Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Finlàndia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Finlàndia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 d’agost de 2017

Puigdemont fa un viatge a Copenhaguen · Hi inaugurarà la nova delegació de la Generalitat, que ha d'estrènyer relacions amb els països escandinaus



PAÍS - PRINCIPAT







Dinamarca, la porta de la complicitat de Catalunya amb els països nòrdics.
















Per: Redacció 

29.08.2017  22:00





El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, juntament amb el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, comença avui un viatge de dos dies a Dinamarca, en què presidiran la inauguració de la delegació de la Generalitat als països nòrdics, amb seu a Copenhaguen, que dirigirà Francesca Guardiola.




L’objectiu serà de potenciar les relacions bilaterals entre Catalunya i Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia. La visita del president de la Generalitat s’escau en un moment molt decisiu del procés, deu dies abans de la Diada i pràcticament un mes abans del referèndum de l’1 d’octubre. El president i el govern veuen molt clar que el reconeixement internacional és un factor cabdal, i Dinamarca i els països nòrdics són dels que han fet més gests favorables a l’autodeterminació de Catalunya.



El parlament danès fou un dels primers a debatre i a votar (i aprovar) una moció sobre el dret d’autodeterminació dels catalans. Fou el 2015, gràcies a una resolució impulsada per la formació d’esquerres Enhedslisten (l’Aliança Vermella-Verda), que va fer que la majoria de la cambra demanés un debat pacífic i democràtic entre el govern català i l’espanyol en el context del procés cap a la independència.



La classe política danesa ha anat seguint de prop l’evolució del procés català i es

divendres, 18 d’agost de 2017

Un atacant apunyala diverses persones a Finlàndia



ATAC 







El Nacional
Barcelona. Divendres, 18 d'agost de 2017




















Les autoritats finlandeses han obert foc contra un home que havia atacat diverses persones a la ciutat de Turku, a l'est d'Hèlsinki, aquest divendres al migdia.



La policia nacional ha informat que els agents l'han aconseguit arrestar, ferint-lo a la cama, després que apunyalés diverses persones.



Les autoritats han demanat als ciutadans que no surtin de casa i que no s'apropin al lloc on s'han produït els fets.



De la mateixa manera, ha facilitat un número de telèfon per als qui hagin estats testimonis de l'escena.










Hi haurà ampliació




Enllaç notícia :

http://www.elnacional.cat/ca/iglobal/atac-turku-finlandia_183690_102.html?TGR 


 

dijous, 25 de maig de 2017

Irlanda, el nou amic de Catalunya al món



POLÍTICA - PROCÉS






Última actualització Dijous, 25 de maig de 2017 12:35 h




Amb la inauguració de l'intergrup d'amistat a la cambra de representants de Dublín, ja són cinc els països europeus que en tenen un







Catalunya continua teixint una xarxa de potencials aliats al món per un possible moment de xoc entre el Principat i l’Estat espanyol i aquesta setmana és el moment d’Irlanda. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha assistit a la sessió inaugural de l’intergrup d’amistat que s’ha posat en marxa al Parlament irlandès, on ha afirmat a l’ACN: “Aquesta és una prova que la situació política actual a Catalunya desperta un gran interès a l’estranger”. De fet, representants dels tres grans partits del país –Fine Gael, Fianna Fáil i el Sinn Féin, que sumen uns dos terços de la cambra– formen part del nou organisme, en el qual també formen partit diputats independents. Un dels grans diaris irlandesos, The Irish Times, també ha mostrat interès pel procés en diverses ocasions.  






Raül Romeva, al parlament d'Irlanda

 "Ningú hauria de tenir por al debat"

dimecres, 17 de maig de 2017

Puigdemont es reuneix amb diputades liberals nòrdiques al Parlament



EXTERIORS







El Nacional
Foto: Rubén Moreno
Barcelona. Dimecres, 17 de maig de 2017
















El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit aquest dimecres amb una delegació de diputades liberals de Dinamarca i Finlàndia. Es tracta de les findandeses Silja Borgardótti Sandelin i Eva Biaudet, i també la danesa Louse Schack Elhom.



Les tres diputades s'han reunit amb el president al seu despatx del Parlament, durant la visita que han fet aquest migdia a la Cambra catalana.

dilluns, 19 de desembre de 2016

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?



PAÍS - PRINCIPAT

OPINIÓ





La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa.















Per: Vicent Partal

17.12.2016  22:00





Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.



Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.



L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la

dimecres, 27 de gener de 2016

Per què Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda són els estats menys corruptes del món?

Dimecres  27.01.2016  12:49

Analitzem els factors, identificats en estudis internacionals, que afavoreixen el bon govern d'aquests països.








Any rere any, Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda ocupen les millors posicions en l’Índex de la percepció de la corrupció, que publica l’organització Transparència Internacional. Aquests quatre països, doncs, poden ser considerats els menys corruptes del món. Però, a banda l’interès propi de la classificació de l’índex, paga la pena de mirar d’entendre quins factors hi allunyen la corrupció. Per identificar-los, hem pres de referència estudis d’experts en la lluita contra la corrupció i n’hem extret les principals conclusions.

Lleis eficients i robustes

Els països menys corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis enrere. L’estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l’alternança governamental malmeti l’estabilitat de les lleis més significatives contra la corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic: garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició legal d’aquests països és el principi d’accés públic als documents oficials de Suècia, que data del 1766. Per tant, la continuïtat i la tradició legal a favor de la transparència és un factor fonamental en la lluita contra la corrupció.

Les dones al poder

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Les euroregions que aporten diners a la UE

per Redacció 5 d' Octubre 2015

Catalunya, el País Valencià, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia estan entre les àrees més competitives.

 








Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia són els Estats i euroregions que aporten diners a la Unió Europea (UE), segons una anàlisi dels fons estructurals europeus entre el 2007 i el 2013.

A l'Estat espanyol, a més de Catalunya i el País Valencià també són aportadors nets Aragó, Euskadi-Navarra, Madrid, La Rioja, Castella-Lleó i Cantàbria. En canvi són deficitaris Astúries, Galícia, Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i Múrcia. Pràcticament tot Portugal és subsidiat, així com l'Est d'Europa, el sud d'Itàlia i la major part de Grècia.

El Regne Unit és pràcticament tot ell aportador net, excepte el país de Gal·les, Cornualla i les Terres Altres d'Escòcia









Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/les_euroregions_que_aporten_diners_a_la_ue_151689.php


dijous, 3 d’abril de 2014

«Independenciaaaa!», a les televisions de Noruega, Suècia i Finlàndia @HelpCatalonia

Dijous, 3 d'abril de 2014 17:45 h

Help Catalonia, fa més de 4 anys, que treballa EXCLUSIVAMENT amb voluntariat per internacionalitzar la causa catalana des de la societat civil.


Entre les gestions de l'organització hi ha el contacte amb premsa internacional per difondre el procés de secessió que viu Catalunya. En aquest sentit l'organització fou contactada per YLE, la principal cadena de Finlàndia per col·laborar en un possible documental sobre la situació catalana. YLE és la companyia de radiodifusió pública més important de Finlàndia. 






El documental, realitzat pel periodista finès Pekka Palmgren, s'acaba de fer públic i recull diferents situacions i opinions sobre la independència catalana. Titulat 'Independènciaaaaa' Help Catalonia ha gestionat la majoria dels diferents contactes per a YLE. L'editor de Help Catalonia, Jordi Vàzquez, és un dels fils conductors del reportatge. El rdocumental és emès per totes les televisions públiques escandivanes: la de Noruega, Suècia i Finlàndia.

Help Catalonia vol explicitar que tot plegat s'ha fet sense cap suport públic o institucional, això demostra que mentre s'inverteixen desenes de milers d'€ en internacionalitzar la causa catalana, la millor, i més efectiva eina és la realitat de la societat civil, sense subvencions ni oportunisme.  



Enllaç programa : http://arenan.yle.fi/tv/2221138
 



http://directe.cat/343704