Des de sempre hem sabut, perquè n'hi ha proves i dades suficients, que Ada Colau va obtenir l'alcaldia de Barcelona el 2015 en unes condicions si més no sospitoses. Només l'actuació planificada de les clavegueres de l'Estat per inventar-se un fals compte del llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a Suïssa, va apartar l'aleshores dirigent de Convergència d'una victòria que tenia segura. La campanya electoral de les municipals va anar d'aquest compte inventat que, convenientment alimentada per tots els que no volien que la capital de Catalunya seguís en mans independentistes, va acabar convertint-se en el monotema, sense que servís de res que la banca suïssa UBS certifiqués que no disposava de cap compte així. El dany estava més que fet i la candidata dels comuns va pujar a cavall d'aquesta campanya de desprestigi de Trias que finalment li acabaria reportant l'alcaldia.

 

 

Les clavegueres de l'Estat a través del diari El Mundo van fer la seva feina i la policia patriòtica va aconseguir l'objectiu: Trias va perdre l'alcaldia per uns 15.000 vots. Quan el juny del 2017 —més de dos anys després— la Fiscalia Anticorrupció va arxivar la causa perquè no hi havia indicis que avalessin l'existència de diners de Trias a l'estranger, l'objectiu ja s'havia aconseguit i es va acabar imposant un aquí no ha passat res. El deep state havia aconseguit el principal objectiu i a ningú, excepte als qui havien descavalcat del poder de la