Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brussel·les. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brussel·les. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de novembre del 2016

Editorial Vicent Partal : La batalla és a Brussel·les i a Nova York?



OPINIÓ - EDITORIAL





«Els nervis a Madrid són tan indissimulables que ahir va córrer l'alarma quan es va saber que un possible candidat a secretari d'estat dels Estats Units és un dels més ferms defensors del dret d’autodeterminació de Catalunya al congrés nord-americà».








Diversos congressistes americans, entre els quals Dana Rohrabacher, amb Roger Albinyana i Jordi Solé.










16.11.2016  22:00






Ho havíem dit i comença a passar: quan les dates fossen definitives i clares passarien coses. A Madrid –ja en parlava fa un parell de dies– hi ha unes fissures cada dia més evidents. I mentrestant comencen a sonar veus a Europa que avisen que això no pot continuar així gaire temps més.



Continuem amb Margallo. En la seua venjança contra Rajoy, ahir va travessar una ratlla més: declarà que la solució del problema català ja es juga a Brussel·les i Nova York, en referència a la UE i l’ONU. Déu n’hi do quina xarrera que té l’ex-ministre i quines coses que diu. No és que no se sabés, això, és que no ho volien reconèixer de cap manera. Per això és tan xocant que ho diga precisament ell.



A la diplomàcia catalana fa temps que li arriben insinuacions en el sentit que la jugada de Margallo consistia a obligar Catalunya a fer la DUI per poder anar al Consell Europeu i exigir una declaració unànime contra el trencament de la legalitat estatal. És a dir, volia convertir la DUI en un colp d’estat antidemocràtic. Si és així, cada dia ho tenen més malament.



Perquè les fissures en el poder judicial els fan un mal extraordinari. Si una part dels magistrats del Constitucional s’oposa a ser l’ariet de la repressió, com ha fet ja, Rajoy ha de començar a fer

Brussel·les amenaça Espanya amb els tribunals si no aplica la normativa europea sobre hipoteques



MÓN - ESPANYA



La Comissió Europea donat a l’estat espanyol dos mesos per aplicar-la.















17.11.2016  14:12






La Comissió Europea ha donat a l’estat espanyol dos mesos per aplicar la normativa de la Unió Europea sobre hipoteques si no vol acabar als tribunals. La CE ha advertit aquest dijous que Espanya i vuit estats més es van saltar el termini d’incorporació de la llei al seu ordenament jurídic, que era el 21 de març del 2016, i van ignorar un primer avís que se’ls va fer el mes de maig. ‘Si aquests estats no actuen en el termini de dos mesos, se’ls pot portar davant del Tribunal de Justícia de la UE’ ha assegurat l’executiu comunitari. La normativa sobre hipoteques es va adoptar el febrer del 2014 per a millorar els mesures de protecció dels consumidors.



Juntament amb Espanya, Croàcia, Xipre, Finlàndia, Grècia, Luxemburg, Portugal, Eslovènia i Suècia han d’aplicar la normativa de la UE sobre

dimecres, 5 d’octubre del 2016

Dos policies ferits a Brussel·les en un possible «atac terrorista»



BRUSSEL·LES





La Fiscalia assegura que l'agressió "està relacionada amb el terrorisme"

L'atacant ha estat detingut.




| 05/10/2016 a les 16:23h
 
 
 
 
 
 
 
Bèlgica està en alerta per terrorisme des del març. Foto d'arxiu. / STEPHANIE LECOCQ / EFE
 
 
 
 
 
 
 
 
Dos agents de la policia belga han resultat ferits per arma blanca aquest dimecres a la tarda al barri Schaerbeek, a Brussel·les. La Fiscalia federal creu que l'agressió es tracta d'un "atac terrorista" i ha obert una investigació.


L'atacant, que ha resultat ferit de bala després que un dels agents l'hagi disparat, ha estat detingut per

dimecres, 24 d’agost del 2016

Urtasun lamenta que l'ANC enfoqui la Diada com un aval al full de ruta del Govern



L'eurodiputat es descarta per liderar el futur subjecte polític de l'esquerra alternativa i explica que li agradaria fer un segon mandat a Brussel•les.




 

per ACN 24/08/2016 



El portaveu d'ICV i eurodiputat, Ernest Urtasun | ACN
 




El portaveu d'ICV, Ernest Urtasun, ha lamentat aquest dimecres que l'ANC i Òmnium Cultural plantegin la mobilització del proper Onze de Setembre com un "aval" al full de ruta del Govern. Aquest és el motiu principal que ha portat els ecosocialistes a desmarcar-se de les manifestacions que es faran a diverses ciutats catalanes, tot i que viuen amb "normalitat" que altres personalitats de l'esquerra alternativa siguin partidàries de participar-hi. "Vivim amb tot normalitat que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, vulgui assistir-hi", ha subratllat. Segons Urtasun, a més de la representació política, Colau ha de fer una representació institucional, ja que una de les manifestacions se situarà a la ciutat comtal. En una entrevista a RAC-1, el portaveu d'ICV també ha deixat clar que les seves prioritats no passen per encapçalar la llista del futur subjecte polític de l'esquerra sinó seguir un segon mandat al Parlament Europeu.




 
"Nosaltres hem decidit que no assistirem a la Diada perquè la mobilització està molt enfocada a un full de ruta que no compartim", ha assenyalat, tot criticant la "unilateralitat" del projecte que

dilluns, 25 de juliol del 2016

Europa reclama a Espanya que torni 140 milions d'ajudes il·legals a Adif



Brussel·les creu que es van infringir les normes i que el projecte finançat no era "d'interès comú".




ARA Barcelona





Una imatge de la línia R16 al seu pas per Tortosa. / JOSÉ CARLOS LEÓN





La Comissió Europea (CE) ha ordenat a Espanya aquest dilluns que recuperi l' ajuda estatal concedida a l'administrador d'infraestructures ferroviàries, Adif, per import de 140 milions que es van destinar al centre d'assajos d'alta velocitat a Màlaga. Brussel·les veu "incompatible" aquestes ajudes amb les normes comunitàries de competència.


"La Comissió ha arribat a la conclusió que l'ajut concedit per Espanya a Adif per a la construcció d'un centre d'assajos d'alta velocitat a Andalusia no correspon a un autèntic objectiu d'interès comú", segons consta en el comunicat. La construcció en si, afegeix, "en particular, no contribueix a

dimarts, 12 de juliol del 2016

La Unió Europea inicia el procés de sanció contra Espanya pel dèficit



UNIÓ EUROPEA



La quantitat final de la multa pot anar dels zero als 2.000 milions d'euros

 

La Comissió Europea ajorna fins al juliol decidir si sanciona Espanya pel dèficit




| 12/07/2016 a les 13:02h
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) han activat aquest dimarts el procés formal per sancionar Espanya i Portugal per incomplir els seus compromisos de reducció de dèficit, en adoptar el dictamen negatiu de Brussel·les que va acreditar la falta de "mesures efectives" per part de Madrid i Lisboa per corregir el desviament, han informat fonts europees. 


Per això, l’Ecofin accepta “activar les sancions”, i dóna a la Comissió “20 dies per recomanar” la quantitat exacta, que pot anar des del 0,2% del PIB (2.000 milions d'euros) fins als zero euros. Espanya i Portugal tenen ara també 10 dies per presentar al·legacions “per una reducció de la

dimecres, 22 de juny del 2016

CDC, ERC, ICV, PSC i Gambús denuncien a Brussel·les "l'escàndol de conspiració" de Fernández Díaz


Tots els eurodiputats catalans, excepte els del PP i C's, escriuen a la Comissió Europea perquè garanteixi "els drets fonamentals i l'estat de dret" a Espanya.






Els eurodiputats Ernest Maragall, Ramon Tremosa i Josep Maria Terricabras durant l'acte al Parlament Europeu sobre el procés català   |   ACN





per Agències 22 de Juny 2016 a les 15.47 h



Els eurodiputats Ramon Tremosa (CDC), Josep Maria Terricabras (ERC-NeCat), Ernest Maragall (ERC-NeCat), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC) i Francesc Gambús (Independent) han denunciat aquest dimecres a la Comissió Europea "l'escàndol de conspiració" del ministre de l'Interior en funcions Jorge Fernández Díaz.

Els sis parlamentaris europeus han signat conjuntament una pregunta parlamentària a la CE en què expliquen les converses entre Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, que asseguren que pretenien "desacreditar" dirigents d'ERC i CDC.

"La CE adreçarà aquest tema, per garantir els drets fonamentals i l'estat de dret a Espanya?", demanen els eurodiputats.




Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/06/cdc_erc_icv_psc_i_gambus_denuncien_a_brussel_les_l_escandol_de_conspiracio_de_fernandez_diaz_165634.php

dimarts, 31 de maig del 2016

Entitats d'immigrants reivindiquen el procés català a Brussel·les



Una delegació de nouvinguts denunciarà els incompliments de l'Estat en matèria de cohesió social, i aprofitarà per defensar les oportunitats de la nova República.







Entitats d'immigrants expliquen les seves peticions, en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes   |   B.V.





per Bernat Vilaró Barcelona 31 de Maig 2016 a les 18.45 h





Els immigrants s'han reivindicat com a peça clau del procés constituent. Diverses entitats de col·lectius immigrants viatjaran aquest dimecres a Brussel·les per internacionalitzar el procés sobiranista català i reivindicar el paper dels nouvinguts a Catalunya en la construcció de la nova República. Les entitats es reuniran amb diferents europarlamentaris per explicar la situació actual dels migrants dins de la Unió Europea, i detallar l'òptica dels catalans nascuts fora de Catalunya.
La delegació constarà de 45 persones -on s'hi inclouen tant immigrants com refugiats-, i ja s'han confirmat trobades a Brussel·les amb eurodiputats d'ERC i Bildu. Les respectives famílies europees d'aquests partits a la cambra també rebran les entitats d'immigrants catalans. Entre ells hi haurà el portaveu de l'Assemblea Sectorial d'Immigració de l'ANC, Saoka Kingolo, que una roda de premsa dels col·lectius celebrada aquest dimarts al Col·legi de Periodistes ha destacat la necessitat d'incloure els immigrants en el procés constituent.


"Nosaltres també hem estat víctimes del discurs en contra del procés", ha afirmat Kingolo, que ha lamentat que "molts" immigrants s'hagin cregut el discurs de la por de l'Estat espanyol. Segons ell, per sort hi ha cada vegada més immigrants que s'interessen pel procés sobiranista: "La gent s'ha adonat que totes les fal·làcies sobre suposats catalans extremistes que volen dividir el país cauen per si soles". "Catalunya necessita alguna cosa que no té, i sense això, jo que sóc català, tampoc la tinc", ha afegit Kingolo, en referència a un Estat propi.


Kingolo i la resta de portaveus de les entitats que han participat en la roda de premsa, convocada per la Federació d'immigrants del Vallès (FAIV) i Sí Amb Nosaltres, han insistit que Catalunya "és un país que sap acollir", al contrari que l'Estat espanyol. Per això, "cal crear un Estat propi, i els immigrants no en tenim cap dubte". "Volem un Estat propi, que sigui senzill, amb una ciutadania inclusiva", ha continuat Kingolo. 
"Margallo no ens fa por" 

 








D'altra banda, la delegació d'immigrants ha reconegut les pressions i els pals a les rodes que posa l'Estat espanyol, especialment el ministeri d'Exteriors. De fet, han confirmat que donen per fet que estaran al punt de mira. "Però Margallo no ens fa por. Si vol fer algun intent de posar-nos barreres, li recordarem que la Constitució espanyola protegeix la llibertat d'expressió", ha recordat Kingolo. "Només anem a Brussel·les a dir el que pensem, i si això és delicte, Margallo tindrà difícil justificar-ho. No ens fa por", ha conclòs.



A més, el col·lectiu d'immigrants ha manifestat que, a part de denunciar a Brussel·les que l'Estat espanyol no compleix les seves competències sobre cohesió social i immigració, també van al Parlament Europeu "a fer soroll per internacionalitzar el procés català". En aquest sentit, les entitats d'immigrants han demanat que se les inclogui en el procés constituent.



"Volem que la nova República tingui un concepte diferent de ciutadania. Volem formar part de la redacció de la nova Constitució, perquè reconegui els drets dels immigrants", han afirmat les entitats, que consideren que la nova carta magna de l'Estat català "és una ocasió per a nosaltres. Tenim molt a dir en aquest procés", han sentenciat. "Som immigrants però som catalans, la nova Constitució s'ha de dibuixar amb nosaltres".



De fet, aquests col·lectius ja han mantingut contactes amb Reinicia, la plataforma que impulsa la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC). Les entitats d'immigrants ja han fet arribar a aquesta organització -que impulsen Jaume López i Jaume Marfany- diverses peticions, com ara que la nova Constitució prohibeixi els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE).



També han reclamat que la nova carta magna reculli la nacionalitat sobrevinguda, és a dir, que quan Catalunya esdevingui un Estat, tots els seus ciutadans siguin fundadors de la República, sense importància del lloc de naixement.




Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/05/col_lectius_d_immigrants_164607.php 

dilluns, 2 de maig del 2016

El president de la Comissió Europea evita rebre Puigdemont

LAIA FORÈS / ORIOL MARCH Brussel·les





El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit aquest dilluns amb el president dels liberals europeus, Hans van Baalen



El president de la Comissió Europea, Jean Claude-Juncker, ha evitat reunir-se aquest dilluns amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de visita institucional a Brussel·les després de citar-se amb representants del govern de Flandes i del parlament federal belga en el seu primer viatge oficial des que és al càrrec. En ple procés sobiranista i enmig de la pressió excercida pel govern espanyol a les institucions comunitàries, la portaveu de Juncker, Mina Andreeva, ha assegurat que "per problemes d'agenda", el luxemburguès no ha pogut rebre Puigdemont, que segons el seu entorn no va demanar cap trobada. L'encarregat de sondejar aquesta possibilitat va ser Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea (UE).

Andreeva ha assegurat que la Generalitat havia adreçat una petició al gabinet de Juncker, tot i que

dilluns, 25 d’abril del 2016

ERC demana la suspensió d'una conferència a Brussel·les que vincula independència i problemes psiquiàtrics

per Gemma Aguilera 25 d' Abril 2016 a les 19.10 h 

Organitzada per UPyD, "¿Nacionalismos perpetuos?" se celebrarà a les dependències de l'Europarlament, en què, suposadament, s'analitza el creixement dels nacionalismes a Europa







Les estelades van omplir la Meridiana   |   Jordi Borràs




Les dependències del Parlament Europeu acullen dimarts 26 d'abril una conferència promoguda pel grup de l'Aliança dels Demòcrates i Lliberals per Europa (ALDE) que vincula el desig d'independència a problemes psicològics i fins i tot psíquics. L'organització és a fruit d'una iniciativa de Teresa Giménez Barbat, diputada catalana d'UPyD. Amb el títol "¿Nacionalismos perpetuos?", Adolf Tobeña, neurocientífic de la Universitat Autònoma de Barcelona i simpatitzant d'UPyD, pretén explicar les causes del "desplegament d'entusiasme i fervor, perquè entre la polseguera d'anàlisis econòmiques i sociopolítiques, destaca l'absència gairebé total de referències als vectors psicològics de fons".


En el web de difusió de la conferència, s'explica que "és freqüent recórrer a conjectures psicopatològiques" per explicar el separatisme, com "els deliris transitoris que poden fer forat en algunes col·lectivitats de manera abrupta o inexplicable. Però el cert és que ningú no s'ocupa d'aportar dades sòlides sobre aquests desvaris necessitats d'una intervenció psiquiàtrica peremptòria".

 

L'eurodiputat d'ERC-NECat Ernest Maragall s'ha adreçat per carta a Guy Verhofstadt, eurodiputat belga i president del grup ALDE -en el que s'inscriuen els diputats de UPyD i Cs, però també CDC- per expressar-li la seva disconformitat amb l'acte: "Assimila el suport de la ciutadania catalana al procés d'independència a un problema psicològic i psiquiàtric en una acte que pretén debatre sobre localismes i nacionalismes a Europa", denuncia Maragall. 





 

L'eurodiputat avisa que les afirmacions que es fan en el text de promoció s'apunten "arguments psiquiàtrics i psicològics per analitzar el creixement de determinades idees polítiques, que tradicionalment han utilitzar els règims totalitaris".



Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/erc_demana_la_suspensio_d_una_conferencia_al_parlament_europeu_que_vincula_independencia_i_problemes_162972.php 

 

dimarts, 19 d’abril del 2016

‘Interès sincer’ a Brussel·les sobre el procés independentista de Catalunya

Espanya comunica a Brussel·les que se saltarà l'objectiu de dèficit

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid








El ministre d'Economia, Luis de Guindos / EFE


Un any més per sortir de la vigilància de Brussel·les pel dèficit excessiu. Aquest és el termini que es dóna el govern espanyol en el seu pla d'estabilitat, presentat aquest dimarts pel ministre d'Economia, Luis de Guindos, al Congrés. El protocol de dèficit excessiu de la Comissió Europea inclou mesures correctores per a aquells països que passin del 3% de dèficit, i la intenció del govern espanyol era escapar d'aquestes mesures aquest any, amb un desequilibri de les finances públiques previst del 2,8%.

La gran desviació pressupostària de l'any passat –es va marcar un 5%, lluny de l'objectiu del 4,2%– i l'empitjorament de les condicions econòmiques, però, fan impossibles de complir aquestes previsions, i l'executiu presidit per Mariano Rajoy ho ha reconegut, per fi, avui. En els últims mesos i

dilluns, 18 d’abril del 2016

Brussel·les felicita la Generalitat per l’oferta d’acollida de refugiats i insta el govern espanyol a fer-la possible

Per: Redacció
18.04.2016  10:17

MÓN-PAÍS

Us oferim la carta enviada pel comissari Avramopoulos a Puigdemont.











La Comissió Europea considera que l’oferta de Catalunya d’acollir 4.500 refugiats és un pas en la bona direcció i exigeix al govern espanyol que hi doni suport com més aviat millor. En una carta dirigida al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el comissari d’Immigració, Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos, assegura que tots els nivells de govern poden contribuir a implementar els compromisos assolits a nivell europeu en matèria de refugiats. 

El comissari lamenta que Espanya ‘només’ hagi acollit divuit refugiats des d’Itàlia i demana a Madrid que doni suport als esforços de Catalunya.

Us oferim la carta del comissari Avramopoulos a continuació:

dimecres, 30 de març del 2016

L'Ajuntament i la Generalitat fan un front comú per abordar la crisi de refugiats

Gerard De Josep Barcelona






Oriol Amorós, Raül Romeva, Dolors Bassa, Ada Colau i Jordi Jané a la reunió del Comitè / Francesc Melcion


L' Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat han escenificat avui un gest d'unitat en l'acollida dels refugiats. Així ho han fet saber en un manifest publicat després de la reunió que ha tingut lloc al Palau de Pedralbes del Comitè encarregat d'abordar la qüestió, en el qual també participen les diputacions, l'associació de municipis i les principals entitats socials. El text subratlla "l’obligació ètica, moral i legal d’atendre, socórrer i acollir les persones refugiades respectant els drets fonamentals de l’asil i de la protecció internacional recollits en les convencions internacionals".

Llegiu la declaració del Comitè per a l'acollida de les persones refugiadesAixí, mentre transcorria la reunió, i en declaracions als mitjans, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha fet saber que Catalunya ja està preparada per acollir " 1.800 persones en aquests moments, i 4.500

dijous, 4 de febrer del 2016

Brussel·les empitjora la previsió de dèficit d'Espanya

ESTHER HERRERA Brussel·les
La Comissió Europea empitjora les perspectives de dèficit d'Espanya per a aquest any i el pròxim. Segons Brussel·les, l'Estat haurà incomplert una mica més del previst els objectius de dèficit. 

La xifra del 2015 és del 4,8%, un dècima més del que es va preveure a la tardor, i per al 2016 la previsió és que el dèficit es quedi en el 3,6%.

dijous, 19 de novembre del 2015

Brussel·les fixa com a prioritària la connexió de gas entre Catalunya i França

ESTHER HERRERA Brussel·les





El vicepresident de la CE Maros Sefcovic presentant els plans energètics de la UE. / L.D. / EFE

El Midcat, el gasoducte que ha d’unir Espanya amb França a través de Catalunya, ja forma part de la llista de projectes d’interès comú per a la Comissió Europea. Això significa que les obres podran accedir a fons europeus i que tindran l’oportunitat d’accelerar-se perquè el projecte perquè pugui ser una realitat d’aquí al 2020, la data que ha marcat com a objectiu Brussel·les perquè el gasoducte entri en funcionament.

Brussel·les considera el Midcat una prioritat absoluta per qüestions fins i tot geopolítiques i de seguretat energètica. Europa depèn fortament del gas rus i vol evitar que cada vegada que hi hagi tensions els estats pateixin per si es queden sense energia en ple hivern. La crisi que va provocar la guerra a Ucraïna i la invasió russa de Crimea van tornar a recordar a la UE que sovint ha ajornat la recerca de noves maneres d’abastir-se d’energia. I una de les claus és el Midcat. A diferència de la majoria de països del centre i l’est del continent, Espanya no depèn del gas de Moscou. 

diumenge, 6 de setembre del 2015

Brussel·les, París i Edimburg entre les ciutats que fan avui la Via Lliure

Diumenge  6.09.2015  06:00

PAÍS



Rèplica de la Via Lliure a Xile, el 30 d'agost passat



Els preparatius per la mobilització independentista a la Meridiana de l’Onze de Setembre, fa unes setmanes que també passen per l’estranger. Com ja va passar els darrers anys durant els dies previs a la Diada, les delegacions internacionals de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han convocat en ciutats d’arreu del món tot d’actes previs a la mobilització de Barcelona.

Avui en destaca la mobilització a Brussel·les. El Casal Català de Brussel·les ha organitzat un seguit d’accions col·lectives, un pícnic i una ballada de sardanes.

dimecres, 15 de juliol del 2015

Un informe certifica que Catalunya independent creixeria un 3,27% més que l’autonòmica

Dimecres, 15 de juliol de 2015 09:50 h

Es presenta a Brussel•les un informe d’expers del CEPS, l’ISIS, l’E3 i el CIDOB que indica que fins i tot amb una DUI el creixement, l'atur i els salaris a l'estat català serien millors que dins d'Espanya


Brussel·les (ACN).- La independència beneficia Catalunya econòmicament a llarg termini més que l'statu-quo, fins i tot en cas de declaració unilateral. Aquesta és la principal conclusió de l’informe presentat aquest dimecres a Brussel·les, i que constata que el model actual "és insostenible a nivell macroeconòmic" per culpa de "l'elevat i constant dèficit fiscal". Segons l'informe, l'economia d'una Catalunya independent creixeria de mitjana un 3,27% més que l'autonòmica entre el 2015 i el 2030, quan tindria un atur tres punts més baix i millors salaris. Amb tot, adverteix que els primers anys d'independència serien "negatius", especialment en cas de DUI.




L'Europarlament



"Catalunya es beneficiaria en termes de PIB en cas de secessió" en qualsevol escenari, assegura l'informe, elaborat conjuntament pel Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), el Center for European Policy Studies de Brussel·les (CEPS), en col·laboració amb l'Istituto di Studi per l'Integrazione dei Sistemi de Roma (ISIS) i el laboratori E-3 modelling de la Universitat Politècnica d'Atenes.

Els autors remarquen que els beneficis "són més forts si la independència arriba amb un acord mutu d'Espanya" per "la menor incertesa". Els experts dels 'think tanks' europeus CEPS i CIDOB constaten que en cas de declaració unilateral "Catalunya creixeria a un ritme més baix que en l'escenari d'acord mutu, però per sobre del de referència", que és l'status-quo.

L'informe estipula que si Catalunya continua com una comunitat autònoma d'Espanya, el seu PIB mitjà entre 2015 i 2030 serà d'un 2,43% i l'atur serà d'un 7,3%. Llavors, l'estudi compara aquestes xifres amb les projeccions que calcula en cas d'independència en dos escenaris: el d'una secessió pactada amb l'Estat espanyol i el d'una declaració unilateral d'independència. El text diu com augmentarien o es reduirien els indicadors macroeconòmics d'una Catalunya independent respecte als que projecta que obtindria una Catalunya autonòmica.

Les dades d'una independència pactada

dilluns, 6 de juliol del 2015

El No s’imposa de carrer a Grècia

 Diumenge, 5 de juliol de 2015 20:30 h

Els grecs avalen el rebuig de Tsipras a l'austeritat i reclamen un millor tracte a l'Eurozona, la dignitat ha derrotat el poder de la Troika.


Contundent victòria del 'no' en el referèndum de Grècia. Un 61,4% dels grecs han rebutjat les propostes dels creditors i han avalat la política del seu primer ministre i líder de Syriza, Alexis Tsipras. Com a conseqüència del 'no', els líders de l'Eurozona han decidit convocar una cimera extraordinària de l'euro dimarts a Brussel·les per tractar la situació grega. El president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, valoraran els resultats en una trobada a París dilluns al vespre. Tsipras ha remarcat que té un mandat del poble per "trencar el cercle viciós de l'austeritat" i retornar a la taula de negociacions per pactar "una solució sostenible amb Europa".








Tsipras: "Ningú pot ignorar la voluntat d'un poble"

La participació, d'acord amb els resultats actuals, és del 57%. Dilluns, el BCE haurà de decidir si obre de nou l'aixeta de la liquiditat als bancs grecs, pràcticament sense diners.

"No m'heu donat un mandat contra Europa, sinó per trobar una solució sostenible amb Europa"
 
El primer ministre grec ha defensat aquest diumenge que els grecs li han donat un mandat a les urnes per "trobar una solució sostenible amb Europa" que tregui Grècia "del cercle viciós de l'austeritat". "El mandat que m'heu donat no és un mandat contra Europa", ha remarcat Tsipras dirigint-se als grecs, assenyalant que els ciutadans han dit "quin tipus d'Europa volen". "Volem una Europa de la solidaritat i la democràcia", ha defensat Tsipras. El líder de Syriza ha admès que "no hi ha solucions fàcils" però sí "solucions justes i sostenibles". Tsipras ha agraït el suport dels grecs pel 'no' en el referèndum, que ha arribat tot i la "situació difícil de les últimes setmanes".

dijous, 7 de maig del 2015

Brussel·les confirma la sanció a l'estat espanyol per falsejar el dèficit valencià

07/05/15 13:07 - valèncoa -

Haurà de pagar 18,93 milions d'euros per la manipulació de les estadístiques de dèficit i deute, amagant de forma sistemàtica una part de la despesa sanitària

La Comissió Europea subratlla que es tracta d'una infracció greu, però apunta que no hi hagué intencionalitat

Responsabilitza a l'Intervenció de la Generalitat Valenciana per actuar pel seu compte.



El president Fabra amb el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Foto: AGÈNCIES.


La Comissió Europea ha aprovat formalment la seua proposta d'imposar a l'estat espanyol una multa de 18,93 milions d'euros per la manipulació de les estadístiques de dèficit i deute del País Valencià mitjançant l'ocultació sistemàtica d'una part de la despesa sanitària. La proposta de sanció haurà de ser ratificada a continuació pels ministres d'Economia de la UE en l'Ecofin. El seu import és pràcticament simbòlic, ja que se situa molt per sota del màxim previst en la legislació de la UE, que ascendiria a 2.000 milions d'euros en el cas espanyol (el 0,2% del PIB).

No obstant això, es tracta de la primera vegada que Brussel·les sanciona a un Estat membre per manipulació de les estadístiques basant-se en la nova legislació que es va aprovar en 2011 arran del falsejament de les estadístiques a Grècia, el descobriment de les quals va marcar l'origen de la crisi de deute.

“La nostra investigació ha conclós que la comunitat autònoma de València va cometre una negligència greu al no registrar despeses sanitàries”, ha dit la comissària responsable d'Eurostat, Marianne Thyssen. “València ha informat incorrectament sobre la despesa sanitària i ha enviat dades incorrectes sobre la despesa pública a les autoritats estadístiques espanyoles. Com a resultat d'això, durant molt temps, les dades enviades per Espanya a Eurostat en el context del procediment per dèficit excessiu no eren plenament correctes”, ha afegit

L'executiu comunitari ha responsabilitzat de la negligència a la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, que “va actuar en solitari”, segons Thyssen.

Atenuats