El president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat que estudien de posar fi a la persecució judicial de Julian Assange, programador i fundador de WikiLeaks,
tal com els ha sol·licitat el govern australià, que demana que pugui
tornar al seu país d’origen. “Ho estudiem”, ha dit avui Biden quan li ho
han demanat.
Un tribunal de Londres analitza l’última petició de l’activista i fundador de Wikileaks, Julian Assange, al Regne Unit per evitar l’extradició als Estats Units, on s’arrisca a una llarga condemna de presó per espionatge. Els advocats del fundador de Wikileaks compareixen aquest dimarts i dimecres en una vista per intentar aconseguir una autorització per recórrer contra la decisió d’extradició. Si se li concedeix, tindrà una altra oportunitat per defensar-se.
En cas contrari, haurà esgotat totes les vies internes i només podrà
recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. Un pas que ja tenen
previst fer, tal com ha avançat la seva dona Stella Assange.
Republicans i demòcrates culminen una negociació que ha durat diversos
mesos i que estava encallada per la inclusió de mesures per endurir la
política migratòria del país
El president dels Estats Units, Joe Biden, i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en una imatge d'arxiu / EP
Fumata blanca en l’acord nord-americà per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna. Després de diversos mesos de negociació, republicansi demòcrates han desencallat les converses i han pogut rubricar un pacte, que finalment inclou també un enduriment de la política migratòria en la frontera amb Mèxic i que suposarà -en cas d’aprovar-se al Congrés- la primera reforma de la política fronterera dels Estats Units des del 1990.
En concret, les mesures implicarien restringir l’accés al sistema
d’asil durant els pics de migració, dificultant que els migrants passin
els controls inicials d’asil i augmentant les deportacions dels que no
són elegibles per al permís de refugiat.
El discutit text té 370
pàgines i ha estat elaborat pels senadors negociadors James Lankford,
republicà; Chris Murphy, demòcrata; i Kyrsten Sinema, independent, a més
de ser pactat amb alts funcionaris de l’Administració Biden. En el cas
que sigui aprovat, aquest pacte atorgaria al president poders de gran
abast per prendre mesures dràstiques a les fronteres,
fins i tot expulsar els migrants sense permetre’ls sol·licitar asil. Per
altra banda, l’acord desbloqueja l’enviament de més ajuda militar per a
Israel i Ucraïna, entre altres prioritats de Washington en matèria de
política exterior. Tot plegat fa pujar l’acord fins als 118.000 milions de dòlars (109.500 milions d’euros), dels quals uns 20.000 milions (18.500 milions d’euros) es destinaran al control fronterer.
L’informe reconeix el ‘Catalangate’ com una ingerència arbitrària i
il·legal en la vida privada i la correspondència de les persones
afectades
Maria Garcia
21/03/2023
Clatellot inesperat per part dels Estats Units d’Amèrica (EUA) a l’Estat espanyol, en el seu informe anual sobre les pràctiques en matèria de drets humans que elabora sobre diversos països. L’informe d’enguany reconeix l’escàndol de l’espionatge a polítics i activistes independentistes, el ‘Catalangate’, com una ingerència arbitrària i il·legal en la vida privada i la correspondència
de les persones afectades, i ho recull com a tal en l’apartat que porta
aquest mateix nom. L’informe va publicar-se el passat dilluns, 20 de
març, coincidint justament amb l’inici de la missió de l’Eurocambra per
investigar l’ús del programari espia Pegasus.
L’informe elaborat pels serveis dels EUA recorda que el 18 d’abril, el grup d’investigació Citizen Lab va treure a la llum l’informe en el qual confirmava l’espionatge de l’Estat espanyol durant 3 anys a 65 persones relacionades amb l’independentisme,
des dels polítics i líders fins a membres de la societat civil amb el
programari il·legal Pegasus. “Entre les persones considerades objectius
es trobava el president en exercici i diversos
El Departament
d’Estat va dir que treballaria “amb el govern o entitat que sortís del
referèndum” en un estira-i-arronsa diplomàtic que va fer anar de corcoll
la Moncloa
Josep Casulleras Nualart
26.09.2022 - 21:40
Actualització: 26.09.2022 - 21:46
Faltaven dues setmanes perquè Mariano Rajoy es reunís a la Casa Blanca amb Donald Trump,
poc abans del referèndum del Primer d’Octubre. La maquinària
diplomàtica espanyola ja s’havia posat en funcionament feia temps per
mirar de tallar qualsevol suport internacional que pogués rebre una
Catalunya independent. Però el 13 de setembre de 2017, ara fa cinc anys,
les declaracions que va fer la portaveu del Departament d’Estat dels
Estats Units, Heather Nauert, sobre el referèndum
convocat pel govern de Catalunya van ser sorprenents. Perquè va sortir
de la fórmula habitual i previsible de l’afer intern espanyol o de
suport al govern espanyol i va introduir una frase determinant: que els
EUA es comprometien a treballar “amb el govern o entitat que sortís del
referèndum”.
En
un moment de la conferència de premsa, el qui aleshores era
corresponsal de RAC-1 als EUA, Gustau Alegret, va demanar a Nauert:
“Quan el president Trump va anar a Escòcia va dir que era favorable al
referèndum. Aquest primer d’octubre el poble de Catalunya en farà un. El
govern de Catalunya impulsa aquest referèndum. El govern dels EUA
n’acceptarà el resultat?” I la resposta textual de Nauert fou:
La NASA ha dut a terme l'operació DART per desviar l'òrbita d'un asteroide: una passa endavant històrica
Nura Portella Foto: EFE - NASA Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 07:51 Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 08:13 Temps de lectura: 2 minuts
La NASA ha aconseguit dur a terme una missió que
passarà a la història i que tindrà un gran impacte sobre la seguretat de
la Terra quan el planeta estigui amenaçat per un element com un
asteroide. La nit d'aquest dilluns, la NASA ha aconseguit que una nau, del tamany d'una nevera i que ha costat 330 milions de dòlars, s'hagi estavellat contra un asteroide
amb la voluntat de desviar la seva trajectòria, el primer cop que
s'aconsegueix quelcom així i un fet que suposa una nova eina per a poder
defensar-se davant objectes espacials que suposin un potencial perill
per la Terra. Concretament, els fets han tingut lloc a les 19:14 hora
local de la Costa Est dels Estats Units, que aquí eren la 1:14 de la
matinada, quan la nau, que ha rebut el nom de DART (dard en anglès) s'ha
estavellat a una velocitat de 6,4 quilòmetres per segon contra
l'asteroide Dimorphos, que es trobava a 11 milions de quilòmetres de la
Terra. Amb tot, ara s'haurà d'esperar uns dies que es poden convertir en
setmanes per veure si DART ha pogut alterar lleugerament l'òrbita de l'asteroide, després de l'impacte.
Aquesta és una missió històrica, ja que per primer cop en la història
s'ha intentat (i aparentment aconseguit) canviar la trajectòria d'un
cos celeste per protegir el planeta. Aquest és un
intent d'evitar que passi el mateix que fa 66 milions d'anys, quan un
asteroide va provocar l'extinció dels dinosaures. Aquesta missió, a més,
s'emmarca en un interès creixent del govern dels Estats Units i les
seves forces armades davant les amenaces espacials en el que es coneix
com a "defensa planetària". En paraules de la directora
de la Divisió de Ciències Planetàries de l'organització, Lori Glaze, el
món ha aconseguit obrir un nou capítol aquesta matinada: "Ens estem
embarcant en una nova era per a la humanitat, una era en la
El Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les ha avalat que l’equip legal de Julian Assange
pugui presentar un recurs al Tribunal Suprem contra l’extradició als
Estats Units. Els jutges consideren que el cas és “d’importància pública
general”.
BREAKING: At 10.45 am WikiLeaks publisher Julian Assange won his application to appeal to the UK Supreme Court. You can help fund his supreme Court appeal here: https://t.co/m1bX8STSr8#FreeAssangeNOW
El govern dels Estats Units ha ordenat que els familiars del personal de l’ambaixada de Kíev abandonin Ucraïna. L’administració de Joe Biden
també ha ofert la sortida del país a tot el personal no essencial de la
delegació diplomàtica. El Regne Unit ha pres mesures similars. Segons
Washington, aquesta decisió no és pas cap evacuació, sinó que
l’ambaixada continuarà oberta i funcionant amb normalitat.
Així mateix, el Departament d’Estat nord-americà ha ressaltat que la
mesura fa temps que es meditava. “L’acció militar de Rússia podria
passar en qualsevol moment. I si es produeix
El reclamen per haver publicat documents classificats que vinculaven els
EUA amb l'espionatge diplomàtic, crims de guerra i altres violacions
dels drets humans
La justícia britànica ha decidit que pot extradir el fundador i cara visible de WikiLeaks, Julian Assange,
als Estats Units, on el reclamen per haver violat la llei d’espionatge
(1917) arran d’haver publicat, amb l’ajuda de l’ex-analista
d’intel·ligència Chelsea Manning, documents classificats que
vinculaven els Estats Units amb espionatge diplomàtic, crims de guerra i
altres violacions dels drets humans. L’última paraula sobre
l’extradició la tindrà el govern britànic.
La defensa d’Assange havia argumentat que l’extradició era
un risc per la seva vida per les
El Síndic de Greuges ha anunciat que investiga la mort de JohnMcAfee, creador d’un dels principals antivirus informàtics del món, a la presó de Brians II.
Per això ha demanat a la Secretaria General de Mesures Penals,
Reinserció i Atenció a la Víctima, del Departament de Justícia, que
l’informi “tan aviat com sigui possible” sobre les circumstàncies que
han envoltat la mort del magnat nord-americà i de les mesures preses. El
cos de l’intern va ser trobat pels funcionaris del centre penitenciari el dimecres proppassat, 23 de juny.
Aquell matí mateix, el Tribunal Suprem espanyol havia donat finalment el vistiplau per a extraditar McAfee als Estats Units. El magnat va ser detingut a l’aeroport d’El Prat l’octubre de l’any passat, atenent una ordre de crida i cerca dels Estats Units per un suposat delicte d’estafa, quan era a punt d’agafar un vol cap a Istambul amb dues persones més.
Justícia va informar que els professionals de vigilància i els
serveis mèdics de la presó havien intervingut de manera immediata per
practicar maniobres de reanimació, però
El Departament de Justícia ha confirmat que el magnat nord-americà John McAfee, creador del famós antivirus homònim, ha estat trobat mort a la cel·la
que ocupava al mòdul 1 del Centre Penitenciari de Brians 2 (Sant Esteve
Sesrovires). Tenia setanta-cinc anys. Aquest matí mateix, el Tribunal Suprem espanyol havia donat finalment el vistiplau per a extraditar McAfee als Estats Units. El magnat va ser detingut a l’aeroport d’El Prat l’octubre de l’any passat, atenent una ordre de crida i cerca dels Estats Units per un suposat delicte d’estafa, quan era a punt d’agafar un vol cap a Istambul amb dues persones més.
Justícia ha informat que els professionals de vigilància i els
serveis mèdics de la presó han intervingut de manera immediata per
practicar maniobres de reanimació, però finalment els metges han
certificat la mort. “La comitiva judicial s’ha desplaçat al centre
penitenciari i
La primera trobada entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president dels Estats Units, Joe Biden, ha durat menys d’un minut.
Una volta acabada la fotografia de família a la cimera de l’OTAN,
Sánchez s’ha acostat a Biden i han parlat breument mentre caminaven cap a
la sala de reunions. Fonts del govern espanyol confirmen que estava
pactat: “Tots dos es volien saludar, conèixer-se personalment i establir
un primer contacte”. Però, per ara, no han revelat sobre què havien
parlat en aquest ràpid intercanvi de paraules.
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha canviat la posició dels EUA respecte de la propietat intel·lectual dels vaccins contra la covid-19 i ara és del parer que caldria suspendre les patents per a poder augmentar la producció amb l’objectiu de vaccinar la població mundial, segons que informen mitjans nord-americans.
Fins ara, els EUA i la Unió Europea s’oposaven a aquesta iniciativa,
que proposaven països en via de desenvolupament davant l’Organització
Mundial del Comerç (OMC). La posició dels EUA canvia en un moment en què
la pandèmia afecta amb força l’Índia i l’Amèrica del Sud. “És una crisi
sanitària mundial, i les circumstàncies extraordinàries de la pandèmia
de la covid-19 demana mesures extraordinàries”, ha dit Katherine Tai, representant de comerç dels EUA.
L’administració Biden “creu fermament” en les proteccions de la
propietat intel·lectual, però, amb l’objectiu d’eradicar la pandèmia,
“dóna suport als qui reclamen que s’elimini la dels vaccins contra la
covid-19”, ha afegit.
El Nacional / Efe Foto: Efe Washington. Dijous, 7 de gener de 2021. 10:50 Actualitzat Dijous, 7 de gener de 2021. 11:28
Després d'haver instigat una revolta que va comportar l'inèdit assalt al Capitoli i una vegada el Congrés ha ratificat la victòria electoral de Joe Biden, Donald Trump ha acceptat finalment, de mala gana, que la seva presidència està a punt de finalitzar i ha promès una "transició ordenada". Amb tot, ha insistit a mostrar el seu rebuig del resultat electoral.
"Malgrat que estic totalment en desacord amb el resultat de les eleccions,
i els fets estan del meu costat, tanmateix, hi haurà una transició
ordenada el 20 de gener", ha afirmat Trump en un comunicat distribuït a
Twitter per un dels seus principals assessors, Dan Scavino. "Sempre he
dit que continuaríem la nostra lluita per assegurar que només
ordi Palmer Foto: Efe Barcelona. Divendres, 2 d'octubre de 2020. 07:18 Actualitzat Divendres, 2 d'octubre de 2020. 09:04
El president dels Estats Units, Donald Trump, i la seva dona, Melania, han donat positiu per coronavirus, tal com el mateix mandatari nord-americà ha anunciat via Twitter. Tots dos han iniciat ja el procés de quarantena.
Tonight, @FLOTUS and I tested positive for COVID-19. We will begin our quarantine and recovery process immediately. We will get through this TOGETHER!
Tots dos s’han fet la prova un cop es va saber que una de les assessores
del president, Hope Hicks, havia donat positiu per Covid-19.
Hope Hicks, who has been working so hard without even taking a small break, has just tested positive for Covid 19. Terrible! The First Lady and I are waiting for our test results. In the meantime, we will begin our quarantine process!
El mateix president ha anunciat de matinada que iniciaven la
quarantena a l’espera de saber el resultat del test, que ha estat
comunicat a primera hora d’aquest matí.
Hicks, de 31 anys, va fer diversos viatges amb Trump a l’avió
presidencial, l’Air Force One, on l’ha acompanyat a actes de campanya,
incloent-hi el desplaçament de dimarts a
L’actor nord-americà Samuel L. Jackson, com Lebron James
i altres estrelles afro-americanes, està molt involucrat en les
campanyes per a aconseguir que es registrin tants ciutadans com sigui
possible per votar a les pròximes eleccions presidencials i evitar,
d’aquesta manera, la reelecció de Donald Trump.
En
un vídeo que forma part d’una d’aquestes campanyes, Jackson, conegut
per interpretar personatges sense pèls a la llengua, utilitza quinze
idiomes, entre els quals el català i el basc, per engegar a dida al
president nord-americà. Amb la nostra llengua li etziba: ‘Que et fotin‘.
Jordi Palmer Foto: Wikimèdia Barcelona. Dilluns, 3 d'agost de 2020. 09:05 Actualitzat Dilluns, 3 d'agost de 2020. 09:29
Almenys set congressistes dels Estats Units van rebre pressions de les autoritats espanyoles perquè donessin suport a un pla per eliminar la sobirania única del Regne Unit sobre Gibraltar.
Així ho revela avui el diari britànic The Telegraph, que
assegura que les pressions van recaure sobre membres actuals i antics de
la Cambra de Representants i van tenir l'origen a l’ambaixada espanyola
de Washington DC. El mateix diari assegura que els funcionaris
espanyols van mantenir actituds "bel·ligerants", "contundents" i
"agressives" per mirar de convèncer els congressistes perquè donessin
suport a un pla impulsat per l’ambaixador espanyol pocs mesos després de
la votació del Brexit, a fi d'aconseguir que la sobirania de Gibraltar
fos compartida entre el Regne Unit i Espanya.
El govern dels Estats Units ha comprat gairebé la totalitat de l’estoc del remdesivir, un dels medicaments que les agències nord-americana i europea han aprovat per a tractar casos greus de la covid-19. El departament de Salut dels EUA ha anunciat que ha comprat dosis suficients del medicament per a tractar 500.000 pacients. D’aquesta manera, cap altre govern podrà adquirir el remdesivir fins al setembre.
The President has
secured more than 500,000 treatment courses of the drug remdesivir for
American hospitals through September. We are doing everything in our
power to learn more about life-saving therapeutics for COVID-19 and
secure access for Americans. https://t.co/uDjHtF9MR2pic.twitter.com/bPPbgtjKod
En una nota de premsa,
el departament ha explicat que aquest mes de juliol es compraran 94.200
tractaments, el que representa la totalitat de la producció de Gilead Science.
Així mateix, s’adquirirà el 90% de la
Un assaig internacional demostra que aquest fàrmac contra l'Ebola
accelera la recuperació dels malalts i redueix la mortalitat de la
malaltia
Xavier Duran
Actualitzat
Un tècnic de laboratori revisa un vial de remdesivir a l'empresa Gilead (Gilead Sciences Inc/Handout via Reuters)
El remdesivir, un antiviral dissenyat inicialment contra l'Ebola, ha demostrat ser també eficaç contra el coronavirus SARS-CoV-2, agent causal de la Covid-19.
El fàrmac ha aconseguit reduir el temps de recuperació i disminuir la mortalitat en relació als pacients que van rebre placebo.
Són les dades preliminars de l'estudi Adaptive
COVID-19 Treatment Test (ACTT), impulsat per l'Institut Nacional
d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units (NIAID).
Hi ha participat 68 centres hospitalaris i a l'estat espanyol ha
estat coordinat pel Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital
Germans Trias. També hi han participat el Clínic i Vall d'Hebron.
L'assaig s'ha fet amb 1.063 pacients i va començar
el 21 de febrer. Es tracta d'un estudi controlat i aleatori en què
aproximadament la meitat dels participants varen rebre remdesivir i a la
resta se'ls va administrar un placebo.
Es va realitzat en doble cec, per tant, ni malalts ni metges sabien
qui rebia el fàrmac o el placebo, per evitar biaixos d'interpretació
dels efectes.
Els resultats encara no s'han publicat, però una junta independent
que supervisa l'estudi es va reunir el passat dilluns per revisar les
dades i va compartir la seva anàlisi.
Durant uns quants dies, el debat va tenir lloc només en els cercles
de l’extrema dreta i entre partidaris de teories conspiratives. Però els
dubtes sobre l’origen de la Covid-19 han saltat a la política
internacional, ara que el secretari d’Estat dels Estats Units, Mike
Pompeo, ha reclamat a les autoritats xineses que aclareixin la
possibilitat que l’origen del virus no fos el mercat d’animals de Wuhan,
com s’ha dit fins ara, sinó l’Institut de Virologia de Wuhan, un
laboratori de màxima seguretat, situat a prop del lloc que es creu que
en va ser l’origen.
Hi ha acord en el fet que el virus no ha estat creat
artificialment, com les teories més conspiratives defensaven, però la
polèmica ha esclatat pel nivell de seguretat d’aquest laboratori, on
podria haver-hi hagut un accident que hagués desencadenat la pandèmia.
Serà molt difícil aclarir aquesta qüestió, per les implicacions
polítiques del cas, que serien