Ferran Requejo “Espero que Puigdemont no compri ni el RUI ni les eleccions constituents amb legalitat espanyola”

Política

SANT JUST DESVERN - 27 setembre 2016 18.31 h 

 

 

Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la UPF, és l'entrevistat d'aquest dimarts a L'illa de Robinson d'El Punt Avui TV.

Ferran Requejo

Enllaç video 1 :

http://www.elpuntavui.tv/video/184549147.html

El Punt Avui TV - SANT JUST DESVERN

 

El catedràtic en Ciència Política a la UPF, Ferran Requejo, ha disseccionat a L'illa de Robinson l'escenari polític català i l'estat del procés. Requejo ha apuntat que veu una “manca de més alçada política”, i que s'haurien d'evitar promeses com els famosos 18 mesos. “Espero que el lideratge de Puigdemont no compri ni el RUI ni les eleccions constituents amb legalitat espanyola”, ha sentenciat el catedràt ic.

Carod: «El debat sobre el RUI fa l’efecte d'una certa improvisació»

ENTREVISTA

L'exvicepresident diu que si es preguntés a molts dels manifestants del diumenge sobre el full de ruta hi hauria moltes sorpreses i avisa que "no pot ser que a cada nova pensada d'algú es modifiqui el full de ruta"

L'antic líder d'ERC considera que el procés sobiranista no té marxa enrere ("la gent no deixarà de ser independentista") i que actualment el més revolucionari és defensar el dret d’autodeterminació.

 

Pep Martí, Barcelona | 14/09/2016 a les 17:17h

Josep-Lluís Carod-Rovira, exvicepresident del Govern | Adrià Costa

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) és filòleg i dirigent històric de l’independentisme d'esquerres. Ha estat el màxim dirigent d’Esquerra Republicana i conseller en cap i vicepresident de la Generalitat. Ara dirigeix la Càtedra sobre la Diversitat Cultural de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Acaba de publicar Història del protestantisme als Països Catalans (Tres i quatre). Valora per a NacióDigital la darrera Diada, que ell va viure des de la concentració de Tarragona.
 
 

- Com veu l’escenari post-Diada?

- Molt bé. És impensable que en qualsevol altre lloc d’Europa, durant cinc anys consecutius, centenars de milers de persones ocupin els carrers pacíficament i festiva defensant un objectiu polític democràtic. Això no ha passat enlloc. Les majors concentracions humanes després de la Segona Guerra Mundial s’han produït aquí. I no al segle XX, s’han produït al segle XXI. Per tant, crec que l’objectiu d’un estat català dins de la UE continua ben viu. I el millor de la jornada és constatar altre cop que l’independentisme no és cosa dels polítics i dels partits només, ni principalment, sinó que és cosa de la gent. L’objectiu de la independència és un objectiu nacional perquè els protagonistes són els nacionals, els compatriotes, els ciutadans. Ara, estem en un moment on fins ara hem tingut mobilitzacions, declaracions públiques dels líders polítics i resolucions parlamentàries sense dimensió jurídica. Jo crec que ara hem de passar a la quarta pota, que és la presa de posició que implica adoptar solucions polítiques i legals aprovades pel Parlament, formin part de la legalitat espanyola o no. Crec que l’any 2017, sense més dilació, s’ha de produir la bifurcació de dues legalitats que són incompatibles perquè diuen coses diferents. Una es basa en el dret de la gent a expressar la seva opinió a les urnes, l’altra es basa en la negació d’aquest dret. Hi haurà un moment en què una es trobarà davant de l’altra.

 

- I aleshores, què creu que passarà?

Ramon Carner: “Existim. Som els de la DUI”

Per

Ramon Carner

-

8 de setembre de 2016

 

 

 

 

 

 

 

Ramon Carner

Fa 30 anys que sóc independentista i com molts de la meva generació, vam fer-nos independentistes després d’una formació autodidacta .

 

La meva aportació per defensar els ideals independentistes va començar al BEI (Bloc d’Estudiants Independentistes) a la UB. Calia enfortir la base social independentista. Vaig fer-me voluntari de diferents associacions i també vaig militar en diferents partits polítics, amb l’objectiu de fer difusió i donar a conèixer els avantatges de la independència de Catalunya.



Aviat vam constatar que els mitjans de comunicació de Catalunya eren reticents a donar veu a l’independentisme. Per a superar aquesta situació al 2008 vaig participar en la creació del Cercle Català de Negocis (CCN). Havia de ser un grup de pressió de poder econòmic català que recolzés el moviment independentista d’una manera desacomplexada. Érem els “independentistes de corbata” que treballàvem perquè

Ferran Requejo: ‘El RUI és una proposta de polítics adolescents’

PAÍS - PRINCIPAT

Parlem el catedràtic de ciència política sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada.

El catedràtic de ciència política de la UPF Ferran Requejo.

Per: Josep Rexach Fumanya 

07.09.2016  00:00

Ferran Requejo, catedràtic de ciència política i membre del CATN, s’ha erigit aquests darrers mesos en una de les veus més actives contra el RUI. I aquesta entrevista no n’és cap excepció. No l’accepta de cap manera perquè creu que és una proposta adreçada a ‘acontentar els independentistes impacients’. També ens parla del moment polític actual, centrada en la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat, i es mostra crític amb els lideratges del procés. Tot plegat en aquesta entrevista que forma part de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’.

—Nom: Ferran Requejo
—Edat: Seixanta-quatre anys
—Independentista? Ara sí
—Des de quan? Des del canvi de segle. Sóc independentista des d’abans que fracassés l’estatut, perquè vaig començar a veure que pel camí del pacte no ens en sortiríem. Jo havia defensat models de federalisme plurinacional, però vaig veure que era una idea massa civilitzada per a l’estat espanyol.




—La política és… com tenir una xicota nova. És una cosa apassionant, però alhora

Bel Olid: ‘Jo sóc de DUI, em sembla estèril continuar lluitant per preguntar’

PAÍS - PRINCIPAT

Parlem amb l'escriptora mataronina sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada.

 

L'Escriptora Bel Olid

Per: Josep Rexach Fumanya 

29.08.2016  22:00

Bel Olid es guanya la vida amb les paraules, o com diu al seu bloc, jugant-hi. És traductora, professora, escriptora i es defineix feminista radical. Parlem amb ella, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. Ha tornat de Grècia i ha presenciat el drama dels refugiats des de primera línia, per això mostra certa recança a parlar del procés. Ho acaba fent i no dubta. És directa i va per feina, per això ella ja hauria fet una DUI: ‘Tenim majoria al parlament, tirem milles’. En canvi, la gent que ha pilotat el procés diu que és poc pràctica i ha badat amb qüestions estèrils que perdien de vista la independència. A curt termini és optimista i confia que la gent tornarà a respondre a la diada de l’Onze de Setembre.



—Nom: Bel Olid
—Edat: 38, cap a 39
—Independentista? Sí
—Des de quan? No m’he sentit mai una altra cosa que no fos catalana i Espanya no ha estat mai casa meva.
—La política és… La política hauria de ser apassionant.
—Com es defineix políticament? Feminista radical. 
—Teniu llibre de capçalera: No m’agrada triar. N’hi ha molts. Ara llegeixo Vertigo, de Joanna Wlash.
—El personatge històric que l’inspira: És que a les feministes ens ho posen molt difícil perquè ens parlen poc de dones històriques. Però més endavant he pogut admirar, per exemple, Hildegarda de Bingen.



—Quin objectiu ha de tenir aquesta Diada?

“Tenim la majoria democràtica i per això no calen més referèndums”

HÈCTOR LÓPEZ BOFILL

DOCTOR EN DRET I PROFESSOR DE DRET CONSTITUCIONAL.

Barcelona - 19 agost 2016 2.00 h 

Hèctor López Boflll Foto: JOSÉ CARLOS LEÓN.

 

No veig cap valor afegit que pugui proporcionar
el referèndum
mentre formem part
de l'Estat espanyol

Tu no pots començar a tenir reconeixement,
en tant que subjecte sobirà, fins que no t'has declarat independent

No es tracta de construir
la terra promesa sinó un estat tan bo o tan dolent com els altres 196 estats
de les Nacions Unides

Lluís Llort - Barcelona

Hèctor López Bofill (Badalona, 1973) col·labora en aquest diari i en altres mitjans de comunicació opinant sobre l'actualitat política. La seva formació l'ha convertit en una veu autoritzada: doctor en dret, jurista i professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser promotor de la plataforma Sobirania i Progrés, de la Crida Nacional i del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya i, posteriorment, a Solidaritat Catalana. Si amb tot això no n'hi ha prou, té un ampli vessant literari. Ha publicat sis novel·les i sis llibres de poemes, a més de participar en dos més de col·lectius. Ha escrit set assajos, dels quals tres amb altres autors. I ha guanyat set premis literaris. Però, a finals de juliol, vam parlar amb ell de política catalana i no de literatura.

Com veu l'actualitat política?

Després de la votació al Parlament del 28 de juliol passat, em fa una mica de por la feblesa catalana per crear estructures de poder, que ens porta a fer gestos grandiloqüents, sense efectivitat, com poden ser les nombroses declaracions de sobirania que hi ha hagut al Parlament. I també hi ha la feblesa espanyola, perquè no veig Espanya amb prou capacitat per reprimir un gest independentista català per la via dura, ni capacitada, per exemple, per mantenir una ocupació militar a Catalunya amb dos milions de persones en contra. Ni veig Espanya, que no tenen ni govern, preparada per a una reforma constitucional que admetés algun encaix cap a Catalunya. La situació està en un atzucac, tant per la banda catalana com per la banda espanyola, i em fa por que es perllongui indefinidament.

He llegit que es mostra força contrari a fer un referèndum unilateral d'independència (RUI)... És així?

Rajoy, contra les cordes en una entrevista a Onda Cero

ELECCIONS 26-J

El president del govern espanyol en funcions assegura que es va assabentar ahir de les trobades entre Fernández Díaz i De Alfonso i que "no sabia que existia Antifrau", però que són "dues persones que parlen de temes de la seva competència". 

FERRAN CASAS/MARC TORO Madrid/Barcelona Actualitzada el 22/06/2016 13:27

El president del govern espanyol en funcions i candidat del PP al 26-J, Mariano Rajoy / . REUTERS

"Ara hi ha gent amb ganes d'organitzar un problema allà on no existeix", ha afirmat aquest dimecres al migdia el president espanyol, Mariano Rajoy, en l'intent d'acompanyar l'estratègia de defensa del seu ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Rajoy es referia així a les crítiques i peticions de dimissió i assumpció de responsabilitats dels afectats pel cas, ERC i CDC.

En relació a Fernández, Rajoy ha afirmat des de les Balears que "per descomptat" que dóna suport a Fernández Díaz davant les peticions de dimissió i que aquest ja ha donat " explicacions molt clares". "Les explicacions han estat clares i rotundes i ara, a quatre dies d'acabar-se la campanya, hi ha qui intenta pescar", ha afirmat.

Paluzie: ‘Un referèndum unilateral es podria fer la primavera del 2017’

PAÍS

Entrevista a la degana de la facultat d'Economia i Empresa de la UB, partidària de separar la decisió sobre la independència del debat sobre la constitució.

Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB)

Per: Josep Casulleras Nualart 

Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), és una de les veus del sobiranisme que recentment ha defensat amb més força la necessitat d’un referèndum unilateral sobre la independència, per a poder fer efectiu el trencament amb Espanya. N’han parlat també el politòleg Jordi Muñoz i el professor de dret a la Universitat de Copenhaguen Antoni Abat Ninet. Aquestes tres posicions no són ben coincidents, però s’assemblen, perquè proposen que les institucions catalanes actuïn com a estat i forcin un referèndum que no pugui ser negligit per la comunitat internacional. Però com s’hauria de fer i quan? Segons Paluzie, cal un cert temps de preparació, però si el govern s’hi posés ara mateix hi hauria temps de convocar-lo la primavera del 2017.


—Per què penseu que un referèndum unilateral sobre la independència és una bona opció?

Junqueras, a la premsa de Madrid: "Quan Catalunya sigui independent, el tracte amb la premsa serà millor"

29/04/2016

Avançament del seguiment de tota una jornada amb el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras i Esther Vera, directora de l'Ara. Podreu veure el seguiment complet i l'entrevista aquest diumenge a l'Ara.cat i en l'edició en paper. 

Enllaç article i video :

http://www.ara.cat/videos/reportatges/Junqueras-Madrid-Catalunya-independent-millor_3_1567673235.html 

El president dels corresponsals estrangers para els peus a Ciutadans per l’entrevista a Puigdemont

Per: Redacció

20.04.2016  09:19

PAÍS

El partit de Rivera acusa la Generalitat d'haver pagat als mitjans que van entrevistar el president.

Ciutadans va acusar el govern de la Generalitat d’haver pagat diners a mitjans internacionals de prestigi perquè entrevistessin el president, Carles Puigdemont, dilluns. Es referia a l’entrevista simultània que van publicar el mes passat el Financial Times, Le Monde, Süddeutsche Zeitung, Corriere de la Sera i el portuguès Diario de Notícias. ‘El Govern de la Generalitat de Catalunya ha pagat perquè Carles Puigdemont fos entrevistat pels esmentats mitjans de comunicació?’, va demanar.

El president del Cercle de Corresponsals Estrangers a Espanya, Hans-Günter Kellner, va respondre

Shaun Riordan: ‘Si voleu ser independents comporteu-vos com un país independent’

Per: Vicent Partal
17.04.2016  22:00

PAÍS

Entrevista amb l’ex-diplomàtic britànic, autor del primer volum de la col·lecció Pensament de la FOCIR.

Shaun Riordan, ex-diplomàtic britànic

Shaun Riordan és un ex-diplomàtic britànic que coneix bé com funcionen els serveis diplomàtics i quines febleses tenen, perquè hi va treballar en llocs tan diferents com ara els Estats Units, la Xina i l’ex-Iugoslàvia. Precisament per això fa temps que reflexiona i treballa en allò que anomena ‘nova diplomàcia’ (ja va escriure un llibre amb aquest nom, ‘The New Diplomacy‘, l’any 2003). Ara treballa de professor i assessor i és l’autor del primer volum de la col·lecció que ha estrenat la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR ) per a acostar el pensament emergent al nostre país.

—Insistiu que la diplomàcia i el servei diplomàtic, tal com el vau conèixer fa anys, és mort…

Anna Gabriel: ‘S’ha constatat que el canvi de Mas per Puigdemont no era la fi del procés’

Per: Pere Cardús Cardellach
07.04.2016  22:00

PAÍS

Entrevista a la portaveu parlamentària de la CUP · 'Si el pressupost supera la lògica autonomista, estem disposats a aprovar-lo'.

Anna Gabriel (fotografia: Jordi Salvia).

Junts pel Sí i la CUP van aprovar ahir la moció de ratificació del compromís amb la ruptura i la desconnexió al parlament. L’aprovació de la moció presentada per la CUP va ser el desenllaç d’un altre període d’estira-i-arronsa entre totes dues formacions independentistes. Hem parlat amb Anna Gabriel, portaveu del grup parlamentari de la CUP, sobre aquesta tensió amb Junts pel Sí, la manca de coordinació entre independentistes, la valoració dels gairebé tres mesos de Puigdemont, l’estratègia per encarar el conflicte amb l’estat espanyol, l’aprovació del pressupost de la Generalitat, els insults masclistes i la divisió interna de la CUP.

—S’ha salvat un nou escull a l’últim minut. La moció d’ahir al parlament. Sempre serà així?

Resum de l'entrevista de Mònica Terribas a Artur Mas

09/03/2016

El matí de Catalunya Ràdio

Ha de ser exclusivament independentista, la nova Convergència? Serà independent, Catalunya, d'aquí setze mesos? S'acabaran repetint, les eleccions espanyoles? Quin paper ha de tenir Democràcia i Llibertat en la investidura espanyola? Resum dels moments més destacats de l'entrevista de Mònica Terribas a l'expresident Artur Mas.

Enllaç entrevista :

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/resum-de-lentrevista-de-monica-terribas-a-artur-mas/audio/913480/ 

 

[Àudio] Pablo Iglesias admet que el referèndum ja no és una línia vermella

Política Última actualització Dilluns, 7 de març de 2016 11:35 h

El líder de Podemos creu que Democràcia i Llibertat no exigiria un plebiscit si hi hagués un acord entre ell i Pedro Sánchez.

Pablo Iglesias ha explicat aquest matí que la peça que encalla un possible acord amb el PSOE és el programa econòmic i no el referèndum. El líder de Podemos ha dit en una entrevista a Telecinco que en les reunions entre els dos partits d’esquerra, l’economia ha estat la pedra a la sabata, perquè el PSOE “s’està fent enrere respecte al programa electoral”. De fet, preguntat per si el problema és que Podemos té el plebiscit com a línia vermella, ell ha dit: “Estem disposats a parlar d’absolutament tot, el referèndum per nosaltres és la millor proposta”.

Audio :

Les paraules d’Iglesias es poden recuperar aquí (minut 43).

 

 

El líder de Podemos pressuposa que PNB i DiLL s'abstindrien amb un pacte Iglesias-Sánchez

Un missatge que ha volgut insinuar que una votació a Catalunya no és en cap cas el motiu que ho bloqueja tot. Tant és així que segons ell, si socialistes i podemites arribessin a un acord, PNB i Democràcia i Llibertat (DiLL) s’abstindrien encara que no hi hagués un referèndum sobre la taula: “Per tal que no hi hagi un govern del PP, ells fan un anàlisi propi que no implica acords que els portaria a abstenir-se”. I ho ha reblat dient que ho van dir els representants de nacionalistes bascos i catalans al debat d’investidura de la setmana passada.

Els números d'Iglesias no surten ni amb l'abstenció dels sobiranistes

VÍDEO Puigdemont, sobre Rajoy: «Gairebé frega la mala educació»

El president de la Generalitat assegura que l’Estat pot córrer el perill d’obtenir “un resultat similar” en unes noves eleccions i entrar, així, en “un bucle”

Puigdemont: «El debat d'investidura seran les exèquies de la tercera via»

Redacció | 04/03/2016 a les 12:22h

 

 

 

 

 

En el marc de la primera edició del Versió BTV escoles un grup de vuit nens del col·legi Nou Patufet de Barcelona han entrevistat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui ha dit sobre el president en funcions del govern espanyol, Mariano Rajoy, que "gairebé frega la mala educació" per no haver-lo ni "felicitat per haver estat escollit president de la Generalitat".

Peter Luykx (diputat de l’N-VA flamenc): ‘A Catalunya les coses es fan bé’

Per: Diana Coromines
 

Dimarts  9.02.2016  02:00

PAÍS

Entrevistem un dels nou parlamentaris de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) que es va reunir la setmana passada amb el conseller Raül Romeva.

El diputat flamenc Peter Luykx

El diputat flamenc Peter Luykx, de la formació independentista N-VA –majoritària a Bèlgica–, va escriure una carta de felicitació al president Carles Puigdemont pocs dies després de la seva investidura. Li transmetia els seus respectes i el seu suport. Li explicava que havia pogut parlar amb el president Mas i que seria a Barcelona a principi de febrer amb una delegació del seu partit. Aquesta delegació va reunir-se divendres amb el conseller Raül Romeva. La traductora, editora i periodista Diana Coromines va aprofitar la visita per entrevistar Luykx i parlar dels processos d’alliberament nacional de Flandes i de Catalunya.

—Ja heu vingut unes quantes vegades a Barcelona per seguir el procés d’independència. Quin és el propòsit de la vostra visita, aquesta vegada? Espereu aprendre’n res que sigui aplicable a Flandes?

Rull: "Si avui no hi ha un acord per investir el candidat de Junts pel Sí, Mas convocarà eleccions"

ORIOL MARCH Barcelona Actualitzada el 08/01/2016 09:12

En una entrevista amb Antoni Bassas al plató de l'ARA, assegura que l'aprovació de la declaració de ruptura va fer que es "perdés la batalla del context". La coalició i la CUP tornen a citar-se avui divendres en un últim intent.

El coordinador general de Convergència, Josep Rull, ha assegurat aquest divendres al matí en una entrevista amb Antoni Bassas al plató de l'ARA que "si avui no hi ha acord entre Junts pel Sí i la CUP per investir el candidat de la coalició [Artur Mas], dilluns se signarà el decret de convocatòria d'eleccions". Aquest divendres, ha anunciat, torna a haver-hi una cimera a l'entorn de les entitats sobiranistes, i ha apuntat que hi ha "escasses opcions" que hi hagi entesa. "La posició és molt difícilment movible, perquè reduiríem la base", ha indicat sobre una retirada de Mas.

El dirigent nacionalista ha assenyalat que Anna Gabriel, diputada de la CUP, assegurava abans de les eleccions del 27-S que era irrellevant el nom del president de la Generalitat. "El problema no és el nom", deien en aquell moment, ha volgut recordar Rull, que ha insistit que l'objectiu ha de ser "eixamplar" la base social del sobiranisme. "Mas ja ha dit que en 18 mesos faria un pas enrere, aquesta és la qüestió de fons", ha apuntat Rull, alhora que ha assegurat que va ser "molt complicat" encetar la negociació amb la CUP per la pressió de sectors afins.

La declaració de ruptura

Carme Forcadell : 'No hi haurà noves eleccions; hi haurà investidura'

Per: Pere Cardús Cardellach

Dimecres  16.12.2015  02:00

la presidenta del Parlament de Catalunya donarà per bona la independència 'quan tinguem seients a l'ONU'.

Entrevista a la presidenta del Parlament de Catalunya · 'No hi haurà noves eleccions; hi haurà investidura' · 'No em fa gens por, que em detinguin.

—El 2016 serà l’any de la independència?
—[Silenci.] Tu saps molt bé que no el serà.

Fotografia: Júlia Tercero

Carme Forcadell ens havia rebut per a les entrevistes a molts llocs diferents. Al carrer, a la seu de l’ANC, en una cafeteria, per telèfon… però avui ens rep al despatx de presidenta del Parlament de Catalunya. És la institució més important del país, on resideix la sobirania i on s’ha de menar el procés cap a la independència. El salt de Forcadell és vertiginós. De liderar la mobilització del carrer a presidir els representants del poble. El despatx de Forcadell té una finestra amb vista al zoològic. Li demano quines bèsties veu i em diu que encara no n’ha vist. Al cap d’una estona, mentre comentem la jugada, veig que es mou alguna cosa sota les fulles dels arbres. L’aviso i ens enfilem a la finestra –peus i genolls damunt del sofà– i ella identifica l’animal: un licaó.

Parlem de la seva vocació política. Del vertigen del moment històric. De les amenaces que rep de la justícia i el govern espanyols. De la unitat i les fractures de Junts pel Sí. De l’acord i de la CUP. Del seu ‘visca la República’ a la tribuna del parlament. Del resultat del 27-S i el ritme del procés. Del referèndum. De la durada de la legislatura. Del somni català. De les eleccions espanyoles i dels qui no volen anar a votar diumenge. De les mobilitzacions que caldran. I dels seus desigs i propòsits per al 2016. De noves eleccions a Catalunya, no. No vol ni sentir-ne parlar. Vegem com ha anat:

—De liderar el carrer a presidir la institució més important de Catalunya. Com es fa això?

Santiago Vidal: "l’11S del 2017 ja tindrem el carnet d'identitat de la república de Catalunya"

Divendres, 4 de desembre de 2015 05:05 h

Gerard Sesé / @gerardsese .- Santiago Vidal s’ha entregat a la política com qui abraça una fe: amb conviccions profundes i anhels d’explicar-les amb claredat i passió. D’altra banda, de seguida que parles amb ell t’adones que és una bona persona. Desprèn, allò que al carrer podria anomenar-se, ‘bon rollisme’. I té molt mèrit aquesta predisposició tan positiva després del calvari que va passar l’any passat un cop va quedar inhabilitat de la seva feina com a jutge durant 3 anys per la seva vinculació al món sobiranista. La vida li ha canviat com un mitjó i ara es troba de cap de llista per al Senat per ERC, partit que afirma dur al cor. Parlem amb ell de l’esborrany de la Constitució Catalana que presentaran ben aviat i sobre l’actualitat política del país.

 

Santiago Vidal, cap de llista al senat per ERC

© Joan Puig

Vas ser campió d’Espanya jugant a hoquei patins, sobre rodes.

Sí senyor! Hoquei sobre patins.

La pregunta surt sola: el procés, ara mateix, va sobre rodes?

El procés ha anat sobre rodes i a bona velocitat des del 2010, quan es va produir la sentència del TC que va dinamitar l’últim intent dels catalans de trobar un encaix a l’estat, fins a finals del 2014. Més concretament, fins el 9N. Des de llavors algunes rodes s’han abonyegat una mica. Seguim rodant però no tan bé com voldríem. No descobreixo res nou si dic que la situació dels 4 o 5 mesos posteriors al 9N, on hi va haver profundes divergències entre ERC i CDC sobre com calia encarar les eleccions plebiscitàries (tant amb la data com la forma) no va ser bo. CDC, per raons legítimes, més aviat per tàctica partidista, les va ajornar el màxim possible. Això ja va crear el dubte...

El primer bony a la roda!

Cristina Cifuentes topa amb la realitat de l’independentisme al ‘Salvados’ de Jordi Évole

Divendres  4.12.2015  09:10

PAÍS

Vídeo d'avançament del programa, en què la presidenta de la comunitat de Madrid visita famílies de Barcelona.

La presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes (PP), va anar a Barcelona, on el periodista Jordi Évole l’havia convidada a participar en el programa ‘Salvados’, que s’emet diumenge a La Sexta. Évole porta Cifuentes a un pis del carrer de Casp, perquè parli amb famílies independentistes i no independentistes. Un dels veïns li diu: ‘Jo demano normalitat, i la normalitat és negociació.’ Cifuentes reprodueix tòpics sobre l’independentisme, com ara: ‘Quan tens davant algú que no vol parlar és molt complicat.’ I el veí li respon: ‘És una caricatura de la situació.’

La Sexta ha fet aquest vídeo d’avançament del programa de diumenge: