Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castella. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 d’agost del 2017

‘Bueno, pues molt bé, pues adiós’, la resposta de Trapero a qui li exigia parlar en castellà esdevé tota una icona



PAÍS - PRINCIPAT







Il·lustració de Jordi Calvís.








Per: Redacció

21.08.2017  19:13






Alguns periodistes han sortit de la conferència de premsa conjunta del conseller d’Interior, Joaquim Forn, el de Justícia, Carles Mundó, i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Es queixaven que el major contestés en català les preguntes que se li formulaven en català.



Veient les queixes, Trapero ha intentat explicar el seu criteri a l’hora de decidir en quin idioma responia: ‘Si em fan la pregunta en català, responc en català; si me la fan en castellà, responc en castellà.’



Tot i això, alguns periodistes s’han aixecat per sortir de la sala. En veient això, Trapero ha deixat anar:

diumenge, 11 de juny del 2017

Pep Guardiola llegeix el manifest pel referèndum: ‘Votarem, per més que l’estat espanyol no ho vulgui’



PAÍS - PRINCIPAT






Ha llegit el manifest en català, castellà i anglès en el moment culminant de la mobilització 


















Per: Redacció 

11.06.2017  12:54





‘Votarem, per més que l’estat espanyol no vulgui’, ha proclamat Pep Guardiola en la lectura del manifest de l’acte de suport al referèndum de l’1 d’octubre que s’ha fet avui a Montjuïc i que ha aplegat milers de manifestants. Guardiola ha afegit: ‘Votarem aquest 1 octubre. A més de la majoria democràtica del parlament el govern ha de saber que tots nosates estarem al seu cosat. Més que mai acudirem a les urnes.’


‘Ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que mai acudirem a les urnes i defensarem amb totes les nostres forces la democràcia i els nostres representants’, ha dit.



També ha demanat ajuda a la comunitat internacional apel·lant a tots els demòcrates d’Europa i del món a recolzar la defensa de drets amenaçats a Catalunya, com el dret de la llibertat d’expressió política i el dret de vot, i plantar cara ‘als abusos d’un estat autoritari’.



L’ex-tècnic del Barça ha recordat que la Generalitat ha intentat pactar un referèndum amb el govern

dijous, 6 d’abril del 2017

Renfe perd la marca AVE a Europa per defensar-se en castellà i no en anglès



PROPIETAT INTEL·LECTUAL







Albert Acín
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 6 d'abril de 2017













Renfe ha perdut la marca per al seu servei d'alta velocitat (AVE) a escala europea per un error lingüístic. El Tribunal General de la UE ha desestimat un recurs que havia presentat l'empresa de ferrocarrils espanyola perquè van enviar els arguments en espanyol en comptes d'anglès i fer cas omís a les advertències de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (Euipo), que va avisar de l'equivocació de la companyia, segons ha publicat Expansión.



Els fets es remunten a l'any 2012, quan un empresari alemany, Stephen Hahn, va presentar una queixa a Euipo exposant que la marca AVE ja s'utilitzava a Alemanya per la seva empresa, que ven bicicletes elèctriques. A partir d'aquell moment, se succeeixen una sèrie d'errors fins a arribar a la sentència publicada ahir pel Tribunal General de la UE que li impedeix registrar la marca figurativa AVE a la Unió Europea per als seus trens. Aquesta va ser la seqüència dels esdeveniments.






Els logotips de l'empresa de bicicletes alemanya i del servei d'alta velocitat per ferrocarril.






Renfe no utilitza l'anglès

dimecres, 5 d’agost del 2015

Els pressupostos espanyols reflecteixen el fracàs de l’intent d’escolarització en castellà a Catalunya

Dimecres, 5 d'agost de 2015 05:00 h

La partida per ajudar a les famílies que no volen la immersió baixa de 5 milions a 1 milió d’euros en només un any


L’intent de l’exministre Wert d’“espanyolitzar els nens catalans” ha estat, de moment, un fracàs. El govern espanyol ha retallat en un 80% la partida pressupostària que correspon a les ajudes a les famílies catalanes que volen escapar de la immersió lingüística en català. Així, de cinc milions d’euros que destinava en els Pressupostos Generals de 2015, ara només es reserva un milió.





L'ajuda de 6.300 euros de Wert fa aigües

La llei d’educació de Wert intenta assegurar que els alumnes que ho vulguin, puguin estudiar en castellà a tot arreu, oferint 6.300 euros l’any a les famílies que ho desitgin, per sufragar els costos una escola totalment privada que estigui al marge de la immersió –que després cobraria a Catalunya. 

El ministre es pensava que la subvenció seria molt popular, i va apartar 5 milions del pressupost d’Educació d’enguany.

Xifra residual per cobrir les ajudes al castellà

dimarts, 5 de maig del 2015

Brot d’esquizofrènia a La Vanguardia

Dimarts, 5 de maig de 2015 13:15 h

En l’edició del diumenge, La Vanguardia va publicar un titular de portada diferent per a l’edició en català i la castellana


El rotatiu del comte de Godó dirigit per Màrius Carol, va oferir la informació del sondeig que havia encarregat sobre les eleccions del 27S titulant diferent en portada l’edició en català respecte la versió en castellà del mateix diumenge tres de maig. En concret, el titular en català deia: “CiU i ERC s’allunyen de la majoria absoluta”. La versió en castellà deia “CiU y ERC no suman y Ciutadans se dispara”.
 
L'edició en català del 3 de maig

 
L'edició en castellà del 3 de maig




Els subtitulars també varien

El primer subtitular deia en català que “Ciutadans s’acosta a la segona plaça, la CUP puja i Podem flaqueja”. En castellà la cosa era més personal “La lista de Rivera roza la segunda plaza, sube la CUP y flojea Podemos”.

El segon subtitular canvia de forma molt subtil una paraula: “Fins a vuit grups podrien entrar en un Parlament inestable”. En castellà: “Hasta ocho grupos podrian entrar en un Parlament fragmentado”.

I finalment, el tercer subtitular és el que marca realment tendència: “El bloc sobiranista baixa i tindria el 47% del vot”. En castellà la cosa pinta molt diferent: “El bloque soberanista sigue estable con el 47% de los votos”.

Secessionisme lingüístic

divendres, 6 de febrer del 2015

Ofensiva judicial contra la immersió a l'escola

06/02/2015

EDUCACIÓ

4 centres més hauran d'impartir el 25% d'hores en castellà, i ja en son 8 en total arreu del país


Bernat Vilaró



La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau


Ofensiva judicial espanyola contra la immersió lingüística en català. Quatre escoles més hauran d'impartir el 25% d'hores en llengua castellana a classe dels alumnes que han sol·licitat l'ensenyament en aquesta llengua, i ja són vuit els centres educatius catalans que han augmentat la presència del castellà per ordre judicial.

Les primeres sentències van arribar el gener del 2014, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) instava fins a cinc escoles a impartir un 25% de les seves classes en castellà, tot i que al final només un dels centres ho va haver de fer, ja que les famílies demandants van optar finalment per canviar els fills d'escola.

Ja a l'inici d'aquest curs, al setembre tres centres més de Tarragona, Cunit i Salou van rebre la notificació del jutge i ja han hagut d'augmentar les hores impartides en castellà. I ara, quatre escoles més hauran de modificar els seus projectes educatius per imperatiu legal.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/02/ofensiva_judicial_contra_la_immersio_a_l_escola_106239.php

dissabte, 12 de juliol del 2014

Les escoles privades no han rebut cap petició d'escolarització en castellà pel curs que ve

12/07/14 10:09 - Barcelona -

L'Associació de Centres d'Ensenyament Privat no concertat assegura que no hi ha cap centre que tingui aquesta oferta

La presidenta de l'AENOCC avisa que els 6.000 euros podrien cobrir la matrícula però no altres despeses


Maria Pilar González, presidenta de l'Associació de Centres d'Ensenyament Privat no concertats de Catalunya (AENOCC) Foto: ACN.


La presidenta de l'Associació de Centres d'Ensenyament Privat no concertats de Catalunya (AENOCC), Maria Pilar González, ha explicat aquest dissabte que de moment no hi ha cap família que hagi demanat l'escolarització en castellà. A més, ha avisat que avui dia no hi ha cap centre privat que tingui l'oferta d'ensenyament vehicular en castellà i que les escoles no pensen canviar els projectes educatius.

Un dels punts més polèmics de l'anomenada llei Wert és el que preveu l'escolarització en centres privats d'alumnes que demanin escolarització en

dimarts, 24 de juny del 2014

La Generalitat haurà de pagar 6.000 euros a cada alumne que vagi a la privada per estudiar en castellà

Redacció - 24/06/2014 - 14.47h.

MADRID



Wertgonya abans de començar la seva compareixença en la Comissió d'Educació del Congrés. (Foto. EFE)



El ministre d'Educació ha informat aquest matí al Congrés que les comunitats autònomes hauran de contribuir en el finançament de la Llei Orgànica per a la Millora de Qualitat Educativa (LOMCE). José Ignacio Wert, que ha comparegut aquest dilluns en la comissió d'Educació del Congrés a petició pròpia, ha explicat que compta d'aquí al 2017 amb 964 milions d'euros per implantar la LOMCE. D'aquests diners, 614 milions provenen del Fons Social Europeu i la resta els finançarà el mateix govern.

De tota manera, el ministre ha advertit que l'aplicació de la LOMCE té un pressupost anual de 400 milions i, per tant, els més de tres anys que es queden sense finançament -fins el 2020- hauran de ser

dilluns, 12 de maig del 2014

Assassinada per arma de foc la presidenta de la Diputació de Lleó

Dilluns  12.05.2014  18:08

Per tres trets que ha rebut en ple centre de Lleó




Isabel Carrasco.



La presidenta de la Diputació de Lleó i del PP de Lleó, Isabel Carrasco, ha mort assassinada per causa de tres trets d'arma de foc, segons que ha informat el PP i el servei d'emergències de Castella i Lleó i que recullen els mitjans espanyols. El fet ha succeït poc abans de les 17.19 d'aquesta tarda, que és l'hora en què el 112 ha rebut una trucada alertant-ne. L'agressió ha tingut lloc en una passarel·la al costat del Centre de Salut Condesa Sagasta, a prop de la casa de Carrasco. La policia local i la policia espanyola s'han desplaçat fins al lloc dels fets.

Segons els testimonis que cita la premsa espanyola, una dona ha disparat els tres trets que han costat la vida a Isabel Carrasco, i la policia l'ha detinguda.

La dona hauria mort en ple centre de la ciutat, entre el Paseo Salamanca i Condesa Sagasta, en una passera del riu Bernesga, pròxima a la seu del partit i a casa seva.

El PP ha anunciat que suspèn els actes de campanya que tenia prevists per a aquest dilluns. A través de la xarxa social Twitter, els companys de partit de la província de Lleó s'han mostrat 'consternats per l'asassinat' de Carrasco.

Foto del lloc on hi ha hagut el tiroteig. Foto: Ical.


Problemes en la gestió
Isabel Carrasco havia estat acusada de malbaratament de diner públic. L'havien denunciada per haver cobrat suposadament les despeses de desplaçament de Lleó a Madrid als consells d'administració de Taxacions Immobiliàries, una empresa participada per Caja España fins al novembre del 2010, tot i que ella anava suposadament en cotxe oficial.

Foto: @elenitaC7

Els 'tretze sous'
Carrasco era coneguda com 'la dona dels tretze sous', pels múltiples càrrecs que tenia: presidenta del PP de Lleó, regidora de l'ajuntament de Lleó; presidenta de la Diputació de Lleó; presidenta del consorci de l'aeroport de Lleó; presidenta de l'Institut Lleonès de Cultura; presidenta del Consorci Provincial de Turisme; presidenta de Gersul; consellera de Tinsa; consellera de Caja España; consellera de l'Assemblea general de Caja España; consellera de Inmocasa; consellera de Viproelco i vice-presidenta de Invergestión.






http://www.vilaweb.cat/noticia/4190749/20140512/assassinada-arma-foc-presidenta-diputacio-lleo.html

dijous, 1 de maig del 2014

El govern recorrerà al Suprem la imposició d'un 25% d'assignatures en castellà

Dimecres  30.04.2014  19:12

El TSJC manté aquest percentatge en les aules en què un alumne ho demani · El tribunal desestima els recursos de les cinc escoles afectades






El govern recorrerà al Tribunal Suprem la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir un 25% de les assignatures en castellà en aquelles aules on un sol alumne ho demani. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ho ha després d'haver tingut coneixement de les interlocutòries del TSJC, sobre les quals s'ha declarart sorpresa per la rapidesa de la decisió. En el recurs, el departament demanarà que se suspengui cautelarment la decisió, esperant que el Constitucional es pronunciï. Si no se suspengués, l'aplicació entraria en vigor el proper 2 de juny.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat els recursos del departament

dimecres, 30 d’abril del 2014

El TSJC ratifica que el castellà sigui vehicular i tingui un 25% d'hores lectives

30/04/2014

INMERSIÓ

La Secció Cinquena del Contenciós Administratiu recorda que "correspon als tribunals fer efectiu" el mandat del Constitucional i del Suprem


Nerea Rodríguez



Pancarta d'escola en català.



El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat els recursos de la Generalitat, directors de centres i diverses associacions, i ha ratificat la decisió presa el gener segons la qual els col·legis hauran d’impartir el castellà com a llengua vehicular en un 25% de les hores lectives.

Segons ha informat avui el TSJC, la Secció Cinquena del Contenciós Administratiu recorda que el Tribunal Constitucional i el Suprem estableixen que el castellà sigui vehicular en un percentatge mínim suficient, per la qual cosa "correspon als tribunals fer efectiu aquest mandat" si l'administració no fixa el percentatge.

El TSJC considera que la presència vehicular suficient de les llengües oficials és un mandat constitucional, de manera que "no és una qüestió disponible pels centres docents", que han de sotmetre's al marc legal, igual que els pares i la resta d'agents de l'ensenyament.


http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/04/el_tsjc_ratifica_que_el_castella_sigui_vehicular_i_tingui_un_25_d_hores_lectives_100360.php

divendres, 25 d’abril del 2014

‘Esteu segurs que no faran servir l'oficialitat del castellà com una arma en contra?’

Divendres  25.04.2014  06:00

Autor/s: andreu barnils

El lingüista madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera alerta dels perills de fer oficial l'espanyol en una Catalunya independent





Juan Carlos Moreno Cabrera



El catedràtic de lingüística Juan Carlos Moreno Cabrera (1956), professor de la Universitat Autònoma de Madrid, va alertar ahir dels perills de fer oficial l'espanyol en una Catalunya independent. Segons ell, el nacionalisme espanyol podria utilitzar aquesta oficialitat contra les altres llengües. Moreno va pronunciar una conferència a la Universitat de Barcelona sobre el seu darrer llibre, 'Los dominios del español. Guía del imperialismo lingüístico panhispánico (2014)'. En aquesta obra el catedràtic descriu i esmena els arguments lingüístics utilitzats pel nacionalisme espanyol per imposar l'espanyol sobre altres llengües.

En el torn de preguntes del públic, Carmen Pérez va demanar sobre l'oficialitat del castellà en una

dissabte, 29 de març del 2014

La Generalitat diu que no ha canviat el model lingüístic de l'escola concertada de Barcelona

Dissabte  29.03.2014  17:54




Irene Rigau
El govern català ha negat haver aprovat cap canvi en el model lingüístic d'una classe de primària de l'escola concertada Sagrado Corazón de Barcelona, tal com apuntaven diverses informacions. Segons la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, el seu departament no ha instat a fer-hi cap modificació, sinó que només ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la llengua amb què s'impartia cada assignatura en aquest centre. 

Segons que informaven el canal 3/24 i el diari El Mundo, la consellera Irene Rigau havia signat una resolució (pdf publicat a Crónica Global) acceptant les sentències del TSJC i el

dilluns, 24 de març del 2014

Documents demostren que fa 300 anys els castellanoparlants també lluitaven per la llibertat de Catalunya

23/03/2014









La Coronela de Barcelona i el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria (CADCI), han organitzat avui un acte al Born de Barcelona, on s’ha presentat una documentació recuperada  de la Biblioteca Nacional de Catalunya, que demostra que fa 300 anys els castellanoparlants de Catalunya ja estaven lluitant per la llibertat del país, contra els exèrcits de França i Espanya. En els escrits, “un romance”( composició poètica) a Santa Eulàlia, es poden llegir fases com: “a vosotros digo con vosotros habla mi fe catalanes” “la invicta nación catalana” “vamos a emblefir ( en llatí, vol dir llençar pedres) de España y Francia el pujante ejército”, i molts d’altres tots ells animant a la resistència contra els exercits espanyol i francès.




Nicolau Martín, abanderat de la Coronela, ha fet la presentació d’aquests escrits en llengua castellana: “Anima Barcelona a sus hijos e implora el poderoso patocinio de su inclita patrona Santa Eulalia al querer facar su invencible vandera, hallandose con tres brechas en agosto de 1714…
La Coronela ha volgut recordar que a Barcelona hi convivien gent de diferents parles, castellana, holandesa, anglesa i altres, i que no només el comandant Villarroel, noble castellà, va formar part de la defensa de Barcelona, sinó que tots els barcelonins independentment de la seva llengua van fer pinya per defensar les llibertats de Catalunya. Aquest escrit s’ha volgut mostrar com un exemple de que fa tres cents anys enrere, els castellanoparlants de Catalunya també estaven implicats en la llibertat del país, con ara ho està fent molta gent que no té el català com a llengua habitual.






http://araomai.cat/documents-demostren-que-fa-300-anys-els-castellanoparlants-tambe-lluitaven-per-la-llibertat-de-catalunya/

dimarts, 18 de març del 2014

Rigau plantarà Wert en senyal de protesta per la imposició del castellà a l'escola

El Govern critica "l'estil" del ministre, que vol tractar un tema que només afecta Catalunya en una reunió multilateral





Irene Rigau i Wertgonya
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, plantarà el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, en la reunió convocada demà, dimecres, a Madrid, amb tots els consellers autonòmics d'Ensenyament, per debatre el projecte de decret que desenvolupa la llei Wert pel que fa a la llengua. El decret obliga la Generalitat a assumir totes les despeses d'escolarització en un centre privat d'aquells alumnes que demanin l'educació en castellà, descomptant-ho del seu finançament autonòmic.

En els últims dies, la consellera i el ministre han intercanviat trucades

divendres, 21 de febrer del 2014

"Parlo castellà, no sóc nacionalista, vaig militar al PSC i sóc independentista"

21/02/2014

INDEPENDÈNCIA

Paco Martínez, membre de 'Súmate', adverteix que "si en aquest moment històric, en el qual tenim l'oportunitat d'aconseguir la independència, ho deixéssim passar, els nostres propis fills i néts no ens ho perdonaran"

 

Nerea Rodríguez



Paco Martínez, testimoni de Súmate
Paco Martínez, membre de l’associació independentista castellanoparlant ‘Súmate’, es manifesta clarament en un nou testimoni publicat a la pàgina web de l’associació: “El suport a la independència és molt transversal generacionalment, i presenta molt poques diferències entre grups d'edat. Jo mateix vaig néixer a Madrid fa ara 74 anys, vaig ser educat en el ‘nacionalcatolicisme’. Sóc de parla castellana, no sóc nacionalista, vaig militar en el PSC durant 23 anys i sóc independentista”.

dilluns, 17 de febrer del 2014

La Fiscalia obligarà a impartir un 25% de classes en castellà a Catalunya

17/02/2014

INMERSIÓ

El Govern espanyol vol que la decisió del TSJC s’apliqui ja en el proper curs educatiu, a partir del setembre


Nerea Rodríguez


Portada d'avui de 'La Razón'
La Fiscalia actuarà contra la Generalitat si, després de resoldre’s tots els recursos, es confirma la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’impartir el 25% de les classes en castellà i la Generalitat continua negant-se a incorporar aquest mandat. La consellera d’Educació, Irene Rigau, no té la intenció de seguir aquesta sentència, per tal de defensar i mantenir l’actual model d’immersió lingüística.

Segons publica el diari ‘La Razón’, el Govern espanyol justifica aquesta decisió en l'obligació del Ministeri Fiscal

divendres, 14 de febrer del 2014

L’escàndol del PER

14/02/2014 14:22h.

Andalusia, Extremadura, Castella, Aragó, València i Múrcia es beneficien del pla d’ocupació agrària





Rajoy, amb Monago, en una foto d'arxiu




El Ministeri d’Ocupació ha fet públiques totes les subvencions durant el quart trimestre de l’any 2012 a municipis de les comunitats d’Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó, València i Múrcia corresponents al programa de foment d’ocupació agrària, més conegut com PER.

El Govern espanyol, pel que fa a Andalusia, va ajudar un centenar de municipis de la província de Granada. Entre aquestes ajudes, la capital de província va rebre 493.000 euros, l l’ajuntament de Moclín 357.000 euros; i Iznalloz, 308.000. Per la seva part, la Diputació de Granada va rebre 800.000 euros.

El ministeri, segons ha publicat recentment el BOE, també va concedir ajudes a una setantena de municipis cordobesos com Aguilar de la Frontera (2,9 milions), Palma del Río (1,1 milions) i Córdoba (880.000 euros). A Huelva, a 17 ajuntaments com: Gibraleón (151.000), Minas de Riotinto (100.000) i la Diputació Provincial va rebre 3 milions.

Més de setanta de municipis de la província de Sevilla es van afavorir del PER: Gilena (430.000 euros), El Coronil (422.000), Brenes (369.000) i la Diputació de Sevilla (730.000). A Màlaga una setantena de municipis: Vélez-Màlaga (890.000 euros), Màlaga (283.000), Colmenar (200.000), Alora (167.000) i la Diputació provincial (1 milió).

Trenta-cinc ajuntaments de la província de Jaén també van rebre aquesta subvenció i 28 de la província d’Almeria. A la de Cadis l’ajuda més alta la va rebre l’ajuntament de Trebujena, 487.000 euros i la Diputació va rebre 2 milions.

L’Executiu del PP també va destinar aquesta ajuda a 300 municipis extremenys. A la província de Badajoz, per exemple: Fuente del Maestre, Oliva de la Frontera i Azuaga (480.000 cadascun), Berlanga (407.000), Zahínos (385.000), Villanueva del Fresno (345.000), Valverde de Leganés (374.000), Torre Miguel Sesmero (359.000) i Solana de los Barros (335.000). A la de Càceres: Coria (332.000), Cabezuela del Valle (273.000), Plasencia (278.000), entre d’altres.

Més d’un centenar d’ajuntaments de Castella i Lleó també van obtenir subvencion corresponents al PER. A la província de Valladolid, 18 municipis, com Fresno del Viejo (216.000) l’han rebuda. A Salamanca, una seixantena com, per exemple, Peñaranda de Bracamonte (197.000) i Villoria (108.000). Quaranta a Àvila: Toñosillos (232.000), Madrigal de las Altas Tores (129.000) i Candeleda (90.000). També van rebre l’ajuda 4 municipis de Zamora. El ministeri d’Ocupació va atorgar 24 ajudes de 3.100 euros cadascuna a 24 ajuntaments de la província d’Albacece a Castella-la Manxa.

Finalment, el Govern espanyol va subvencionar 75 municipis d’Aragó amb ajudes que van des dels 6.000 euros fins als 34.000. També 26 ajuntaments valencians van rebre subvencions que van des dels 1.000 euros fins 13.000 i a Múrcia es van aprovar 10 ajudes a Ajuntaments com, per exemple, Cieza (918.000), Totana (340.000) i Calasparra (293.000). /Una informació de @jmbotanch