Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Finlàndia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Finlàndia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 d’abril de 2018

El diputat finès Kärnä anuncia que s'apuntarà a un CDR



CAS 1-O







El Nacional
Barcelona. Dimecres, 11 d'abril de 2018
























El diputat del Parlament de Finlàndia Mikko Kärnä ha anunciat que s'apuntarà a un CDR, "com a ciutadà de la UE i com a expert extern".



Kärnä ha pres la decisió per protestar per la persecució policial i jurídica que l'Estat ha obert contra els CDR. No ha dubtat a ironitzar que el president espanyol, Mariano Rajoy, i el jutge Pablo Llarena ja li poden anar preparant una demanda d'extradició.



"Per la present declaro que vull apuntar-me a un Comitè de Defensa de la República com a ciutadà de la UE i com a expert extern. Preparin les demandes d'extradició senyor Mariano Rajoy i jutge Llarena", ha indicat.

dilluns, 19 de març de 2018

Puigdemont visitarà Finlàndia després de l'estada a Suïssa



EXILI







Albert Acín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 19 de març de 2018



















La internacionalització de la qüestió catalana de Puigdemont sembla prendre embranzida. El president català, Carles Puigdemont, visitarà Finlàndia un cop culmini la seva estada a Suïssa. El president a l'exili farà un viatge a Helsinki del 22 al 24 de març just després de participar aquests dies a Ginebra en diversos actes en relació a l'estat dels drets humans.














Si la setmana passada el president ja desafiava l'Estat anunciant un viatge a Suïssa de quatre dies —l'estada més llarga fora de Brussel·les fins al moment—, ara Puigdemont redobla la pressió sobre les institucions de l'Estat amb un nou viatge dins les fronteres europees.



Un diputat finlandès ha anunciat el nou viatge del president, que encadenarà la seva estada a Suïssa amb una altra a Finlàndia.



Puigdemont a Finlàndia

dijous, 1 de març de 2018

Tot el cos consular a Barcelona tanca files amb el cònsol de Finlàndia, represaliat per Espanya



PAÍS - PRINCIPAT







Els noranta-quatre cònsols reconeixen la tasca d'Albert Ginjaume i es mostren sorpresos per la seva destitució.

















01.03.2018  16:22





Els noranta-quatre cònsols de Barcelona han mostrat el seu suport a Albert Ginjaume, ex-cònsol de Finlàndia a Catalunya, després de la seva destitució arran de les pressions del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol. En dues cartes enviades a l’ambaixada de Finlàndia a Madrid a les quals ha tingut accés VilaWeb, l’Associació Consular i el Cos Consular de Barcelona reconeixen la tasca de Ginjaume i mostres la seva sorpresa per la seva destitució.



A més, donen la raó a Ginjaume i expliquen que la decisió de convidar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, a un dinar del cos consolar es va prendre per consens i que no va ser iniciativa de Ginjaume.



Precisament el govern espanyol justifica la petició de destitució per aquesta invitació.



Ginjaume va ser acomiadat ahir en un acte després que l’ambaixadora de

dimarts, 27 de febrer de 2018

Albert Ginjaume: “Madrid té por que els cònsols donem informació diferent sobre el procés”



PROCÉS - PRESSIONS







El ministeri d’Exteriors espanyol ha imposat el seu cessament com a cònsol honorari de Finlàndia. Parla de “cacera de bruixes” i alerta altres cònsols que qualsevol pot ser cessat sense explicacions.








per Gemma Aguilera  
26/02/2018



 
El fins ara cònsol honorari de Finlàndia creu que Madrid vol silenciar informació sobre Catalunya a l'exterior | Jordi Borràs








Albert Ginjaume (Barcelona, 1962) és el tercer cònsol honorari a Barcelona que l’Estat espanyol decideix fulminar acollint-se als tractats internacionals que permeten que un Estat obligui un altre país a cessar el seu representat sense justificació ni explicacions. Ha representant Finlàndia durant nou anys sense cap incident diplomàtic, fins que fa una setmana va rebre la visita personal de l’ambaixadora de Finlàndia, que resideix a Madrid, per notificar-li el seu cessament com a cònsol honorari d’aquest país de la UE. Denuncia una “cacera de bruixes” per part de Madrid, i remarca que mai no ha incomplert el protocol i que s’ha mantingut políticament neutral en totes les seves actuacions com a representant de Finlàndia a Catalunya, una funció que no té cap retribució i que Ginjaume compaginava amb la de secretari general del Cos Consular a Barcelona. Rep El Món a l’oficina del cònsol honorari de Finlàndia, un despatx que haurà d’abandonar en els propers dies. S’endurà, entre altres coses, la Comanda de l'Ordre del Lleó de Finlàndia, que és la més alta condecoració que el govern finlandès concedeix a una persona estrangera per haver contribuït de manera rellevant a la promoció i el desenvolupament del país.





Senyor Ginjaume, ha rebut cap explicació sobre el seu cessament com a cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, després de nou anys d’exercir aquesta funció de manera desinteressada? 


Sobre les raons per les quals el ministeri d’Exteriors espanyol ha sol·licitat a Finlàndia el meu cessament no en tinc cap constància ni escrita ni verbal. Només he parlat amb l’ambaixadora de Finlàndia, Maija Lähteenmäki, que la setmana passada em va venir a veure personalment per dir-me que ho sentia molt, que no li sortien les paraules, però que havia rebut un comunicat del ministeri d’Afers Exteriors espanyol sol·licitant el meu cessament immediat. Jo vaig quedar molt sorprès i li vaig preguntar quina era la raó, i em va respondre que vaig organitzar un dinar dels cònsols acreditats a Barcelona amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa. De fet, aquest dinar l’organitza el Cos Consular a Barcelona, que té un centenar de membres i del qual jo n’era fins ara secretari general. Cada mes fem un dinar i convidem una personalitat. En el cas de la presidenta de la Diputació, era interessant explicar quina funció fa la Diputació, perquè una part del seu pressupost es destina a cooperació internacional, i havíem detectat interès per part d’alguns països, sobretot de l’Amèrica llatina i de l’Àfrica, interessats en aquests projectes.





El problema, pel que sembla, no és la Diputació de Barcelona, sinó que Conesa és alcaldessa de Sant Cugat del Vallès...

dimecres, 30 d’agost de 2017

Puigdemont fa un viatge a Copenhaguen · Hi inaugurarà la nova delegació de la Generalitat, que ha d'estrènyer relacions amb els països escandinaus



PAÍS - PRINCIPAT







Dinamarca, la porta de la complicitat de Catalunya amb els països nòrdics.
















Per: Redacció 

29.08.2017  22:00





El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, juntament amb el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, comença avui un viatge de dos dies a Dinamarca, en què presidiran la inauguració de la delegació de la Generalitat als països nòrdics, amb seu a Copenhaguen, que dirigirà Francesca Guardiola.




L’objectiu serà de potenciar les relacions bilaterals entre Catalunya i Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia. La visita del president de la Generalitat s’escau en un moment molt decisiu del procés, deu dies abans de la Diada i pràcticament un mes abans del referèndum de l’1 d’octubre. El president i el govern veuen molt clar que el reconeixement internacional és un factor cabdal, i Dinamarca i els països nòrdics són dels que han fet més gests favorables a l’autodeterminació de Catalunya.



El parlament danès fou un dels primers a debatre i a votar (i aprovar) una moció sobre el dret d’autodeterminació dels catalans. Fou el 2015, gràcies a una resolució impulsada per la formació d’esquerres Enhedslisten (l’Aliança Vermella-Verda), que va fer que la majoria de la cambra demanés un debat pacífic i democràtic entre el govern català i l’espanyol en el context del procés cap a la independència.



La classe política danesa ha anat seguint de prop l’evolució del procés català i es

divendres, 18 d’agost de 2017

Un atacant apunyala diverses persones a Finlàndia



ATAC 







El Nacional
Barcelona. Divendres, 18 d'agost de 2017




















Les autoritats finlandeses han obert foc contra un home que havia atacat diverses persones a la ciutat de Turku, a l'est d'Hèlsinki, aquest divendres al migdia.



La policia nacional ha informat que els agents l'han aconseguit arrestar, ferint-lo a la cama, després que apunyalés diverses persones.



Les autoritats han demanat als ciutadans que no surtin de casa i que no s'apropin al lloc on s'han produït els fets.



De la mateixa manera, ha facilitat un número de telèfon per als qui hagin estats testimonis de l'escena.










Hi haurà ampliació




Enllaç notícia :

http://www.elnacional.cat/ca/iglobal/atac-turku-finlandia_183690_102.html?TGR 


 

dijous, 25 de maig de 2017

Irlanda, el nou amic de Catalunya al món



POLÍTICA - PROCÉS






Última actualització Dijous, 25 de maig de 2017 12:35 h




Amb la inauguració de l'intergrup d'amistat a la cambra de representants de Dublín, ja són cinc els països europeus que en tenen un







Catalunya continua teixint una xarxa de potencials aliats al món per un possible moment de xoc entre el Principat i l’Estat espanyol i aquesta setmana és el moment d’Irlanda. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha assistit a la sessió inaugural de l’intergrup d’amistat que s’ha posat en marxa al Parlament irlandès, on ha afirmat a l’ACN: “Aquesta és una prova que la situació política actual a Catalunya desperta un gran interès a l’estranger”. De fet, representants dels tres grans partits del país –Fine Gael, Fianna Fáil i el Sinn Féin, que sumen uns dos terços de la cambra– formen part del nou organisme, en el qual també formen partit diputats independents. Un dels grans diaris irlandesos, The Irish Times, també ha mostrat interès pel procés en diverses ocasions.  






Raül Romeva, al parlament d'Irlanda

 "Ningú hauria de tenir por al debat"

dimecres, 17 de maig de 2017

Puigdemont es reuneix amb diputades liberals nòrdiques al Parlament



EXTERIORS







El Nacional
Foto: Rubén Moreno
Barcelona. Dimecres, 17 de maig de 2017
















El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit aquest dimecres amb una delegació de diputades liberals de Dinamarca i Finlàndia. Es tracta de les findandeses Silja Borgardótti Sandelin i Eva Biaudet, i també la danesa Louse Schack Elhom.



Les tres diputades s'han reunit amb el president al seu despatx del Parlament, durant la visita que han fet aquest migdia a la Cambra catalana.

dilluns, 19 de desembre de 2016

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?



PAÍS - PRINCIPAT

OPINIÓ





La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa.















Per: Vicent Partal

17.12.2016  22:00





Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.



Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.



L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la

dimecres, 27 de gener de 2016

Per què Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda són els estats menys corruptes del món?

Dimecres  27.01.2016  12:49

Analitzem els factors, identificats en estudis internacionals, que afavoreixen el bon govern d'aquests països.








Any rere any, Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda ocupen les millors posicions en l’Índex de la percepció de la corrupció, que publica l’organització Transparència Internacional. Aquests quatre països, doncs, poden ser considerats els menys corruptes del món. Però, a banda l’interès propi de la classificació de l’índex, paga la pena de mirar d’entendre quins factors hi allunyen la corrupció. Per identificar-los, hem pres de referència estudis d’experts en la lluita contra la corrupció i n’hem extret les principals conclusions.

Lleis eficients i robustes

Els països menys corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis enrere. L’estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l’alternança governamental malmeti l’estabilitat de les lleis més significatives contra la corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic: garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició legal d’aquests països és el principi d’accés públic als documents oficials de Suècia, que data del 1766. Per tant, la continuïtat i la tradició legal a favor de la transparència és un factor fonamental en la lluita contra la corrupció.

Les dones al poder

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Les euroregions que aporten diners a la UE

per Redacció 5 d' Octubre 2015

Catalunya, el País Valencià, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia estan entre les àrees més competitives.

 








Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia són els Estats i euroregions que aporten diners a la Unió Europea (UE), segons una anàlisi dels fons estructurals europeus entre el 2007 i el 2013.

A l'Estat espanyol, a més de Catalunya i el País Valencià també són aportadors nets Aragó, Euskadi-Navarra, Madrid, La Rioja, Castella-Lleó i Cantàbria. En canvi són deficitaris Astúries, Galícia, Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i Múrcia. Pràcticament tot Portugal és subsidiat, així com l'Est d'Europa, el sud d'Itàlia i la major part de Grècia.

El Regne Unit és pràcticament tot ell aportador net, excepte el país de Gal·les, Cornualla i les Terres Altres d'Escòcia









Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/les_euroregions_que_aporten_diners_a_la_ue_151689.php


dijous, 3 d’abril de 2014

«Independenciaaaa!», a les televisions de Noruega, Suècia i Finlàndia @HelpCatalonia

Dijous, 3 d'abril de 2014 17:45 h

Help Catalonia, fa més de 4 anys, que treballa EXCLUSIVAMENT amb voluntariat per internacionalitzar la causa catalana des de la societat civil.


Entre les gestions de l'organització hi ha el contacte amb premsa internacional per difondre el procés de secessió que viu Catalunya. En aquest sentit l'organització fou contactada per YLE, la principal cadena de Finlàndia per col·laborar en un possible documental sobre la situació catalana. YLE és la companyia de radiodifusió pública més important de Finlàndia. 






El documental, realitzat pel periodista finès Pekka Palmgren, s'acaba de fer públic i recull diferents situacions i opinions sobre la independència catalana. Titulat 'Independènciaaaaa' Help Catalonia ha gestionat la majoria dels diferents contactes per a YLE. L'editor de Help Catalonia, Jordi Vàzquez, és un dels fils conductors del reportatge. El rdocumental és emès per totes les televisions públiques escandivanes: la de Noruega, Suècia i Finlàndia.

Help Catalonia vol explicitar que tot plegat s'ha fet sense cap suport públic o institucional, això demostra que mentre s'inverteixen desenes de milers d'€ en internacionalitzar la causa catalana, la millor, i més efectiva eina és la realitat de la societat civil, sense subvencions ni oportunisme.  



Enllaç programa : http://arenan.yle.fi/tv/2221138
 



http://directe.cat/343704