Gemma Liñán Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 28 de febrer de 2018
La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha acordat citar
per declarar com investigats el proper dia 9 de març a l'ex director
general de la policia Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior
César Puig i Casañas, en el marc de la causa en la qual s'investiguen
els fets dels dies 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre de l'any passat a
Catalunya.
En una interlocutòria, la jutgessa atén la sol·licitud de la Fiscalia
de l'Audiència Nacional en la causa que se segueix per uns fets que
revesteixen els caràcters de dos delictes de sedició de l'article 544
del Codi Penal sense perjudici d'ulterior qualificació i, en particular,
com a constitutiu d'un altre d'organització criminal de l'article 570
bis. Rebutja la magistrada la pràctica de les diligències sol·licitades
pel Ministeri Públic ja que en uns casos ja consten unides a les
actuacions i en altres ja han estat acordades i en part practicades.
Soler ha estat diverses vegades a l'Audiència i el tribunal Suprem
durant les declaracions dels consellers i de la Mesa. De fet el dia que
van empresonar el
El ministeri d’Exteriors espanyol ha imposat el seu cessament com a
cònsol honorari de Finlàndia. Parla de “cacera de bruixes” i alerta
altres cònsols que qualsevol pot ser cessat sense explicacions.
per
Gemma Aguilera
26/02/2018
El fins ara cònsol honorari de Finlàndia creu que Madrid vol silenciar informació sobre Catalunya a l'exterior | Jordi Borràs
Albert Ginjaume (Barcelona, 1962) és el tercer cònsol honorari a Barcelona que l’Estat espanyol decideix fulminar
acollint-se als tractats internacionals que permeten que un Estat
obligui un altre país a cessar el seu representat sense justificació ni
explicacions. Ha representant Finlàndia durant nou anys sense cap incident diplomàtic, fins que fa una setmana va rebre la visita personal de l’ambaixadora de Finlàndia, que resideix a Madrid, per notificar-li el seu cessament com a cònsol honorari d’aquest país de la UE. Denuncia una “cacera de bruixes” per part de Madrid,
i remarca que mai no ha incomplert el protocol i que s’ha mantingut
políticament neutral en totes les seves actuacions com a representant de
Finlàndia a Catalunya, una funció que no té cap retribució
i que Ginjaume compaginava amb la de secretari general del Cos Consular
a Barcelona. Rep El Món a l’oficina del cònsol honorari de Finlàndia,
un despatx que haurà d’abandonar en els propers dies. S’endurà, entre
altres coses, la Comanda de l'Ordre del Lleó de Finlàndia, que és la més alta condecoració que el govern finlandès concedeix a una persona estrangera per haver contribuït de manera rellevant a la promoció i el desenvolupament del país.
Senyor
Ginjaume, ha rebut cap explicació sobre el seu cessament com a cònsol
honorari de Finlàndia a Barcelona, després de nou anys d’exercir aquesta
funció de manera desinteressada?
Sobre les raons per
les quals el ministeri d’Exteriors espanyol ha sol·licitat a Finlàndia
el meu cessament no en tinc cap constància ni escrita ni verbal. Només
he parlat amb l’ambaixadora de Finlàndia, Maija Lähteenmäki, que la
setmana passada em va venir a veure personalment per dir-me que ho
sentia molt, que no li sortien les paraules, però que havia rebut un
comunicat del ministeri d’Afers Exteriors espanyol sol·licitant el meu
cessament immediat. Jo vaig quedar molt sorprès i li vaig preguntar
quina era la raó, i em va respondre que vaig organitzar un dinar dels
cònsols acreditats a Barcelona amb la presidenta de la Diputació de
Barcelona, Mercè Conesa. De fet, aquest dinar l’organitza el Cos
Consular a Barcelona, que té un centenar de membres i del qual jo n’era
fins ara secretari general. Cada mes fem un dinar i convidem una
personalitat. En el cas de la presidenta de la Diputació, era
interessant explicar quina funció fa la Diputació, perquè una part del
seu pressupost es destina a cooperació internacional, i havíem detectat
interès per part d’alguns països, sobretot de l’Amèrica llatina i de
l’Àfrica, interessats en aquests projectes.
El problema, pel que sembla, no és la Diputació de Barcelona, sinó que Conesa és alcaldessa de Sant Cugat del Vallès...
“L’únic ensurt que podem tenir és que aquests flocs de neu que cauen
avui no se’ns estenguin i tinguem una jornada tranquil·la", diu el
director general de la fira, Carles Grau.
per
J. A. Guerrero
27/02/2018
El rei Felip VI amb Soraya Sáenz de Santamaría, Ada Colau i John Hoffman en la inauguració del MWC | ACN
El director general del Mobile World Congress (MWC), Carles Grau, ha assegurat aquest dimarts que “aquesta és la millor edició la història del congrés”,
desmentint d’aquest manera les insistents informacions de mitjans de
Madrid que apunten que la situació política l’està posant en perill.
“No
estem preocupats, estem il·lusionats per l’oportunitat de portar al
país nous recursos”, ha assenyalat en declaracions a ‘Espejo Público’.
Grau ha recordat que hi ha un acord per celebrar el congrés a la capital catalana fins al 2023 i ha dit que “l’èxit del congrés es deu a la ciutat, va molt associat a Barcelona”. El director general del MWC ha subratllat que el de Barcelona és
Bernat Aguilar Foto: Efe
Barcelona. Diumenge, 25 de febrer de 2018
El llaç groc estarà enganxat a Pep Guardiola fins que ja no sigui necessari i els presos polítics
estiguin en llibertat. L'entrenador del Manchester City ha assegurat en
la roda de premsa posterior a guanyar el seu primer títol a Anglaterra
que "el llaç groc estarà sempre amb mi fins al final".
El City s'ha imposat contundentment a l'Arsenal a la final de la
Carabao Cup, però a banda del títol aconseguit, el protagonisme s'ha
centrat en el llaç groc que novament portava Guardiola tot i l'amenaça
de sanció de la Federació Anglesa de Futbol. "Abans que un entrenador,
sóc una persona. Si he trencat les normes, accepto la sanció o la
multa", ha explicat un Guardiola conscient que
Marta Lasalas Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 26 de febrer de 2018
El personal del pavelló de Catalunya instal·lat al Mobile World Congress ha rebut aquest matí el rei Felip VI amb llaços grocs
a les solapes durant la visita que el monarca hi ha fet amb motiu de la
inauguració del congrés. També la major part dels alts càrrecs presents
duien el llaç de protesta pels presos polítics.
A diferència de diumenge, en quel els alts càrrecs del Govern van
boicotejar el sopar inaugural presidit pel monarca, aquesta matí sí hi
havia representants de la Generalitat en la rebuda al monarca a la
inauguració oficial del Congrés.
Encapçalava la delegació el secretari
general de presidència, Joaquim Nin. També hi era el secretari d'empresa, Pau Villòria, que lluia el llaç groc a la solapa. Lluïa també el símbol de protesta el secretari de Telecomunicacions, Jordi Puigneró,
-que no ha estat present durant la visita del Rei, però sí més tard i
ha mantingut una conversa amb
Marta Escobar Martí Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 26 de febrer de 2018
Nou capítol a la premsa espanyola, que apunta ara al "secessionisme"
com a responsable d'una possible amenaça de la continuïtat de Barcelona
com a seu del Mobile World Congress (MWC). Les portades dels diaris de Madrid aplaudeixen el rei Felip VI per instar la unió institucional —mentre va ignorar la qüestió política
(cosa que també celebren)— perquè el congrés continuï triant la capital
catalana com a seu, però carreguen contra l'independentisme i contra
l'alcaldessa de la ciutat comtal, Ada Colau, per "boicotejar de manera malintencionada" la visita del Monarca.
Precisament per això consideren que seria responsabilitat "única"
tant del sobiranisme com de la batllessa barcelonina que l'Estat
espanyol perdés el Mobile i elogien —de nou— Felip VI per avisar que
"sense lleialtat institucional" s'acabarà perdent aquest congrés, així
com per "ignorar les provocacions" que ahir, diuen, va viure a
Barcelona. Un Felip VI que van lloar que viatgés a Catalunya "per
realçar amb la seva presència un dels grans esdeveniments tecnològics
que se celebren al món" i a qui s'ha d'agrair que el congrés continuï
triant Barcelona com la seva seu anual.
Alhora la premsa espanyola subratlla el fet que "cap autoritat
catalana" rebés el Rei quan va arribar al Palau de la Música, mentre
recorden a aquestes mateixes autoritats els diners que el MWC porta a
Barcelona. Diners que "perdrien" si continuen pel camí de mantenir
"l'actitud irresponsable i sectària" de rebutjar la presència del
Monarca que "simbolitza el suport de la Corona i del conjunt d'Espanya
al Congrés Mundial de Mòbils". Amb aquest argument, hi ha fins i tot
algun digital que s'atreveix a demanar al govern espanyol que
destitueixi els càrrecs que ahir van plantar el Rei.
Felipe VI ha tornat a Catalunya després del cop d’estat contra les
institucions catalanes que ell mateix va avalar. Ha estat amb motiu de
la inauguració del Mobile World Congress de Barcelona. Amb les protestes
al carrer, els multitudinaris repics d’atuells i tot un seguit de gests
crítics en el terreny institucional, començant pels de Roger Torrent,
president del parlament, el rei espanyol ha pogut comprovar que no és
benvingut a Catalunya.
Foto: Albert Salamé
Ahir al vespre el rei espanyol va arribar al Palau de la Música, on es
feia el sopar de benvinguda del MWC, enmig d’un soroll eixordador de
cassoles, xiulets i crits, amb milers de manifestants als carrers dels
voltant, completament blindats per un fort dispostiu policíac de Mossos
d’Esquadra i de la guàrdia urbana, que
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 23 de febrer de 2018
L'exdiputat de la CUP David Fernàndez ha fet una
crida des del seu compte de Twitter a rebre aquest diumenge el rei
d'Espanya, Felip VI, "amb la cassolada més gran que s'hagi sentit mai"
"Diumenge podríem seguir superant la por i superant-nos a nosaltres
mateixos amb la cassolada més gran que s'hagi sentit mai, no?", proposa
el cupaire per a les 21 hores.
El monarca farà aquest diumenge el seu primer desplaçament a
Catalunya des de l'estiu passat per participar a la inauguració del
Mobile World Congress. Felip VI va encapçalar a l'agost a la
manifestació de
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Divendres, 23 de febrer de 2018
La jutgessa de l'Audiència Nacional deixa en llibertat sense fiança
el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, segons fonts judicials.
Carmen Lamela no ha fet cas del que havia demanat la fiscalia, que
demanava llibertat sota una fiança de 50.000 euros.
La jutgessa encara no ha notificat la decisió oficialment i tampoc no ha sortit la interlocutòria.
En un breu comunicat, la fiscalia ha argumentat la fiança per
"l'agreujament de la situació processal" de Trapero "una vegada que se
li imputa un segon delicte de sedició".
El Ministeri Públic explica que "en aquesta tercera declaració s'han
conegut detalls importants que anteriorment el major havia ocultat,
entre d'altres, reunions prèvies amb el president Puigdemont, el
conseller d'Interior i altres comandaments policials sobre el referèndum
celebrat l'1 d'octubre de 2017, sobre el qual no va dur a terme cap
intent d'impedir-ne la celebració".
Nicolas Tomás/Albert Acín Foto: Nicolas Tomás | Vídeo: N. T.
Barcelona. Divendres, 23 de febrer de 2018
Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han protagonitzat una sèrie de mobilitzacions aquest
divendres a partir de les 7 del matí. Diversos centenars de membres del
CDR s’han encadenat aquest matí davant del Palau de Justícia de
Barcelona, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), d'altres ho han fet a plaça Catalunya. Els Mossos d'Esquadra han desallotjat l'entrada i han detingut catorze concentrats.
Els Mossos, amb un ampli desplegament policial dels BRIMO antiavalots, han començat l'operatiu de desallotjament davant
del TSJC pocs minuts després de les 8 del matí. Els centenars de
manifestants han persistit en el seu intent de
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 23 de febrer de 2018
La família de l’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha patit
almenys dos episodis d’investigació per part de la Guàrdia Civil. El
primer cop va tenir lloc fa cinc dies, segons ha avançat El Matí
de Catalunya Ràdio, quan agents de la Guàrdia Civil van entrar a l’avió
en què acabaven d’arribar a l’aeroport del Prat per escorcollar-lo.
⚠️ Fa cinc dies, la @guardiacivil va escorcollar a l'Aeroport del Prat l'avió en què viatjava la família de Pep Guardiola. La justificació va ser que buscaven Puigdemont. Ahir els fets es van repetir.
FOTO: VERTELE / ELDIARIO.ES. La policía intenta detener a Joaquín Reyes caracterizado como Puigdemont
El humorista grababa un sketch para su sección en El
Intermedio y el parecido con Puigdemont ha hecho que un vecino llamara a
la Policía Nacional creyendo que era el expresident Fugado.
22.02.2018
Seis policías nacionales se han presentado durante una grabación de uno
de los sketches de Joaquín Reyes para El Intermedio (LaSexta) en el que
aparecía caracterizado como Puigdemont, el ex president de la
Generalitat que se encuentra fugado en Bruselas.
FOTOS EXCLUSIVAS: VERTELE / ELDIARIO.ES
Según ha podido saber VERTELE en exclusiva, el humorista se encontraba
representando a Puigdemont para su sección Zanguangos en la que,
siguiendo la estela de Celebrities, caricaturiza a personajes conocidos.
El parecido de Joaquín Reyes con Puigdemont era tal que levantó las
sospechas de un vecino de Torrejón de Ardoz, que llamó a la policía
asegurando que el ex president se encontraba en el Parque Europa, donde
se rodaba el sketch.
FOTOS EXCLUSIVAS: VERTELE / ELDIARIO.ES
A los pocos minutos, se presentaron seis agentes de la
Policía Nacional en busca de Puigdemont. Cuando descubrieron que se
trataba de una parodia, los propios agentes y el equipo se tomaron con
humor el malentendido y la grabación pudo continuar sin mayores
problemas.
El sketch de Joaquín Reyes caracterizado como Puigdemont se emitirá el próximo lunes 26 de febrero en El Intermedio, el programa de actualidad y humor conducido por El Gran Wyoming.
Diu que les manifestacions del 8 i el 12 d’octubre a Catalunya estaven
políticament dirigides pel govern espanyol i pagades amb diner públic.
per
G.A
22/02/2018
Manifestants davant l'Estació de França de Barcelona | ACN
Javier Barraycoa, actual dirigent de l’entitat d’extrema dreta Somatemps i un dels fundadors de la plataforma unionista Societat Civil Catalana (SCC), de la qual se’n va desvincular, ha denunciat en un apunt al seu blog
que les manifestacions que va liderar SCC el 8 i el 12 d’octubre a
Barcelona contra el referèndum, van ser finançades il·legalment. “El
més divertit és que els diners per a l’organització –de les dues
manifestacions- arribava per canals inconfessables del govern central.
Però després Borrell, setmanes més tard, demanava el vot per al PSCi
Vargas Llosa per a Cs. Reconec que vaig riure força en silenci durant la
campanya. Així li va anar al PP a les eleccions”, assegura Barraycoa.
Però el dirigent de Somatemps també parla de manipulació política de les dues manifestacions: “Per
dissimular i ocultar la realitat a la bona gent que volia sortir al
carrer, SCC va convocar a la seva seu diverses associacions, també
Somatemps. El procés de negociació de l’acte unitari va consistir a no deixar a les associacions prendre cap decisió. Però
pel bé de Catalunya i d’Espanya vam
La fira d’art Arco de Madrid ha retirat l’obra de l’artista Santiago Sierra
que recull els rostres pixelats d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi
Cuixart i una vintena de presos polítics més per a denunciar
l’existència de presos polítics a l’estat espanyol. La censura ha estat
confirmada per l’organització, que addueix que vol ‘evitar polèmiques’.
La petició, l’ha feta Ifema, la Fira de Madrid, formada per la Comunitat
de Madrid, l’Ajuntament de Madrid, la Cambra de Comerç i Indústria i la
Fundació Obra Social i Monte de Piedad de Madrid.
L’obra no ha pogut ni
tan sols ser visitada perquè era just avui que s’obria al públic.
L’obra també inclou més presos polítics, com ara els joves d’Altsasu,
els titellaires de Madrid empresonats el 2016, directius d’Egin i
simpatitzants del 15-M que van formar part de piquets informatius de la
vaga general del 29-M del
Avui Artur Mas i Neus Lloveras han passat pel Suprem i n’han sortit
sense cap esgarrapada. L’esgarrapada era venir-hi. El record de la
fiança de Marta Rovira i la declaració sense preguntes del magistrat a
Marta Pascal hi era present des de primera hora. Però allò que
interferia en el cel blau intens de Madrid era l’anunci d’Anna Gabriel,
que ha decidit que no es presentaria demà al tribunal. Les primeres
preguntes matinals eren si la decisió podia afectar gens els dos
compareixents d’avui. I sembla que no, perquè el jutge Llarena ha
decidit de no imposar cap mesura cautelar ni a Mas ni a Lloveras.
El camí complicat de la justícia espanyola
Neus Lloveras, batllessa de Vilanova i la Geltrú, a l’entrada del Suprem espanyol (fotografia: Pere Cardús).
Llarena sí que els ha demanat si estarien disponibles per a anar a
declarar en qualsevol moment que fossin citats. La resposta afirmativa
deu haver convençut aquest home que encara manté Junqueras, Forn,
Cuixart i Sànchez a la presó sense judici ni proves de cap mena. El dret
penal és molt exigent amb els fets. No es pot encausar ningú sense fets
clars que provin el delicte que li és imputat. I els fets no són
col·lectius, ni ambientals, ni tampoc es poden jutjar penalment les
opinions ni les intencions. Ni tampoc les ideologies. Tot plegat no
s’aguanta per enlloc i els dubtes són ara com ho farà el jutge per a
arribar a l’obertura del judici amb un relat de fets provats.
Llarena i els altres jutges del Suprem –també els del Constitucional–
saben que tot això arribarà un dia a un tribunal internacional. I
aleshores poden acabar de perdre el poc prestigi internacional –si els
en queda– que tinguin. La justícia espanyola pot pagar unes
conseqüències ben cares d’aquesta martingala disfressada de justícia que
ha impulsat per frenar la República Catalana. És una pena que la
justícia –i la internacional, encara més– sigui tan lenta.
L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel es queda a Suïssa i demà no
pensa anar a declarar al Tribunal Suprem espanyol. Ho ha anunciat en aquesta entrevista al diari suís Le Temps. I en aquesta altra a la televisió RTS
ha explicat els primers passos de la seva estratègia de defensa i de
les seves intencions a Suïssa, on preveu d’instal·lar-se i treballar.
Diu que si la justícia suïssa acceptés una petició d’extradició de la
justícia espanyola, demanaria asil polític.
Vegeu-ho:
Censée passer devant la justice espagnole mercredi, l'indépendantiste catalane Anna Gabriel confirme à la RTS qu'elle a choisi de rester en Suisse. https://t.co/O2zz4XKecApic.twitter.com/SSHxHJNToq
El Tribunal Constitucional espanyol ha donat la raó a la Generalitat i
ha tombat la maniobra del ministre espanyol José Ignacio Wert per a
imposar el castellà a l’escola a través de fons públics. El ministre
espanyol pretenia que el govern català avancés 6.000 euros per cada
alumne que demanés l’escolarització en castellà. D’aquesta manera, es
pretenia que aquests alumnes poguessin pagar l’escola privada en cas que
no existís oferta pública amb aquestes condicions.
El TC considera que aquest sistema no respecta el repartiment de
competències entre l’estat espanyol i Catalunya i per això ha estimat
parcialment el recurs de la Generalitat contra la Llei Orgànica de
Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE) i ha anul·lat alguns dels
preceptes impugnats per considerar que
Un dels dos guàrdies civils que va declarar ahir com a testimoni als
jutjats de Manresa per la seva participació a la intervenció policíaca
de l’1-O a Castellgalí (Bages), va reconèixer davant del jutge que els
veïns no van fer servir la violència davant del dispositiu de la
policia. Segons que avança el Regió7,
el policia va declarar que la gent que hi havia concentrada davant del
col·legi electoral va resistir pacíficament malgrat que l’atestat que va
fer la Guàrdia Civil assegurava que els concentrats van reaccionar amb
violència, insults, puntades de peu contra els agents i escopinades. Els
dos agents van identificar el tinent que liderava el dispositiu, que
també ha estat citat a declarar com a testimoni el proper mes de març.
Els dos agents que van declarar ahir formaven part de la unitat de
Recollida de Material del dispositiu –tenien la missió d’endur-se les
urnes i paperetes– i, per tant, no van poder donar explicacions sobre
les càrregues policíaques que hi va haver a Castellgalí, segons fonts
jurídiques. En total a Castellgalí va haver-hi 19 ferits el passat 1-O
que s’han adherit a la denúncia col·lectiva que ha liderat el Col·legi
d’Advocats de Manresa.
Durant la seva declaració, els dos guàrdies civils també van
assenyalar qui era el tinent que liderava el dispositiu i, per tant, el
responsable de les càrregues. És el
La Guàrdia Civil assenyala ara el productor audovisual
Jaume Roures, director general de Mediapro, en la causa oberta contra el
referèndum de l’1-O que instrueix el jutge del Tribunal Suprem espanyol
Pablo Llarena. Segons diversos mitjans espanyols, entre els quals El Mundo,
la Guàrdia Civil ha lliurat un informe al Suprem en què diu que Roures
‘podria haver-se integrat en el comitè executiu’ del referèndum, ‘en
qualitat de professional expert en l’àmbit de la comunicació.’
L’informe, diuen aquests mitjans, diu que Roures va
habilitar un centre de premsa des d’on el govern va anar informant del
desenvolupament de l’1-O tant els dies previs com durant la jornada del
referèndum.
I troba remarcable el fet que Mediapro ‘va produir el vídeo
de l’1-O, dofós per la cadena de televisió TV3, en la qual van narrar
els esdeveniments relacionats amb
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2018
L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha declarat la clara intencionalitat per tirar endavant la República negant que la declaració d'independència
del 27 d'octubre tingués res de "cosmètica", sinó que ella va percebre
que buscava "la seva efectivitat real" i per això hi va votar a favor,
tot i que admet que no es va poder desplegar a causa de l'aplicació de
l'article 155 de la Constitució. Nega així la proclamació simbòlica que
la resta d'imputats han volgut mostrar davant el Tribunal Suprem en les
seves declaracions.
Boya ha declarat, també, que en tot moment es va buscar el diàleg amb
l'Estat espanyol i una sortida pactada al conflicte, seguint la mateixa
línia que la resta d'investigats, i que desconeixia el document Enfocats: "Mai havia vist el document d'Enfocats fins veure l'atestat de la Guàrdia Civil".
La Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a Boya, que només
ha respost les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat, Carles
López. I VOX diu que s'ho pensarà, però de moment ningú no ha demanat
res i Boya surt amb càrrecs però pot marxar cap a casa.
L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la “legitimitat i legalitat democràtica” de les decisions que es van adoptar en el marc del procés independentista.
Boya, com la resta d'imputats, també ha explicat que "no hi ha hagut violència a Catalunya", que en canvi sí que la policia espanyola la va exercir
i ha posat com a exemple, davant el jutge, que "a Calella, la Policia
va sortir una nit de paisà a caçar independentistes". Sobre els fets del
20 de setembre i els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil que hi
havia davant la Conselleria d'Economia, ha exposat que diversos
periodistes van estar sobre els vehicles durant tot el dia.
El jutge no li ha preguntat a Boya si acatava la Constitució i
fora, davant els mitjans, l'exdiputada de la CUP ha dit que "la
interpretació de la Constitució no s'ha de convertir en un mur".
Els seus advocats han intentat anul·lar la imputació adduint que en
la mesura que era presidenta del grup parlamentari de la CUP forma part
del grup de persones que “haurien aportat el suport polític” necessari
per impulsar el procés independentista. Però Llarena ho ha desestimat i
Mireia Boya ha declarat des les 11.11h a la Sala de Vistes del Tribunal
Suprem.
