Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Germà Capdevila. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Germà Capdevila. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 d’abril del 2023

El Rosselló no és Catalunya per TV3 (i tampoc el saben situar al mapa)

 

 

IDENTITAT

 

 

Ni tan sols Catalunya del Nord, ja que diferencien entre "Rosselló" i "Catalunya"

 

 

Identitat

 

Redacció

 

 

Mapa del \'TN\' de TV3 dels incendis del nord de Catalunya, el 16 d\'abril del 2023 Autor/a: @gcapdevila

 

 

 

 

Catalunya viu immersa en una greu onada d'incendis. Un dels més importants està al nord del país, amb un miler d'hectàrees cremades.

 

El 'TN' de TV3 ha informat del drama que viu la població amb un mapa ple d'incorreccions. Tal com ha denunciat l'editor de la revista 'Esguard', Germà Capdevila, en pantalla apareix "Rosselló" i a la banda sud de la frontera, "Catalunya", on hi hauria de figurar la impressió d'"Alt Empordà", que és el que correspondria, perquè com indica Capdevila: "Ambdues comarques són Catalunya".

 

 

 

 

 


Però el cúmul de despropòsits que conté el mapa és més gran. El Rosselló no toca amb l'Alt Empordà, per tant,

divendres, 22 de febrer del 2019

Un rei que fa «comentaris inusuals» Per Germà Capdevila



OBSERVADORS INTERNACIONALS







La premsa internacional reflecteix la vaga general a Catalunya i també es fa ressò de les paraules del cap de l'Estat sobre la democràcia i el dret








per Germà Capdevila, 21 de febrer de 2019 a les 18:45 |







Felip VI, en una imatge d'arxiu | Casa Reial








La revista Time reproduïa un cable de l'agència Associated Press signada pel seu corresponsal a Barcelona, Joseph Wilson, titulat "Els secessionistes catalanes estan blocant carreteres i vies en una vaga general", que explicava que​ eren "vaguistes que advoquen per la secessió de Catalunya d'Espanya.






El diari El Nuevo Herald de Miami (EUA) ampliava la notícia tot afegint que "sobre el paper, es demanen polítiques socials millorades que incloguin una setmana laboral de 35 hores i un salari mínim més alt, però els participants portaven banderes independentistes i cantaven lemes per l'alliberament dels 12 líders separatistes que estan sent jutjats al Tribunal Suprem de Madrid".​





L'agència cubana de notícies Prensa Latina informava en la seva edició en anglès que "Catalunya està en vaga general pel judici als líders separatistes", i després de enumerar els convocants de l'aturada i el seu abast recordava que "desenes de milers de persones van manifestar-se pels carrers de Barcelona el passat dissabte per demanar la

dilluns, 31 de juliol del 2017

Sortim a guanyar. Per @gcapdevila



«Ens han imposat amb èxit un relat de perdedors, i l'hem comprat. Cal canviar el punt de vista i pensar en la victòria»








| 30/07/2017 a les 22:00h




Ja hem escrit molts cops que l'única estratègia de l'Estat és la por. De manera directa i sense embuts, intenten acoquinar polítics, funcionaris, voluntaris, empresaris, periodistes. És una forma matussera d'intentar avortar el referèndum, perquè cada cop que es repeteix, l'amenaça perd una mica d'eficàcia. Això és exactament el que li passa a l'Estat i és el motiu de la creixent desesperació unionista. No podran impedir físicament el referèndum i les seves amenaces cada cop són menys creïbles.


 
Tanmateix, cal admetre que sí que han aconseguit imposar un relat negatiu. Tanta insistència en les amenaces ha fet que l'independentisme –que sempre havia estat un moviment alegre i positiu, en busca d'un país millor– només parli de les hipotètiques conseqüències de la derrota. Als debats polítics, les tertúlies, les columnes d'opinió i fins i tot a les converses de cafè només es parla d'inhabilitacions, suspensions, querelles, patrimonis confiscats i altres plagues bíbliques. I tothom oblida esmentar que tota l'acció repressiva de l'Estat quedarà immediatament sense efecte amb la independència.



A dos mesos del referèndum, és imprescindible recuperar el relat positiu. 

dilluns, 12 de juny del 2017

La gran mentida. Per @gcapdevila



LA VEU DE LA NACIÓ







«Cal desmentir la fal·làcia més gran de l'unionisme: el referèndum és legal"








| 11/06/2017 a les 22:04h





Un dels mantres de l'Estat espanyol i de l'unionisme en general és el que diu que el referèndum és il·legal i que no cap dins de la constitució de 1978. Es repeteix que Escòcia va poder celebrar un referèndum perquè el Regne Unit no té una constitució escrita, però que en Espanya és impossible. "No puedo y no quiero", en paraules de Mariano Rajoy.



 


Cal desmentir categòricament aquesta afirmació. El referèndum d'autodeterminació de Catalunya troba cobertura legal dins del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Social i Cultural, adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1966 i signat pel Regne d'Espanya el 1976. Un tractat internacional que després de la seva publicació en el BOE del 30 de abril de 1977 va quedar incorporat dins l'ordenament jurídic espanyol.





Com tots els tractats internacionals ratificats per l'Estat, gaudeix de la força passiva

dilluns, 29 de maig del 2017

L'Estat ja ha perdut. Per @gcapdevila



LA VEU DE NACIÓ







«Els senyals són inequívocs. Madrid ha perdut la batalla pel relat i qualsevol de les respostes que prepara acceleraran la independència de Catalunya»



















| 28/05/2017 a les 22:00h



La por ha canviat de bàndol. Durant la campanya electoral de les eleccions plebiscitàries del 27-S, l'estratègia de la por va ser àmpliament desplegada des de l'unionisme per intentar desmobilitzar l'independentisme. Les amenaces van ser múltiples i variades, des de la pèrdua de les pensions fins l'expulsió de la UE. 


 
En 2017, la por s'ha instal·lat a Madrid. A Catalunya ja no és una variable de pes, perquè la ciutadania pateix dia rere dia les conseqüències de romandre a Espanya: pensions en perill, rodalies en fallida, corredor mediterrani aturat, centrifugació de competències autonòmiques cap a Madrid via judicial, amenaces al sistema educatiu català, etcètera. La independència és una opció vàlida perquè les coses dins d'Espanya només poden anar a pitjor.



El gran encert de l'independentisme ha estar posar el referèndum en el centre del debat. 

dimarts, 11 d’abril del 2017

Spain? I don't get it. Per Germà Capdevila



«Per a un politòleg britànic unionista el comportament de l'estat espanyol resulta incomprensible»



 
| 10/04/2017 a les 22:00h





Un professor de Ciència Política d'una universitat londinenca em va tornar la visita aquest cap de setmana. Acostumem a compartir les nits electorals britàniques a la London School of Economics i –tot i no coincidir gairebé mai amb les seves opinions– gaudeixo molt de  la seva companyia, car és un conversador formidable.

Ell és un unionista convençut, tant en el cas escocès com en el cas català. No entén la dèria aquesta de voler fer un estat nou, quan els avantatges de tenir-ne un ja no són tan evidents com en els segles XIX i XX.


dilluns, 3 d’abril del 2017

Digo Diego. Per Germà Capdevila



«En política internacional, les declaracions més contundents escrites amb la mà són esborrades amb el colze amb una tranquil·litat absoluta. Per això cap amenaça no és creïble»








| 02/04/2017 a les 22:02h



 Belgrad, 21 de juny de 1991. James Baker, secretari d'Estat del govern dels Estats Units d'Amèrica, visita la capital d'una Iugoslàvia en procés de descomposició, i fa una declaració clara i contundent, sense escletxes: “Donem suport a la integritat territorial i la conservació de Iugoslàvia. No reconeixerem la independència d'Eslovènia ni donarem suport a cap acció unilateral.”





Ljubljana, 25 de juny de 1991. Tres dies després de la visita de Baker, el Parlament d'Eslovènia aprova la Carta Bàsica Constitucional –una llei de transitorietat– de Sobirania i Independència de la República d'Eslovènia. L'endemà, es declara la independència.

dilluns, 12 de desembre del 2016

Dialogar i avançar per Germà Capdevila



LA VEU DE NACIÓ




«L'independentisme ha d'adaptar-se a la nova estratègia de l'unionisme i acceptar totes les ofertes de diàleg, però sense aturar ni un instant la preparació de la desconnexió i el referèndum».

 

 

 



| 11/12/2016 a les 22:00h
Germà Capdevila








Cada dia que passa es fa més evident que l'anomenada Operació Diàleg té més efectes a nivell espanyol que no pas català. La premsa del règim i l'unionisme local tremolen d'excitació davant del que es presenta com una jugada mestra ideada per Soraya Sáenz de Santamaria i el seu entorn. Aquí, però, amb el cul pelat a base de promeses incompletes, ningú no es creu que el canvi de tarannà sigui real i sincer.




Hi ha opinadors oficials del nacionalisme espanyol que parlen obertament d'un diàleg com a pas previ indispensable per tal que la repressió posterior no es vegi tan malament des de l'exterior. D'altres parlen directament de declarar l'estat de setge. Paral·lelament, la persecució judicial prosegueix, implacable. Erdogan n'estaria orgullós.




Un dels objectius de l'Operació Diàleg és girar les tornes i presentar ara el govern i el parlament catalans com els que no volen seure a la taula de negociacions. Fins avui, un dels actius del moviment independentista català era la constatació per part de la premsa internacional, les cancelleries i fins i tot els parlaments de diversos països europeus, del tancament en banda per part de l'Estat a cercar una sortida negociada al conflicte. Ara es vol capgirar el relat.




La millor resposta per part de l'independentisme és adaptar-se a la nova estratègia de l'Estat passa per acceptar totes i cadascuna de les invocacions al diàleg.  Parlar de tot i amb tothom, quan vulguin i on vulguin, però sense aturar ni un instant els preparatius de la desconnexió i el referèndum.




El temps juga a favor de l'independentisme. Si els fulls del calendari van caient i la data del referèndum s'apropa inexorablement, alhora que es van bastint les estructures d'estat i es prepara mil·limètricament la desconnexió, els nervis unionistes acabaran jugant-los una mala passada. Aleshores la independència serà inevitable.





Enllaç noticia :

http://www.naciodigital.cat/opinio/14359/dialogar/avancar 

dilluns, 19 de setembre del 2016

El crit no era “referèndum” Per Germà Capdevila



XOCOLATA



OPINIÓ - 17 setembre 2016 2.00 h 

dilluns, 25 de juliol del 2016

Això no té marxa enrere. Per Germà Capdevila



OPINIÓ



«Si després d'haver-ho fet tan malament com era possible, l'independentisme no només aguanta, sinó que creix, és evident que ja hem superat el punt de no retorn».








Després d'una gran campanya electoral, l'independentisme va guanyar les eleccions del 27, i va obtenir un mandat democràtic majoritari per fer de Catalunya un país independent. Tanmateix, el que es guanyà a les urnes es perdé en el camp dialèctic. Es va imposar el relat d'una victòria no suficient, la fal·làcia del 48%.


El plebiscit en forma d'eleccions parlamentàries va ser una necessitat imposada per la impossibilitat fàctica de celebrar un referèndum d'autodeterminació com els d'Escòcia o Quebec. Davant la negativa a deixar-nos comptar vots, vam haver de comptar escons. I vam guanyar. Parlar del 48% és voler aplicar les regles dels referèndums a unes eleccions parlamentàries. És fer trampes.


És evident que si apliquem les regles de puntuació del rugbi a un partit de futbol, el resultat serà molt diferent. Com hauria estat diferent el resultat del 27S sense haver impedit el vot de desenes de

divendres, 1 de juliol del 2016

A qui hem d'esperar? Per Germà Capdevila



«Després del 26J, les alternatives al full de ruta que havien seduït alguns independentistes s'han tancat definitivament. Podem aplicar el mandat del 27S o encara hem d'ampliar la base social?».




| 01/07/2016 a les 00:00h
Després de les eleccions catalanes del 27S, el poble català va atorgar un mandat democràtic majoritari al Parlament per fer d'aquest país una república independent. Els errors propis i aliens, sumats a l'assetjament polític i judicial de l'Estat, van fer que els primers mesos d'aquesta legislatura de transició fossin complicats i turbulents.


Dos factors van provocar la dispersió de l'independentisme. Per una banda, molts van sumar-se de bona fe a la proposta de Podemos i En Comú Podem d'aconseguir una majoria suficient a Madrid per pactar un referèndum d'autodeterminació que servís de desllorigador a l'atzucac català.


D'altra banda, molts sobiranistes van decidir donar una nova oportunitat al socialisme, que

dilluns, 27 de juny del 2016

Adéu referèndum pactat! Hola de nou, mandat del 27-S! Per Germà Capdevila



«El miratge d'una consulta acordada amb l'Estat s'ha esvaït de tot. Ara toca tornar al mandat democràtic del 27S i complir el termini de 18 mesos».



| 27/06/2016 a les 00:00h
La dada més positiva dels resultats del 26-J és que el miratge del referèndum pactat amb l'Estat s'ha esvaït definitivament. D'haver-se concretat el sorpasso de Podemos al PSOE, ens haurien marejat durant mesos i anys, amb reunions, propostes, comissions de treball. "Que el Xavi i el Iceta hagan una propuesta".
 

Un cop més torna a quedar clar quin ha estat l'error més gran dels catalans, una equivocació recurrent i sostinguda: voler canviar una Espanya que no vol canviar, que s'agrada a sí mateixa. Ens hem entestat un cop i un altre a canviar-la. És el que prometia En Comú Podem. És una il·lusió i una intromissió que els espanyols no estan disposats a tolerar.


Tanmateix ni Xavier Domènech ni Ada Colau no entenen el missatge. Ahir tots dos van oblidar el

dilluns, 13 de juny del 2016

No vindran Per Germà Capdevila



«Podemos i En Comú Podem no acceptaran mai un referèndum que no sigui convocat d'acord amb la legalitat espanyola, perquè el seu marc de referència és Espanya»



| 13/06/2016 a les 00:00h
Germà Capdevila
Ara que sembla que hem decidit retrocedir unes caselles i tornar a abans del 9N2014, la independència ja no és l'objectiu que ens uneix, sinó la celebració d'un referèndum. Aquesta fita –se'ns diu avui, com se'ns deia aleshores– uneix a més del 80 per cent dels catalans, i per això és millor centrar-nos-hi, i no pas en la República.

Després del 9N del 2014, quan vam intentar fer un referèndum i amb prou feines vam poder fer una consulta no vinculant, la proposta del sobiranisme va ser molt clara: vist que no ens deixen decidir com a poble en un referèndum binari –on es compten vots– ho farem amb unes eleccions plebiscitàries –on es compten escons–.

dissabte, 11 de juny del 2016

Abans cal trencar. Per Germà Capdevila



Opinió

dilluns, 6 de juny del 2016

Després del Brexit, Catalunya. Per Germà Capdevila



«En el cas del referèndum per la permanència del Regne Unit, la Unió Europea ha tornat a exhibir una flexibilitat notable. La mateixa que farà servir amb Catalunya».



| 06/06/2016 a les 00:00h

Germà Capdevila
La Unió Europea és un club d'estats que preveu molt detalladament com entrar-hi, però que no contempla en cap cas un procediment de sortida per als seus membres. Per això l'anomenat Brexit ha fet tremolar els fonaments de la Unió.


David Cameron ha fet servir la amenaça del Brexit per aconseguir un seguit d'acord i beneficis extra per a la Gran Bretanya. Saltant-se tractats i normatives, els estats de la UE han tornar a mostrar la mateixa flexibilitat que en el cas de la no prevista reunificació alemanya o l'actuació del BCE durant la crisi, que excedeix els seus estatuts.

dimecres, 25 de maig del 2016

Pressupostos i eleccions anticipades



«On és escrit que si no s'aproven els pressupostos cal convocar eleccions anticipades?».



| 25/05/2016 a les 00:00h
Germà Capdevila
El vicepresident i conseller d'Economia ha presentat el projecte de pressupost per al 2016 i dies abans ja havia començat a circular un nou mantra, que diu que si no s'aprova al Parlament, el govern entraria en crisi irresoluble i caldria convocar eleccions anticipades.

On és escrit que si no s'aproven els pressupostos cal dissoldre el Parlament? Podria omplir mil bitllets d'opinió com aquest amb exemples de governs regionals i estatals europeus que han prorrogat pressupostos una, dues, tres

dijous, 12 de maig del 2016

Prou amb el referèndum!. Per Germà Capdevila

| 12/05/2016 a les 00:00h

«Ja n'hi ha prou amb aquest tema. Elimineu el referèndum acordat dels vostres programes electorals. És una promesa de compliment impossible».




Germà Capdevila
Hi ha dues classes d'unionistes, separats per la seva convicció democràtica. L'unionisme del PP, del PSOE o de Ciudadanos considera que els catalans no tenim cap dret a votar per decidir el nostre futur, i que en tot cas només podrem votar per acceptar la seva improbable proposta de reforma constitucional. L'unionisme de Podemos i la seva filial catalana té el mateix marc de referència (Espanya), però admet que els catalans tenim el dret a decidir si som o no independents (tot i que ells farien campanya pel NO).


Els unionistes democràtics asseguren que seran capaços d'aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat espanyol. No se'ls escapa el riure, la qual cosa és molt meritòria, tenint en compte que la seva proposta és senzillament impossible. Xavier Domènech  assegura que "el pacte entre

dijous, 5 de maig del 2016

De 1934 a 2016: Som on érem? Per Germà Capdevila

| 05/05/2016 a les 00:00h
 

«Tornem a constatar que dins del marc espanyol és impossible cap avenç social per al poble català»



Gemà Capdevila
 L’any 1934, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat dels diputats presents l’anomenada Llei de Contractes de Conreus, que afavoria més de 70.000 pagesos arrendataris i els atorgava la possibilitat d’accedir a la propietat de les terres que treballaven, si es complien certes condicions.


L’any 2015, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat dels diputats presents l’anomenada Llei 24/2015, que contenia una sèrie de mesures destinades a protegir milers de ciutadans i de famílies en risc d’exclusió.


L’any 1934, l’Estat espanyol es va posar al costat dels grans propietaris agrícoles i les grans fortunes terratinents i va presentar un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals (el TC d’aleshores) al·legant una invasió de competències reservades a l’Estat central. L’alt tribunal va declarar que el Parlament no tenia competències per legislar en la matèria i va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu. Es van tramitar més de 3.000 desnonaments a pagesos i rabassaires.


L’any 2016, l’Estat espanyol es va posar al costat dels bancs i les grans empreses de serveis i va presentar un recurs al Tribunal Constitucional al·legant una invasió de competències reservades a l’Estat central. L’alt tribunal va suspendre la Llei 24/2015 i milers de famílies van quedar sense protecció.


L’any 1934, el Parlament va ser molt expeditiu, i només 4 dies després de la sentència d’anul·lació, va tornar a aprovar exactament el mateix text, punt per punt. Ahir, el govern català va anunciar que en el termini d’un mes presentarà una nova llei que restituirà els efectes suspesos de la Llei 24/2015.


L’any 2016 –com l’any 1934– el govern de Catalunya constata que el marc de l’Estat espanyol és un fre a les aspiracions de millora i benestar social de la població. La sacrosanta unitat d’Espanya fa que s’hagi d’anivellar cap a baix, per mantenir la igualtat de tots els espanyols. Només amb tots els instruments de l’Estat propi és possible l’avenç social de Catalunya. Caldrà accelerar el trencament si no volem agreujar la situació de desprotecció dels més perjudicats per la crisi i un model d’Estat que pensa en els poderosos abans que en la població en general. 


L’any 1934 hi havia un element que –sortosament– no hi és l’any 2016: la possibilitat d’una reacció violenta per part de l’Estat, inviable en el marc europeu del segle XXI. Anem per feina, doncs.



Enllaç article : 



dijous, 21 d’abril del 2016

L'únic camí és la unilateralitat. Per Germà Capdevila

| 21/04/2016 a les 00:00h

«Puigdemont ha parlat amb el líders dels quatre partits espanyols que representen més del 80% dels vots a Espanya, i el resultat és clar: no hi haurà negociació abans del trencament»






Germà Capdevila
L'important de la reunió dels presidents Rajoy i Puigdemont és la forma, més que no pas el contingut. Una mena de diàleg de sords que ha servit per constatar que l'únic acord és que estan en desacord. En tot. En un clima de cordialitat, això sí, que és molt positiu.

Amb aquesta trobada el govern català ha de tancar una carpeta definitivament. Ha quedat palès que no hi ha cap possibilitat d'impulsar una negociació prèvia al trencament amb Espanya.

Puigdemont s'ha reunit amb els líders dels partits que representen més del 80% dels vots a Espanya. Tres d'ells –PSOE, PP i Ciudadanos– que sumen el 65% dels sufragis a les darreres eleccions, han manifestat clarament al president català que no hi ha cap predisposició al diàleg, que la voluntat de la majoria absoluta del Parlament no té cap valor, i que faran servir totes les eines al seu abast per avortar el procés català.

El quart partit, Podemos, és partidari d'un referèndum, perquè el seu és un unionisme democràtic que accepta que el poble pugui decidir, però ho ha deixat a les mans d'un hipotètic acord entre En Comú Podem i el PSC, que Miquel Iceta ja ha dit que és impossible.

En resum, l'únic camí cap a l'Estat propi és la unilateralitat. El full de ruta preveu tots els passos necessaris per assolir la independència sense acord amb l'Estat. La negociació, imprescindible perquè tot acabi bé, només es produirà quan Catalunya ja s'hagi declarat independent i pugui seure amb Madrid en una taula de negociació europea, per acordar els termes del divorci en peu d'igualtat. Som-hi, doncs, que 15 mesos passen volant.


Enllaç article :


dimarts, 29 de març del 2016

De les Bases de Manresa als 18 mesos. Per Germà Capdevila

| 29/03/2016 a les 09:00h

«Els diputats independentistes han de saber que la majoria absoluta parlamentària no és circumstancial. Si ells no fan la feina, en triarem uns altres que la facin»







Tal dia com avui, l'any 1892, els delegats de la Unió Catalanista reunits a la capital del Bages aprovaven les anomenades Bases de Manresa. Un intent d'aconseguir un encaix satisfactori dins l'estat espanyol, que va acabat de la mateixa manera que tants altres, incloent-hi l'Estatut de 2006: malament.

La gran virtut de les Bases de Manresa és que se sustentava en les Constitucions Catalanes abolides el 1714, i en reclamava la seva recuperació. Un antecedent que hauríem de tenir en compte a l'hora de redactar la nova carta magna de la República Catalana.

Avui, 124 anys després, ens trobem davant un Parlament amb un mandat democràtic majoritari ben clar.