Alerta per l'estatus del català en una Catalunya independent

LAURA SERRA Barcelona Actualitzada el 29/03/2016 16:13

CULTURA

200 professionals de la llengua –com Jaume Cabré, Josep Massot, Joan Francesc Mira, Salvador Cardús o Joaquim Arenas– signen un manifest que denuncia "el miratge del bilingüisme social" i reivindica "la restitució del català com a llengua territorial de Catalunya".

Els actes de defensa del català són habituals. A la foto, un lip dub al centre de Barcelona. / FRANCESC MELCION

Manifest sobre la llengua en la futura República Catalana

Quina llengua parlarà la Catalunya independent? Aquesta és una de les qüestions més polèmiques i alhora més troncals del procés constituent que està vivint Catalunya. I és el meló que el Grup Koiné –format per 14 professionals de la llengua com Joaquim Arenas, Diana Coromines, Pau Vidal i Enric Larreula– ha decidit obrir ara, després d'un any i mig de feina, presentant en societat  un manifest que defensa "la restitució al català de l'estatus de llengua territorial de Catalunya" i "la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l'ús del català a l'ús del castellà". El document ha estat signat per unes 200 personalitats de la cultura i, en concret, especialistes en la llengua, des de premis d'Honor com Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot i Joan Veny, membres de l'IEC com Salvador Cardús, Nicolau Dols, Josep Gifreu i Ricard Torrents, fins a escriptors com Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro i Carme Arenas, i desenes de professors universitaris, docents, traductors, estudiosos i professionals de la llengua.

La constitució catalana

El català ja arriba a les aplicacions mòbils de Twitter

Dimarts  29.03.2016  10:28

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Des d'avui ja és disponible a l'aplicació per a iOS i ben aviat també a la d'Android.

Des d’avui l’aplicació de Twitter per a iOS ja és disponible en català, tal com ha anunciat la companyia al bloc oficial, en què ha fet pública també la incorporació del búlgar, el croat, el serbi i l’eslovac.

Per a poder disposar de la versió en català, de primer cal descarregar l’última versió de l’aplicació de Twitter i després escollir l’idioma en les opcions de configuració. L’empresa ha anunciat que ben aviat el català també arribarà a l’aplicació per a Android.

Al bloc oficial, Twitter ha agraït la tasca dels traductors voluntaris que han fet possible la versió en

Un informe recull desenes d’agressions, vexacions i insults per haver parlat en català

Dilluns  14.03.2016  12:20

LLENGUA

L'ha presentat avui la Plataforma per la Llengua, juntament amb eurodiputats del país.

La Plataforma per la Llengua ha presentat avui el document ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’  Els drets lingüístics en via morta, un informe que recull trenta-set denúncies de discriminació lingüística entre el juliol del 2013 i el desembre del 2015. Recull les agressions o discriminacions greus amb vulneració de la llei pel fet d’haver emprat el català o per voler exercir els drets d’ús del català emparats per la llei davant de l’administració pública. Aquestes agressions i discriminacions han comportat sovint  pèrdues de temps, agressions físiques, insults, vexacions, ridiculitzacions públiques, endarreriment dels tràmits, pèrdues monetàries, etc.

La presentació ha tingut lloc la mateixa setmana que l’eurodiputada Marina Albiol (EU) exposarà, dijous, alguns dels casos a la comissió de Llibertat Civil, Justícia i Assumptes Interiors del Parlament europeu.

Plataforma ha presentat l’informe a l’oficina d’informació del Parlament europeu a Barcelona. És la

Engeguen una iniciativa per eliminar el valencià de la Universitat de València

Última actualització Divendres, 4 de març de 2016 05:00 h

El requeriment de saber la llengua als professors de la UV és equivalent al que demana la Complutense amb el castellà.

Claustre d'un dels edificis de la Universitat de València

La llengua valenciana està amenaçada. Si més no, a la Universitat de València (UV), on gaudeix des de 2012 d’un tracte preferent. Un grup de professors de centre ha engegat una recollida de signatures mitjançant el web change.org per tal d’eliminar el requisit de saber valencià al personal docent, excepte els professors associats. En una setmana, els signants han aconseguit 1.500 rúbriques en contra de la legislació, que titllen de "discriminatòria i possiblement il·legal", i part de la premsa espanyolista ja se n’ha fet ressò, en una croada per fer retrocedir encara més el valencià.

A la Complutense requereixen el castellà

La Universitat requereix el nivell C1 de la llengua pròpia de la ciutat, és a dir, del valencià, a tot el professorat que es contracti, excepte els associats -cosa que els impulsors de la iniciativa 'obliden' en la seva petició. Amb tot, l'exigència es repeteix per exemple a la Universidad Complutense de Madrid amb la llengua pròpia de la capital de l’Estat, el castellà (article 86.5 dels estatuts de la universitat). Tot i això, els impulsors de la iniciativa consideren que amb la mesura, s’impedeix contractar professors castellanoparlants o de l’estranger per brillants que siguin.

Què passaria si la Universitat de València només oferís cursos en anglès? 

VÍDEO Puigdemont, sobre Rajoy: «Gairebé frega la mala educació»

El president de la Generalitat assegura que l’Estat pot córrer el perill d’obtenir “un resultat similar” en unes noves eleccions i entrar, així, en “un bucle”

Puigdemont: «El debat d'investidura seran les exèquies de la tercera via»

Redacció | 04/03/2016 a les 12:22h

 

 

 

 

 

En el marc de la primera edició del Versió BTV escoles un grup de vuit nens del col·legi Nou Patufet de Barcelona han entrevistat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui ha dit sobre el president en funcions del govern espanyol, Mariano Rajoy, que "gairebé frega la mala educació" per no haver-lo ni "felicitat per haver estat escollit president de la Generalitat".

Engega la croada per aconseguir els comentaris del videojoc FIFA17 en català

Última actualització Dilluns, 29 de febrer de 2016 19:50 h

CULTURA

La Plataforma per la Llengua pretén reunir 16.000 signatures per enviar-les a l'empresa fabricant del joc.

Per què tothom es queda de braços plegats i es resigna a no poder jugar a videojocs en català? És la pregunta que segurament s’ha fet la Plataforma per la Llengua abans d’iniciar la seva nova campanya en defensa de la llengua. Es tracta d’una recollida de signatures per reivindicar que un dels videojocs més populars d’ordinador i videoconsola, el FIFA, incorpori el català a partir de la seva versió de l’any vinent. 

 

 

"T'imagines poder jugar al FIFA'17 amb la retransmissió de Puyal, Pou o Bernat Soler?"

L’ONG del català explica que només un 9% dels videojocs al mercat a Catalunya estan en la llengua pròpia del país, mentre que el 93% ho estan en castellà i el 100% en anglès. Així, creuen necessari denunciar “la manca de videojocs en català per a totes les franges d’edat i en tots els dispositius”. El repte és reunir 16.000 signatures, que es dirigiran a l’empresa creadora el videojoc, EA Sports. El reclam de la crida que ha iniciat la Plataforma és clar: “T’imagines poder jugar al FIFA ’17 sentint la retransmissió de Joan Maria Pou, de Joaquim Maria Puyal o de Bernat Soler? Ajuda’ns a aconseguir-ho!”.

La Plataforma ja ha recollit signatures dedicades a Netflix i LinkedIn

De Carlemany a Puigdemont: set mapes canadencs per a entendre els motius històrics de l’independentisme català

Dilluns  15.02.2016  02:00

PAÍS

La web nord-americana edmaps.com, especialitzada a elaborar mapes divulgatius sobre conflictes i canvis geopolítics, ha publicat un article en què explica quins motius històrics té l’independentisme per a reclamar que Catalunya sigui reconeguda com a nació. El text, titulat ‘La qüestió catalana: de Carlemany a Puigdemont’, explica resumidament la història del Principat i els Països Catalans. Ho il·lustra amb set mapes perquè tots aquells qui no coneguin el passat català puguin obtenir una visió transversal de l’origen de la identitat catalana.

Per començar, l’article posa el lector en situació i li explica que les reivindicacions dels independentistes no se cenyeixen únicament al Principat, on es van fer les eleccions del 27-S, sinó a

Crida a respondre els atacs de França contra el català

Dimecres, 10 de febrer de 2016 14:05 h

En marxa una recollida de signatures per “salvar” la llengua a les escoles de la Catalunya Nord

---

La reforma de la Llei d’Educació Nacional que està promovent el govern de França pot suposar un retrocés del català a les escoles de la Catalunya Nord, segons l’APLEC, l’associació de referència en la defensa de la llengua catalana al territori nord-català. És per aquest motiu que l’entitat ha engegat una recollida de signatures per “salvar” l’ensenyament en català davant l’aparent atac de l’Estat francès als idiomes regionals. 

Reducció del català a les escoles nord-catalanes d'entre un 30% i un 75%

L’APLEC denuncia que tot i que segons els textos de la nova legislació el català no s’hauria de veure afectat, “constatem disparitats en la interpretació entre establiments educatius”. De fet, l’entitat diu que han comprovat “una reducció d’hores de llengua d’entre un 30% i un 75%”. A més, APLEC alerta que el Rectorat de Montpeller, del qual depenen els col·legis públics de la Catalunya Nord, “no dóna la partida pressupostària necessària als establiments nord-catalans perquè puguin mantenir el nombre d’hores”.

Inici de la defensa del català davant la nova llei

Una comparsa favorable al dret de decidir de Catalunya guanya el primer premi del Carnaval de Cadis

Dissabte  6.02.2016  09:36

CULTURA

'Desde este sur sediento hoy parto una lanza por tu soberanía, por tu independencia’, diu una lletra del grup 'Los Cobardes'.

Comparsa el grup ‘Los Cobardes’

Ahir a la nit es va fer a Cadis la final del Concurs Oficial d’Agrupacions Carnavalesques (COAC) i en la categoria de comparses el primer premi se’l va endur el grup ‘Los Cobardes’. Com ens informa un lector, la comparsa guanyadora es va presentar a la final amb tot un seguit de cançons escrites i musicades per Antonio Martínez Ares, entre les quals hi havia ‘En este sur sediento’, un cant favorable al dret de decidir català.

La lletra comença dient, sobre Catalunya: ‘Desde este sur sediento hoy parto una lanza por tu soberanía, por tu independencia.’ I acaba amb l’estrofa següent: ‘Desde este sur sediento, no es tiempo de envidias. No te diré cobarde si decides marcharte. Tú siempre serás parte de mi sagrada familia.’

L'occità, la llengua oblidada que viu al Parlament de Catalunya

Àlvar Llobet | 20/01/2016 a les 19:03h

OCCITÀ

Catalunya és un dels pocs territoris europeus que reconeix tres llengües oficials

El 23 de setembre de 2010, la cambra catalana va aprovar l'oficialitat d'aquesta llengua, menystinguda per Espanya, França i Itàlia

La nova diputat de la CUP Mireia Boya serà la veu occitanista al Parlament després que altres diputats com Pilar Busquets, Francesc Boya o Àlex Moga ja l'hagin utilitzat amb anterioritat.

Mireia Boya, a l'esquerra, és la veu occitanista al Parlament | Adrià Costa

El 23 de setembre de l'any 2010, José Montilla presidia el seu darrer ple al Parlament com a president de Catalunya. El tripartit escrivia el seu epitafi, si bé abans de ser enterrat definitivament va tenir temps d'aprovar, amb els vots de CiU, la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, que dotava la llengua d'un marc legal d'acord amb l'Estatut i en regulava la seva oficialitat a tot el país i el seu caràcter preferent a la Vall d'Aran.

Els 17 diputats de PP i C's es van oposar a la nova llei al·legant que contravenia sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, on s'hi especificava l'anul·lació d'un precepte que al·ludia al català com a llengua preferencial a Catalunya.

L'aleshores vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, va assegurar que amb l'aprovació de

L’educació espanyola retrocedeix 50 anys en l’últim sospir de la legislatura

Dijous, 10 de desembre de 2015 10:55 h

Els ministeris d’Educació i Defensa acorden potenciar l’ensenyament de l’exèrcit i els símbols de l’Estat, com l’exèrcit, en els propers 5 anys

---

Són moltes les veus que demanen reforçar l’anglès o potenciar les polítiques d’igualtat i contra la discriminació per raó de sexualitat o religió entre els més petits als centres educatius. Com a reacció –paradoxal- al clam popular, el ministeri d’educació ha arribat a un acord amb el ministeri de defensa per potenciar a les escoles l’ensenyament de l’exèrcit i el dret i deure de defensar Espanya. Un pas més cap a la reinserció de l’escola franquista, que a més s’ha pactat a dues setmanes de les eleccions del 20D. 

Foment de la "cultura de la defensa"

L’acord entre els departaments de Pedro Morenés i Íñigo Méndez de Vigo també inclou promocionar entre els alumnes de primària i secundària els ‘símbols nacionals’, és a dir, de l’escut, la bandera i l’himne, potser a fi d’evitar xiulades en el futur. A més, també està previst que els professors rebin formació sobre aquestes matèries. Tot plegat, segons els dos ministeris, per fomentar "la cultura de la defensa".

Catalunya desobeirà 

Nou revés judicial a Llanos de Luna

per Redacció 3 de Novembre 2015 a les 16.21 h 

El jutjat desestima un recurs contra l'Ajuntament d'Olot per haver pagat l'afiliació a l'AMI.

La delegada del govern espanyol, María de los llanos de Luna

El jutjat del contenciós administratiu de Girona ha desestimat una demanda que havia presentat la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, contra l'Ajuntament d'Olot (Garrotxa) per haver pagat l'afiliació a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

La Paeria de Lleida vota en contra de l'ús del català com a llengua preferent

Àlvar Llobet, Lleida | 30/10/2015 a les 17:35h

PSC, C's i PP tomben la moció de les 13 entitats de la ciutat que ho demanaven

Ros evita fer una declaració institucional en suport als imputats pel 9-N

 

 

El botifler i traïdor del PSC, Àngel Ros, durant el ple Foto: Àlvar Llobet

La Paeria de Lleida ha votat en contra de l'ús del català com a llengua preferent al consistori, i s'ha negat a tirar endavant la moció presentada per 13 entitats de la ciutat que així ho demanaven. Els vots del PSC, C's i PP han sumat els 14 vots necessaris per rebutjar l'articulat que ha defensat el director general de l'Orfeó Lleidatà, Xavier Quintillà, que ha lamentat el pacte entre el PSC i C's per convertir la Paeria en un consistori bilingüe, una decisió que les entitats "no poden compartir" segons ha destacat el representant dels col·lectius. Quintillà ha demanat als regidors que no generin un "conflicte innecessari" en aquesta qüestió.

Més de 200 persones vinculades al món de la cultura signen un manifest de suport a la CUP

Dimarts  22.09.2015  14:09

Cesk Freixas, Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Biel Mesquida i Meritxell Gené donen suport a la CUP.

Més de 200 persones vinculades al món de la cultura han fet públic avui un manifest de suport a la CUP i a Antonio Baños. Entre els sotasignats s’hi troben escriptors, músics, poetes, productors, bibliotecaris, llibreters, il·lustradors, filòsofs, entre d’altres. Sota el títol ‘Per una política nostra‘, els signants del manifest asseguren que ‘després de dècades de pusil·lànimes i mesquins ara per fi tenim un partit i uns candidats que fan patxoca i tenen ganes d’arromangar-se’. Algunes de les persones que han donat suport al manifest són els músics Pau Alabajos, Cesc Freixas, Feliu Ventura i Xavi Sarrià; els escriptors Biel Mesquida i Martí Sales; o els actors Marc Martínez i Sergi López.

El govern d'Aragó es compromet a derogar la llei del Lapao

saragossa - 2 setembre 2015 14.29 h 

El seu president, Javier Lambán, considera que l'executiu aragonès va fer el “ridícul més espantós de tota Espanya”.

El president del govern de l'Aragó, Javier Lambán Foto: EFE.

ACN

El president del govern de l'Aragó, Javier Lambán, s'ha compromès aquest dimecres a portar “el més ràpid possible” una iniciativa a les corts aragoneses per derogar la llei del Lapao . “Creiem sincerament que vam fer el ridícul més espantós de tota Espanya”, ha assegurat Lambrán, que ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. L'objectiu, ha continuat Lambán, és tornar a la llei com la del 2009 que reconeixia l'existència de tres llengües -el castellà, aragonès i català-, tot i que ha dit que “evidentment” el castellà continuarà sent l'única llengua oficial.

L’11 de setembre institucional, a Sant Jaume i escrit per Sánchez Piñol

28/08/2015

11-S 2015 

Sànchez Piñol, Josep Maria Mestres i Franc Aleu, directors artístics de la Diada d’enguany que la Generalitat commemorarà el 9 de setembre.

Q.Sallés (Parlament)

L’acte institucional de la Diada d’enguany se celebrarà a les deu de la nit del 9 de setembre a la Plaça Sant Jaume. Un acte concelebrat pel Govern i pel Parlament que canvia d’ubicació i de format, amb un espectacle dirigit pel director de teatre Josep Maria Mestres, escrit per l’escriptor Albert Sánchez Piñol i formatejat per l’artista audiovisual Franc Aleu.

Mascarell: "Estem fent una veritable revolució de les classes mitjanes i populars"

13/08/2015

El conseller de Cultura diu que a Espanya "no hi ha hagut mai la voluntat d'admetre la pluralitat" i que "l'única solució és la independència".

Redacció / P. Ll.

Ferran Mascarell ha indicat avui que el procés sobiranista "és una veritable revolució de les classes mitjanes i populars". El conseller de Cultura, antic federalista i home de pes dins del PSC als anys 80 i 90, ha evidenciat que després de molts esforços a Espanya "no hi ha ni hi ha hagut mai la voluntat d'admetre la pluralitat".

Davant tot plegat, Mascarell aposta sense subterfugis ni pseudònims "per l'estat propi, per la independència". "És l'única solució. No s'ha pogut acordar cap model polític", ha apuntat.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el dirigent del govern ha assenyalat que no confia que un canvi de partit a l'executiu espanyol canviï les coses.

"El plantejament federalista és mimètic al que exposava Pasqual Maragall i no veig el PSOE amb cap voluntat d'impulsar-ho", ha incidit Mascarell, un dels teòrics del que ell mateix anomena el deucentisme i que supera el noucentisme de principis del segle XX per abraçar la independència.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/08/mascarell_estem_fent_una_veritable_revolucio_de_les_classes_mitjanes_i_populars_111577.php 

El català a L'Alguer es polititza per sobreviure

30/07/2015

El Singular publica extractes del monogràfic de 'Divèrsia' sobre la sistuació de la llengua als Països Catalans.

 

Bernat Vilaró

L'Alguer

Esteve Campus, llicenciat en Ciències Polítiques a la Universitat dels Estudis de Sàsser, i Carla Valentino, experta en l'estudi del català i de la variant algueresa -i ambdos socis d'Òmnium-, expliquen en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista Divèrsia, quina és la situació de la llengua catalana a L'Alguer. L'estudi trenca el tòpic que l'alguerès, dins de l'Estat d'Itàlia, està gairebé mort i no gaudeix de bona salut. És una realitat força desconeguda, i menys pessimista del que a vegades s'afirma des de Catalunya.

A finals del segle XIX i a principis del XX la ciutat no arribava als 10.000 habitants, dels quals gairebé la totalitat parlen alguerès, la variant dialèctica catalana a la ciutat. La majoria són analfabets, i L'Alguer té una estructura socioeconòmica dèbil, lligada a les activitats tradicionals, com ara la pesca. Tancada dins les seves muralles, la ciutat té poc contacte amb la realitat catalana.

Després de la Segona Guerra Mundial, i sobretot cap a finals dels anys 60, L'Alguer conserva el català com a llengua de comunicació a la llar i en el món de l'oci. "El problema per mantenir i salvar el català és sobretot polític", afirmen Campus i Valentino, que afegeixen que el català a L'Alguer és vist en segons quins àmbits com una llengua folklòrica.

Als anys setanta el moviment algueresista evoluciona de ser cultural a ser també polític. Hi ha tot un canvi generacional. Aquí la realitat sarda i catalana és ja un punt de referència en les reivindicacions del territori. El català a L'Alguer passa de ser d'una comunitat tancada en si mateixa a formar part d'una societat que s'encamina cap a l'homologació amb altres realitats lingüístiques d'Itàlia.

Els Trabucaires de Cardedeu denuncien que el govern espanyol no els ha autoritzat les trabucades

Per: Redacció

Dimecres  12.08.2015  09:10

L'any passat un regidor del PP els va acusar d'haver simulat el seu 'afusellament' · La colla encara té pendent una sanció de 6.000 euros.

 

La colla de Trabucaires de Cardedeu denuncia que la subdelegació del govern espanyol no els ha autoritzat les trabucades previstes per a la festa major, la primera de les quals era prevista per a avui. Segons que expliquen en un comunicat i reprodueix

El 9 Nou, la subdelegació del govern espanyol els ha denegat els permisos que van demanar. Per a l’acte previst aquest vespre, els han substituït la trabucada per llançament de coets, que no requereix cap permís.

‘Ens deneguen el permís demanat per a les activitats de festa major que teníem previstes per una qüestió de terminis a l’hora de fer la sol·licitud.

La Universitat de Perpinyà anuncia els estudis de català ‘per preparar-se per a la independència del sud’

Divendres  7.08.2015  12:18

PAÍS

Per: Redacció

La Universitat de Perpinyà ja difon els seus estudis per al curs vinent, i ha decidit publicitar els estudis de llengua catalana destacant que són una bona manera de preparar-se per quan arribi la independència de Catalunya. ‘Estudiar català a la Universitat de Perpinyà per preparar la independència del sud’, anuncia en titular l’Institut Franco-català Transfronterer en un comunicat. Diu així:

«Els estudis catalans (llicenciatura, màsters, certificats de llengua) a la Universitat de Perpinyà són particularment indicats amb els temps que corren per preparar-se per a la independència de Catalunya Sud, que podria produir-se en els mesos vinents (els candidats del sí l’anuncien entre nou mesos i divuit). Estudiants amb batxillerat, llicenciats, actius o persones interessades per l’actualitat i les evolucions de la societat catalana tenen a Perpinyà una oferta de formacions i diplomes apropriats.