El Nacional Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 8 de maig de 2019
El Tottenham ha derrotat l'Ajax (2-3) en el partit de tornada de les semifinals de la Champions League
disputat al Johan Cruyff Arena d'Amsterdam. D'aquesta manera, els
anglesos han capgirat el 0-1 que van rebre a Londres i seran a la final
del pròxim 1 de juny al Wanda Metropolitano. El seu rival a Madrid serà
el Liverpool de Jürgen Klopp, el botxí del Barça.
De Ligt és un animal
Aquest dimecres, els futbolistes d'Eric ten Hag no han tingut
contemplacions i s'han arribat a situar 2-0 al marcador. De fet, en el
minut 7 Matthijs de Ligt ha aconseguit la primera diana del partit amb
una rematada de cap creuada que ha superat Hugo Lloris. El central només
té 19 anys, ja capitaneja el seu equip i, a més, és golejador. Si el
Barça el vol lligar s'haurà de rascar la butxaca.
El segon gol dels holandesos també ha tingut lloc a la primera part.
L'ha aconseguit el marroquí Hakim Ziyech en el 35, quan ha culminat un
contraatac esplèndid amb una rematada potent i creuada després de rebre
una assistència de Dusan Tadic.
Mikko Kärnä ha estat elegit diputat al parlament
finlandès per Lapònia. Fins ara era diputat suplent. Kärnä, del Partit
del Centre, ha portat el cas català tant al parlament com al govern
finlandesos i ha organitzat campanyes populars amb molt d’èxit.
Va ser qui va convidar el president Carles Puigdemont a visitar Finlàndia el 2018. En tornant d’aquest viatge, Puigdemont va ser detingut a Alemanya. Mesos més tard, va revelar
en un seminari que es va fer a Oslo que l’estat francès l’havia
advertit que el CNI el seguia, durant una visita a París. Va arribar-hi
provinent de Berlín, on s’havia entrevistat amb Puigdemont.
Kärnä va explicar també que l’ambaixada espanyola a Hèlsinki havia
pressionat repetidament el parlament finlandès, el seu partit i el
primer ministre, que és del mateix
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 20 de març de 2019
El Mecanisme per als Tribunals Penals Internacionals (MICT en anglès) ha elevat avui la condemna de l'exlíder serbobosnià Radovan Karadzic a cadena perpètua per la seva responsabilitat en els crims comesos durant la Guerra de Bòsnia (1992-1995).
El jutge president del tribunal d'apel·lació del MICT, Vagn Prüsse Joensen, ha
dit que la sentència de primera instància, de 40 anys de presó, "va
reflectir de forma inadequada l'extraordinària gravetat de la
responsabilitat de Karadzic en la comissió dels crims".
Entre els càrrecs més greus pels quals se l'ha condemnat apareixen la matança a Srebrenica
el 1995, on va assassinar a més de 8.000 homes i nens musulmans i el
setge de Sarajevo durant 44 mesos, entre 1992 i 1996, en el qual van
morir uns 10.000 civils.
L’advocat de Clara Ponsatí Aamer Anwar ha estat reconegut com a millor advocat solicitor de l’any 2018 a Escòcia pels premis The law awards of Scotland. Aquests guardons reconeixen ‘l’excel·lent qualitat de la feina a Escòcia dels advocats més respectats’. Segons que diu el seu lloc web,
els premis destaquen ‘els esforços heroics fets per despatxos
d’advocats per a assegurar que els clients que accedeixen al sistema
judicial escocès reben els màxims estàndards de consell i servei’.
Anwar
ja va ser distingit com a advocat de l’any 2017 i solicitor del 2016.
Alexis Tsipras guanya àmpliament les eleccions gregues. Foto: Syriza
Syriza guanya per segon cop les eleccions a Grècia, vuit mesos després
de la primera victòria d'Alexis Tsipras. Amb un 56,48% escrutat, el
partit de l'exprimer ministre obté el 35,5% dels vots i li pertoquen 145
diputats, a cinc de la majoria absoluta. Nova Democràcia, el seu
principal competidor, es queda amb el 28,18% dels suports i 75
representants. La tercera força és el grup neonazi Alba Daurada, que ha
tingut un 7,06% dels vots i 19 escons.
El Partit Socialista grec, el PASOK, queda quart amb 17 diputats i 6,41%
dels sufragis. Per darrera queden els comunistes del KKE amb 15
diputats (5,45%), els centre-liberals To Potami amb 10 representants
(3,97%) i els independentistes grecs Anel que també treuen 10 diputats
(3,67%). El parlament el completa Unió dels Centresties amb un 9
diputats i un 3,41% dels vots.
El ministre d'Exteriors cubà, Bruno Rodríguez, ha presidit la reinauguració de l'ambaixada cubana a la capital nord-americana, una fita en la distensió diplomàtica que va començar amb l'anunci del president dels Estats Units, Barack Obama, i el president cubà, Raúl Castro, del restabliment de les relacions.
Amb el restabliment de les relacions des de fa més de cinc dècades, l'ambaixada dels Estats Units a l'Havana també ha tornat a obrir oficialment per qüestions comercials. Però la bandera nord-americana no serà hissada fins al 14 d'agost amb la visita del secretari d'estat, John Kerry.
La visita de Kerry, segons el departament d'Estat nord-americà, seria la primera d'un secretari d'estat a Cuba en els darrers 70 anys.
Sense cap mena d'ostentació durant les hores prèvies, els treballadors de l'ambaixada també han penjat la bandera cubana al vestíbul del departament d'Estat dels Estats Units, on s'ha sumat a les banderes d'altres països amb qui els Estats Units manté relacions diplomàtiques.
Declaracions conjuntes
Encara queden moltes diferències entre els Estats Units i Cuba, i
s'espera que els resultats dels esforços per una plena normalització de
les relacions no seran immediats. Però els passos que s'han fet fins ara
han estat oficialment visibles aquest dilluns amb un gran simbolisme
després de dos llargs anys de negociacions secretes entre els governs.
Més de 500 persones, entre les quals hi ha funcionaris de l'administració Obama, legisladors nord-americans i una delegació cubana, han assistit a la cerimònia en una mansió que s'ha tornat a convertir en l'ambaixada cubana.
Un convidat a la recepció de l'ambaixada reoberta fa una foto amb el seu mòbil a la bandera cubana. ANDREW HARNIK / REUTERS
En un altre acte simbòlic,
Kerry i Rodríguez, el primer ministre d'Exteriors cubà en visita
oficial a Washington des de la Revolució Cubana, s'han reunit al
departament d'Estat i més tard han parlat en una conferència de conjunta.
El ministre d'exteriors cubà també ha afirmat que Cuba respecta la proposició que Obama ha fet al Congrés dels Estats Units per aixecar l'embargament i la decisió d'utilitzar els seus poders executius per alleugerir l'embargament.
El ministre d'Exteriors cubà, Rodríguez, ha dit que l'històric restabliment de relacions entre Cuba i els Estats Units només tindrà sentit si els Estats Units aixequen l'embargament comercial i tornen a Cuba la base naval nord-americana a la badia de Guantánamo, a l'est de Cuba.
L'SNP canvia la política britànica en una nit històrica que obre la
porta a un segon referèndum · Cameron i els conservadors sorprenen amb
un bon resultat i podran continuar governant el Regne Unit.
Les nits electorals a la Gran Bretanya tenen un ritme cinematogràfic,
impossible de superar. Comencen lentes, durant hores no passa res més
que el comentari sobre les enquestes a peu de carrer, però quan
s'acceleren agafen un ritme trepidant i les televisions salten de ciutat
en ciutat. A tot arreu els candidats es posen a la vista del públic i
el cap del recompte llegeix públicament el resultat, normalment enmig de
grans crits.
Passaven pocs minuts de les tres de la matinada quan
es van proclamar els primers resultats escocesos, a Stornoway. A
l'empostissat hi havia tots els candidats, entre els quals es destacava
un pintoresc conservador, decorat amb una poc discreta corbata amb la
bandera britànica. La lectura es feia en gaèlic i en anglès. Quatre mil
vots per als laboristes, tradicionals guanyadors d'aquest escó. Cordials
aplaudiments. Vuit mil vots per als independentistes, el doble. Crits,
molts crits i banderes. Començava una nit per a la història.
En aquell mateix moment la primera ministra d'Escòcia, Nicola
Sturgeon, arribava a l'Emirates Stadium de Glasgow, on es feia el
recompte dels set escons de la ciutat. Mentre pujava les escales cap a
la sala de recomptes el rumor creixia i creixia: semblava que els
laboristes els havien perduts tots set a mans dels independentistes. 'Si
els laboristes perden tot Glasgow vol dir que han perdut tot Escòcia',
es va sentir que comentava clarament un acompanyant, amb somriure
d'orella a orella. I efectivament així fou. Per a entendre la dimensió
del canvi polític n'hi ha prou de dir que ningú, ni els experts que
sortien a la televisió, no sabia aclarir quina havia estat la darrera
vegada que Glasgow no havia enviat a Westminster almenys un parell de
diputats laboristes. 'Abans de la Gran Guerra, segur', era el màxim que
s'arribava a especular. I de la Gran Guerra, ara en fa cent anys.
Manuel Valls, primer ministre de França, ha atès la
premsa abans de l'acte oficial d'inauguració i ha fet unes declaracions
curioses, sobretot des del punt de vista català. Valls ha volgut agrair
als càrrecs electes francesos que fins al 2008 van lluitar per
aconseguir que la MAT en territori francès se soterrés per no perjudicar
el paisatge.
Sobre aquest fet, que tanta polseguera
va aixecar a Catalunya, és significatiu que a l'acte de Montesquiu hi
hagi Mario Monti, exprimer ministre italià i excomissari de la UE, que
va ser qui va decidir que la MAT s'havia de soterrar a França i a
Catalunya no calia.
Les dues entitats sobiranistes afirmen que s'implicaran 'tant com calgui' en la concreció de l'acord
ANC i Òmnium Cultural s'han congratulat a través
d'un comunicat conjunt de la 'voluntat d'acord' entre CiU i ERC que
'permetrà celebrar eleccions per votar la independència abans de les
eleccions municipals a partir de la proposta que fa el president, que
accepta ERC i que la societat civil va plantejar'.
Ho
fan després que la número dos d'ERC, Marta Rovira, hagi dit que
accepten la proposta de Mas de llistes separades amb la seva aglutinant
independents sense perjudici que la d'ERC també en pugui sumar.
