Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrevista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrevista. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 d’agost de 2017

Ramón Cotarelo: "L'espiral de silenci no és a Catalunya, és a Madrid"



PROCÉS CATALÀ - 1-OCT







Politòleg i catedràtic de la UNED.








D.S.U. Madrid















Per què hi ha tan poc suport entre els intel·lectuals a l’1-O? 


El dret a decidir és inqüestionable, i el subscriuen a favor del Sàhara o el Tibet. Però quan es posa en un terreny que els toca directament, desapareix per la falta de valentia, perquè els mitjans on escriuen els traurien les columnes, però sobretot perquè veuen que es queden sense país. Són més espanyols i nacionalistes que els espanyols i els intel·lectuals estrangers. No els agrada la idea. No poden admetre el dret a decidir d’una part del que consideren Espanya perquè precisament la consideren Espanya. Però això significa subscriure la posició dels de sempre i aleshores els d’esquerres callen. Estan literalment amagats. 



S’escuden en els valors de la legalitat per sobre de la democràcia. 


Entenc que hi ha algunes persones que raonin d’aquesta manera, però em costaria molt qualificar-los d’intel·lectuals. Entenc que els comissaris i el govern brandin la legalitat com al paleolític brandaven l’arma, però un intel·lectual no ho pot permetre, perquè qualsevol entén que la legalitat és un assumpte de conveniència. ¿O és que existeix una legalitat que es pugui invocar per sobre de la voluntat de la gent? 



També hi ha l’argument de la corrupció: que el Procés vol tapar les vergonyes del PDECat. 

dimecres, 9 d’agost de 2017

Josep Jover: ‘El Tribunal Constitucional no pot vulnerar una norma europea’



PAÍS - PRINCIPAT







Entrevista a l'advocat Josep Jover, especialista en propietat intel·lctual vinculat al Partit Pirata i al 15-M i ara contractat per ERC per 'defensar els drets fonamentals dels catalans' a Europa.

















08.08.2017  22:00





Falten menys de dos mesos per a l’1-O. Per a alguns, menys de dos mesos per a la independència, per a uns altres, menys de dos mesos per al temut ‘xoc de trens’. La cosa segura és que una de les arenes on es dirimirà en quin sentit es resol la qüestió seran els tribunals. I no solament a Catalunya o a Madrid, sinó també a Europa. És per això que Esquerra Republicana ha decidit de contractar l’advocat Josep Jover (Terrassa, 1955).



La seva tasca serà ‘defensar els drets fonamentals dels catalans’. Això, però, en què es concretarà? Doncs a obrir una nova via que fins ara no s’havia tingut en compte. Jover vol explotar el fet que, d’acord amb la normativa comunitària, cap tribunal d’un estat, ni tan sols el de rang constitucional, no pot contradir les normes i sentències sorgides dels òrgans de la Unió Europea.



Jover, expert en drets d’autor, no és pas un novell en aquest àmbit. De fet, ja acumula diversos èxits en les institucions europees. Quan ERC va contactar amb ell, no feia gaire que havia aconseguit, ‘en un temps rècord’, que el Parlament Europeu instés la Comissió Europea a aprovar una directiva per a protegir els denunciants de corrupció. D’altra banda, també va aconseguir que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea considerés abusiu el cànon digital. Jover, a més, està vinculat al Partit Pirata, amb el qual ha concorregut en diverses eleccions, i va participar molt activament en el 15-M a Catalunya com a coordinador de la comissió jurídica del moviment. Parlem amb ell de la seva nova feina i del paper que els tribunals europeus poden fer en el cas català.



—Quina serà la vostra tasca a partir d’ara?

dilluns, 31 de juliol de 2017

Forcadell, al 'Daily Express': "Cap acció repressiva o jurídica impedirà el referèndum"



PROCÉS CATALÀ







La presidenta del Parlament augura que les amenaces de l'Estat aniran a més, però adverteix que "no hi ha cap poder suficientment fort" per superar la democràcia.








per EP 31/07/2017



La president del Parlament, Carme Forcadell | ACN

 




La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha assegurat que el referèndum sobre la independència previst per al diumenge 1 d'octubre se celebrarà i que "cap acció repressiva o jurídica pot evitar que succeeixi". "El Govern espanyol encara no entén que no pot extingir la voluntat del poble català de decidir lliurement el seu propi futur", ha expressat en una entrevista al diari britànic 'Daily Express', publicada aquest dilluns i en la qual acusa l'Estat d'atacar el procés sobiranista a través dels tribunals i les amenaces.




"L'Estat utilitzarà tot el seu arsenal, com ja està fent, per actuar contra els representants electes dels catalans, espantar i amenaçar els funcionaris i per intervenir encara més les finances de la Generalitat", ha afirmat.




La presidenta del Parlament augura que aquestes amenaces aniran a més, però adverteix que

dimecres, 5 de juliol de 2017

Tensió al congrés amb l’ex-cap de la policia Eugenio Pino: ‘Ho faria tot per Espanya’



PAÍS - PRINCIPAT







Assegura que cap agent va actuar de manera negligent en l'operació Catalunya 
















Per: Redacció 

05.07.2017  16:13












Preguntat pel diputat d’Esquerra Gabriel Rufián, l’ex-número dos de la policia espanyola, Eugenio Pino, ha assegurat que és un ‘patriota’ i que ‘ho faria tot per Espanya’ durant la compareixença al congrés espanyol davant la comissió d’investigació de l’operació Catalunya.



Pino gairebé no ha respost cap de les preguntes que li ha fet Rufián, acollint-se al seu dret a no respondre o assegurant que ja estava jubilat i, per tant, no ho coneixia. No obstant això, quan el diputat d’Esquerra li ha preguntat si creia que, mentre ell estava al capdavant de la policia espanyola hi havia agents que actuaven de manera negligent, Pino ha assegurat que això no passava i ha donat, així, la màxima credibilitat als agents que treballaven a les seves ordres.

divendres, 30 de juny de 2017

Jordi Cuixart: «Si hi ha algú que estigui bloquejat per la por, demanem que s'aparti»



ENTREVISTA







El president d'Òmnium considera que és el moment de l'"exigència col·lectiva" i reclama que apareguin els "lideratges" camí de l'1 d'octubre

Afirma que no té cap dubte que el referèndum tindrà garanties i serà vinculant, i avisa que no permetran que "hi hagi un nou 9-N"

"L'alcaldessa de Barcelona i Catalunya en Comú ens han demostrat que tenen sentit comú suficient com per no fer filibusterisme [amb el referèndum]", sosté








, Barcelona | 29/06/2017 a les 20:45h



Jordi Cuixart, president d'Omnium Cultural | Adrià Costa




Jordi Cuixart (Santa Perpètua de Mogoda, 1975) és el president d'Òmnium Cultural i una de les veus del sobiranisme civil. En aquesta conversa amb NacióDigital, Cuixart mostra el seu convenciment que el referèndum anunciat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, tindrà totes les garanties i serà vinculant. Alhora, subratlla que les entitats sobiranistes adoptaran una actitud còmplice i exigent amb el Govern per fer realitat la votació de l'1 d'octubre. El president d'Òmnium considera que, ara que falten menys de 100 dies per a la consulta, és el moment d'exercir el "sentit d'estat". 











- L'1 d'octubre es podrà votar?



- Sí, l'1 d'octubre es podrà votar a Catalunya.

- Hi ha el convenciment, entre les entitats sobiranistes, que en aquesta qüestió no hi ha cap dubte?

Bernhard von Grünberg: ‘És una vergonya que Espanya s’allunyi d’Europa i dels debats democràtics’



MÓN - EUROPA







Entrevista al polític alemany, que serà observador internacional en el referèndum de l'1 d'octubre 








Fotografia: Xavi Serrano.









29.06.2017  22:00





L’alemany Bernhard von Grünberg es dedica a la política des de l’any 1971, i té una llarga trajectòria com a diputat del partit socialdemòcrata alemany, l’SPD. Von Grünberg també s’ha implicat en organitzacions en favor dels llogaters alemanys i en favor dels refugiats. Coneix des de fa anys la realitat catalana. Va ser observador internacional el 9-N, per exemple. I aquesta setmana ha estat a Barcelona per a recollir un premi de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català. VilaWeb va aprofitar la seva estada per a entrevistar-lo i es va trobar amb un home molt preocupat per la deriva autoritària de l’estat espanyol.



Podríeu presentar-vos una mica per a la gent que no us conegui?
—Faig política des del 1971. Una llarg carrera. Ara mateix sóc el cap d’una organització de llogaters de Bonn. Hem ajudat les associacions de llogaters que teniu ara ací. He estat diputat al parlament de Nord Westfàlia, fins fa pocs dies. També sóc vice-president d’una organització que recull diners per a donar a l’ONU i que els destina als refugiats. I també, sembla, sóc un dels pocs polítics que té opinió sobre Catalunya, la lluita contra Espanya, i en favor de la independència. Nosaltres, els alemanys, vam ser part de la guerra civil espanyola, al costat de Franco. Per tant cal que també ens impliquem en aquesta qüestió. És una qüestió molt important.



He llegit que dèieu que Espanya es va convertint en un estat autoritari. Per què ho creieu?

dijous, 29 de juny de 2017

Ramon Piqué: ‘A la sala d’interrogatoris, m’estrenyien la bossa al cap i em feien agenollar’



PAÍS - PRINCIPAT







El president de l'Associació Memòria contra la Tortura relata en aquesta entrevista la seva experiència als calabossos de la Guàrdia Civil en l'operació Garzón 








Ramon Piqué, detingut i torturat en l'operació Garzón (fotografia: Albert Salamé).








Per: Pere Cardús 

28.06.2017  22:00





Una quarantena d’independentistes van viure un malson l’estiu del 92. Mentre la majoria de la població vivia el somni olímpic de Barcelona, els calabossos de la Guàrdia Civil eren testimonis de tortures brutals en una operació dirigida pel jutge de l’Audiència espanyola Baltasar Garzón. Avui fa vint-i-cinc anys que van començar les detencions, les tortures i el silenci d’una part dels mitjans i les institucions del país, que es va estima més aclucar-se d’ulls. Aquelles tortures no es van investigar mai, malgrat les proves presentades pels cossos castigats dels detinguts. Dotze anys més tard, el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg va condemnar l’estat espanyol i Garzón per no haver obert cap investigació. Parlem d’aquell cas amb el president de l’Associació Memòria contra la Tortura, Ramon Piqué, que fou un dels detinguts que va denunciar les tortures de la Guàrdia Civil aquell mateix estiu. Piqué exposa el seu cas en aquest relat colpidor. I demana que no s’oblidi mai el caràcter repressor de l’estat espanyol.



Éreu de Terra Lliure?
—No. Tothom em fa aquesta pregunta sempre.



Aleshores, per què us van detenir?
—Jo militava als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, que era una organització contra la repressió de suport als presos polítics catalans independentistes. També estava al Moviment de Defensa de la Terra. Però sobretot m’havia implicat en els Comitès.






No vau ser dels primers de ser detinguts. Les detencions van començar el 29 de juny…

divendres, 16 de juny de 2017

Jordi Borja: 'Penso donar-me de baixa de la coordinadora de Catalunya en Comú'



PAÍS






Entrevista a un dels fundadors de Barcelona en Comú, Catalunya en Comú, i referent del PSUC 















15.06.2017  22:00





L’urbanista, geògraf i sociòleg Jordi Borja Sebastià (1941) ha estat un dels fundadors de Barcelona en Comú i Catalunya en Comú, però té una trajectòria política que arrenca de molt lluny. Va ser membre del comitè central del PSUC i durant el franquisme va haver d’exiliar-se. Passà set anys a França. Durant els anys vuitanta va ser diputat al Parlament de Catalunya pel PSUC i tinent batlle de la ciutat de Barcelona del 1983 al 1995. És, de fet, un dels redactors de l’actual Carta Municipal de la ciutat i un dels grans teòrics de la Barcelona de Pasqual Maragall. Consultor de diverses ciutats llatinoamericanes, Jordi Borja és un dels referents dels comuns, i d’Ada Colau en particular.



Actualment, és director de l’àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme a la UOC. I en aquesta entrevista es mostra molt crític, fins i tot molt dur, amb el món dels comuns que ell ha ajudat a bastir. De fet, anuncia que pensa donar-se de baixa de la coordinadora del partit. També explica per què votarà sí a la independència el dia 1 d’octubre i per què creu que demanar garanties és un acte de covardia o ximpleria.



Anireu a votar, l’1 d’octubre?
—Sí, és clar.



I què votarà?
—Jo, com molts altres, que no són independentistes, el 9-N vam votar sí-sí. Per què? Per anar contra el govern espanyol.



I ara, què votareu?

dijous, 15 de juny de 2017

Adam Casals: ‘Hi ha països que han vingut a dir-nos que faran tant com puguin per reconèixer-nos’



PAÍS - EUROPA







Entrevista al delegat de la Generalitat de Catalunya a Àustria








Adam Casals







14.06.2017  22:00






El barceloní Adam Casals Jorba (1973) és el delegat de la Generalitat a Àustria. La seva delegació abasta també la representació a Txèquia, Hongria, Eslovènia i Croàcia. Casals, com la resta de delegats, ha passat uns quants dies a Barcelona per a consultar amb Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, quines passes cal seguir ara que ja hi ha data i pregunta del referèndum



d’autodeterminació. Aprofitant l’avinentesa, VilaWeb l’ha entrevistat en un restaurant del centre de la capital catalana. Ens respon amb la maleta feta, i a la mà, a punt d’anar cap a l’aeroport.



Només per curiositat, com és que parleu alemany?
Als Jocs Olímpics de Barcelona vaig conèixer una noia alemanya. I cap a Alemanya me’n vaig anar. I fins ara. Per això el parlo. Des que tinc vint anys que visc fora. Abans de ser delegat, havia treballat al món de la consultoria, sobretot. És on em defenso bé, en l’àmbit privat. Assessorava empreses i fons d’inversió que volien venir a Espanya i Portugal abans de la crisi. I també empreses d’aquí que volien anar cap enfora. A Brussel·les, per exemple, les ajudava en les subvencions de la UE.


Ja tenim data i pregunta. Heu notat cap reacció d’ençà de l’anunci?

dilluns, 12 de juny de 2017

L'entrevista a Puigdemont i Junqueras va tenir més de mig milió d'espectadors



ENTREVISTA







Va ser el programa més vist d'aquest diumenge i va aconseguir un 'share' del 19,2%








ARA Barcelona







Junqueras i Puigdemont, entrevistats aquest diumenge per Vicent Sanchis / CCMA







L'entrevista que el director de TV3, Vicent Sanchis, va fer aquest diumenge a la nit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i al vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va ser l'emissió més vista del dia a Catalunya, amb 537.000 espectadors i un 19,2% de quota de pantalla. El programa va tenir un seguiment molt estable durant l'hora llarga que va durar.






L'especial d'aquest diumenge va quedar clarament per sota de l'anterior entrevista institucional a Puigdemont, que va tenir lloc el 14 de gener del 2016 –quatre dies després que fos investit– i que va arribar als 768.000 espectadors, amb un 'share' del

dissabte, 20 de maig de 2017

Albert Pont: ‘Espanya sap que Catalunya s’independitza i ja la va descapitalitzant’



ECONOMIA







Entrevista amb el president del Cercle Català de Negocis sobre el llibre que acaba de publicar, 'Interès d'Estat', en què analitza el centralisme de l'estat espanyol i els vicis entre polítics i poders econòmics 








Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis







20.05.2017  02:50





Albert Pont fa temps que denuncia les desinversions al corredor mediterrani en detriment d’un corredor central ple d’infrastructures. Especialment, a Castella-la Manxa i a la Comunitat de Madrid, on empresaris i terratinents ben vinculats amb el poder polític han pogut enriquir-se gràcies a les inversions estatals i als posteriors rescats que se’ls han hagut d’aplicar. Els Franco, els Abelló o els Serrano-Súñer són algunes d’aquestes famílies que s’han lucrat desmesuradament i que Pont denuncia en el llibre Interès d’Estat. En resum, podríem dir que el llibre és un informe detallat del centralisme que fa segles que aplica Espanya i com aquest sistema ha jugat en contra dels interessos de Catalunya. I el més sucós, ho fa amb noms i cognoms. Explica casos de descapitalització, amiguismes, oligopolis espanyols i les mecàniques de  l’espoli financer i del sistema de solidaritat autònomic.



—Un dels capítols més sucosos del llibre és el que dediqueu als empresaris i terratinents castellans i madrilenys que han fet fortuna al corredor central. Tot plegat sembla un retrat al més pur estil Escopeta Nacional; com fer d’un país el negoci d’uns pocs.
—De fet sí. Però és que l’estat espanyol sempre s’ha sostingut així. Pensa en les guerres colonials, que es justificaven amb la transmissió de la fe però que en realitat volien explotar els recursos naturals de nous territoris. I ara són els mateixos. La gent que govern Espanya i que controla el poder polític i econòmic provenen d’aquells llinatges espoliadors. I per això el corredor mediterrani es farà, però no de València a Barcelona i fins a la frontera amb França, que és per on passa el 74% del trànsit de mercaderies entre l’estat espanyol i França, sinó que es farà de València a Madrid perquè com explico al llibre, a Ciudad Real és previst construir la terminal de contenidors marítims més gran del sud d’Europa.



—Doncs se n’ha parlat ben poc.

dijous, 4 de maig de 2017

Aleix Renyé: ‘Milers de nord-catalans demanaran la ciutadania del nou estat’



PAÍS - CATALUNYA NORD







Entrevista al periodista i autor del llibre 'Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió' 

 

 

 




Aleix Renyé (fotografies: Oriol Bäbler).







Per: Pere Cardús 

04.05.2017  02:00





El periodista, actor i escriptor Aleix Renyé (Lleida, 1955) explica a les pàgines d’El Punt Avui des de fa uns quants anys l’actualitat nord-catalana. Ha viscut a Baó, a Catalunya Nord, des de principi dels vuitanta, quan s’hi va instal·lar com a refugiat polític perquè era militant d’EPOCA i de Terra Lliure. Abans havia viscut deu anys de clandestinitat a Barcelona. A Catalunya Nord, hi va trobar una societat força diferent de l’actual, amb una llengua catalana encara força viva, però amb un sentit de catalanitat prou atenuat. Amb el pas dels anys, aquesta situació s’ha invertit i ara ho explica en el llibre Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió (El Jonc, 2017), una aventura per a descobrir una realitat massa amagada per als catalans del sud. La setmana que ve, dijous 11, a les set del vespre, Renyé presentarà el llibre a l’Espai VilaWeb en un acte obert a tothom. En aquesta entrevista avança algunes reflexions i comenta aspectes de l’actualitat nord-catalana, com ara les eleccions presidencials i la victòria de Marine Le Pen.



Com hi vau anar a parar, a Catalunya Nord?
—Hi vaig arribar l’any 81 per la muntanya, enmig d’una nevada. Com a refugiat polític. Estava en una situació insostenible. Havia passat deu anys de clandestinitat a Barcelona. Sóc de Lleida i vaig marxar-ne a principi dels setanta. Em vaig incorporar a EPOCA [Exèrcit Popular Català] i vaig passar deu anys amagant-me de la policia. Quan me’n vaig anar a Catalunya Nord, va ser el moment de la fusió d’allò que quedava d’EPOCA amb el petit nucli que començava a pensar en la creació de Terra Lliure. En aquell moment, van considerar que era un risc massa gran que em quedés a Barcelona. Tenia dues opcions: Nicaragua o Catalunya Nord. Jo no me’n volia anar. I vaig triar Catalunya Nord.



Què hi vau trobar? Què implicava ser un refugiat polític a Catalunya Nord?

dijous, 20 d’abril de 2017

Editorial Vicent Partal :Potser ens convindria de repensar-nos això de la Unió Europea



OPINIÓ - EDITORIAL







«Dilluns, escoltant Kučan, vaig pensar que no és gaire sensat ni del tot convenient fiar-ho tot, acríticament, a la pertinença de Catalunya a la UE. No sé si no és poc responsable donar per segur que n'hem de formar part, sense preguntar-nos ni una sola vegada amb profunditat si ens convé o no» 
















19.04.2017  22:00






Dilluns, en companyia d’Andreu Barnils, vaig tenir la sort de conversar llargament a Ljubljana amb el president Milan Kučan, l’home que va aconseguir fer d’Eslovènia un país independent. Hi ha poca gent al món que puga explicar aquesta experiència, que puga explicar què se sent en el moment de proclamar un estat independent. Ell n’és un i per això en volíem parlar.



Kučan, evidentment, està orgullós del que va fer. Però al mateix temps no pot amagar que està trist pel que passa avui a Eslovènia. Viu apartat de la política del dia a dia, però això no vol dir que en visca al marge. I expressava un dolor manifest per la diferència entre allò que volien –ingènuament potser– que fos l’Eslovènia independent i això que és l’Eslovènia d’avui. Una part fonamental de la seua preocupació era el paper de la Unió Europea i la situació de coerció en què hi viuen els països petits. El preocupava molt l’aplicació rigorosa de polítiques dissenyades sense tenir en compte en cap moment els condicionaments locals i el preocupava la pèrdua de sobirania efectiva cap on Eslovènia s’ha trobat enduta. Per exemple, ens explicava que els eslovens volen reconèixer l’estat palestí però no ho han pogut fer per no crear un gran problema diplomàtic dins la Unió. I, doncs, quina independència és aquesta?



No insistiré ara sobre els greus defectes que té la Unió Europea d’avui. Ni tampoc sobre les seues

Sergi Marcén: ‘El govern britànic no es pronunciarà fins que Catalunya no sigui un estat independent’



PAÍS - PRINCIPAT







Entrevista al delegat de la Generalitat al Regne Unit i a Irlanda 








Fotografia: ACN.










19.04.2017  22:00






De les eleccions avançades al Regne Unit del 8 de juny en pot sortir una Theresa May més enfortida, amb més suport parlamentari i més legitimada per a negociar un Brexit dur. Però això, quina repercussió pot  tenir en el procés català, ara que falten tan sols cinc mesos per al referèndum del setembre? En parlem amb el delegat de la Generalitat al Regne Unit, Sergi Marcén, que preveu que May tindrà una majoria absoluta més forta que no pas ara.



Quin efecte pot acabar tenint per al procés català que hi hagi una Theresa May amb el Brexit?
—Per a Europa l’efecte serà el mateix, perquè es tracta més d’un problema intern que no de relació amb Europa: ella vol fer el seu Brexit. I per al procés català tindrem la mateixa situació: nosaltres expliquem que volem fer un referèndum, i continuarem defensant el mateix discurs, és a dir, que defensem la democràcia, i no una posició d’independència o de no-independència. Sí que hi haurà un altre efecte, que serà la dissolució del parlament el dia 3. I quedarà tot congelat fins al 8 de juny, inclosa l’activitat de l’All Party Group de Catalunya que es va crear. No hi haurà actuacions dins el grup de treball.



Què se’n farà, d’aquest grup de suport a Catalunya si hi ha un nou parlament britànic?

Milan Kučan: ‘You Catalans have to explain why independence has to be now’



IN ENGLISH







VilaWeb interviews the president who proclaimed in 1991 the independence of Slovenia








Milan Kučan











20.04.2017  11:32






You don’t often find a person who can say he made his country independent. Milan Kučan is one of the few living politicians who can show a curriculum that says that he proclaimed the independence of his nation, Slovenia. He has been through what Catalonia wants now, and therefore has a view that is privileged for us.



Ljubljana has changed a lot over these years. The bridges blocked with barricades of the days of independence have given way to elegant terraces where people seek to enjoy the scarce sun of the Alpine spring. But not everything is different; the Parliament, where Kučan had to fight his toughest battles, remains intact with that strange and imposing door full of meaning.

When we greet the president, we show him the journalist credentials that the Slovenian government gave out at the time. The old politician looks at it curiously and mentions to his assistant that it was from the ministry ‘before independence’, as if he were talking about a century ago. ‘We were all very young then’, says Kučan, a man now seventy-six years old who when they proclaimed the independent Republic of Slovenia was just fifty, four years younger than today’s president Puigdemont.



— If you could give three pieces of advice to president Puigdemont, what would they be?

dilluns, 10 d’abril de 2017

Sergi López: ‘Catalunya independent i que Espanya peti d’alegria’



ENTREVISTA







Entrevista a l'actor, que ara torna als teatres per reestrenar 'Non Solum' i '30/40 Livingston' 








L’actor Sergi López






Per: Redacció 

09.04.2017  22:00





L’actor Sergi López (1965) torna als teatres de Catalunya per reestrenar dues obres que fa anys que fa rodar: Non Solum i 30/40 Livingston es podran veure al Teatre Poliorama de Barcelona. Per parlar-ne, López rep VilaWeb dins el camerino del teatre i, ple de vitalitat, s’aixeca, actua, riu i es posa seriós durant més de quaranta-cinc minuts que recordarem. És un home reconegudíssim a l’estranger (és l’únic actor de cinema no francès que ha guanyat el Cèsar, per exemple) i també és un home fortament polititzat. Va tancar les llistes de la CUP a les eleccions del 27-S. L’entrevista, doncs, no tracta pas de teatre i prou.




Les obres que feu, les reestreneu a Europa, l’Amèrica del Sud, etc. Hi ha diferències entre el públic?
—Sí que n’hi ha. Aquí tinc la sensació que la gent em coneix, també més personalment. El de la CUP, els Pastorets, mig pagès. A França em coneixen més del cinema i em tenen més respecte. Com més al sud, el públic reacciona més intuïtivament. De seguida hi ha rialles. A París, quan començava el Non Solum, que és un començament de vodevil barat, no reia ningú, tu. La segona brometa, res. Collons. I a la tercera, un reia. Un que riu! Però el del costat li salta: Xxxxtttt [riu]. Al nord els costa més d’arrencar i entrar a dins, però quan ho fan i els portes a la penetració anal, o als insults, i vas més lluny, també veus que t’acompanyen més que aquí. Aquí: hosti que divertit! Allà, en canvi, ho lliguen amb Camus i més filòsofs. Em recorden el Jorge Picó, l’home amb qui escric aquestes obres. Un home il·lustrat, universitari, amb carrera. Jo no sóc tan il·lustrat ni culte. Més intuïtiu que res més. La gràcia és que ens inspiréssim mútuament.




Us he vist treballar en català, castellà, anglès i francès. L’idioma canvia la manera d’interpretar?

dijous, 22 de desembre de 2016

Martí Anglada: ‘Suïssa ens acompanya, però no tot són flors i violes’



MÓN - EUROPA





Entrevista al delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa.








Marti Anglada, en una imatge d'arxiu (fotografia: ACN)










21.12.2016  22:00






Martí Anglada (1949) és el delegat del govern català a França i Suïssa. Després de quaranta anys de carrera periodística, aquest gironí és un dels homes que representa Catalunya al món en ple procés cap a la independència. VilaWeb s’hi ha posat en contacte telefònic per a saber com veuen el procés català els governs amb els quals ell treballa, quines reaccions ha suscitat el procés a Carme Forcadell i com s’ha rebut a França la declaració del parlament català que citava Catalunya Nord, actualment sota sobirania francesa.



Diputats suïssos de tots els partits han demanat al seu govern que es queixi a l’estat espanyol per la persecució de Carme Forcadell. Com és què tenim Suïssa tant de cara?
—No la tenim tant de cara. La tenim força de cara. Totes les coses són millorables, en aquest món. Fins i tot això. De tota manera, sí que és veritat que el món polític suís, que engloba el parlament, però també think tanks i universitats, la ciutadania, és un món que té un gran patrimoni: la democràcia directa i el consens. Penseu que al govern suís no mana qui hi té majoria. És un govern de consens. Tots els grans partits federals són al govern. Tots. I ocupen la presidència per torn.



Guanyi qui guanyi?

dimarts, 20 de desembre de 2016

Íñigo Errejón: «Si no hi ha un acord amb l'Estat i es fa una consulta, també hi estarem a favor»



ENTREVISTA




El número dos de Podem defensa a NacióDigital que Catalunya "té tot el dret a intentar una via unilateral" però avisa que serà "difícil" que aquest referèndum "tingui efectes institucionals"

Errejón afirma que és "molt hipòcrita" que el govern espanyol "exigeixi que s'aturi la unilateralitat quan no s'està oferint cap alternativa" i diu que "Catalunya no ha d'esperar"

"Potser per a Podem s'ha acabat plantejar la política com un tot o res", explica sobre el debat intern al seu partit

L'independentisme es recolza en Errejón per empènyer els «comuns» a la unilateralitat 





, Barcelona | 19/12/2016 a les 21:10h
Íñigo Errejón, Podemos









Podem, el partit que amb tres anys de vida ha aconseguit posar contra les cordes el bipartidisme -sense arribar a fer el sorpasso al PSOE-, ha iniciat el seu procés congressual. Ara que el govern espanyol està en mans del PP i Catalunya continua avançant en el full de ruta sobiranista, el número dos i secretari polític de Podem, Íñigo Errejón (Madrid, 1983), reflexiona en una entrevista amb NacióDigital sobre la manera de convertir el seu partit en alternativa de govern. També es posiciona davant de la demanda del referèndum que formula una àmplia majoria de la societat catalana.



- Podem s’ha etiquetat com a "nova política" però la imatge que transmet ara és la d'una batalla entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón pel control del partit. És realment així?

- No. Tots dos hem intentat explicar que hi ha una relació d'amistat i de complicitat política, però que Podem ha arribat a un punt en el qual ha de canviar de cicle polític, perquè l'estat espanyol també ha canviat de cicle polític. Això no vol dir que la crisi del règim del 78 estigui tancada. El govern de Rajoy no és la sortida d'aquesta crisi política. Rajoy ha comprat temps. Ara hem sortit del ritme vertiginós de les competicions electorals i hem entrat en una fase més lenta. És la primera vegada en la curta història de Podem que tenim la possibilitat de construir una força política madura i arrelada al territori. En realitat, aquesta segona assemblea ciutadana serà un moment constituent per a nosaltres. Després de la primera assemblea, hem arribat molt lluny. Hem impedit que hi hagi una restauració a la política espanyola, que els partits tradicionals, a banda de Ciutadans, ens tornin a la situació anterior al 15-M del 2011. Això ja no serà possible. Però encara ens queda molt camí. I què estem discutint ara? Com es fa aquest camí per construir una majoria popular i transversal que ens permeti guanyar el govern, que pot ser el principi del canvi de veritat. I, sobre aquesta qüestió, Pablo Iglesias i jo hem fet anàlisis diferents. Tenim propostes organitzatives i polítiques complementàries, però no contradictòries. Per decidir la combinació d'unes i altres, volem que la gent voti.



- Vostè defensava aquest dissabte "construir debat des de la unitat" i reclamava "obrir" el partit per "guanyar". Li falta democràcia interna a Podem?

dijous, 15 de desembre de 2016

Joan Tardà: ‘Si el govern no fes el referèndum molts independentistes deixaríem el nostre partit. Ens sentiríem traïts’.



PAÍS - ERC




El diputat d'ERC al congrés espanyol afirma que 2017 serà l'any de les constatacions i que o l'independentisme fa el referèndum o els seus dirigents hauran de plegar.








El diputat d'ERC,Joan Tardà





Per: Andreu Barnil

14.12.2016  01:00





Joan Tardà (1953) arriba a la redacció de VilaWeb amb una crossa. Es recupera d’una operació al maluc. Però aquest diputat d’ERC al congrés espanyol manté tota l’empenta habitual. I en aquesta entrevista per a valorar l’actualitat política ho torna a demostrar. Amb tota la força ven la seva idea: no es podrà culpar l’estat espanyol si no arribem a fer el referèndum, perquè avui a Catalunya hi ha majoria al parlament i un govern d’independentistes. La força per a fer-lo hi és. Només cal fer-la servir. És la mateixa lògica que aplica en el cas del judici a Carme Forcadell, que declara demà. Si la inhabiliten, diu Tardà, el Parlament de Catalunya té els vots necessaris per a ratificar-la immediatament en el càrrec. Una cosa diferent, diu, seria un frau.



Quina valoració feu del judici a Carme Forcadell, presidenta del parlament?
—La credibilitat del procés requereix que, si hi ha inhabilitació, al cap de poques hores el Parlament de Catalunya la ratifiqui. Tot el que no sigui això serà un frau. Començant per mi mateix, que al debat d’investidura ho vaig dir: ‘Sàpiguen, senyors del PP i del PSOE, que quan la presidenta del parlament s’inhabiliti, el Parlament de Catalunya procedirà a ratificar-la tot seguit en el seu càrrec.’ Si la segona autoritat de Catalunya és inhabilitada i el parlament català no la ratifica al cap de vint-i-quatre hores és evident que no hi haurà referèndum. Vostè signarà la convocatòria del referèndum si no són capaços, JxSí i la CUP, i tal vegada els comuns, de ratificar la presidenta del Parlament de Catalunya? El 2017 que iniciem és el 2017 de les constatacions.



La vostra tesi és que tot depèn dels independentistes.

dilluns, 21 de novembre de 2016

Santiago Espot: "Els nostres polítics confonen les seves febleses amb les dels catalans"



POLÍTICA





El president de Catalunya Acció té clar que "la independència ha de passar per un encarament polític i institucional amb l’Estat".






per Nerea Rodríguez 20/11/2016 
El president de Catalunya Acció, Santiago Espot | Jordi Borràs
 



Santiago Espot (La Pobla de Segur, 1963) és el president de Catalunya Acció. Activista independentista, Espot acaba de treure el llibre 'O processisme o independència. Volem un Estat català o és només un desig?' (Edicions Saldonar). En aquesta entrevista amb 'El Món' parla de com veu el procés sobiranista, els dirigents catalans i quins serien els següents passos a fer per assegurar que Catalunya esdevingui un Estat independent. Però també fa referència a la seva declaració davant l'Audiència Nacional per haver instigat la xiulada a l'himne espanyol i al rei Felip VI durant la final de Copa del Rei de l'any 2015, i demana fer una reflexió: "Quan els càrrecs electes són imputats, el poble respon; quan el poble és l’imputat només cal mirar la foto del dilluns que vaig anar a l’Audiència Nacional, on només anava acompanyat del meu advocat i d’un bon amic".





Per quin motiu va decidir anar a l’Audiència Nacional? Podia no haver-s’hi presentat. 
No és que estigui en contra de la desobediència, però sota el meu criteri comporta una obediència preestablerta. Sempre he pensat que la independència de Catalunya ha de passar per un encarament polític i institucional amb l’Estat, i si vaig a l’Audiència Nacional és per presentar una batalla política i jurídica en defensa de tres coses. La primera, la llibertat d’expressió. La segona, la independència de Catalunya. La tercera, la meva persona. El meu estatus processal difereix de tots els altres: jo no sóc ni càrrec electe ni institucional i, per tant, em situa en un plànol ben diferent.





I la decisió de no declarar?