Crida-pressing a ERC

OPINIÓ







David González
Barcelona. Dilluns, 28 de gener de 2019

El congrés fundacional de la Crida, el partit de Puigdemont per anar més enllà de Puigdemont, ha desembocat en una crida-pressing a ERC perquè es repensi la negativa i accepti anar a les properes eleccions municipals i europees amb una llista unitària, en lloc de concórrer-hi amb candidatura pròpia i en competició oberta, per tant, amb les candidatures puigdemontistes i postconvergents. Sabut és que parlar de llista unitària als d’Oriol Junqueras és com parlar del dogal a casa del penjat. Per què, doncs, la insistència de Jordi Sànchez, d’Elsa Artadi, o dels presidents Torra i Puigdemont? Mera estratègia electoral ―ERC seria responsable d’un eventual fracàs de l’independentisme pel fet d'anar dividit als comicis―? O bé hi ha raons més o menys empíriques que aconsellen a l’independentisme anar com més junt millor a les urnes ―i més ara, a les portes del judici de l'1-O i sense haver fet net de la depre del 27-O―?



La Crida ha fet un pas al costat: no hi serà com a tal als comicis del 26 de maig, tot i que els seus candidats sí que formaran part de les llistes de Junts per Catalunya (amb les sigles adaptades, en general, a cada municipi) i en les quals s’integra també el PDeCAT.



Si més no, aquesta decisió contribueix a no afegir més confusió i fragmentació a un espai prou confús i fragmentat: el de l’independentisme no enquadrat als rengles d’ERC o la

La Crida aprova ser un ‘instrument polític’ que es dissoldrà amb la independència

PAÍS - PRINCIPAT

Començarà a actuar com a associació i la nova direcció decidirà quan l'activa com a partit 

Per: Odei A.-Etxearte 

26.01.2019  11:17

El congrés constituent de la Crida Nacional per la República ha aprovat esdevenir un ‘instrument polític organitzat’ que es compromet a dissoldre’s quan s’aconsegueixi la República Catalana. Els inscrits a l’assemblea han donat el seu aval a les ponències política i organitzativa. La Crida advoca per ‘constituir un moviment que es cristal·litzi en un instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics’. També assumeix el compromís de dissoldre’s un cop s’arribi a la independència i manté que les adhesions han de ser individuals. ‘Sumem persones, no sigles’ és un dels lemes del congrés. La ponència organitzativa s’ha aprovat amb 2.125 vots a favor, 11 en contra i 63 abstencions. La majoria dels assistents també ha donat el vistiplau a la ponència política, amb 1.280 vots a favor, 8 en contra i 13 abstencions.



La Crida es compromet a treballar per a la proclamació de la República Catalana ‘mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics’. Apel·la a la unitat de

Puigdemont impulsa un moviment transversal per concórrer a totes les eleccions fins a ser República

JXCAT







Marta Lasalas
Foto: Carles Palacio | Vídeo: Roberto Lázaro
Barcelona. Dilluns, 16 de juliol de 2018

El moviment sobiranista unitari i transversal que planteja el president Carles Puigdemont rere el nom de Crida Nacional per la República es proposa ser una “eina d’acció política que pugui participar en totes i cadascuna de les cites electorals que es produeixin fins a la plena instauració de la República”. La presentació d'aquesta iniciativa s’ha fet aquesta tarda a l’Ateneu Barcelonès i l'afluència de públic ha obligat a repetir l'acte un cop ha conclòs.



Ni Puigdemont, exiliat a Alemanya, ni Jordi Sànchez, empresonat al centre penitenciari de Lledoners, ni el president, Quim Torra, que a darrera hora ha vist anul·lat el seu vol de retorn des d'Alemanya, han pogut ser presents a l’acte. Sí que hi eren, però, els consellers Damià Calvet, Jordi Puigneró i Àngels Chacón, així com la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal ―que s'ha assegut a les darreres files de la sala―, i el vicesecretari general d'acció política d'ERC, Eduard López ―que ha

Puigdemont activa les institucions republicanes i denuncia Espanya davant l’ONU (VIDEO)

PAÍS - PRINCIPAT

Renuncia provisionalment a la investidura i proposa Jordi Sànchez com a president autonòmic.

 Per: Redacció

01.03.2018  19:36

El president Carles Puigdemont ha fet un missatge institucional aquest vespre des de Brussel·les. Ha anunciat que activava les institucions republicanes i que denunciaria Espanya davant l’ONU.



Aquest matí el Parlament de Catalunya havia aprovat la resolució que restitueix la presidència de la Generalitat, la legitimitat de Puigdemont i les institucions catalanes i alhora condemna el 155.

Vegeu el discurs del president:

El ple relegitima Puigdemont però evita al·ludir a la proclamació de la República

NOVA LEGISLATURA







Marta Lasalas
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 1 de març de 2018

El primer ple del Parlament d'aquesta legislatura ha reeditat la tensió amb què es va tancar l'anterior. La proposta de resolució de JxCat per restituir el president, Carles Puigdemont, i les institucions catalanes i, en concret, les esmenes de la CUP invocant la proclamació de la República del 28 d'octubre han provocat un retard de més d'una hora en l'inici de la sessió mentre la Mesa i la Junta de Portaveus es pronunciaven al respecte. De nou, s'han esgrimit les amenaces d'actuacions judicials per haver acceptat a tràmit les esmenes que, segons els grups unionistes, contravenen els pronunciaments del Constitucional.



Finalment, la proposta consensuada entre JxCat i la CUP s'ha aprovat amb els vots dels tres grups independentistes. El Parlament ha expressat el reconeixement a la legitimitat del president Puigdemont, però ha evitat fer al·lusió a la proclamació de la República, per evitar l'assetjament judicial.



No obstant, abans que es votés el darrer punt de la resolució de restitució, en què es reivindica el resultat de l'1 d'Octubre, el secretari segon de la Mesa, David Pérez, ha explicat els arguments exposats en contra de la

Mas defensa al Suprem que l’1-O va ser ‘efectiu’ i la DUI simbòlica

PAÍS - PRINCIPAT

L'ex-president assegura que 'no m'he retractat de res' i que 'continuo creient en la independència'.

Per: Redacció 

20.02.2018  13:43

Artur Mas ha declarat durant més de tres hores davant del jutge Pablo Llarena. Ha respost a les preguntes de totes les parts i, segons que ha declarat després, no ‘m’he retractat de res’ i ha afegit: ‘Continuo creient en la independència.’ Per a l’ex-president l’1-O va ser un referèndum efectiu i la declaració d’independència ‘un acte purament parlamentari’ sense conseqüències jurídiques. Mas ha comparat el simbolisme de la DUI amb les reprovacions de ministre de Mariano Rajoy que, malgrat votar-se al congrés, no han tingut cap efecte.



Mas ha dit al tribunal que les seves responsabilitats polítiques es van acabar el 10 de gener del 2016, quan va traspassar la presidència a Carles Puigdemont. En

Homs genera confusió sobre la condició del referèndum per a investir Sánchez

PAÍS - PRINCIPAT

El portaveu del PDC al congrés espanyol recorda que els independentistes tenen a la mà fer fora el Rajoy.

Per: ACN

20.09.2016  12:09

 

El portaveu del PDC al congrés espanyol, Francesc Homs, ha deixat oberta la possibilitat de facilitar la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, sense posar com a condició indispensable un referèndum a Catalunya. I després ha sortit al pas de les declaracions que ell mateix havia fet en una entrevista a Catalunya Ràdio per recordar una de les frases que ha dit: ‘Si no hi ha referèndum no podem votar Sánchez’.



Al matí, en l’entrevista, Homs havia apuntat que aquesta era una qüestió que caldria abordar ‘amb el món independentista’ perquè ‘tenim a la nostra mà fer fora Rajoy’ i tot i que la qüestió del

Homs no aclareix per què van prestar vots a PP i C’s a la mesa de congrés espanyol

PAÍS > PRINCIPAT

Nega que hi hagi cap acord del PDC amb el PP a canvi de disposar de grup propi.

Per: Redacció 

20.07.2016  10:02

La vice-presidenta tercera del congrés, la popular Rosa Romero, i el vice-president primer, Ignacio Prendes, de Ciutadans, van rebre ahir deu diputats més dels que sumen PP i Ciutadans. I tenint en compte que PSOE i Podem no els van cedir els vots, i que ERC ha deixat clar que va votar en blanc, totes les mirades apunten al Partit Demòcrata Català, que té vuit diputats; el PNB, que en té sis i Coalició Canària, que té una diputada. El portaveu dels convergents, Francesc Homs, ha admès que els seus diputats ‘han votat de tot’, però no ha admès l’evidència que alguns dels diputats del PDC ho han d’haver fet a favor de les vice-presidències de PP i C’s, i tampoc no ha aclarit el motiu d’haver-ho fet. Els comptes amb què treballen PSOE i Podem apunten que ho haurien fet quatre diputats de PDC, cinc del PNB i la de CC.

Aquest matí, Homs, que ahir no va comparèixer en cap moment per a donar explicacions, ha concedit

Homs carrega contra l'ANC per qüestionar el full de ruta i no identificar que “el problema es diu CUP”

“Cada vegada hi ha més coses de l'ANC que em costen d'entendre”, assegura el candidat de CDC a les eleccions del 26-J.

Francesc Homs, durant la roda de premsa Foto: EFE.

Política

barcelona - 13 juny 2016 11.58 h 

Efe - barcelona

 

El candidat de CDC a les eleccions del 26-J, Francesc Homs, ha carregat aquest dilluns contra l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per qüestionar el full de ruta i no identificar que “el problema ara mateix es diu CUP”. Després que l'entitat sobiranista hagi anunciat que consultarà les seves bases sobre el Referèndum Unilateral d'Independència, Homs ha reconegut que no entén aquest moviment.


“Hi ha moltes coses de l'ANC, cada vegada més, que em costen d'entendre. Que digui que el full de ruta no té recorregut no ho comparteixo. Crec que el full de ruta és vigent, i aquí hi ha un problema que s'hauria de tenir el coratge d'identificar, que es diu CUP o una part de la CUP”, ha assegurat en una roda de premsa a l'Agència Efe.


Homs no ha tingut pèls a la llengua a l'hora de valorar la consulta interna que farà l'ANC als seus

CDC apel·la al «català emprenyat» amb la CUP

ELECCIONS ESPANYOLES 2016: ANÀLISI

L'equiparació de la CUP amb el PP busca l’electorat moderat en unes eleccions on no es presenta UDC

Després d’un 20-D amb la marca Democràcia i Llibertat, Convergència encara el 26-J amb un missatge més clàssic

Girona i Lleida, territoris claus pels estrategues del partit

 

Eleccions 26-J: inici de campanya de CDC

Homs crida a mobilitzar-se contra els «extremismes» del PP i la CUP

Acte d'inici de campanya de CDC | Martí Albesa

Pocs dies després de les eleccions del 26-J, Convergència Democràtica celebrarà el seu congrés de refundació, que suposarà el certificat de defunció del vell partit. Però, paradoxalment, la darrera campanya de les sigles CDC estan centrades en la recuperació dels senyals d’identitat més pròpiament convergents. Els dirigents del partit parlen d’orgull convergent, de valors convergents. La paraula Convergència ha estat la més escoltada en els actes previs a la campanya i en el míting d’inici. Això i una crida explícita, sense gaires matisos, al “català emprenyat”… amb la CUP caracteritza el punt de partida de la cursa de CDC cap a les urnes.

La CUP, amb el PP

La derrota dels pressupostos ha encrespat la cúpula de CDC. També la d’ERC i a tots els altres

La CUP defensa la moció rupturista: "Reclamem més concreció en el calendari i més mobilització i fermesa independentista"

LAIA VICENS Barcelona Actualitzada el 29/03/2016 17:06

POLÍTICA

El diputat Albert Botran assegura que la iniciativa parlamentària és "coherent i oportuna" i demana a Junts pel Sí que l'aprovi per enviar un "missatge claríssim que els independentistes anem a l'una.

Més  "concreció" des del punt de vista pressupostari i de calendari del desplegament de la declaració de ruptura del 9-N i un revulsiu per revifar la "mobilització i la fermesa independentista" davant l'embat judicial de l'Estat contra el procés. Aquests dos són els motius que ha esgrimit el diputat de la CUP Albert Botran per argumentar que l'esquerra anticapitalista mantingui la moció que va presentar fa unes setmanes i que, refermant la declaració del 9-N, insta el Govern a desobeir els requeriments de l'Audiència Nacional i del Constitucional que arribin en aquest sentit.

Segons Botran, la moció és "coherent" amb el que tant la CUP com Junts pel Sí ha anat fent des del 9-N, i ha recalcat que "l'únic que demana és més concreció", tant a nivell de terminis com de pressupost. A més, ha dit que es tracta d'una moció "oportuna", que arriba per "respondre l'ofensiva judicial" de l'Estat, que va des de les declaracions d'Artur Mas i els consellers, fins a la imputació del regidor de Capgirem Vic Joan Coma, o a la citació judicial de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, així com els requeriments a ajuntaments catalans per haver-se adherit a l'AMI o per

Cap a on va Convergència? Per Germà Capdevila

Germà Capdevila | 15/03/2016 a les 00:00h

«Els electors triaran entre opcions que situades a banda i banda dels dos eixos que marquen la política catalana: esquerra-dreta i independentisme-unionisme. El que no triaran és la indefinició».

Germà Capdevila

No entenc per quins set sous CDC ha decidit reobrir el meló del sobiranisme-independentisme. Després d'una evolució ideològica molt destacada, van presentar-se a les eleccions plebiscitàries dins d'una coalició amb un nom que no deixava lloc a dubtes: Junts pel Sí. L'objectiu també era molt clar: assolir la independència en 18 mesos si s'obtenia la majoria absoluta del Parlament.

Ara ens trobem amb una dicotomia inexplicable. Per una banda, el president Puigdemont assegura en una entrevista que no es tornaran a celebrar eleccions municipals espanyoles a Catalunya. La seva aposta per la independència sembla sòlida i ferma. D'altra banda, l'expresident Mas, el conseller Rull i la diputada Pascal retrocedeixen vàries caselles i tornen a parlar d'un partit no independentista sinó sobiranista, que pugui acollir tots els defensors del dret a decidir, siguin o no independentistes. I no són pocs els dirigents convergents que han comprat el discurs unionista que sosté –falsament– que encara no hi ha una majoria per assolir la independència.

Com a conseqüència d'un sistema democràtic de baixa intensitat, ens sembla normal haver de fer

Mas-Colell: “Ens hauríem de treure de sobre un factor distorsionador, el compte enrere dels 18 mesos”

politica

Barcelona - 15 març 2016 11.52 h 

L'exconseller d'Economia lamenta que Europa es deixi “manipular” pel govern espanyol “com si fossin tontets”.

Andreu Mas-Colell, exconseller d'Economia Foto: ACN.

ACN - Barcelona

L'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell ha considerat aquest dimarts que posar un termini al procés és un “factor distorsionador” i ha apuntat que aquesta tendència a establir calendaris genera “tensions innecessàries”.

Així, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Mas-Colell ha assegurat que en el passat ja es van generar tensions per aquest motiu i ha augurat que ara tornarà a passar. “A mesura que passi el temps, distorsionarà més”, per tant, “ens hauríem de treure de sobre aquest factor distorsionador del compte enrere dels divuit mesos”, ha afegit.

D'altra banda, ha criticat que el govern espanyol “manipuli” Europa citant l'últim informe de la

CDC comença a rebaixar l'objectiu de la independència

Avui a les 13:49h.

Mas diu que no es pot proclamar "sense un referèndum on més del 50% voti que sí”.

El full de ruta de Junts pel Sí establia la independència en 18 mesos

La presentació de Junts pel Sí, encara amb la difunta Muriel Casals, el 20 de

Convergència ha començat a rebaixar l'objectiu de la independència, que en teoria havia d'estar als 18 mesos, a mesura que passa el temps. L'acord amb Esquerra per constituir Junts pel Sí pactat establia el següent full de ruta: eleccions del 27-S, “Govern de concentració per preparar les estructures d’Estat” acompanyat d’un “debat ciutadà i procés constituent”.

Tot seguit, “el Parlament declara la independència” seguides d’unes “eleccions constituents”, l’aprovació de la “Constitució catalana” i un “referèndum” per aprovar l’esmentada Constitució.

Però Artur Mas ja ha advertit avui a Catalunya Ràdio que “si algú es pensa que en 16 mesos proclamarem la independència estem posant uns deures al Govern que no podrà complir”. “Preparar estructures de país, lleis, se’ls hi pot demanar i exigir. Però no pot proclamar l’Estat català sense un referèndum on més del 50% voti que sí”, ha indicat. En aquest sentit ha recomanat a Puigdemont “molt poc ‘postureo’ i molt ajustar-se als deures pendents”.

El president Puigdemont també va advertir el passat 9 de febrer en una entrevista a 8tv que “seran els ciutadans els que decidiran la independència efectiva de Catalunya”. “Aquest va ser un procés que va començar a les urnes i que ha d’acabar a les urnes”, va afegir.

Prèviament, en un ple del Parlament, el propi Puigdemont ja va explicar que “nosaltres hem vingut, en aquests divuit mesos, a preparar un Estat per esdevenir un Estat independent”. “Amb les màximes garanties jurídiques, amb la màxima protecció per a tots els ciutadans, amb la màxima preparació d’allò que en diem ‘les estructures d’estat’”, va exposar.

Mentre que, al darrer debat d'investidura al Congrés, tant Francesc Homs com Joan Tardà van proposar un referèndum. “On està la seva talla d’estadista ara negant-se a la celebració d’un referèndum?”, va preguntar Tardà a Pedro Sánchez. Homs, per la seva banda, va assegurar que “no hi ha solució al tema de Catalunya sense una votació”.


Enllaç noticia :

http://goo.gl/t3CUKw 

 

Santi Vila: "La nova CDC no ha de ser una mala còpia d'ERC, com ha passat durant els últims mesos"

El conseller de Cultura, en una entrevista a l'ARA, veu la marca nacionalista afectada pels casos de corrupció.

ORIOL MARCH Barcelona Actualitzada el 03/03/2016 11:10

l conseller de Cultura, Santi Vila, ha assegurat aquest dijous en una entrevista amb Antoni Bassas i Laura Serra al plató de l'ARA que l'espai polític que surti de la refundació de Convergència "no ha de ser una mala còpia d' ERC, com ha passat els últims mesos". "Hem de fer una cosa rabiosament nova vinculada als valors primigenis fundacionals de CDC. Som un partit que creu en la cultura meritocràtica, centrista, amb un liberalisme de base cristiana, on qui cap tothom, que sigui molt exigent amb els seus quadres polítics, que faci marca de la honestedat i que tingui tolerància zero amb qualsevol comportament indigne", ha assegurat.

CiU i ERC es tiren els plats pel cap a Girona

Divendres  26.02.2016  02:00

PAÍS

Albert Ballesta no pot canviar el cartipàs ni mantenir el polèmic acord amb Ciutadans i PP.

L'equip de govern s'ha queda sol votant a favor del sou del batlle de Girona

Ahir a la tarda l’Ajuntament de Girona va fer el plenari amb més expectació mediàtica des de fa temps. Hi havia en joc el nou cartipàs que assigna les responsabilitats dins el consistori i que inclou el sou del batlle, Albert Ballesta, de CiU. L’oposició, encapçalada per ERC i CUP, va tombar la proposta, que havia aixecat una notable polseguera perquè es preveia d’aprovar-la gràcies a una aliança de CiU amb PP i Ciutadans. Hores abans, Ciutadans se’n va despenjar i el resultat de tot plegat és que, ara per ara, Girona té un batlle sense sou i sembla una ciutat ingovernable, una imatge que preocupa molt, no tan solament Convergència.

D’ençà que Artur Mas va oferir la presidència de la Generalitat al batlle anterior de la ciutat, Carles Puigdemont, la situació de l’ajuntament gironí ha estat una font de conflictes constant. El consistori és format per 10 regidors de Convergència i Unió, 4 d’Esquerra Republicana, 4 de la CUP, 4 del PSC, 2 de Ciutadans i 1 del PP. Hi ha, doncs, majoria sobiranista de sobres. Convergència i Esquerra junts tindrien catorze regidors, i només els en mancaria un per a la majoria absoluta. Però ja n’hi hauria prou, tenint en compte que per tombar-los la CUP s’hauria d’aliar amb PSC, Ciutadans i PP, fet gairebé inimaginable. Afegim-hi encara que la CUP reforçaria la majoria en les qüestions d’avanç nacional clar.

Relacions cada vegada més tenses

Ballesta pacta amb Ciutadans i PP per aprovar el cartipàs de l’Ajuntament de Girona i el sou d’alcalde

Per: ACN

Dimecres  24.02.2016  17:53

PAÍS

Els regidors dels dos grups de l'oposició justifiquen l'acord per 'responsabilitat' i perquè l'equip de govern 'deixi de fer el ridícul'.

Albert Ballesta, amb la vara, en el moment de ser proclamat batlle divendres passat.

El batlle de Girona, Albert Ballesta, ha arribat a un acord amb Ciutadans i PP per aprovar el cartipàs municipal i el sou de batlle. Els dos punts tiraran endavant al ple de demà després que la setmana passada s’hagués de suspendre perquè el govern de CiU no tenia prou suport.

El pacte estableix que Ballesta cobrarà 73.000 euros l’any, el sou que fins ara percebia el gerent (un càrrec de confiança que s’elimina). Com a contraprestació als vots a favor, Ballesta s’ha compromès, entre altres, a tirar endavant la rehabilitació del cinema Modern i a exigir a la Generalitat que pagui el deute que té amb Girona.

Les portaveus de Ciutadans i el PP han justificat l’acord ‘per responsabilitat’ i per evitar que el govern municipal ‘deixi de fer el ridícul’.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/ballesta-pacta-amb-ciutadans-i-pp-per-aprovar-el-cartipas-de-lajuntament-de-girona-i-el-sou-dalcalde/

CiU de Girona pacta amb PP i C's el cartipàs i el sou de l'alcalde

Redacció | 24/02/2016 a les 17:58h

GIRONA

L'acord inclou un salari de 73.000 euros per l'alcalde, 2.000 menys que la proposta inicial

ERC exigia una rebaixa major

CiU de Girona enllesteix un pacte pel cartipàs amb el PP i Ciutadans

Albert Ballesta, el dia que va prometre el càrrec com a alcalde. Foto: ACN

CiU de Girona ha tancat definitivament aquest dimecres un pacte amb C's i el P per tirar  per tirar endavant el cartipàs i els càrrecs de confiança del nou alcalde Albert Ballesta. L'acord, que ja es donava per fet a primera hora, inclou una lleugera rebaixa del sou del batlle. Inicialment es proposava un salari d'uns 75.000 euros que ara passaria a ser de 73.000, el mateix que tenia el gerent.

El pacte per aprovar el cartipàs –després que el ple previst per divendres passat s'hagués de suspendre per manca de suports- incorpora diverses reivindicacions dels dos partits unionistes com la

Convergència torna a obrir el debat sobre el canvi de nom del partit de cara al congrés de refundació

La portaveu del partit, Marta Pascal, assegura que consultaran amb "persones externes" la "percepció" que es té de les sigles de la formació nacionalista.

ORIOL MARCH Barcelona Actualitzada el 01/02/2016 13:32

La portaveu de CDC, Marta Pascal / ARA

Nou gir en el procés de refundació de Convergència. La portaveu del partit, Marta Pascal, ha assegurat aquest dilluns després de la reunió de la direcció que el canvi de nom torna a estar damunt la taula, després d'haver-se descartat fa tan sols unes setmanes. "Volem escoltar veus externes perquè ens expliquin com perceben el nom", ha indicat Pascal, que també ha indicat que l'estructura territorial i sectorial de la formació també se sotmetrà a debat dins la militància. El procés precongressual arrenca aquest dissabte en un consell nacional de CDC.

Pascal ha considerat que la tria dels càrrecs a través de primàries també serà un dels eixos del debat intern, i ha avançat que els nacionalistes tampoc es tanquen a una "revisió" del marc ideològic.  

"Defensem la transversalitat amb ganes de seguir eixamplant", ha apuntat la portaveu de Convergència.

Puigdemont nega discrepàncies al govern i referma que la DUI no està al programa

Per: ACN

Divendres  29.01.2016  16:40

PAÍS

El president de la Generalitat assegura que hi ha consens en la necessitat d’una 'pantalla democràtica' abans de fer el pas cap a la independència.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont (Foto: ACN)

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha negat avui que hi hagi discrepàncies entre CDC i ERC sobre el full de ruta a seguir cap a la independència. ‘Discrepàncies ni una. Tots diem el mateix: que no portem al programa la DUI‘, ha afirmat en una entrevista a ‘Regió 7’.

Segons Puigdemont, hi ha coincidència en la necessitat d’una ‘pantalla democràtica abans de fer el pas cap a un estat independent’ i ha considerat que les declaracions de la secretària general dels republicans, Marta Rovira, diuen el mateix tot i que amb ‘unes altres expressions’. El president ha refermat que el govern està compromès a fer tots els preparatius ‘per deixar les coses a punt’ perquè el país pugui prendre la decisió democràtica de ser un estat independent.