El document que acredita la propietat catalana de les obres de Sixena



PAÍS - PRINCIPAT







Us oferim el document de compra de part de les obres per part de la Generalitat a l'ordre de Sant Joan de Jerusalem el 1983.
















Per: Redacció 

11.12.2017  09:51





Avui al matí es repartien entre els manifestants davant del Museu de Lleida que protestaven contra el trasllat de les obres de Sixena còpies del contracte pel qual la Generalitat de Catalunya va adquirir una part d’aquestes peces. 



El document, el signaven el departament de Cultura i l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, que ja el 1970 es va traslladar de Sixena a Valldoreix. Era un document de compra, del 1983, tot i que ja feia anys que les obres eren a Lleida.



Després hi va haver dues compres més, el 1992 i el 1994, i el centenar d’obres es van dipositar al Museu de Lleida i al MNAC. El 2012, el TC va sentenciar que la

VÍDEO: els Mossos carreguen contra els concentrats que protesten pel trasllat de les obres de Sixena



PAÍS - PRINCIPAT







Protesten perquè la Guàrdia Civil s'està emportant les obres d'art del Museu.



















Per: Redacció 

11.12.2017  09:08






Els Mossos han carregat contra les persones concentrades davant el Museu de Lleida per protestar contra el trasllat de les obres de Sixena.




Seguiu l’actualitat de tot el que està passant des d’aquesta pàgina de VilaWeb


















Aprofitar la via ampla del 155 per espoliar el Museu de Lleida i fer perillar el patrimoni de Sixena



PAÍS - PRINCIPAT






Tensió a Lleida per la possible intervenció de la Guàrdia Civil amb l'objectiu d'endur-se les obres de Sixena del Museu de Lleida.








Un dels tres sarcòfags de les monges de Sixena exposats al Museu de Lleida.








Per: Redacció 

10.12.2017  22:00





Tot fa pensar que avui, dia 11 de desembre de 2017, passarà a la història del nostre país com el dia en què les peces d’art de Sixena que hi ha al Museu de Lleida no seran tractades com a tals sinó com un botí polític. La via ampla de l’article 155 s’haurà aprofitat per resoldre un litigi que, amb raonaments culturals, no hauria hagut de començar mai.  El cap de setmana s’acabava amb la mateixa sensació de l’1 d’octubre, és a dir, amb el convenciment que el poder es volia imposar amb la força física. Ahir a migdia es van descarregar desenes de tanques metàl·liques a les portes del Museu de Lleida, a requeriment dels Mossos d’Esquadra, que també deixaren una parella d’agents permanentment davant el centre. Segons fonts de la policia, han de garantir la seguretat arran de l’imminent operatiu de trasllat de les obres en litigi, que el jutge d’Osca ha ordenat que es faci avui.



La providència que dijous va emetre el jutge autoritzava la Guàrdia Civil a recollir els béns a partir de la mitjanit, fins i tot fent ús de la força si calia. Ningú no sap del cert en quin moment es presentarà la comitiva de la policia judicial amb els tècnics de l’Aragó. Però els responsables del museu recorden que el pla de treball presentat per l’executiu aragonès preveu que l’operació comenci a les vuit del matí.



‘Fer un cafè’ a dos quarts de vuit del matí a ‘tu ja saps on’

dimecres, 6 de desembre de 2017

Un observador internacional contraposa la transparència de l’1-O amb l’opacitat del govern espanyol el 21-D



PAÍS - PRINCIPAT







'Què pot perdre el govern espanyol demostrant obertura i transparència?', s'ha preguntat un dels observadors internacionals del primer d'octubre.



















Per: Redacció 

06.12.2017  13:59






La Junta Electoral va prendre ahir una altra decisió polèmica: va refusar la participació d’observadors internacionals el 21-D. Segons l’organisme, ‘no resulta procedent’ perquè la legislació electoral espanyola no preveu l’existència d’aquests observadors.



En aquest sentit, la junta diu que tan sols s’ha autoritzat la participació d’observadors en supòsits especials.



Paul Monaghan, diputat de l’SNP al parlament escocès i observador internacional durant l’1-O, ha expressat el seu enuig després de conèixer la

La trampa de Llarena, espantat pel rigor de la justícia belga



OPINIÓ - ANÀLISI







Analitzem les raons de la decisió de retirar l'ordre internacional de detenció contra Puigdemont i els quatre consellers que hi ha a Brussel·les.








Fotografia: Pere Cardús.








Per: Pere Cardús 

05.12.2017  13:15





El magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha retirat l’ordre internacional de detenció contra el president Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí, Serret i Puig. Actualment, la justícia belga estudiava la petició d’extradició després d’haver analitzat els delictes que Espanya imputa als acusats i els fets que es pretenen jutjar. De fet, ahir, el jutge belga que porta el cas va anunciar que el dia 14 d’aquest mes resoldria la petició d’extradició en un sentit o en un altre. Vegem a continuació les raons que han dut Llarena a retirar l’ordre que havia cursat l’Audiència espanyola quan, després de la declaració d’independència al parlament del 27 d’octubre, una part del govern se n’anà a Brussel·les a cercar l’empara d’una justícia més eficient i democràtica que no l’espanyola.



Cal tenir en compte que Llarena tan sols ha retirat l’ordre internacional de detenció i no pas l’ordre de detenció dins l’estat espanyol. És a dir que si Puigdemont o qualsevol dels quatre consellers que l’acompanyen trepitgen Catalunya, seran detinguts automàticament. Per tant, encara que algun titular de premsa pugui fer pensar que els governants a l’exili tindran llibertat de