Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dinamarca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dinamarca. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de setembre del 2022

Suècia detecta una quarta fuita al gasoducte Nord Stream, que podria quedar inservible

 

 

Suècia, Dinamarca, Alemanya i la UE ho atribueix a un sabotatge i Rússia qualifica l'atac als gasoductes de "terrorisme internacional"

 

RedaccióActualitzat

 

 

La guarda costanera sueca ha detectat una nova fuita en el gasoducte Nord Stream. Segons informacions de la televisió pública alemanya ARD, Suècia va alertar d'una fuga que no es coneixia fins ara. D'aquesta manera ja són quatre les fugues als gasoductes del mar Bàltic que uneixen Rússia amb Alemanya.

 

Una patrulla de reconeixement sueca ha detectat la quarta, més petita que les altres, davant les seves costes i informa d'un vessament de 900 metres de diàmetre. Així, ja ha hi ha dues fugues per cada gasoducte submarí, el Nord Stream 1 i el Nord Stream 2. Totes se situen en aigües internacionals però dins les zones d'exclusió econòmica sueca i danesa. Les tres primeres es van detectar entre diumenge i dilluns de manera pràcticament simultània.


 

Els gasoductes podrien haver quedat inutilitzats

dimarts, 27 de setembre del 2022

Dinamarca i Suècia declaren l'emergència energètica per fugues al gasoducte Nord Stream

 

 

EMERGÈNCIA ENERGÈTICA

 

 

S'ha prohibit la navegació en un radi de cinc milles al voltant de les zones de les fugues 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 10:17
Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 10:54

 

 

 




La Direcció General d'Energia de Dinamarca ha declarat aquest dimarts l'emergència als sectors elèctric i gasístic després de detectar-se en les últimes hores tres fugues als gasoductes russos Nord Stream 1 i 2. "La ruptura de les canonades passa rares vegades, per això veiem motiu per augmentar el nivell d'emergència com a resultat dels fets ocorreguts l'últim dia. Volem assegurar la vigilància minuciosa de la infraestructura crítica per reforçar la seguretat de subministrament", consta en un comunicat. L'anunci suposa la pujada al nivell taronja, el segon més alt en una escala de cinc, la qual cosa implica que es comunicaran "mesures concretes" que les empreses dels sectors gasístic i elèctric han d'implementar "per augmentar la seguretat de, per exemple, plantes, edificis i instal·lacions".



Les autoritats daneses han informat inicialment d'una fuga al Nord Stream 2 en aigües daneses al Bàltic i, posteriorment, d'altres dues en el Nord Stream 1, una en aigües d'aquest país nòrdic i una altra en les de la veïna Suècia, a prop de l'illa de Bornholm. Ambdós gasoductes són fora de servei: fa setmanes que el Nord Stream 1 està detingut després d'al·legar Rússia una fuga d'oli a l'única estació compressora russa que encara operava; l'altre mai no va estar en funcionament, en suspendre Alemanya el procés d'aprovació poc abans de la intervenció militar russa en Ucraïna.

 

 


 

 

Prohibida la navegació i vols a prop de la zona

dimecres, 25 d’abril del 2018

Les Illes Fèroe sotmeten aquest dimecres a referèndum el seu dret a l'autodeterminació




Els seus ciutadans decideixen aquest 25 d'abril si es modifica la Constitució per tal que l'arxipèlag pugui independitzar-se de Dinamarca en un futur.








perA.D.  
25/04/2018



Les Illes Fèroe | Europa Press
 




Les Illes Fèroe decideixen aquest dimecres si comencen a fer camí cap a la independència de Dinamarca. Els seus ciutadans sotmeten a referèndum aquest 25 d'abril si reformen la Constitució per tal que l'arxipèlag tingui el dret a l'autodeterminació.




Aquest referèndum es va convocar el mes de febrer de l'any passat, i el primer ministre de les Illes Fèroe, Aksel Johannesen, va anunciar que "la Constitució definirà la

dimarts, 10 d’abril del 2018

Diputats danesos recorden al govern espanyol que el conflicte amb Catalunya és un problema europeu



MÓN - EUROPA







'La crisi a Catalunya amenaça drets i principis democràtics a Europa', diuen en una carta.
















Per: Redacció 

10.04.2018  18:55





Vuit diputats danesos han enviat una carta al govern espanyol per mostrar la seva preocupació per la situació política a Catalunya i instar a trobar una solució pactada. ‘El Parlament de Dinamarca va decidir el maig de 2015 abordar la creixent tensió entre Espanya i Catalunya i va demanar a les dues parts que establissin un diàleg per a trobar una solució pacífica als problemes sobre l’autodeterminació de Catalunya’, comença la carta. ‘Estem profundament preocupats per l’escalada de la crisi política a Catalunya (…) Les eleccions del 21 de desembre van obtenir molta participació, per tant, esperem que el resultat sigui respectat’, afegeixen els diputats danesos.



La carta també denuncia l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola: ‘Sembla estar descarrilant el retorn a la normalitat’. A més, critica l’existència de presos polítics que persegueixen l’objectiu de la independència ‘per mitjans democràtics’ i recorda que Amnistia Internacional ho ha denunciat. ‘Presenciem una judicialització de l’assumpte en comptes de trobar-hi solucions per a resoldre’l’.



Sobre la detenció de Carles Puigdemont, els diputats han destacat ‘la creixent dimensió europea’ del conflicte: ‘Europa ha de garantir que cap dels polítics encausats s’enfronti a persecució política si és lliurat a Espanya (…) La crisi a

diumenge, 25 de març del 2018

La policia alemanya reté Puigdemont quan entrava des de Dinamarca



EXILI







Carlota Camps
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 25 de març de 2018













La policia alemanya "ha retingut" el president Carles Puigdemont quan aquest travessava la frontera en cotxe des de Dinamarca rumb a Bèlgica, país en el qual té fixada la seva residència, en aplicació de l'euroordre cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.





Segons ha informat Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Puigdemont, el president roman retingut per la policia d'Alemanya, a l'espera que es practiquin les "comprovacions" oportunes en relació amb l'ordre de detenció que té pendent.



També així ho han confirmat fonts del seu partit, JxCat.




Els agents han aturat Puigdemont poc abans d'aquest migdia, quan acabava de creuar en vehicle la frontera alemanya des de Dinamarca per una carretera en direcció a Hamburg, des d'on tenia la intenció de tornar a Bèlgica.


























Puigdemont va viatjar a Finlàndia el passat dijous, després d'un viatge de cinc dies a Suïssa, on va participar en conferències i va mantenir reunions amb polítics del país.



El president, que portava cinc mesos a l'exili a Bèlgica, estava tornant a la seva residència de Waterloo quan ha estat retingut. Puigdemont tenia prevista contactar amb les autoritats belgues en tornar al país.





P.D. : 

( Alemanya feixista va entregar al President Companys al franquisme, ara q farà Alemanya democratica amb el President Puigdemont? Fascist Germany has already handed over President Companys to the Franco regime, now will the Democratic Germany be with President Puigdemont? )









 






Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/puigdemont-alemanya-retencio_251643_102.html 


dilluns, 22 de gener del 2018

Puigdemont, a Copenhague: "A Catalunya està en joc la democràcia a tot Europa" ( VIDEO)



NOVA LEGISLATURA







Marta Lasalas (Enviada especial)
Foto: M.L
Copenhague. Dilluns, 22 de gener de 2018
















El president, Carles Puigdemont, ha afirmat durant la seva conferència a la Universitat de Copenhague, en una sala plena de gom a gom, que si els catalans no poden triar lliurement el seu govern, significarà que no hi ha democràcia a Catalunya, que "votar és inútil".



Per això, ha advertit, amb l'actual conflicte entre Catalunya i Espanya i la reacció autoritària de l'Estat espanyol davant el referèndum de l'1 d'octubre, "està en joc la democràcia a tot Europa". "L'ombra de Franco encara és allargada a Espanya", ha assenyalat en una intervenció molt contundent en què ha titllat de venjativa la resposta del Govern de Mariano Rajoy i ha proposat fer un referèndum a tot Espanya.



Puigdemont ha arribat aquest matí a la capital danesa en un vol des de Brussel·les tot i el risc que la justícia espanyola cursés una euroordre de

Els mitjans danesos, abocats en l’arribada de Puigdemont al país



MÓN - EUROPA





Gran expectació entre els mitjans danesos per la visita del president de la Generalitat i les conseqüència que podria tenir.
















Per: Redacció 

22.01.2018  10:28





Els mitjans danesos estan seguint en temps real, com a notícia principal del dia, la visita del president de la Generalitat a Dinamarca. Tants els principals diaris com les televisions obren l’edició amb l’arribada a l’aeroport de Copenhaguen.



Informació a Politiken. El diari més prestigiós del país, de caire liberal.













Informació a Berlingske. El diari més antic del país.







divendres, 15 de setembre del 2017

La demolidora carta de diputats danesos al Govern espanyol



REFERÈNDUM







Alba Solé
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 15 de setembre de 2017



















Un grup de diputats danesos ha enviat una carta al Govern espanyol on l'insten a dialogar amb Catalunya. L'escrit l'ha compartit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i du el segell del Parlament de Dinamarca. 














"Nosaltres, com a membres electes del Parlament danès, expressem la nostra més sentida preocupació per la situació que es viu a Catalunya, que ha arribat a un punt crític". Així comença la carta, mostrant la consternació dels diputats per la situació en què es troba el procés català, és per això que demanen al Govern espanyol "que jugui un paper constructiu" que encoratgi el diàleg.



També fan al·lusió a la manifestació de la Diada del passat dilluns i expliquen que "un altre cop, com hem estat veient durant sis anys, al voltant d'un milió de

dimecres, 30 d’agost del 2017

Puigdemont retreu des de Dinamarca el tancament de Rajoy: "No hi ha alternativa"



PROCÉS







El Nacional
Foto: Jordi Bedman
barcelona. Dimecres, 30 d'agost de 2017





















El president, Carles Puigdemont, ha retret avui des de Dinamarca el tancament del Govern espanyol a abordar una proposta acordada en el marc del procés que es viu a Catalunya, la qual cosa situa els catalans davant la disjuntiva d'escollir entre l'status quo o la independència. "No hi ha més alternatives perquè el Govern espanyol s'ha negat contundentment a oferir-ne cap altra", ha denunciat.



Per aquesta raó, assegura que els ciutadans seran cridats l'1 d'octubre a un referèndum sobre el futur polític de Catalunya on podran triar entre dues opcions: "acceptar l'status quo", que ha descrit com una "autonomia buida de contingut", o bé declarar la independència en el marc d'una Europa de sobiranies compartides.



El cap de l'executiu català ha fet aquest advertiment a Copenhaguen durant l'acte d'inauguració de la Delegació del Govern de la Generalitat als Països Nòrdics, una de les darreres que ha posat en marxa l'executiu català per potenciar les relacions bilaterals amb Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia.



Assistents

 

dijous, 10 d’agost del 2017

Puigdemont farà una visita oficial a Dinamarca a finals d'agost



PROCÉS







Aquesta setmana, el diari de pagament més important del país dedicava un reportatge al procés.








per ACN 10/08/2017 
Carles Puigdemont al Parlament | ACN
 



El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, farà una visita oficial de dos dies a finals d'agost a Dinamarca, segons han confirmat fonts del Govern a l'ACN. Concretament, serà el 30 i el 31 d'agost, a només un mes del referèndum de l'1 d'octubre.





Precisament, el diari de pagament més important del país, 'Politiken', dedicava aquesta setmana un reportatge al procés i resumia la voluntat de fer un

dilluns, 7 d’agost del 2017

El diari danès 'Politiken' veu el referèndum com l'eina per acabar amb "800 anys d'amargura i lluita"



PROCÉS







El rotatiu diu que Puigdemont "està preparat per a la confrontació final amb la dominància espanyola".








ACN Barcelona







El diari danès 'Politiken' ha inclòs el procés sobiranista català a la seva portada / ACN








"Un referèndum per acabar amb 800 anys d’amargura i lluita per a la independència del gran veí espanyol", així resumeix la història de Catalunya el rotatiu de pagament més llegit a Dinamarca, el ‘Politiken’, que aquest dilluns dedica tota una pàgina a Catalunya. "L’home fort de Catalunya està preparat per a la confrontació final amb la dominància espanyola", és el titular de la peça que dedica el rotatiu danès al conflicte a la península Ibèrica. Aquest "home fort" és el president català, Carles Puigdemont, a qui el ‘Politiken’ fa un perfil.




De fet, explica que és el primer dels 129 presidents catalans que ha decidit portar al seu país cap a la independència. "Era amb desafiament i orgull que Carles Puigdemont, com a líder del govern autonòmic català, el 9 de juny aquest any va fer un pas, que pot ser determinant pel futur d’Espanya i Catalunya", diu l’article signat per l’experimentat corresponsal europeu Michael Seidelin. 



El periodista explica els orígens del president català i fa èmfasi en el fet que Carles Puigdemont se sent molt català i que ve d’una família en què tothom espera el dia que una Catalunya independent sigui membre de la Unió Europea en les mateixes condicions que l’estat espanyol, "que durant segles ha mantingut a Catalunya sota un control absolut". ‘Politiken’ fa referència a unes declaracions que va fer Carles Puigdemont al diari francès ‘Libération’, en què el president català va dir: “Sóc català, però les circumstàncies m’han fet espanyol. En altres paraules pertanyo a un ‘estat’ que no l’he escollit jo”.



Les "amenaces" de l'Estat

divendres, 16 de juny del 2017

El festival polític danès Folkemødet fa un debat sobre el referèndum de Catalunya



PAÍS - PRINCIPAT







Una delegació catalana participa aquesta tarda en un debat organitzat pel Moviment Europeu danès








Fotografia: Albert Salamé.






Per: Redacció 

15.06.2017  22:00





El festival polític més important que es fa a Dinamarca, el Folkemødet, ha organitzat un debat sobre Catalunya que es farà aquesta tarda. Serà a les sis a l’estand de l’Europabevægelsen (Moviment Europeu danès), que l’organitza en col·laboració amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat).



El títol del debat és ‘Catalunya pot esdevenir el pròxim estat de la UE?’ i s’hi parlarà del referèndum del primer d’octubre. Hi participaran la presidenta de l’Europabevægelsen, Stine Bosse; el secretari general de Diplocat, Albert Royo; l’ex-ministre socialista Joan Majó, que és membre del Consell Consultiu de Diplocat; i el diputat al parlament danès Sjúrður Skaale. És previst que també hi assisteixin representants polítics, acadèmics i dirigents de think tanks.



A més, Royo i la delegada de la Generalitat als països nòrdics, Francesca Guardiola, faran contactes i

dimecres, 24 de maig del 2017

Dinamarca reconeix que Grenlàndia i les Fèroe tenen el dret de ser estats independents



MÓN - EUROPA







El primer ministre les convida a prendre decisions i negociar sobre el seu futur, per no originar una crisi 

















Per: Redacció 

24.05.2017  02:58






En el debat sobre l’estat del regne, que es féu ahir, tots els membres del parlament danès que hi van prendre part van reconèixer que Grenlàndia i les Illes Fèroe tenien el dret de ser independents i de proclamar la independència en el moment que ho considerin oportú. Tant Grenlàndia com les Fèroe formen part actualment del Regne de Dinamarca.



El primer ministre danès, Lars Løkke Rasmusse, va dir que tal com estan les relacions entre Dinamarca i les dues zones autònomes, aquestes haurien de començar a pensar seriosament quina és l’alternativa a continuar formant part de Dinamarca. Rasmusse va deixar clar que si els governs autònoms de les Fèroe i Grenlàndia volen seguir el camí de la independència, valdria més parlar clar i començar a treballar per una negociació que no provoqui una crisi.



Les relacions entre Dinamarca i aquests dos territoris autònoms s’han complicat, darrerament. En tots dos

dimecres, 17 de maig del 2017

Puigdemont es reuneix amb diputades liberals nòrdiques al Parlament



EXTERIORS







El Nacional
Foto: Rubén Moreno
Barcelona. Dimecres, 17 de maig de 2017
















El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit aquest dimecres amb una delegació de diputades liberals de Dinamarca i Finlàndia. Es tracta de les findandeses Silja Borgardótti Sandelin i Eva Biaudet, i també la danesa Louse Schack Elhom.



Les tres diputades s'han reunit amb el president al seu despatx del Parlament, durant la visita que han fet aquest migdia a la Cambra catalana.

dilluns, 19 de desembre del 2016

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?



PAÍS - PRINCIPAT

OPINIÓ





La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa.















Per: Vicent Partal

17.12.2016  22:00





Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.



Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.



L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la

dilluns, 25 d’abril del 2016

La «connexió» danesa

| 24/04/2016 a les 18:30h
 
 
PROCÉS CATALÀ
 
 

La Universitat del Sud de Dinamarca acollirà una jornada de Diplocat sobre el procés

El Parlament danès va ser el primer a pronunciar-se sobre el cas català

Hi participarà Jacob Lund, un dels diputats que la va defensar 




 


Edifici de l'Ajuntament d'Odense, ciutat on se celebra la jornada de Diplocat | Flickr Takahiro Kyono

 
 
 
Dinamarca és un dels països europeus on el procés sobiranista ha rebut més mostres de complicitat. És també el país triat per Diplocat per celebrar dimecres vinent, 26 d’abril, una jornada organitzada amb el Center for Border Region Studies de la Universitat del Sud de Dinamarca entorn del tema "El ressorgiment del secessionisme a Europa. El cas català", que tindrà lloc a la ciutat d'Odense. 
 
Hi participaran Jordi Solé, secretari d’Afers Exteriors i de la UE, i el cap del centre d’estudis, Steen Bo Franden. Hi haurà dues taules rodones. Una serà d’estudi sobre els processos d’autodeterminació a Europa, amb la participació d’acadèmics com Jaume Castan i Ulrike Barten, professors de la mateixa universitat danesa.

Hi haurà una altra taula de debat polític amb la intervenció de Solé, l’exministre socialista Joan Majó i el diputat danès Jacob Lund. El títol d’aquesta taula és prou explícit: "Catalunya en una cruïlla". També participarà la periodista Helen Spongenberg, que és corresponsal del diari EUobserver a Catalunya, que intervindrà sota el títol "Què està passant a Catalunya?".

El Parlament danès va demanar diàleg a Madrid

dimecres, 27 de gener del 2016

Per què Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda són els estats menys corruptes del món?

Dimecres  27.01.2016  12:49

Analitzem els factors, identificats en estudis internacionals, que afavoreixen el bon govern d'aquests països.








Any rere any, Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda ocupen les millors posicions en l’Índex de la percepció de la corrupció, que publica l’organització Transparència Internacional. Aquests quatre països, doncs, poden ser considerats els menys corruptes del món. Però, a banda l’interès propi de la classificació de l’índex, paga la pena de mirar d’entendre quins factors hi allunyen la corrupció. Per identificar-los, hem pres de referència estudis d’experts en la lluita contra la corrupció i n’hem extret les principals conclusions.

Lleis eficients i robustes

Els països menys corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis enrere. L’estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l’alternança governamental malmeti l’estabilitat de les lleis més significatives contra la corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic: garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició legal d’aquests països és el principi d’accés públic als documents oficials de Suècia, que data del 1766. Per tant, la continuïtat i la tradició legal a favor de la transparència és un factor fonamental en la lluita contra la corrupció.

Les dones al poder

dilluns, 14 de setembre del 2015

Qui va a favor del reconeixement diplomàtic de Catalunya i qui hi va en contra?

Dilluns  14.09.2015  02:39







Una de les sorpreses polítiques d’aquestes darreres setmanes ha estat la proliferació de gests de comprensió o interès d’alguns països per la situació de Catalunya. Els parlaments de Dinamarca, Irlanda, l’Uruguai, el Paraguai i els Estats Units han fet reunions oficials amb el govern català per informar-se sobre la independència o fins i tot han fet mocions de suport al procés d’independència.

S’ha sabut també que el govern de Lituània havia inclòs en la seua enquesta ‘òmnibus’ la pregunta sobre què hauria de fer el país en cas d’independència de Catalunya i hi ha hagut encara unes declaracions molt clares també d’un dels membres de la Congregació per la Doctrina de la Fe, el principal tribunal del Vaticà.

L’estat espanyol fa mesos que insisteix a dir que ningú no farà cas d’una Catalunya independent i que la qüestió catalana és un afer intern en què no entrarà ningú. Però la realitat ho desmenteix. Aquesta setmana mateix podria haver-hi nous gests internacionals, gests que el govern espanyol observa amb aprensió perquè ja no els pot aturar. Evidentment, hi ha estats que li fan costat incondicionalment i la diplomàcia espanyola aconsegueix també declaracions favorables, com ara les de Merkel i Cameron, fa poc. Però el cas és que hi ha una batalla oberta que ningú no pot amagar i que les cancelleries de tot el món segueixen amb un interès enorme.

La gran pregunta és què passarà després de la proclamació de la independència de Catalunya. Hi haurà països que la reconeixeran com a estat independent? Quins? I de quina manera?

Què és el reconeixement diplomàtic i com es fa?

dijous, 21 de maig del 2015

Sant Pol hissa la bandera de Dinamarca en senyal d'agraïment

Dijous  21.05.2015  15:43

La iniciativa l'ha impulsada el Museu de Pintura del poble.








El Museu de Pintura de Sant Pol de Mar ha hissat la bandera de Dinamarca en senyal d’agraïment al gest del parlament danès, que dimarts va aprovar una moció sobre el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya. 

La iniciativa ha estat impulsada per l’entitat santpolenca Amics de les Arts, que és la que gestiona aquest equipament municipal.  

Aquest gest arriba després de la prohibició que va fer la junta electoral central d’hissar estelades de qualsevol edifici públic durant la campanya del 24-M. 

Amb tot, sí que ha arxivat la denúncia presentada pel Cercle Català de Negocis (CCN) en què retirava que la simbologia franquista fos retirada dels edificis i espais públics de Catalunya.


Enllaç noticia :


dimarts, 19 de maig del 2015

Danish Parliament passes motion supporting democratic solution for Catalonia

It is the position held by six of the eight parties of the Folketing.







The majority of the Danish parliament and its government is in favor of supporting a democratic dialogue between Catalonia and Spain. Six out of the eight parties that form the chamber have shown their support in finding a solution for the independence of Catalonia. 64 members of the Danish parliament voted for the motion and 41 abstained. Any member voted against the motion. The question was debated last Tuesday in a 45 minute debate, all of the parties took a stance about the Catalan case as a result of the question posed by the left wing Enhedslisten Party (The Red and Green Alliance).

The text that came out of the debate that has been approved by the majority of the parties, is as follows: