Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de febrer del 2024

Troballa excepcional d’un conjunt funerari de la noblesa catalana al Reial Monestir de Santes Creus

 

 


 

 

 

El Departament de Cultura i la Fundació ”la Caixa” han presentat la troballa excepcional que s’ha realitzat en el marc de les obres de restauració del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp), actualment en marxa. Una troballa totalment inesperada que ha tret a la llum un conjunt funerari insòlit. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada de la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, han visitat les obres de restauració.

Les restes funeràries, intactes, s’han localitzat en l’interior dels sarcòfags de la galeria nord del claustre corresponents a membres de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV, enterrats a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana.

La consellera Garriga ha afirmat que aquestes obres de restauració han posat de manifest “més que mai, que el patrimoni és una cosa viva” i que per això les institucions encarregades de la seva posada en valor, la seva recerca i la seva difusió “han d’estar sempre alerta” per tal “d’acostar la ciència i el nou coneixement a la societat, perquè siguin patrimoni cultural de tots”. Garriga també ha agraït a totes les institucions i a totes les persones, com ara arquitectes, tècnics de patrimoni i investigadors, “de vegades invisibles, però totalment imprescindibles”, que han fet possible la troballa.

D’altra banda, la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, ha afirmat que es tracta d’una “troballa excepcional que introdueix una nova visió del nostre passat”. La restauració, en la qual la Fundació “la Caixa” contribueix a través del programa Temps de Gòtic, “permet recuperar una part molt important de la història medieval, lligada amb la importància de l’ordre del Cister”, ha ressaltat Durán.

La descoberta es va realitzar el passat mes d’octubre durant els treballs de desmuntatge dels sarcòfags per a la seva restauració. Recordem que les obres de restauració del claustre es van iniciar l’abril de l’any passat. Una intervenció que té l’objectiu de resoldre les patologies del claustre, tot assegurant la conservació del conjunt mitjançant la impermeabilització de les cobertes i la millora dels sistemes de drenatge de l’aigua. L’actuació té un cost de 3.665.543 d’euros, dels quals el Departament de Cultura en finança 2.165.543 euros i la Fundació “la Caixa” 1.500.000 en el marc del programa “Temps de Gòtic”.

El conjunt funerari

dilluns, 5 de febrer del 2024

Pep Salsetes: “És més fàcil trobar un restaurant de cuina japonesa que catalana. Som un país colonitzat, tan clar com això!”

 

CULTURA  - GASTRONOMIA

 


Entrevista a Pep Salsetes, l’home que ha sabut salvaguardar la saviesa de la cuina popular

 

 


 

 

Assumpció Maresma Matas

 

FOTOGRAFIES

Albert Salamé

 

04.02.2024 - 21:40

Actualització: 05.02.2024 - 09:07

 

 

Entrevistem Pep Salsetes el dia del seu aniversari, en fa setanta-nou. Anem a Can Joanet del Serrat d’Ocata, a l’Ametlla del Vallès, on viu amb Rosa Maria Trias, molt més que la mà dreta de tota aquesta feinada que han fet durant tants anys. Arribem al mas, després de perdre’ns. Entrevistar és un dir, fem de tot menys allò que en principi pensàvem que faríem d’una manera ordenada. Ell i el paisatge ens desborden.

Ho hauríem d’haver previst, potser es tracta d’això, de deixar-se endur per aquest home que és savi. Ha fos la seva saviesa amb la gent del país i amb la terra. L’ha pouada casa a casa, persona a persona. Durant dècades ha acumulat aquell coneixement popular que ha escoltat, que ha elaborat i paït. Després, l’ha transmès en forma d’àpats multitudinaris irrepetibles i memorables, en cursos a més de dos-cents pobles i també amb el seu dia a dia. Maria Nicolau proclama als quatre vents la seva immensitat, en reclama la Creu de Sant Jordi.

Podeu comprar De l’hort al plat de Pep Salsetes a la botiga de VilaWeb

Hi anem per parlar del llibre De l’hort al plat (Rosa dels Vents), que acaba de publicar i que té les arrels en el llibre La cuina de les quatre estacions, que va publicar l’any 1991. En parlem poc, del llibre, però podem dir que és cert el que diu la contracoberta: és la Bíblia del patrimoni culinari del país. És més que un recull de receptes, ordenat segons l’època de l’any. No hi ha mesures i sí que hi ha incitació a cuinar i a menjar bé cada dia.

Dir que és una institució és poca cosa. De Sant Andreu, del sobrenom n’ha fet cognom. És popular com la cuina que fa i predica. La seva corpulència i bonhomia fan un tot generós, sòlid i acollidor, sempre amb un punt de picardia i intel·ligència cultivada. No es precipita en afirmacions rotundes, tot s’ho rumia i sembla tenir comprensió per gairebé tot, sempre amb humor, amb aquell riure de qui sap viure. Ens ensenya l’hort amb el cistell al braç. Ens aturem a parlar dels pèsols, mirem les carxoferes, collim enciams i escaroles, aprenem sobre planters, anem al galliner i admirem el gall del Penedès i les gallines esvalotades. També ens ensenya com aprofiten l’aigua. I surt sovint l’Etern Verdaguer, que el va introduir en el món de les llavors antigues, un univers que cuida i cultiva. N’han aconseguit recuperar moltes. Amb un sarcasme trist, comentem que la situació dels pagesos és tan difícil que potser sobreviuran les llavors però no ells, que cada dia són menys i ho tenen més difícil.

Ens parla d’allò més quotidià i d’allò que és sublim. De la cuina dels ibers a la cuina medieval. De l’enciam de Riudoms als pèsols negres. Li sap greu que les dones, que han estat les grans cuineres, siguin tan poc referenciades quan es parla de cuina. Rememorem els estris que ha fet servir en aquests àpats mítics: còctels dins una formigonera, bats de beisbol com a mà de morter, una cassola amb forma de drac que treia foc per la boca. I dinem: patates amb col –molt bones–, l’enciam que acabem de collir i un tast del pa de fetge que ha preparat per a la presentació del llibre a Molins de Rei, que es va fer dissabte.

Al final de l’entrevista mantenim la conversa sobre pèsols. Segur que l’aprofitareu. Nosaltres ho hem fet i ens han sortit boníssims. El seu mestratge no és el de la cuina de robot, no és el de les mesures i pim-pam. És el de l’ànima, el de la il·lusió, el de pensar que t’ho menjaràs tu, el del matís, el de la senzillesa que sap mirar, escoltar i aprendre. Perquè, com diu ell, entre alimentar-se i menjar bé hi ha una distància.

Dieu que la cuina defineix tant una cultura com la llengua. Això com ho tenim, els catalans?

dimecres, 24 de gener del 2024

El cinema que triomfa als Oscars té poca estima a la llengua catalana

 

 

CULTURA

 

Ni “La Sociedad de la nieve” de J.A. Bayona ni ‘Robot dreams’ de productores catalanes no ofereixen la possibilitat de visualitzar-les en la llengua de casa nostre

 

 


 

 


Redacció

dilluns, 15 de gener del 2024

Albares passa la pilota de l’oficialitat als socis europeus i encara demana als ambaixadors que “s’esforcin” per aconseguir-la

 

 

Demana als ambaixadors que facin la feina que hauria d'haver fet l'Estat espanyol durant la presidència rotatòria del Consell de la UE

 

 

 

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, durant una atenció als mitjans a la sortida del Consell d'Afers Generals celebrat a Brussel·les on s'ha abordat l'oficialitat del català, el basc i el gallec Data de publicació: dimarts 19 de setembre del 2023, 12:04 Localització: Brussel·les Autor: Albert Cadanet

 



Redacció

El ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha demanat als seus ambaixadors que “s’esforcin” per aconseguir l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. En una entrevista al diari ‘El Periódico’ publicada aquest dilluns, Albares ha assegurat que aconseguir el reconeixement europeu de les llengües cooficials és “una prioritat” del seu ministeri. Segons Albares, també ha demanat que es promogui a l’estranger “la literatura, el teatre i les expressions de tot tipus en català, euskera i gallec”, a més de l’espanyol. “Els he demanat que ho facin amb orgull, perquè és interès nacional espanyol”, ha dit.

 

Les paraules d’Albares arriben després que la setmana passada es publiqués que la presidència belga del Consell de la Unió Europea no té previst posar a l’agenda del proper Consell d’Afers Generals l’oficialitat del català.

 

Per ara, segueixen els estudis i informes tècnics per avaluar els costos i les implicacions de permetre que les tres llengües cooficials de l’Estat espanyol entrin en el règim lingüístic oficial de la UE.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/internacional/albares-passa-la-pilota-de-loficialitat-als-socis-europeus-i-encara-demana-als-ambaixadors-que-sesforcin-per-aconseguir-la/ 


(VÍDEO) Una comparsa infantil de Cadis canta en català contra la imposició del castellà

 

 

LLENGUA

 

 

"Ningú té dret a imposar la teva manera de parlar".

 

 

 

Redacció

 

 

 

La comparsa Las Hijas de Neptuno a les semifinals del concurs infantil de xirigotes de Cadis, el 13 de gener del 2024 Autor/a: @FranjDelMo


 

 

 

Un any més Cadis es vesteix de Carnaval i se celebra una nova edició del concurs de xirigotes, en el que colles disfressades surten a interpretar una cançó de tarannà crític o humorístic. A la competició infantil, una agrupació, Las Hijas de Neptuno del gran Jesús Bienvenido va interpretar un pas doble en què cantaven un fragment en català, i també en euskera i gallec, per a reivindicar l'ús de les llengües pròpies i crítica la supremacia lingüística i imposició del castellà.

En català, van cantar el següent fragment: "I les paraules que en català/ parlen de llibertat/ i d'amor i de vida". Prèviament, en un vers en castellà apuntaven que

dilluns, 18 de desembre del 2023

Planten cara a un Eroski que no atén clients catalanoparlants

 

 

LLENGUA

 

 

La resposta al despòtic" ¡En castellano!": "Avui no et xerraré en castellà"

 

 

Llengua

Redacció

 

 

 

El supermercat Eroski d\'Alcúdia que s\'ha negat a atendre un cilent catalanoparlant Autor/a: Eroski


 

 Nou cas de menyspreu cap al català per part d'un treballador que està de cara al públic. Aquest cop a Alcúdia (Mallorca), a un supermercat de la cadena Eroski.


Segons relata 'dBalears', un client ha patit una doble discriminació per haver parlat en català, primer per part d'un carnisser i després de l'encarregada de l'establiment.
Tots dos s'han negat a atendre'l si no es passava al castellà. "¡En castellano!", li ha etzibat el treballador "amb actitud 'xulesca' i supremacista", explica l'afectat.


Davant d'aquesta situació ha decidit no cedir ("avui no et xerraré en castellà", ha pensat) i quan ha anat a parlar amb l'encarregada aquesta tampoc entenia el català.


La víctima ha aclarit que a ell tant li és que li parlin en castellà, però quan vaig a una botiga, un establiment o al metge vull poder parlar en la meva llengua i que m'entenguin".

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/62937/planten-cara-eroski-no-aten-clients-catalanoparlants


dimarts, 12 de desembre del 2023

Dubtes de Suècia i Finlàndia sobre l’oficialitat del català a la UE

 

 

 

 

Suècia i Finlàndia han expressat dubtes i reticències sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea. En aquesta línia, Suècia considera que la proposta, discutida novament aquest dimarts a Brussel·les, és massa costosa. “Hem vist les estimacions i són molts diners”, ha apuntat aquest dimarts la ministra d’Exteriors sueca, Jessika Roswall, després que la Comissió Europea xifrés en 132 milions d’euros els costos de fer oficials el català, el basc i el gallec. 

Per la seva banda, com recull l’ACN, el ministre d’Exteriors finlandès, Anders Adlercreutz, ha apuntat que hi ha coses que cal “clarificar” per veure les implicacions que pot tenir l’oficialitat en el futur. Tot i això, ha defensat la diversitat lingüística a la Unió, un tema on “cal avançar”.

 El responsable d’Exteriors de Letònia, Arturs Krisjanis, s’ha limitat a dir que està disposat a escoltar després d’haver assegurat a la reunió d’octubre que no era una qüestió prioritària.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2364758-dubtes-de-suecia-i-finlandia-sobre-l-oficialitat-del-catala-a-la-ue.html 


dijous, 7 de desembre del 2023

La culpa dels resultats de l’informe PISA només és del Govern

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els mestres fa anys que ens recorden que l’educació va pel pedregar i alguns fem la feina bruta al Govern quan fan vaga i els assenyalem com a responsables i privilegiats"

 

 

 


 

dimarts, 12 de setembre del 2023

Andorra prohibeix a una menor assistir amb vel a classe

 

 

SOCIETAT

 

 

L'Estat ha tret als pares la custòdia de la nena i el seu germà

 

Redacció

 

 

Centre de menors de La Gavernera Autor/a: Arxiu

 

 

 

 

La voluntat d'una nena d'onze anys d'assistir a classe amb el vel islàmic el curs 2022-23 va propiciar una reforma de la llei d'educació andorrana per a prohibir l'ostentació a l'escola de símbols religiosos. El Lycée Comte de Foix d'Andorra la Vella, centre en què estudiava, havia vetat la seva entrada i davant aquesta situació, la menor i al seu germà bessó van rebre classes telemàticament.

 

Segons han informat fonts del ministeri d'educació a 'Diari d'Andorra', aquest curs tot continua igual, malgrat que tant la nena com el seu germà, han deixat de viure amb la família i es troben sota la tutela de l'Estat, internats al centre de menors La Gavernera. Els pares han reclamat recuperar la seva custòdia.

 

Ambdós nens començaran l'etapa de secundària a través del programa d'ensenyament no presencial, que es va endegar, un cop aprovada la llei que prohibeix l'exhibició de símbols religiosos, per a garantir el seu dret a l'escolarització gratuïta fins als setze anys.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/61292/andorra-prohibeix-menor-assistir-vel-classe 




dimarts, 13 de juny del 2023

Augmenta la polèmica per ‘Cites Barcelona’: La versió en català a Amazon és bilingüe

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

La plataforma ofereix la sèrie íntegrament en espanyol, mentre que la versió catalana combina el català i l'espanyol

 

 


 

 

 

Redacció

13.06.2023 - 14:16

Actualització: 13.06.2023 - 14:54

 

 

Anit es va estrenar a TV3 Cites Barcelona, la segona temporada de la famosa sèrie Cites. La sèrie, que és una coproducció entre la cadena catalana i Amazon, ha estat rodada majoritàriament en espanyol, amb algunes parts en català.

 

A banda dels problemes tècnics que van obligar-ne a aturar momentàniament l’emissió, la qüestió lingüística ha estat el principal focus de crítiques dels espectadors. Ahir, TV3 va emetre els dos primers capítols doblats perquè tot el contingut fos en català, però això no va fer sinó aixecar més la polseguera. Molts usuaris qüestionaren a les xarxes la qualitat del doblatge, mentre que d’altres lamentaren que rodar una sèrie majoritàriament en espanyol bandeja els principis fundacionals de la televisió pública catalana.

 

Quant a l’emissió per la plataforma Prime Video d’Amazon, era previst que la sèrie es pogués mirar tant en versió original (combinant català i espanyol) com també exclusivament en català, d’una banda, i exclusivament

dimarts, 14 de març del 2023

La UE recula parcialment i utilitzarà el català en la campanya You are EU

 

 

LLENGUA

 

 

Els eurodiputats de Junts havien denunciat la discriminació del català en aquesta campanya, ja que s'havien instal·lat a Catalunya pancartes publicitàries escrites només en castellà

 

 

El ple de l'Eurocambra, en una imatge d'arxiu | ACN


 

 


dijous, 3 de novembre del 2022

El fals bilingüisme: el desastre de Barcelona

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 2 de novembre de 2022. 22:18
Actualitzat: Dimecres, 2 de novembre de 2022. 22:19
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 


 

 

Moltes coses es deuen estar fent molt malament quan a Barcelona no hi ha cap districte en què els joves facin servir el català com a llengua d'ús per relacionar-se. Sí, ho han llegit bé, en cap dels 10 districtes. En el que més, Sarrià-Sant Gervasi, un 44,9% dels joves fan servir el català. En l'extrem contrari, a Nou Barris, només el fan servir el 5,1% dels joves. De fet, en la meitat dels districtes, l'ús del català no arriba al 25%. Això passa a la capital de Catalunya i no deu ser gaire millor la posició de la llengua catalana en la conurbació de Barcelona, a les grans metròpolis del cinturó industrial on viuen diversos milions de catalans. El tema és què fem amb aquestes dades que presagien una situació gairebé impossible per remuntar les posicions que ha anat perdent progressivament el català en els últims anys. Un indicador: el 2015, el 35,6% dels joves tenia com a llengua d'ús corrent el català i cinc anys després, el 2020, aquest percentatge s'ha reduït fins al 28,4%. El retrocés ha estat de 7,2 punts en un lustre, un autèntic disbarat.

 

A aquest ritme, a finals d'aquesta dècada, el català es pot situar entre els joves fins i tot per sota del 20%. És veritat que una cosa és l'ús i una altra el coneixement, però el cert és que serveix de poca cosa que sigui llengua habitual a l'escola o a la universitat si després en la vida quotidiana desapareix. Hi ha raons per explicar, no per justificar, que la situació d'aquests últims anys no ha estat fàcil, i aquí es poden trobar arguments com ara

dijous, 15 de setembre del 2022

El govern espanyol rectificarà la traducció “errònia” de topònims al BOE

 

 

RELACIÓ ESTAT - GENERALITAT

 

 

Topònims traduïts com "Pajares de Yuso" i "Bajo Ampurdán"

 

 

Paisatge del Baix Camp, la comarca que el BOE ha traduït com "Bajo Campo" | EP


 

 


dimarts, 13 de setembre del 2022

Alcarràs opta a la ‘Millor pel·lícula internacional’ als Oscar

 

 

CULTURA

 

 

La pel·lícula catalana de Carla Simón representarà Espanya a la 95a edició dels Oscar

 

 

Redacció 13/09/2022

 

 

Un moment de la pel·lícula d''Alcarràs' dirigida per Carla Simón

 

 


La pel·lícula catalana ‘Alcarràs’, de Carla Simón representarà Espanya a la 95a edició dels Oscar, un film seleccionat per l’Acadèmia de Cinema espanyola. 

 

La pel·lícula s’ha imposat a la coproducció catalana ‘As Bestas’, de Rodrigo Sorogoyen, i ‘Cinco Lobitos’, d’Alauda Ruiz de Azúa, que també estaven preseleccionades. És la primera vegada que una pel·lícula en català opta a l’estatueta en la categoria de ‘Millor pel·lícula internacional’. 

 

‘Alcarràs’, distingida amb l’Os d’Or al Festival de Berlín, ha estat preseleccionada recentment per la 35a edició dels Premis del Cinema Europeu i fa un mes va fer el salt a les plataformes audiovisuals. La pel·lícula de Carla Simón es pot veure a

dimarts, 7 de juny del 2022

El Consejo de Garantías Estatutarias avala la propuesta de ley sobre el catalán

 

 

El dictamen no es vinculante pero avala por unanimidad la norma.

 

 

por Beatriz Talegón

 
 
 


 

 

El Consejo de Garantías Estatutarias ha emitido su informe, que si bien no es vinculante, ha sido presentado por unanimidad, considerando que el contenido de la nueva ley sobre el catalán en las aulas es constitucional y no presenta ningún tipo de problema o incompatibilidad con la normativa del Estado español.

 

El dictamen fue solicitado por Vox, Ciudadanos y el Partido Popular. Con este documento, queda avalado el texto que debe ser votado en sede parlamentaria en los próximos días.

 

Dentro del informe se deja claro que el apartado 2 del artículo 1, en el que se omite el castellano como lengua vehicular, no vulnera los artículos 3 ni 27 de la Constitución española. De la misma manera que tampoco vulnera

dilluns, 30 de maig del 2022

Ribot, en plena vaga de fam, carrega contra l’actuació del Govern davant la sentència del 25%: “Prou d’abaixar el cap”

 

 

El membre de l’Assemblea de Representants del Consell denuncia la submissió del Govern en les mesures d’un jutge espanyol: “Imposa l’educació als nostres fills i filles, on s’ha vist això?”

 

 

Redacció 30/05/2022

 

 


 

 


El membre de l’Assemblea de Representants del Consell per la República i de Junts, Salvador Ribot, va iniciar una vaga de fam aquest divendres i, avui a través d’un manifest, ha carregat contra l’actuació del Govern davant la sentència del 25% de castellà: “La submissió del govern autonòmic davant del requeriment d’un jutge espanyol (…) on s’ha vist això?”, es pregunta.

 

El membre de Junts denuncia que un jutge tingui la potestat d’imposar mesures cautelars a l’educació dels “nostres fills i filles en l’estat més democràtic de la història”. En aquesta línia, també ha carregat contra l’acord del català impulsat per

dimecres, 18 de maig del 2022

El Gobierno fa el ridícul incloent el “baléà” en una campanya com a llengua oficial

 

 

L’executiu de Pedro Sánchez contribueix a la fragmentació del català validant un idioma inventat

 

 

Redacció 18/05/2022

 

 

Pla mitjà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la roda de premsa de balanç de l'any al Palau de la Moncloa el 29 de desembre del 2021 | ACN


 


El Gobierno “més progressista” ha ficat la pota donant validessa al “baléà” un idioma inventat per les dretes anticatalanistes de les Illes Balears —els gonelles— per desmarcar-se de la llengua catalana i falsejar la realitat lingüística. Segons detalla Racó Català, l’executiu espanyol ha atorgat el rang de llengua oficial al “baléà” en una campanya informativa de prevenció d’accidents en el sector marítim pesquera de l’Institut per la Seguretat i Salut en el Treball (INSST).

 

El secessionisme lingüístic que distingeixi entre català i valencià, tot i ser la mateixa llengua, és un fet estès a les institucions des de fa anys, però ara l’executiu de Pedro Sánchez fa un pas més enllà i afegeix el

dimecres, 20 d’abril del 2022

Jaume Sastre comença una vaga de fam a Catalunya en defensa de la llengua catalana

 

 

El professor, que ja va fer una vaga de fam de 41 dies a les Illes Balears, començarà una nova protesta a la Casa de la República de Vic

 

 

Àlex Huguet 20/04/2022

 

 

Acte d'inauguració de la marxa a favor de l'escola pública que es farà a la plaça Llibertad. En Jaume Sastre, que va estar en vaga de fam durant 40 dies, farà un parlament. Fer fotos de l'acte i de la gent quan repren la marxa.

 

 


La lluita contra la imposició del Supremo que obliga a fer el 25% de les classes de l’escola catalana en castellà segueix en peu, encara que el mateix Govern independentista també hagi decidit no desobeir, acceptar la sentència, i jurar que es protegirà el català.

 

Aquest dimecres comença a la Casa de la República de Vic, una vaga de fam amb motiu de la defensa de la llengua catalana a les escoles dels Països Catalans. Un dels promotors, Jaume Sastre, ja hi té experiència en aquest tipus de

dimecres, 6 d’abril del 2022

El TSJC diu que lliurar els exàmens de les PAU només en català és anticonstitucional

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

D'aquesta manera, el tribunal estima parcialment el recurs interposat per l'entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB)  

 





Per: Redacció

06.04.2022  14:07

 

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul·les les instruccions de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) del 2021 per què considera que el requeriment de lliurar les preguntes en castellà solament als alumnes que ho demanin –ara com ara s’entreguen per defecte en català– en vulnera els drets constitucionals. Així, el tribunal –que el passat juny ja estipulà que els anunciats s’havien d’oferir en les tres llengües oficials al Principat– estima parcialment el recurs interposat per l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB).

 

Durant les PAU del 2021, el TSJC ja dictà mesures cautelars per a forçar la Generalitat a oferir els exàmens tant en català com en castellà i aranès, en resposta a una demanada prèvia d’AEB. Mesos més tard, al setembre, el tribunal prohibí identificar públicament els alumnes que demanessin l’examen en castellà, tal com es feia fins aleshores.

 

Ara, també en resposta a un recurs contenciós-administratiu interposat per l’AEB, el TSJC ha declarat nul el paràgraf tercer de l’apartat 1.2.2 de les instruccions del

dimarts, 1 de febrer del 2022

El CAC denuncia que l’oferta en català a Netflix continua sent gairebé nul·la

 

 

LLENGUA 

 

 

La plataforma es manté com a líder a Catalunya però el català representa només el 0,5% del catàleg

 

 

ACN

 

 

Una noia observa el catàleg de Filmin en una tauleta Autor/a: Violeta Gumà


 

 

La presència a Netflix d’obres audiovisual en català és gairebé nul·la i se situa en el 0,5% (30 títols), segons consta en el darrer BIAC elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). El BIAC actualitza les dades d’un informe corresponent al febrer de l’any 2020, i constata que tot i que en dos anys la plataforma ha duplicat el nombre d’obres del seu catàleg, la presència del català continua sent residual. Fa dos anys l’oferta en català era del 0,3%, amb 9 obres. Actualment, la plataforma ofereix un total de 6.034 obres, mentre que l’any 2020 era de 3.512 títols. Netflix es manté com a la plataforma líder a Catalunya, per davant d’Amazon Prime Video i de Disney+.

 

Per gèneres, les obres es distribueixen en llargmetratges i films per a TV (53,6%) i obres seriades (46,4%).

 

Pel que fa a la quota d’obra europea, la plataforma de vídeos a petició ha passat del 22,2% de fa dos anys al 33,0% actual, amb la qual cosa assoleix per primer cop la quota del 30% que estableix la Directiva de serveis de comunicació audiovisual. Si es compara dins del total d’obres europees, els percentatges del català a Netflix no milloren gaire: El 0,7% de les