Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CUP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CUP. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 d’octubre del 2022

La pregunta de Junts als militants inclou un preàmbul que ha atiat el debat

 

 

CRISI AL GOVERN

 

 

Junts preguntarà a les bases: "Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?"

 

 

 


 

 

Marta Lasalas
Barcelona. Dilluns, 3 d'octubre de 2022. 15:01
Actualitzat: Dilluns, 3 d'octubre de 2022. 15:12
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

 

Junts ha dirimit en una reunió molt més breu que la de dijous passat la pregunta que plantejarà a la militància dijous i divendres vinent sobre la seva continuïtat al Govern. Això no obstant, la redacció de la qüestió que es planteja a les bases tampoc no ha estat fàcil. Finalment, abans de quarts de tres de la tarda, l'executiva ha aixecat la reunió després d'haver pactat el text d'una pregunta directa precedida per un preàmbul en què recorda els incompliments d'ERC sobre l'acord de legislatura i la resposta del president, Pere Aragonès, a les exigències de Junts. Tot seguit pregunta sobre la continuïtat al Govern: "Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?"

 

El debat al voltant de la pregunta s'ha dividit entre els qui apostaven per una introducció més contundent denunciant incompliments d'ERC i els qui defensaven una redacció més plana, en què es limités a descriure la situació.

 

Finalment, s'ha apostat per un preàmbul més descriptiu, en què es recorden les exigències aprovades pel darrer congrés de Junts en relació al pacte de legislatura i la resposta del president als tres punts clau que se li han plantejat sobre

dijous, 15 de setembre del 2022

Editorial Vicent Partal : Després de la Diada, ERC i Junts miren a veure si poden posar els carros en cercle

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La força demostrada al carrer i la proposta de l’ANC obliga els partits a fer pinya i examinar la situació creada 

 

 


 

 

Vicent Partal

14.09.2022 - 21:40

Actualització: 15.09.2022 - 08:11

 

 

La proposta feta per l’ANC després de la manifestació de la Diada ha despertat una sorprenent unanimitat entre la classe política catalana. El president Aragonès i Esquerra Republicana hi han respost amb un no rotund a tot. I Junts sembla que segueix el mateix camí. Despús-ahir el vice-president Puigneró va dir, tot puntós, que ells també eren govern i que la negativa era del president i no pas del govern. Però a l’hora de la veritat ja s’ha encarregat prou de deixar clar que no hi està d’acord, amb l’Assemblea. Ahir, de fet, va dir que el fet d’escoltar la proposta de l’ANC no volia dir que fos “l’única vàlida”, de manera que abonava la impressió que en realitat a Junts només l’interessa desgastar els seus socis de govern i fer servir qualsevol cosa per aconseguir això que en diuen “una correcció del rumb”. Encara més sorprenentment, la CUP també s’ha distanciat de l’ANC, amb unes declaracions de la portaveu, Maria Sirvent, en què ha qualificat la proposta –ni més ni menys– de “màgica”. Que Déu n’hi do el qualificatiu, venint precisament d’ells.

 

Sembla, doncs, que una de les conseqüències de la manifestació i de la proposta posterior de fer efectiva la independència en el període d’un any és que els tres grups que

dimecres, 15 de juny del 2022

Acord històric al Parlament contra la MAT: PSC, ERC, Junts, CUP i comuns

 

 

MAT

 

 

'No a la MAT' insisteix: "És un projecte despòtic, sord, antidemocràtic, il·legal, tòxic i devastastador" 

 

 

Carme Rocamora
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 15 de juny de 2022. 14:00
Actualitzat: Dimecres, 15 de juny de 2022. 14:00
Temps de lectura: 2 minuts  

 





Cinc dels vuit partits del Parlament s'han posat d'acord per mostrar el seu posicionament contrari contra la construcció de la línia de molt alta tensió arreu del territori, i en concret exigint la paralització del projecte d'execució a Santa Coloma i Riudarenes. Ho ha explicat aquest dimecres el portaveu de la plataforma 'No a la MAT' Xavi Amat, que ha comparegut al faristol del Parlament acompanyat de representants d'ERC, Junts, CUP i comuns -el PSC ha excusat la seva absència- per explicar que aquest dimecres a la tarda, a la Comissió d'Acció Climàtica, aquests grups aprovaran una proposta de resolució en aquest sentit.

 

Segons Amat, la previsió del govern espanyol és construir aquesta línia el 2024, malgrat l'ampli rebuig territorial. El que es votarà a la Comissió d'Acció Climàtica en concret és executar les demandes de la Proposició de no llei aprovada al Congrés dels Diputats l'any 2016, que demanava paralitzar l'execució del projecte. També aturar el projecte d'execució del ramal i la subestació de la MAT a Santa Coloma i

dimecres, 2 de febrer del 2022

La CUP planta Aragonès per la detenció de quatre activistes pel dret a l'habitatge

 

 

GOVERN

 

 

Els cuparies havien d'obrir la ronda de trobades del president amb els partits i entitats independentistes 

 

 

Marta Lasalas
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 2 de febrer de 2022. 12:05
Actualitzat: Dimecres, 2 de febrer de 2022. 14:33
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 





Les reunions que el president, Pere Aragonès, ha programat per refer la unitat de l'independentisme comencen amb mal peu. La CUP ha anunciat una hora abans de la trobada prevista per a dos quarts d'una que no acudiria a la reunió al Palau de la Generalitat en protesta per la detenció de quatre activistes en defensa al dret a l'habitatge que s'ha produït aquest matí a Barcelona. A l'hora prevista per a la trobada, els diputats anticapitalistes han convocat una atenció als mitjans davant de la comissaria de les Corts, on es troben els detinguts.

 

"La CUP-NCG manifesta que no comparteixen l'enfocament de legislatura de l'actual govern d'ERC i JxCat. La formació va arribar a uns compromisos de mínims en relació amb la protecció del dret a l'habitatge, que els fets constaten que a dia d'avui no només no s'estan complint sinó que van en direcció contrària, ja que se segueixen prioritzant els interessos dels fons voltor i dels especuladors als de la majoria de la població", assenyalen al comunicat, en què manifesten el rebuig a "la repressió que s'està duent a terme contra el moviment per l'habitatge i els seus integrants".

 

El detonant d'aquesta situació s'ha registrat aquest matí, quan els Mossos han detingut tres homes i una dona, als quals han acusat de desordres públics per la seva participació el 25 de

Pau Juvillà, davant el seu càncer: "Visca la vida"

 

 

PARLAMENT

 

 

El secretari tercer de la Mesa del Parlament, Pau Juvillà, explica que pateix un càncer 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 2 de febrer de 2022. 09:36
Actualitzat: Dimecres, 2 de febrer de 2022. 11:22
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 





El secretari tercer de la Mesa del Parlament, Pau Juvillà, ha sorprés aquest dimecres al matí explicant, en un fil al seu compte de Twitter, que pateix una malaltia: el càncer. Tot i això, el diputat cupaire ha volgut llençar un missatge esperançador: "Visca la vida". En la reunió d'aquest dimarts la Mesa del Parlament va proposar aturar l'activitat parlamentària fins que la Comissió de l'Estatut del Diputat no emeti un nou dictamen sobre la situació de Pau Juvillà després que la JEC hagi ordenat la retirada de la seva acta. 

 

Sobre la malaltia, Juvillà comença explicant que ja el seu avi va patir un càncer que li va prendre la vida, "un mal dolent", com deia la seva àvia. Ara és ell qui pateix el mateix i indica que en els últims 15 anys li han detectat dos tumors però que ha tingut "sort" i els dos

divendres, 14 de gener del 2022

[Vídeo] Botran demostra la hipocresia de Yolanda Díaz amb la reforma laboral que agrada a la CEOE

 

 

ECONOMÍA

 

 

“La crítica més crua i directa a la reforma laboral de Yolanda Díaz li fa… Yolanda Díaz”, ha reflexionat el diputat de la CUP

 

 

Redacció 14/01/2022

 

 

Albert Botran, en una imatge d'arxiu

 

 


Albert Botran ha compartit un vídeo al seu compte de Twitter que resumeix a la perfecció la mort anunciada de “l’ambiciosa” reforma laboral. El clip demostra, en menys d’un minut, com la reforma ha passat de ser trencadora i “històrica” a una modificació descafeïnada que no desagrada ni al PP.

 

 

A més, fa evident la hipocresia de Yolanda Díaz, que criticava el PSOE per doblegar-se davant els poders econòmics, però finalment ha succeït el mateix. 

 

 

L’hemeroteca permet recuperar declaracions de la ministra de Treball dient

dimarts, 16 de novembre del 2021

Última hora : La CUP presenta esmena a la totalitat del pressupost però s’avé a continuar negociant

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

És la decisió de la majoria de la militància en la consulta després de les assemblees obertes del cap de setmana 

 

 


 



 
16.11.2021  12:04
 
 

La CUP presentarà finalment una esmena a la totalitat del projecte de pressupost de la Generalitat del 2022, però s’avé a continuar negociant fins a la votació final dels comptes. És el resultat, per majoria, de la consulta telemàtica que va fer ahir la militància de la formació, després d’un cap de setmana d’assemblees obertes, i que contenia una pregunta en arbre. Es plantejaven quatre opcions a les seves bases: esmena a la totalitat i no facilitar la tramitació del pressupost; esmena a la totalitat i continuar negociant; abstenció i continuar la negociació; o abstenció i conformar-se, per tant, amb la darrera proposta que hagin rebut del govern. 

 

El projecte de pressupost, malgrat incorporar concessions com ara la retirada de referències als Jocs Olímpics d’Hivern o al macrocomplex Hard Rock, despertava força recels dins de la CUP. Membres dels corrents Poble Lliure i Endavant l’han criticat obertament, perquè entenen que

dimecres, 29 de setembre del 2021

Un segon referèndum per a fer què? Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La proposta de la CUP somou l'escenari polític però conté alguns elements que cal valorar amb molt detall  

 


Dolors Sabater, ahir en el debat de politica general. (Fotografia: Job Vermeulen/ACN)


 

 

Per: Vicent Partal

28.09.2021  19:50

 

 

La CUP ha oficialitzat al Parlament de Catalunya la proposta de fer un segon referèndum d’autodeterminació aquesta legislatura. Segons la proposta de resolució que ha presentat –i que encara cal veure si assumeixen o no els altres dos partits independentistes–, el parlament es comprometria a “dur a terme un referèndum d’autodeterminació abans no finalitzi la XIV legislatura”, és a dir l’actual.

 

En el text, la CUP precisa: “El poble català no pot desaprofitar la porta que s’obre amb el referèndum d’autodeterminació que Escòcia té previst celebrar el 2023.” I considera que aquest referèndum “situarà el dret a l’autodeterminació en el centre del debat de la política europeu [sic].”

 

Amb aquesta proposta, la CUP torna a sacsar el tauler amb força. Fins ara la posició més habitual entre els polítics independentistes era de defensar que el referèndum unilateral ja s’havia fet el Primer d’Octubre i que, si de cas,

La CUP i el colpisme llarenista uneixen el Govern

 

 

OPINIÓ

 

 

Iu Forn
Barcelona. Dimarts, 28 de Setembre 2021. 21:13
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

Sí, potser quan divendres acabi el debat de política general els diferents oradors finalment hauran parlat molt de sanitat, crisi econòmica i social, mercat laboral, ensenyament, infraestructures, habitatge, model econòmic i del futur… o per acostar-nos més a la realitat que ens veiem a venir, del no futur. Però els titulars els ocuparan la taula de diàleg i la proposta de referèndum de la CUP. És que la cosa funciona així.

 

Si dijous passat el president Aragonès tenia més o menys pensat per on podrien transitar els efectes del debat, segurament calculava que hauria de surfejar per les sempre procel·loses aigües de les sistèmiques discrepàncies amb Junts. Però després del que ha passat els últims dies i les últimes hores, sí, per allò de mantenir les tradicions, potser veiem els dos socis de Govern marcant perfil en alguna proposta de resolució, però em temo que això acabarà

dimarts, 18 de maig del 2021

Exsecretaris de l'ANC esclaten contra l'acord ERC-Junts: "Un nou engany"

 

 

EL NOU GOVERN

 

 

Marc González
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 18 Maig 2021. 12:57
Actualitzat Dimarts, 18 de maig 2021. 12:57

 

 


 

 

No tot l'independentisme ha vist amb bons ulls l'acord al qual han arribat ERC i Junts per desencallar la investidura de Pere Aragonès. Un exemple és Donec Perficiam, la plataforma creada abans de les eleccions del 14-F per set exsecretaris de l'Assemblea que van abandonar l'entitat per discrepàncies amb la direcció.

 

En un breu comunicat emès aquest dimarts, els exsecretaris repten a trobar a l'acord l'apartat on s'explica "com fer possible la independència". Amb un to força irònic, també demanen trobar la paraula "unilateralitat" o l'apartat "on s'esmenta el mandat inequívoc de l'exercici de sobirania més gran que ha fet el poble de Catalunya, que no és altre que el referèndum de l'1-O".

 

Certament, el terme 'unilateralitat' no apareix en cap de les 46 pàgines de l'acord. "Spoiler, no us diem on enviar les respostes, no ho trobareu", es burla el comunicat de Donec Perficiam. Els impulsors del grup també carreguen durament contra les entitats, l'Assemblea i Òmnium Cultural, a les quals acusen de ser els "col·laboradors necessaris" per fer aquest "nou engany" que per ells suposa l'acord entre els dos principals partits independentistes.

 

Unilateralitat i l'1-O

dilluns, 17 de maig del 2021

Junts i ERC tanquen un principi d’acord per desencallar la investidura

 EL NOU GOVERN

 


Alba Solé Ingla
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 17 de maig de 2021. 07:59
Actualitzat Dilluns, 17 de maig de 2021. 09:54

 

 


 

 

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han tancat un principi d’acord per desencallar la investidura de Pere Aragonès, formar un govern de coalició i evitar així l’escenari de la repetició electoral, segons uns comunicats enviats per ERC i Junts.

 

Fonts de la negociació asseguren que es tracta d'un acord estratègic, programàtic i d'estructura de Govern. Les mateixes fonts expliquen que Sànchez i Aragonès es van reunir físicament dissabte i diumenge aprofitant un permís penitenciari del dirigent de Junts.

 

Els dos partits han arribat a un preacord aquest cap de setmana després de dues jornades de treball entre el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i el coordinador Nacional d’Esquerra Republicana i candidat a la investidura, Pere Aragonès

 

Els dos partits culminen així el treball iniciat per Esquerra amb el pacte d'investidura previ amb la CUP. A hores d’ara, l’acord s’està acabant d’ultimar per part dels equips negociadors i durant el matí d'aquest dilluns els dos partits ho compartiran amb les seves executives i Junts acordarà la pregunta a la militància. Aquest mateix migdia, Jordi Sànchez i Pere Aragonès oferiran una compareixença conjunta als Jardins del Palau Robert per donar detall del pacte.

 

Disculpes per allargar l'acord

dimarts, 11 de maig del 2021

Reguant (CUP) : "El que va dir ahir Rufián sobre normalitat amb l'Estat és preocupant"

 

 

EL NOU GOVERN

 

 

Núria Casas
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 11 de maig de 2021. 12:02
Actualitzat Dimarts, 11 de maig de 2021. 12:58

 

 


 

 

Un hipotètic nou escenari amb el canvi de Junts per comuns, és a dir, l'entrada d'un partit no independentista en el nou govern que vol liderar Esquerra, obre un debat a la CUP. Sobretot per la fotografia d'ahir entre la vicepresidenta tercera del govern espanyol d'Unidas-Podemos, Yolanda Díaz, i el diputat d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián. La diputada cupaire Eulàlia Reguant llança una advertència: "La roda de premsa d'ahir de Rufián parlant de normalització amb l'Estat és enormement preocupant. No pot haver-hi estabilització ni normalització. Preguntarem a ERC què vol dir això perquè el que hi ha recollit en l'acord no és el que va dir, en cap cas, ahir Gabriel Rufián", ha dit en declaracions a TV3.

 

Amb el comiat de Pablo Iglesias, la trobada d'ahir entre les dues formacions va servir per marcar les línies a seguir d'ara endavant. La també ministra de Treball ha fet del diàleg la seva bandera i ha apostat per

dimecres, 31 de març del 2021

No a investir, sí a negociar

 

 

El segon cop de porta a la investidura d’Aragonès dona en canvi el tret de sortida a la fase definitiva de les converses entre ERC i Junts, que les volen aclarir en poques setmanes

Superat l’escull del Consell per la República, Geis avisa que no es fan seu l’acord amb la CUP i que mantenen altres reserves 

 

 

Política

 

No al segon intent d’investidura, però ara sí, paradoxalment, via lliure a la negociació per desencallar la formació de govern. El ple del Parlament va tornar a rebutjar ahir, amb la mateixa correlació de forces que divendres passat –els 42 diputats d’ERC i la CUP a favor, l’abstenció dels 32 de Junts i el vot en contra dels 61 restants–, la investidura del republicà Pere Aragonès, però pel fons i les formes del debat, en què aquest cop es van destacar més els punts d’entesa que els retrets i es va coincidir que s’ha començat a avançar en les converses, la perspectiva d’un acord entre els dos grans partits independentistes s’ha obert definitivament, després que la vigília se superés el gran escull on havien embarrancat, la reformulació del Consell per la República. Retirat el seu particular Ever Given del canal de Suez de la negociació, ara ja només falta que ERC i Junts completin el recorregut fins a arribar al Mediterrani de l’acord.

 

Per acabar-ho de navegar, això sí, Aragonès reclamava en la intervenció inicial generositat i flexibilitat “sense substitucions ni tuteles”, en al·lusió a una ascendència que no tolerarà de cap òrgan extern sobre les institucions pròpies, començant per la presidència de la Generalitat. “En les últimes hores hem anat fent passos positius per superar esculls i aconseguir que l’independentisme deixi de parlar de si mateix i parli de nou al país”, subratllava. “Ningú li proposarà tuteles des de Junts, i menys des de l’exili”, replicava al seu torn la portaveu de JxCat, Gemma Geis, que instava Aragonès a “no confondre els electors ni el Parlament”, ja que l’acció de govern sempre ha quedat “al marge” de la direcció col·legiada que proposen per al procés independentista.

 

Canvi d’enfocament

dimarts, 16 de març del 2021

Així és la llei d’amnistia que l’independentisme ha portat avui al Congrés

 

 

LLEI D'AMNISTIA

 

 

Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 16 de març de 2021. 10:39
Actualitzat Dimarts, 16 de març de 2021. 12:22

 

 


 

 

La llei d’amnistia per als presos i represaliats polítics ja ha arribat al Congrés dels Diputats. Els grups d’ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT i la CUP l’han registrat conjuntament aquest dimarts a les Corts espanyoles, acompanyats per la societat civil. La norma, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, consta de sis articles i una disposició addicional. També es fixa en la situació dels exiliats. Els impulsors situat la proposició de llei com el "punt de partida". Formacions com el PNB o Compromís ja han avançat el seu suport. En canvi, el PSOE ja ha anticipat el seu vot en contra fins i tot abans que es registrés.

 

El primer article en deixa clar l’abast: “Queden amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa dutes a terme des de l'1 de gener de 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei". I delimita: "S'entendrà com a intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya". Posen el focus tant en la consulta del 9-N del 2014 com en el referèndum de l’1-O del 2017.

 

 

 

 

 

 

Aquest primer article, el més extens, assenyala que hi queden compresos els delictes de

Llarena bloca una possible via de retorn d’Anna Gabriel de l’exili

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

L'advocacia de l'estat manté l'amenaça de presentar noves acusacions contra l'ex-diputada de la CUP si compareix davant el Suprem  

 





Per: Josep Casulleras Nualart

16.03.2021  01:50

 

 

El retorn de Meritxell Serret a casa, després d’una compareixença al Tribunal Suprem espanyol, ha significat un canvi d’estratègia judicial entre els exiliats. Així ho destacava el conseller Lluís Puig, ell que disposa d’una sentència ferma de Bèlgica denegant-ne l’extradició a l’estat espanyol precisament per la manca de competència del Suprem per a jutjar-los; o, més ben dit, per la violació del dret del jutge natural i de la doble instància judicial. És la vulneració d’un dret fonamental que afecta tots els presos (ja condemnats) i tots els exiliats. I aquest és justament un dels principals entrebancs perquè Anna Gabriel, exiliada a Suïssa d’ençà del febrer del 2018, pugui tenir una via oberta per a un possible retorn.

 

El cas de Gabriel és el que té més similituds amb el de Meritxell Serret, perquè sembla (i és un condicional) que totes dues serien acusades de desobediència. En el cas de Serret, el jutge Pablo Llarena la va processar pels delictes de malversació, que implica condemnes de presó, i de desobediència. Però la sentència del Tribunal Suprem del 14 d’octubre del 2019, contra el procés, no vinculava el Departament d’Agricultura, que dirigia Serret, amb

dimecres, 17 de febrer del 2021

La CUP avisa que l’actuació dels Mossos és un obstacle en la negociació per formar govern

 

 

Reclama “un gir de 180 graus” en el model d’ordre públic i, en especial, sobre el funcionament de les unitats d’antiavalots

 

 

Agències 17/02/2021

 

 

Maria Sirvent en roda de premsa.

 

 


L’exdiputada de la CUP al Parlament Maria Sirvent ha avisat aquest dimecres que l’actuació dels Mossos d’Esquadra en les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasél de dimarts “dificulta” les negociacions per formar govern després de les eleccions del 14 de febrer.

 

“És evident que el model de seguretat imperant i que avui exerceix el Govern dificulta les negociacions”, ha afirmat en una roda de premsa, després que les protestes de dimarts per la detenció de Hasél deixessin 14 detinguts i 33 ferits a Catalunya.

 

Sirvent ha criticat l’actuació dels Mossos d’Esquadra en la detenció de Hasél i en els aldarulls posteriors, i ha recriminat al Govern en funcions que hagi fet

dimecres, 9 de desembre del 2020

JxCat, ERC i la CUP registren una proposta de resolució per demanar al Congreso una llei d’amnistia

 

 

El text reclama que s’apliqui a tots els actes vinculats a la “lluita democràtica de l’autodeterminació” des del 2013

 

 

Agències 09/12/2020

 

 

 

Els representants d'ERC, JxCat, CUP, EH Bildu i BNG al Congreso


 


 

JxCat, ERC i la CUP han registrat al Parlament una proposta de resolució perquè la cambra catalana reclami que les corts espanyoles aprovin una llei d’amnistia.

 

Es tracta doncs, d’expressar una voluntat política però no és el mecanisme formal per portar una proposta a debat del Congrés.

 

El text registrat demana que la llei d’amnistia comporti

dijous, 26 de novembre del 2020

El Consell per la República prepara "l'assemblea de diputats" per a desembre

 

 

L'objectiu és que ratifiqui el full de ruta de l'entitat a l'exili abans de les eleccions del 14F

 

 

 

El Consell per la República a la capital de la Catalunya Nord


 

 

 

per Quico Sallés

  

 

 

Tensions, nervis i decisions. Finalment, el Consell per la República ha decidit convocar per al mes de desembre una "assemblea de diputats independentistes". L'objectiu és que ratifiqui el full de ruta de l'entitat a l'exili abans de la celebració de les eleccions al Parlament previstes pel 14 de febrer. Una decisió que no ha estat mancada de debat intens dins la direcció del CxR, darrerament ampliat amb la jurista Neus Torbisco, en nom d'Òmnium Cultural.  

 

De fet, la discussió ha estat viva entre els representants al consell, perquè aquest conclave s'ha reduït als diputats del Parlament de JxCAT, ERC i la CUP i prou. Així lluny queda l'Assemblea de Càrrecs Electes que es va constituir el 30 d'octubre d'ara fa un any per tal de

dimarts, 20 d’octubre del 2020

Llarena es nega a enviar a un jutjat ordinari la causa contra Anna Gabriel i la manté en ‘rebel·lia’

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La seva situació es manté igual tot i el recurs presentat pel seu advocat i la policia espanyola o la Guàrdia Civil la podrien detenir en cas de tenir-ne l'oportunitat i la lliurarien al Tribunal Suprem espanyol, que decidiria sobre la seva llibertat  

 

 

 

 

 


 

 

 

Per: Redacció 

20.10.2020  13:27

 

 

El grup de suport d’Anna Gabriel creu que continuen presents les circumstàncies que la van forçar a exiliar-se a Suïssa. Segons que ha anunciat l’entitat en un comunicat, ahir el jutge del Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa contra els líders independentistes, va desestimar la petició de remetre la causa contra ella als jutjats d’Instrucció de Barcelona. Així, es mantindria la consideració de ‘rebel’ que faria que la policia espanyola o la Guàrdia Civil la pogués detenir en cas de tenir-ne l’oportunitat i la lliuraria al Tribunal Suprem espanyol, que decidiria sobre la seva llibertat.

 

El seu advocat, Benet Salellas, va argumentar que no hi havia motius perquè el Suprem continués cursant la causa perquè entre altres arguments, Gabriel havia deixat de ser aforada a partir de l’aplicació de l’article 155; que ja s’havia fet el judici del procés sense la presència

dimecres, 9 de setembre del 2020

El Sindicat de Llogaters anuncia un acord amb JxCat per aprovar la nova llei



SOCIETAT






La llei tenia el suport d'ERC, Catalunya en Comú Podem i la CUP, que reclamaven a JxCat que tornés a l'acord inicial i retirés les esmenes presetnades 














Per: Josep Rexach Fumanya

09.09.2020  14:58




Si no hi ha cap tomb d’última hora aquesta tarda s’aprovarà la llei que ha de regular el preu dels lloguers d’habitatges. El Sindicat de Llogaters, promotor de la legislació, ha anunciat un acord amb JxCat, qui havia presentat unes esmenes al text que ‘aigualien’ la proposició de llei. Fonts del sindicat i del partit confirmen l’entesa per a desblocar la situació, tot i que de moment es desconeixen els detalls de l’acord.







 





Hem arribat a un acord. Els quatre grups impulsors de la llei, han dit que sí a