El president de la Comissió Europea evita rebre Puigdemont

LAIA FORÈS / ORIOL MARCH Brussel·les Actualitzada el 02/05/2016 13:54

Juncker al·lega problemes d'agenda davant la petició del representant permanent de la Generalitat davant la UE, Amadeu Altafaj.

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit aquest dilluns amb el president dels liberals europeus, Hans van Baalen

El president de la Comissió Europea, Jean Claude-Juncker, ha evitat reunir-se aquest dilluns amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de visita institucional a Brussel·les després de citar-se amb representants del govern de Flandes i del parlament federal belga en el seu primer viatge oficial des que és al càrrec. En ple procés sobiranista i enmig de la pressió excercida pel govern espanyol a les institucions comunitàries, la portaveu de Juncker, Mina Andreeva, ha assegurat que "per problemes d'agenda", el luxemburguès no ha pogut rebre Puigdemont, que segons el seu entorn no va demanar cap trobada. L'encarregat de sondejar aquesta possibilitat va ser Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea (UE).

Andreeva ha assegurat que la Generalitat havia adreçat una petició al gabinet de Juncker, tot i que

ERC demana la suspensió d'una conferència a Brussel·les que vincula independència i problemes psiquiàtrics

per Gemma Aguilera 25 d' Abril 2016 a les 19.10 h 

Organitzada per UPyD, "¿Nacionalismos perpetuos?" se celebrarà a les dependències de l'Europarlament, en què, suposadament, s'analitza el creixement dels nacionalismes a Europa

Les estelades van omplir la Meridiana   |   Jordi Borràs

Les dependències del Parlament Europeu acullen dimarts 26 d'abril una conferència promoguda pel grup de l'Aliança dels Demòcrates i Lliberals per Europa (ALDE) que vincula el desig d'independència a problemes psicològics i fins i tot psíquics. L'organització és a fruit d'una iniciativa de Teresa Giménez Barbat, diputada catalana d'UPyD. Amb el títol "¿Nacionalismos perpetuos?", Adolf Tobeña, neurocientífic de la Universitat Autònoma de Barcelona i simpatitzant d'UPyD, pretén explicar les causes del "desplegament d'entusiasme i fervor, perquè entre la polseguera d'anàlisis econòmiques i sociopolítiques, destaca l'absència gairebé total de referències als vectors psicològics de fons".


En el web de difusió de la conferència, s'explica que "és freqüent recórrer a conjectures psicopatològiques" per explicar el separatisme, com "els deliris transitoris que poden fer forat en algunes col·lectivitats de manera abrupta o inexplicable. Però el cert és que ningú no s'ocupa d'aportar dades sòlides sobre aquests desvaris necessitats d'una intervenció psiquiàtrica peremptòria".

 

L'eurodiputat d'ERC-NECat Ernest Maragall s'ha adreçat per carta a Guy Verhofstadt, eurodiputat belga i president del grup ALDE -en el que s'inscriuen els diputats de UPyD i Cs, però també CDC- per expressar-li la seva disconformitat amb l'acte: "Assimila el suport de la ciutadania catalana al procés d'independència a un problema psicològic i psiquiàtric en una acte que pretén debatre sobre localismes i nacionalismes a Europa", denuncia Maragall. 




 
L'eurodiputat avisa que les afirmacions que es fan en el text de promoció s'apunten "arguments psiquiàtrics i psicològics per analitzar el creixement de determinades idees polítiques, que tradicionalment han utilitzar els règims totalitaris".



Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/erc_demana_la_suspensio_d_una_conferencia_al_parlament_europeu_que_vincula_independencia_i_problemes_162972.php 

 

G

M

T

Detect languageAfrikaansAlbanianArabicArmenianAzerbaijaniBasqueBelarusianBengaliBosnianBulgarianCatalanCebuanoChichewaChinese (Simplified)Chinese (Traditional)CroatianCzechDanishDutchEnglishEsperantoEstonianFilipinoFinnishFrenchGalicianGeorgianGermanGreekGujaratiHaitian CreoleHausaHebrewHindiHmongHungarianIcelandicIgboIndonesianIrishItalianJapaneseJavaneseKannadaKazakhKhmerKoreanLaoLatinLatvianLithuanianMacedonianMalagasyMalayMalayalamMalteseMaoriMarathiMongolianMyanmar (Burmese)NepaliNorwegianPersianPolishPortuguesePunjabiRomanianRussianSerbianSesothoSinhalaSlovakSlovenianSomaliSpanishSundaneseSwahiliSwedishTajikTamilTeluguThaiTurkishUkrainianUrduUzbekVietnameseWelshYiddishYorubaZulu

AfrikaansAlbanianArabicArmenianAzerbaijaniBasqueBelarusianBengaliBosnianBulgarianCatalanCebuanoChichewaChinese (Simplified)Chinese (Traditional)CroatianCzechDanishDutchEnglishEsperantoEstonianFilipinoFinnishFrenchGalicianGeorgianGermanGreekGujaratiHaitian CreoleHausaHebrewHindiHmongHungarianIcelandicIgboIndonesianIrishItalianJapaneseJavaneseKannadaKazakhKhmerKoreanLaoLatinLatvianLithuanianMacedonianMalagasyMalayMalayalamMalteseMaoriMarathiMongolianMyanmar (Burmese)NepaliNorwegianPersianPolishPortuguesePunjabiRomanianRussianSerbianSesothoSinhalaSlovakSlovenianSomaliSpanishSundaneseSwahiliSwedishTajikTamilTeluguThaiTurkishUkrainianUrduUzbekVietnameseWelshYiddishYorubaZulu

Text-to-speech function is limited to 100 characters

Options : History : Help : FeedbackClose

‘Interès sincer’ a Brussel·les sobre el procés independentista de Catalunya

Per: ACN

19.04.2016  17:25

PAÍS

Els alemanys Krystyna Schreiber i Klaus-Jürgen Nagel expliquen al Parlament Europeu com veuen la situació catalana des d’una perspectiva internacional.

El professor Klaus-Jürgen Nagel, de la UPF, l'eurodiputat de l'N-VA Mark Demesmaeker, Josep Maria Terricabras (ERC), la periodista Krystyna Schreiber, Ramon Tremosa (CDC) i Ernest Maragall (ERC-NeCAT).

A Europa ‘hi ha un interès sincer d’entendre què està passant a Catalunya’. És el diagnòstic de la periodista Krystyna Schreiber, autora del llibre ‘Què penses, Europa?’, que avui ha participat a l’Eurocambra en una jornada per explicar el procés d’independència des d’una perspectiva internacional. Una seixantena de persones han assistit a l’acte, que també ha comptat amb la intervenció del professor de la Universitat Pompeu Fabra, Klaus-Jürgen Nagel. ‘Cada país veu el procés català des de la seva respectiva òptica nacional’, ha recordat Nagel. La jornada ha estat una ‘bona oportunitat per dialogar sobre la independència’ i les seves conseqüències, segons Schreiber.

Els alemanys residents a Catalunya Krystyna Schreiber i Klaus-Jürgen Nagel han exposat davant d’un públic català i internacional la seva visió sobre el moment polític que viu el país i els reptes que

Espanya comunica a Brussel·les que se saltarà l'objectiu de dèficit

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid Actualitzada el 19/04/2016 09:59

ECONOMIA

El nou marge es repartirà entre l'Estat i les comunitats autònomes. L'Estat marcarà un desequilibri del 3,6% aquest any, en lloc del 2,8%, segons l'executiu.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos / EFE

Un any més per sortir de la vigilància de Brussel·les pel dèficit excessiu. Aquest és el termini que es dóna el govern espanyol en el seu pla d'estabilitat, presentat aquest dimarts pel ministre d'Economia, Luis de Guindos, al Congrés. El protocol de dèficit excessiu de la Comissió Europea inclou mesures correctores per a aquells països que passin del 3% de dèficit, i la intenció del govern espanyol era escapar d'aquestes mesures aquest any, amb un desequilibri de les finances públiques previst del 2,8%.

La gran desviació pressupostària de l'any passat –es va marcar un 5%, lluny de l'objectiu del 4,2%– i l'empitjorament de les condicions econòmiques, però, fan impossibles de complir aquestes previsions, i l'executiu presidit per Mariano Rajoy ho ha reconegut, per fi, avui. En els últims mesos i

Brussel·les felicita la Generalitat per l’oferta d’acollida de refugiats i insta el govern espanyol a fer-la possible

Per: Redacció
18.04.2016  10:17

MÓN-PAÍS

Us oferim la carta enviada pel comissari Avramopoulos a Puigdemont.

La Comissió Europea considera que l’oferta de Catalunya d’acollir 4.500 refugiats és un pas en la bona direcció i exigeix al govern espanyol que hi doni suport com més aviat millor. En una carta dirigida al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el comissari d’Immigració, Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos, assegura que tots els nivells de govern poden contribuir a implementar els compromisos assolits a nivell europeu en matèria de refugiats. 

El comissari lamenta que Espanya ‘només’ hagi acollit divuit refugiats des d’Itàlia i demana a Madrid que doni suport als esforços de Catalunya.

Us oferim la carta del comissari Avramopoulos a continuació:

L'Ajuntament i la Generalitat fan un front comú per abordar la crisi de refugiats

Gerard De Josep Barcelona Actualitzada el 30/03/2016 17:16

Ada Colau viatjarà aquesta setmana a Brussel·les i manifestarà les seves queixes al govern de l'Estat

Oriol Amorós, Raül Romeva, Dolors Bassa, Ada Colau i Jordi Jané a la reunió del Comitè / Francesc Melcion

L' Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat han escenificat avui un gest d'unitat en l'acollida dels refugiats. Així ho han fet saber en un manifest publicat després de la reunió que ha tingut lloc al Palau de Pedralbes del Comitè encarregat d'abordar la qüestió, en el qual també participen les diputacions, l'associació de municipis i les principals entitats socials. El text subratlla "l’obligació ètica, moral i legal d’atendre, socórrer i acollir les persones refugiades respectant els drets fonamentals de l’asil i de la protecció internacional recollits en les convencions internacionals".

Llegiu la declaració del Comitè per a l'acollida de les persones refugiadesAixí, mentre transcorria la reunió, i en declaracions als mitjans, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha fet saber que Catalunya ja està preparada per acollir " 1.800 persones en aquests moments, i 4.500

Brussel·les empitjora la previsió de dèficit d'Espanya

ESTHER HERRERA Brussel·les Actualitzada el 04/02/2016 12:06

La CE calcula que el dèficit del 2015 va tancar en el 4,8%, una dècima per sobre dels càlculs de la tardor, i preveu que es quedi en el 3,6% aquest any.

Pierre Moscovici, comissari d’Economia. O.HOSLET / EFE / O. HOSLET / EFE

 

La Comissió Europea empitjora les perspectives de dèficit d'Espanya per a aquest any i el pròxim. Segons Brussel·les, l'Estat haurà incomplert una mica més del previst els objectius de dèficit. 

La xifra del 2015 és del 4,8%, un dècima més del que es va preveure a la tardor, i per al 2016 la previsió és que el dèficit es quedi en el 3,6%.

Brussel·les fixa com a prioritària la connexió de gas entre Catalunya i França

ESTHER HERRERA Brussel·les Actualitzada el 19/11/2015 00:00

El Midcat, aturat des de fa anys a Hostalric, rep l’aval europeu però falta saber com finançar-lo.

 

El vicepresident de la CE Maros Sefcovic presentant els plans energètics de la UE. / L.D. / EFE

El Midcat, el gasoducte que ha d’unir Espanya amb França a través de Catalunya, ja forma part de la llista de projectes d’interès comú per a la Comissió Europea. Això significa que les obres podran accedir a fons europeus i que tindran l’oportunitat d’accelerar-se perquè el projecte perquè pugui ser una realitat d’aquí al 2020, la data que ha marcat com a objectiu Brussel·les perquè el gasoducte entri en funcionament.

Brussel·les considera el Midcat una prioritat absoluta per qüestions fins i tot geopolítiques i de seguretat energètica. Europa depèn fortament del gas rus i vol evitar que cada vegada que hi hagi tensions els estats pateixin per si es queden sense energia en ple hivern. La crisi que va provocar la guerra a Ucraïna i la invasió russa de Crimea van tornar a recordar a la UE que sovint ha ajornat la recerca de noves maneres d’abastir-se d’energia. I una de les claus és el Midcat. A diferència de la majoria de països del centre i l’est del continent, Espanya no depèn del gas de Moscou. 

Brussel·les, París i Edimburg entre les ciutats que fan avui la Via Lliure

Diumenge  6.09.2015  06:00

PAÍS

Rèplica de la Via Lliure a Xile, el 30 d'agost passat

Els preparatius per la mobilització independentista a la Meridiana de l’Onze de Setembre, fa unes setmanes que també passen per l’estranger. Com ja va passar els darrers anys durant els dies previs a la Diada, les delegacions internacionals de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han convocat en ciutats d’arreu del món tot d’actes previs a la mobilització de Barcelona.

Avui en destaca la mobilització a Brussel·les. El Casal Català de Brussel·les ha organitzat un seguit d’accions col·lectives, un pícnic i una ballada de sardanes.

Un informe certifica que Catalunya independent creixeria un 3,27% més que l’autonòmica

Dimecres, 15 de juliol de 2015 09:50 h

Es presenta a Brussel•les un informe d’expers del CEPS, l’ISIS, l’E3 i el CIDOB que indica que fins i tot amb una DUI el creixement, l'atur i els salaris a l'estat català serien millors que dins d'Espanya

---

Brussel·les (ACN).- La independència beneficia Catalunya econòmicament a llarg termini més que l'statu-quo, fins i tot en cas de declaració unilateral. Aquesta és la principal conclusió de l’informe presentat aquest dimecres a Brussel·les, i que constata que el model actual "és insostenible a nivell macroeconòmic" per culpa de "l'elevat i constant dèficit fiscal". Segons l'informe, l'economia d'una Catalunya independent creixeria de mitjana un 3,27% més que l'autonòmica entre el 2015 i el 2030, quan tindria un atur tres punts més baix i millors salaris. Amb tot, adverteix que els primers anys d'independència serien "negatius", especialment en cas de DUI.

L'Europarlament

"Catalunya es beneficiaria en termes de PIB en cas de secessió" en qualsevol escenari, assegura l'informe, elaborat conjuntament pel Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), el Center for European Policy Studies de Brussel·les (CEPS), en col·laboració amb l'Istituto di Studi per l'Integrazione dei Sistemi de Roma (ISIS) i el laboratori E-3 modelling de la Universitat Politècnica d'Atenes.

Els autors remarquen que els beneficis "són més forts si la independència arriba amb un acord mutu d'Espanya" per "la menor incertesa". Els experts dels 'think tanks' europeus CEPS i CIDOB constaten que en cas de declaració unilateral "Catalunya creixeria a un ritme més baix que en l'escenari d'acord mutu, però per sobre del de referència", que és l'status-quo.

L'informe estipula que si Catalunya continua com una comunitat autònoma d'Espanya, el seu PIB mitjà entre 2015 i 2030 serà d'un 2,43% i l'atur serà d'un 7,3%. Llavors, l'estudi compara aquestes xifres amb les projeccions que calcula en cas d'independència en dos escenaris: el d'una secessió pactada amb l'Estat espanyol i el d'una declaració unilateral d'independència. El text diu com augmentarien o es reduirien els indicadors macroeconòmics d'una Catalunya independent respecte als que projecta que obtindria una Catalunya autonòmica.

Les dades d'una independència pactada

El No s’imposa de carrer a Grècia

 Diumenge, 5 de juliol de 2015 20:30 h

Els grecs avalen el rebuig de Tsipras a l'austeritat i reclamen un millor tracte a l'Eurozona, la dignitat ha derrotat el poder de la Troika.

---

Contundent victòria del 'no' en el referèndum de Grècia. Un 61,4% dels grecs han rebutjat les propostes dels creditors i han avalat la política del seu primer ministre i líder de Syriza, Alexis Tsipras. Com a conseqüència del 'no', els líders de l'Eurozona han decidit convocar una cimera extraordinària de l'euro dimarts a Brussel·les per tractar la situació grega. El president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, valoraran els resultats en una trobada a París dilluns al vespre. Tsipras ha remarcat que té un mandat del poble per "trencar el cercle viciós de l'austeritat" i retornar a la taula de negociacions per pactar "una solució sostenible amb Europa".

Tsipras: "Ningú pot ignorar la voluntat d'un poble"

La participació, d'acord amb els resultats actuals, és del 57%. Dilluns, el BCE haurà de decidir si obre de nou l'aixeta de la liquiditat als bancs grecs, pràcticament sense diners.

"No m'heu donat un mandat contra Europa, sinó per trobar una solució sostenible amb Europa"

 
El primer ministre grec ha defensat aquest diumenge que els grecs li han donat un mandat a les urnes per "trobar una solució sostenible amb Europa" que tregui Grècia "del cercle viciós de l'austeritat". "El mandat que m'heu donat no és un mandat contra Europa", ha remarcat Tsipras dirigint-se als grecs, assenyalant que els ciutadans han dit "quin tipus d'Europa volen". "Volem una Europa de la solidaritat i la democràcia", ha defensat Tsipras. El líder de Syriza ha admès que "no hi ha solucions fàcils" però sí "solucions justes i sostenibles". Tsipras ha agraït el suport dels grecs pel 'no' en el referèndum, que ha arribat tot i la "situació difícil de les últimes setmanes".

Brussel·les confirma la sanció a l'estat espanyol per falsejar el dèficit valencià

07/05/15 13:07 - valèncoa - Europa Press

Haurà de pagar 18,93 milions d'euros per la manipulació de les estadístiques de dèficit i deute, amagant de forma sistemàtica una part de la despesa sanitària

La Comissió Europea subratlla que es tracta d'una infracció greu, però apunta que no hi hagué intencionalitat

Responsabilitza a l'Intervenció de la Generalitat Valenciana per actuar pel seu compte.

El president Fabra amb el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Foto: AGÈNCIES.

La Comissió Europea ha aprovat formalment la seua proposta d'imposar a l'estat espanyol una multa de 18,93 milions d'euros per la manipulació de les estadístiques de dèficit i deute del País Valencià mitjançant l'ocultació sistemàtica d'una part de la despesa sanitària. La proposta de sanció haurà de ser ratificada a continuació pels ministres d'Economia de la UE en l'Ecofin. El seu import és pràcticament simbòlic, ja que se situa molt per sota del màxim previst en la legislació de la UE, que ascendiria a 2.000 milions d'euros en el cas espanyol (el 0,2% del PIB).

No obstant això, es tracta de la primera vegada que Brussel·les sanciona a un Estat membre per manipulació de les estadístiques basant-se en la nova legislació que es va aprovar en 2011 arran del falsejament de les estadístiques a Grècia, el descobriment de les quals va marcar l'origen de la crisi de deute.

“La nostra investigació ha conclós que la comunitat autònoma de València va cometre una negligència greu al no registrar despeses sanitàries”, ha dit la comissària responsable d'Eurostat, Marianne Thyssen. “València ha informat incorrectament sobre la despesa sanitària i ha enviat dades incorrectes sobre la despesa pública a les autoritats estadístiques espanyoles. Com a resultat d'això, durant molt temps, les dades enviades per Espanya a Eurostat en el context del procediment per dèficit excessiu no eren plenament correctes”, ha afegit

L'executiu comunitari ha responsabilitzat de la negligència a la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, que “va actuar en solitari”, segons Thyssen.

Atenuats

Amadeu Altafaj: "La democràcia a Europa funciona amb majories parlamentàries"

El representant permanent del Govern a la Unió Europea preveu que Brussel·les reclami al govern espanyol que negociï amb Catalunya en cas d'una victòria clara dels partits independentistes el 27-S.

MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 04/05/2015 11:42

Europea (UE) i un dels catalans amb més experiència i recorregut a les institucions comunitàries. Tot i això, deixa clar que les majories parlamentàries són per a Europa l'aval de les grans decisions. "No puc dir què diran l'endemà, però cal tenir en compte que la democràcia parlamentària a Europa funciona d'acord amb majories parlamentàries", ha afirmat aquest dilluns Altafaj en una entrevista d'Antoni Bassas per a l'Ara Vídeos.

Altafaj ha considerat que la possibilitat d'elaborar una llista conjunta de cara al 27-S –ja descartada tant per CiU com per la resta de forces sobiranistes– hauria estat la millor fórmula de cara a les eleccions plebiscitàries. "Brussel·les hauria entès millor un resultat avalat per una llista única", ha dit. No obstant això, ha reconegut que hi ha altres maneres de fer saber a Europa quina és la voluntat dels catalans, i ha afegit que l'important és que el resultat i el missatge que es desprengui dels comicis sigui "clar, potent i entenedor". Una possibilitat per aconseguir aquest objectiu, ha admès, seria que tots els partits sobiranistes portessin al programa el compromís a favor de l'estat propi.

Duran diu a Mas que sempre ha estat “un soci lleial que no ha fallat mai”

Dijous, 23 d'abril de 2015 13:15 h

El líder d’Unió es mostra en descaord amb el president Mas i li replica que Convergència i Unió vagin junts a les eleccions “no depèn només d'Unió"

---

El president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida(iLladre), ha replicat aquest dijous al president de la Generalitat, Artur Mas, que el fet que Convergència i Unió es presentin juntes a les eleccions "no depèn només d'Unió". En declaracions des de Brussel·les, on s'ha reunit amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, Duran ha dit que "no es tracta que UDC el dia 14 voti el full de ruta de CDC, sinó de que UDC decideixi el seu propi full de ruta i parlant amb CDC mirar si hi ha denominadors comuns que en facin un de possible comú” i per això no comparteix l’opinió del president que només depengui d’Unió.    

 

 

 

 Dard a ERC

"A partir del 24 de maig veurem en quina mesura ERC és lleial a l'esperit del que va pactar el president amb ells", ha indicat Duran, que creu que caldrà analitzar "el comportament" de la formació d'Oriol Junqueras "en els municipis, en funció del resultat electoral". Segons Duran, Mas "no té cap decisió presa al respecte però fa molt bé de reivindicar la lleialtat necessària" a ERC. Pel que fa a les relacions entre CDC i UDC, Duran ha assegurat que "Sempre hem estat un soci lleial, no hem fallat mai, parlant de lleialtats".

Eleccions el 2016

La UE investiga si Espanya va donar ajuts d'Estat a la banca, segons el 'Financial Times'

Brussel·les recopila informació sobre l'ús de crèdits fiscals per inflar la solvència d'entitats, un fet que també s'hauria produït a Grècia, Portugal i Itàlia.

ARA Barcelona | Actualitzada el 07/04/2015 12:00

Brussel·les investiga els avals a la banc del sud d'Europa. EFE / PATRICK SEEGER / EFE

 

La UE està recopilant informació i podria acabar obrint una investigació sobre  l'ús dels crèdits fiscals per part de la banca espanyola com una via d'aval il·legal per incrementar la seva solvència, segons ha avançat el 'Financial Times'. Brussel·les estudia també informació de Grècia, Itàlia i Portugal per les mateixes pràctiques.

Segons el diari, l'ús d'aquests crèdits fiscals per part de la banca del sud d'Europa suposaria un aval il·legal a bancs que han acumulat actius considerats "de baixa qualitat" a la resta de l'eurozona i podria ser l'origen d'una investigació.

Tots quatre estats tenen desenes de milers de milions d'euros en actius fiscals diferits (DTA) –pèrdues dels bancs que es dedueixen dels seus impostos i que estan avalades per l'Estat–, segons les dades del BCE de l'any passat recollides pel 'FT'.

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/economia/UE-investiga-Espanya-illegalment-FT_0_1334866615.html 

Brussel·les qüestiona el monopoli espanyol d'infraestructures

Gemma Aguilera 23/03/2015

El Parlament Europeu aprova una esmena de CiU que insta la Comissió Europea a garantir la competència en la gestió de ports i aeroports dins de cada país, en una referència clara a l'excepcionalitat monopolística d'AENA i Puertos del Estado.

 

E l sistema de gestió centralitzada dels aeroports espanyols a mans de l'empresa pública AENA és una peça de museu a Europa. Només Romania, Finlàndia, Portugal i Noruega, amb tràfics minúsculs comparats amb els que acumulen la cinquantena d'aeroports espanyols, s'acosten al model d'AENA. Si bé l'empresa pública dependent del ministeri de Foment va sortir a borsa fa unes setmanes i el 49% del capital és a mans no estatals, el control continua essent públic, i per tant, a la pràctica és un règim monopolístic que impedeix la competència entre aeroports de la xarxa i vampiritza els recursos dels aeroports rendibles per sostenir unes altres infraestructures no justificades ni econòmicament ni socialment.

Espanya, exclosa de la minicimera internacional sobre Grècia

19/03/2015

ECONOMIA

Rajoy mira de treure-hi transcendència i diu que no se sent molest perquè no l'hagin convidat.

Xavier Lladó

Rajoy amb la comitiva, avui a Brussel·les

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que "no" se sent molest per la minicimera sobre Grècia que se celebra aquest dijous en format reduït en els marges del Consell europeu, i de la qual Espanya ha estat exclosa.

A la trobada, en canvi, hi són presents els líders d'Alemanya, França, Grècia i els dirigents de les institucions europees.

Vicent Partal : Un avís des de Washington

17.03.2015

Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les.

Williams diu que Europa, de moment, es limita a fer l’estruç i a amagar el cap sota terra.

Ahir a Washington hi hagué una jornada de debat molt interessant sobre el procés polític que viu Catalunya. Va ser organitzada pel Diplocat i la George Washington University i hi van participar experts catalans i nord-americans de molt pes.

Un d'aquests experts fou Paul Williams, professor de dret i relacions internacionals de l'American University i fundador del Public International Law & Policy Group. Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les. (Vull remarcar que Williams és conegut des de fa anys per la seua activitat negociadora i diplomàtica a tot el món, especialment en processos de pau, però també en processos d'independència.)

Schulz "estudiarà" que l'ANC, Òmnium i l'AMI entreguin a Brussel·les les firmes a favor del dret a decidir

Els eurodiputats d'ERC-NeCat, CiU i ICV han explicat el 9-N al president de l'Eurocambra.

 

ACN Estrasburg | Actualitzada el 12/03/2015 17:37

Els eurodiputats d'ERC-NeCat, ICV i Ciu amb el president de l'Eurocambra, Martin Schulz / ACN

 

Els eurodiputats d'ERC-NeCat, CiU i ICV s'han reunit aquest dijous a Estrasburg amb el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, per explicar-li la situació a Catalunya després del 9-N i plantejar-li la voluntat del poble de portar a les institucions europees el milió de signatures recollides a favor del dret a decidir. 

Segons ha explicat l'eurodiputat Ramon Tremosa, Schulz "estudiarà" que una delegació de l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI viatgin a Brussel·les amb diputats del Parlament per entregar les signatures. 

Expulsat del consolat espanyol a Brussel·les per un escrit en català

Dimarts  10.03.2015  19:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Van denegar la tramitació d'un document a un veí de Sabadell resident a Brussel·les, perquè era escrit en català.

Queixa presentada al consolat espanyol a Brussel·les.

Un client de l'advocada Teresa Puig, veí de Sabadell i que viu i treballa a Brussel·les, denuncia haver estat objecte de discriminació lingüística al consolat espanyol d'aquesta ciutat. Fou divendres passat, 6 de març, quan va anar-hi a presentar un escrit. Era una manifestació de voluntat, és a dir, una declaració escrita del seu testimoniatge en un judici que s'havia de fer a Sabadell, que volia que fos enviada al jutjat per no haver de desplaçar-s'hi expressament des de Brussel·les. El problema: la declaració era escrita en català.

Segons que explica Teresa Puig a VilaWeb, en aquell escrit el seu client exposava que estava d'acord amb allò que sol·licitaven els demandants en el judici, i responia per escrit dues preguntes que li hauria formulat ella mateixa al jutjat. 'Era una cosa molt senzilla. Si no feia això, hauria hagut d'anar al jutjat.'