Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1714. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1714. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 d’abril del 2020

L'acudit de mal gust de Sánchez: envia a Catalunya 1.714 milers de màscares



CORONAVIRUS






El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Diumenge, 12 d'abril de 2020



















Els enviaments (o no) de material de l'Estat a Catalunya provoquen tota mena de reaccions, però la resposta que avui ha aconseguit la remesa de màscares anunciada per l'Estat ha estat de perplexitat. Després que el gabinet de Pedro Sánchez havia anunciat l'enviament de 1,7 milions de mascaretes a Catalunya, la nota de premsa de l'executiu espanyol ha concreta la xifra en 1.714.000, la qual cosa ha provocat sorpresa entre les membres del Govern, que hi veuen al darrere una mostra de mal gust i fins i tot un "missatge subliminal".



L'executiu espanyol enviarà 1.264.000 mascaretes a Barcelona, 180.000 a Tarragona, 172.000 a Girona i 98.000 a Lleida. Total, 1.714 milers de mascaretes. Es tracta, d'una

dilluns, 12 de desembre del 2016

El Parlament britànic ressuscita el cas dels catalans 300 anys després



PROCÉS


David González
Foto: Wikipedia.Commons
Barcelona. Dissabte, 10 de desembre de 2016







No passa el temps. El suport de 18 diputats britànics de quatre partits diferents a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, davant  la “persecució” judicial de què és objecte a l’Estat espanyol, ha fet revifar l’anomenat “cas dels catalans” al Parlament de Westminster 300 anys després.
Si el motiu ha estat ara la imputació a Forcadell per "prevaricació" i “desobediència” al Tribunal Constitucional, pel fet d'haver permès que la Cambra catalana votés les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent, llavors va ser perquè els catalans havien estat abandonats per Sa Majestat britànica en la Guerra de Successió, incomplint el compromís que les seves “llibertats” serien  respectades fos quin fos el desenllaç del concflicte. Es repetirà ara la -trista- història quan es voti la moció impulsada pel diputat del Partit Nacional Escocès (SNP) George Kerevan?
En efecte, dates tan llunyanes -i, segons com es miri, tan properes- com el 3 i el 4 d’abril del 1714, la Cambra dels Lords va ser l’escenari d’un intens debat en què l’oposició whig, el que avui consideraríem el partit o bloc "progressista", va carregar amb severitat contra el govern tory, la majoria "conservadora", per haver posat els catalans als peus dels cavalls de Lluís XIV i el seu nét Felip V.   En aquella ocasió, el debat va ser conseqüència d'una interpel·lació a la reina Anna promoguda per 24 lords.
El viratge en la política exterior britànica va repercutir de manera decisiva en la fi de l’estat català per dret (reial) de conquesta, una situació després legitimada pels decrets de la Nova Planta que va donar origen al modern Estat espanyol. Llavors com ara, conceptes com "drets" i "llibertats", en general, i amb relació a Catalunya i Espanya, en particular, es van posar a debat al parlament de Londres. En aquella ocasió el debat va ser conseqüència d'una interpel·lació a la reina Anna promoguda per 24 lords.
Els catalans i els seus drets van ser sacrificats en l’altar de la realpolitik del segle XVIII quan els anglesos, que els van decidir a embarcar-se en la guerra contra el Borbó en el bàndol de l’arxiduc Carles d’Àustria mitjançant el Pacte de Gènova (1705), van considerar arribat el moment de repartir-se el pastís europeu (i americà) amb França. Era el moment del col·lapse militar i financer de l'imperi dels àustries hispànics, que havia arribat al clímax amb la mort sense descendència de la trista figura de Carles II, l'Embruixat. El gir en el tractament de la qüestió catalana per part de Londres s'havia operat a partir del 1710, cinc anys després del pacte amb els  "vigatans" -els austriacistes catalans- i arran de la victòria electoral dels tories.






Malgrat que la reina Anna va defensar fins al final els compromisos amb els catalans, i enmig de la pressió dels diplomàtics catalans com Pau Ignasi de Dalmases, les queixes del qual estan en l'origen del debat celebrat a Westminster, el tory Bolingbroke, el secretari d'Estat, va claudicar davant els Borbons. A Utrecht (1713), en el principi del final de la causa catalana, l'enfollit Felip V va poder imposar les seves cíniques condicions per a la pau: els catalans tindrien, com a molt, els mateixos drets i privilegis que els castellans, que -deia- són “els súbdits més estimats” de sa majestat catòlica. La qual cosa significava, a la pràctica, l'abolició del seu sistema de govern i el sotmetiment a les lleis castellanes i en manifesta desigualtat de condicions, com aviat es demostraria.

'The Case' i la 'Deplorable Història'

Entre el març i el setembre  de 1714, abans que la caiguda de Barcelona a mans dels exèrcits borbònics sancionés la fi de l’estat català -de les estructures políticojurídiques del Principat de Catalunya-, encara van aparèixer a Anglaterra dues publicacions en defensa dels catalans i que blasmaven l’actitud britànica en el conflicte: The Case of Catalans Considered i The Deplorable History of Catalans. En totes dues obres s’assenyalava que Anglaterra es feia un flac favor a si mateixa i, en general, a la causa de la llibertat, abandonant els catalans a la seva sort.
A The Case es lloava i justificava la negativa dels catalans a cedir, malgrat la pressió anglesa (Bolingbroke fins i tot va organitzar un bloqueig naval de Barcelona, l’antiga ciutat aliada) i la superioritat de l’exèrcit borbònic francoespanyol: “Els seus avantpassats els van llegar els privilegis que gaudeixen des de fa segles. Ara han de renunciar a ells sense honor i han de deixar, després d'ells, una raça d'esclaus? No; prefereixen morir tots; o la mort o la llibertat, aquesta és la seva decidida elecció”.
La reina Anna d’Anglaterra va morir l’1 d’agost del 1714. La va substituir al tron Jordi I, partidari, com ella, de la causa dels catalans. Però, en qualsevol cas, el Parlament, amb majoria tory, manava. En les democràcies sempre mana el Parlament. Ho sabia el rei Jordi I -i el govern whig, que, ailàs, es va formar el 1715, massa tard- i ho sabia Carme Forcadell el dia que simplement es va limitar a complir el mandat de la Cambra (catalana): votar.



Enllaç noticia :

http://www.elnacional.cat/ca/politica/cas-dels-catalans-ressuscita-forcadell-parlament-britanic_125379_102.html 

dimecres, 26 d’agost del 2015

La Via Lliure 2015: què passarà abans de les 17.14 i després

Dimecres  26.08.2015  06:00

PAÍS

Entrevista a Josep Sabaté, coordinador de mobilitzacions de l'Assemblea Nacional Catalana.

 


Assaig de la Via Lliure a Gràcia, durant la Festa Major del barri


Falta poc més de dues setmanes per a l’Onze de Setembre i de mica en mica es van sabent els detalls de la Via Lliure, la mobilització independentista que preveu d’omplir la Meridiana de dalt a baix. L’organització —ANC i Òmnium— no solament vol aplegar-hi el màxim nombre de persones, sinó que també proposa de fer, entre tots els assistents, una onada amb fletxes de colors, un dibuix que es construirà a partir de les 17.14. Hem parlat amb Josep Sabaté, coordinador de mobilitzacions de l’ANC, sobre com anirà aquest moment culminant de la Diada. En aquesta entrevista explica detalls concrets sobre aquests minuts i sobre l’acte que hi haurà immediatament després, que inclourà parlaments i una cançó que encara és una incògnita, a més dels Segadors. Amb Sabaté també hem parlat de més elements fonamentals per al succés de la concentració: la mobilitat i el ritme d’inscripcions, que enguany és lleugerament més baix que el de l’any passat. ‘Hi ha una part de la gent que sent que la feina ja és feta’, reconeix, i també assegura que ‘el convenciment que hi ha una necessitat de mobilitzar-se i el designi pel qual ens mobilitzem continua intacte’.

—Què passarà abans de les 17.14 a cada tram?

dijous, 2 de juliol del 2015

La Via Lliure a la República Catalana: la crida a omplir de blanc la Meridiana l'Onze de Setembre

Dijous  02.07.2015  11:56

L'ANC i Òmnium presenten la mobilització de la Diada d'enguany.




Els trams de la Via Lliure.



La Meridiana serà una onada d'il·lusió col·lectiva per a portar al parlament el lligam de la construcció d'un nou país i una nova societat, millor i més justa', ha dit el president de l'ANC, Jordi Sànchez, en la presentació de la mobilització de l'Onze de Setembre d'enguany. L'ANC i Òmnium demanen d'omplir la Meridiana de dalt a baix; des del parc de la Ciutadella fins al carrer de Rosselló-Pòrcel. Aquesta vegada el color de la mobilització serà el blanc, que s'acabarà tenyint d'uns quants colors gràcies a unes busques que alçaran tots els assistents.



Així ho ha explicat el membre del secretariat nacional de l'ANC Josep Sabaté:



La Via Lliure per la República  Catalana: els... per vilawebtv


Heus ací el vídeo que crida la mobilització de la Meridiana:

dijous, 27 de novembre del 2014

Set historiadors, a Bloomberg: "El 1714 van morir milers de catalans"

27/11/2014

1714

Escriuen una carta replicant un article que assegurava que "els catalans reinventen la història espanyola en la seva determinació per la independència"

 

Nerea Rodríguez



Josep Maria Solé i Agustí Alcoberro



Set historiadors d’universitats catalanes han escrit una carta a Bloomberg, la gran agència de notícies econòmica dels EUA, sobre la Guerra de Successió i els fets del 1714, responent a un article publicat fa vint dies per Ben Sills i Esteban Duarte sobre aquest mateix tema titulat: “Els catalans reintrepreten la història espanyola en la seva determinació per la independència”.

Els historiadors comencen recordant que “la història és un assumpte delicat, massa sovint objecte de manipulacions destinades a assolir objectius polítics. Entenem i apreciem els esforços de Bloomberg per anar més enllà de la versió oficial de la història, sigui quina sigui. No obstant això, la lectura de l'article signat per Ben Sills i Esteban Duarte, ens va deixar sorpresos i decebuts”.

dimarts, 25 de novembre del 2014

Podemos acusa el sobiranisme català de "reinventar els fets històrics de 1714"

25/11/2014

CATALUNYA

Sobre el dret a decidir, Juan Carlos Monedero creu que "s'ha de poder decidir tot"


Bernat Vilaró


Juan Carlos Monedero (Podemos)


Una de les cares visibles de Podemos, Juan Carlos Monedero, va afirmar ahir que el sobiranisme "reinventa els fets de 1714" per la "necessitat" de justificar un "enfrontament clar" i un "odi" que serveixi de combustible al seu discurs polític.
Ho ha dit en un debat celebrat a Madrid, organitzat per la plataforma Federalistes d'Esquerres, on també hi han participat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el diputat d'Izquierda Unida Alberto Garzón, que segurament en serà el candidat a la presidència del govern espanyol.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Sabeu què va fer el Borbó Felip V? Un recordatori a la xarxa

21/02/2013  

HISTÒRIA



Felip V cap avall com ha de ser
 Un missatge difós a la xarxa recorda que aviat farà 300 anys el rei de la dinastia borbònica Felip V va ser un dels principals responsables del genocidi cultural i polític del poble català.

Coincidint amb la proximitat dels 300 anys de l'ocupació militar borbònica i dels Decrets de Nova Planta al Principat (1714, i primerament l'ocupació i genocidi el 1707 al País Valencià), aquest llistat recorda el conjunt de disposicions i mesures que va emprendre el Regne d'Espanya per anorrear el poble català, de Salses a Guardamar.

Aquest recordatori coincideix també amb l'actualitat sobre la possibilitat de l'abdicació del rei actual espanyol, Juan Carlos I, que donaria pas al seu fill Felipe, que pren el nom del responsable dels crims borbònics iniciats fa tres segles. Un nom destestat històricament i recordat amb expressions com girar cap per avall el quadre de Felip V a Xàtiva per recordar l'extermini produït per les tropes borbòniques.

RECORDEU:
Sabeu què va fer el Borbó Felip Cinquè?.

Algunes de les disposicions dictades per Espanya, després de l’ocupació de Barcelona l’11 de setembre de 1714
  • Abolició de les Corts de Catalunya.
  • Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
  • Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
  • Extinció de la Generalitat de Catalunya.
  • Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
  • Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
  • Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
  • Establiment a Catalunya de l’encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
  • Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles.
  • Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d’ensenyar retòrica i gramàtica.

divendres, 29 d’agost del 2014

Calçada: "Celebrem que després de 300 anys encara som ben vius"

29/08/2014

DIADA

El comissari del Tricentenari assegura que "no hi ha motius per sentir-se exclòs de la Diada"


 Bernat Vilaró



Miquel Calçada, a Catalunya Ràdio


El comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, ha dit avui que l'Onze de Setembre "no celebrem cap derrota, celebrem que després de 300 anys encara som ben vius i ens reconeixem com un sol poble", en una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio'.

Calçada ha aprofitat per fer "una crida" a tothom i al portaveu del PPC, Enric Millo (que minuts abans havia assegurat a la mateixa emissora que CiU i ERC "han convertit l'Onze de Setembre en un acte purament independentista"), que s’acostin "a les activitats que farem durant la Diada". "No és una Diada que s’hagi radicalitzat", ha defensat el comissari.

dimarts, 19 d’agost del 2014

'Die Zeit' veu possible la independència de Catalunya

19/08/2014

INDEPENDÈNCIA

El rotatiu alemany destaca que "en les properes setmanes, podrien canviar les fronteres d’Europa"


Nerea Rodríguez



Manifestació de la Diada de l'11 de Setembre.


El rotatiu alemany setmanal ‘Die Zeit’ fa referència en un article publicat ahir a l’edició digital al cas de Catalunya i Escòcia, i com tots dos territoris volen votar sobre la independència. A més, el rotatiu veu possible que Catalunya arribi a tenir un Estat propi, ja que vaticina que “dos referèndums independentistes podrien canviar la UE”, i insisteix: “En les properes setmanes, podrien canviar les fronteres d’Europa”.

Així, el ‘Die Zeit’ recorda que “el 18 de setembre, quatre milions d'escocesos votaran sobre si marxen de la Gran Bretanya. El 9 de novembre, els catalans volen seguir els passos escocesos, i també volen celebrar un referèndum sobre la independència”. L’article explica que “el 1714 els catalans van perdre el seu poder en favor de la corona espanyola. D'això, diuen els catalans, la regió mai s'ha recuperat. A més, a principis del segle XX el dictador espanyol Franco va prohibir qualsevol identitat regional, i les quatre llengües regionals espanyoles -incloent el català- ja no es podien parlar”.

dijous, 14 d’agost del 2014

Calçada: "Estic convençut que tornarem a vèncer"

14/08/2014

PROCÉS

El comissari del Tricentenari creu que "el 2014 torna a ser un punt de cruïlla, com ho va ser el 1714"


Bernat Vilaró



El comunicador i comissari del tricentenari del 1714, Miquel Calçada



El comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, s'ha mostrat optimista de cara al procés sobiranista, i ha dit que "estic convençut que tornarem a vèncer", en una entrevista a 'El món a Rac1'. "El procés va de baix a dalt, això no és la dèria d’uns quants, no és el producte d’uns mitjans de comunicació subvencionats, és tot un poble que en un moment determinat finalment s’ha adonat que vol un tracte just, i que es vol governar a si mateix", ha afegit.

El periodista ha afegit que "el 2014 torna a ser un punt de cruïlla, com ho va ser el 1714". "Tinc la sensació absoluta que som en un punt de la història transcendent. D'una manera molt més clara que fa 300 anys", ha remarcat Calçada.

"Ara a l'estiu sembla que qualsevol declaració es magnifica i es treu de context. S’ha dit per activa i passiva, el 9-N hi haurà eleccions que seran fruit de la llei que ha de sortir del Parlament", ha reiterat.

dissabte, 9 d’agost del 2014

1714 quilòmetres d’anada i 2014 de tornada

Dissabte, 9 d'agost de 2014 14:50 h

Un conductor travessarà Europa amb moto elèctrica reclamant la "llibertat nacional i la sobirania energètica" de Catalunya, de Cardona a Utrecht 



© @acn


Cardona (ACN).- Albert Artés és un veí de Molins de Rei (Baix Llobregat) decidit a travessar Europa reclamant la "llibertat nacional i la sobirania energètica" de Catalunya.

 El tret de sortida s'ha donat aquest dissabte des de l'emblemàtica Cardona (Bages) i ho ha fa sobre una moto elèctrica amb el repte de completar amb aquest vehicle una ruta de 1.714 quilòmetres entre Cardona i la ciutat holandesa d'Utrecht. La tornada serà una mica més llarga, 2.014 quilòmetres, amb

divendres, 1 d’agost del 2014

Calçada: "És irònic que 300 anys després de la pèrdua de les nostres llibertats se'ns negui a ser preguntats"

01/08/2014

CONSULTA

El comissari del Tricentenari té clar que se celebrarà la consulta

 

Bernat Vilaró


El comissari dels actes del Tricentenari, Miquel Calçada


El comissari dels actes del Tricentenari, Miquel Calçada, ha dit avui en 'L'entrevista de l'estiu' del canal 3/24 que "em sembla molt irònic que en l’aniversari de la pèrdua de les nostres llibertats, 300 anys després, se’ns negui a ser preguntats".

El comunicador s'ha mostrat convençut que el 9 de novembre se celebrarà la consulta, i que aquesta "s'empararà en una legalitat, que pot sortir o bé dins del marc constitucional, o bé dins del marc constitucional a través del Parlament". "Serem consultats per saber quin futur i quina relació amb l'Estat espanyol volem", ha reiterat.

La força de la gent

dimecres, 9 de juliol del 2014

Roben el bust del general Moragues a Sort

09/07/2014

CATALUNYA

Cada Onze de Setembre s'hi fa l'ofrena floral perquè és recordat com un dels defensors més importants de la causa catalana a la Guerra de successió


Alèxia L. Ferret


Roben el bust del general Moragues a Sort - @jaumeclotet


Uns desconeguts han robat matinada el bust del general Josep Moragues que estava situat a l'accés de la plaça Major de Sort, al carrar Comtes del Pallars. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per mirar d'esclarir els fets i de moment apunten que es tracta d'un robatori amb força.

El bust de Moragues fa anys que presidia aquest espai de la capital del Pallars. Cada Onze de

diumenge, 6 de juliol del 2014

No volem una copa, volem el pa sencer

Diumenge, 6 de juliol de 2014 15:15 h

El comissari dels actes de commemoració, Miquel Calçada, atribueix als "nervis" per la situació política que s'hagi qualificat el torneig d'il•legal. Catalunya guanya França en la copa del Tricentenari d'hoquei patins



© @acn



Sant Sadurní d'Anoia (ACN).- La selecció catalana d'hoquei patins ha guanyat el combinat francès després d'empatar al final del partit i de resoldre per tant el partit per faltes directes: Catalunya 3 (2) - França 3 (1). Els catalans s'han endut doncs la Copa del Tricentenari, un torneig que forma part dels actes de commemoració de 1714 i que ha enfrontat a Sant Sadurní d'Anoia les seleccions de França, Suïssa i Catalunya i el C.E. Noia Freixenet. 


eleccions catalanes ja!

divendres, 20 de juny del 2014

Xavi Sarrià : Com van esclafar un país

20.06.2014

No havien tingut oportunitat de saber per què els valencians eren com eren. Tampoc, és clar, per què parlaven com parlaven. Senzillament ningú els ho havia ensenyat.

Encara hi ha qui es pensa que la guerra de Successió --i les seues conseqüències-- només va afectar de la Sénia en amunt.

Tres-cents set anys després, un nou Felipe pren el poder. Tanmateix, ara tenim consciència. I memòria. Fem que el pes de la història caiga sobre la seua corona.





Ahir vaig tornar a escoltar 'Quan el mal ve d'Almansa', d'Al Tall. Un disc publicat l'any 1979 i que encara avui resulta imprescindible. 'No s'ensenya a les escoles com van esclafar un país, perquè d'aquella sembrada continuen collint fruits', cantaven els mestres. I mentre la cançó avançava vaig recordar el meu iaio Pepe d'Alberic, nascut l'any vint del segle passat, que m'explicava que ells no havien tingut oportunitat de saber per què els valencians eren com eren. Tampoc, és clar, per què parlaven com parlaven. Senzillament ningú els ho havia ensenyat. També em contava que de xicotets

dimarts, 6 de maig del 2014

Calçada defensa l’estelada que porta a la jaqueta

06/05/2014

TRICENTENARI

Toni Cruanyes pregunta al comunicador si "li semblaria bé que un presentador de televisió portés una bandera espanyola, o una bandera d’un altre país, o significant una altra idea política?"


Nerea Rodríguez



Miquel Calçada amb l'estelada a la jaqueta durant un dels programes d''Afers Exteriors'


El comunicador i comissari del tricentenari del 1714, Miquel Calçada, va defensar ahir l’estelada que ha portat durant tots els capítols d’aquesta temporada del programa ‘Afers Exteriors’. Durant una entrevista ahir al ‘Telenotícies vespre’, el periodista Toni Cruanyes li va preguntar: “Algunes de les imatges més polèmiques, si es pot dir així, han estat les que apareixia amb la senyera estelada, que van ser criticades en els primers capítols. Per què va portar aquesta bandera?

Calçada va respondre: “La meva mare quan va saber que havia de tornar a fer una nova temporada

dilluns, 24 de març del 2014

Documents demostren que fa 300 anys els castellanoparlants també lluitaven per la llibertat de Catalunya

23/03/2014









La Coronela de Barcelona i el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria (CADCI), han organitzat avui un acte al Born de Barcelona, on s’ha presentat una documentació recuperada  de la Biblioteca Nacional de Catalunya, que demostra que fa 300 anys els castellanoparlants de Catalunya ja estaven lluitant per la llibertat del país, contra els exèrcits de França i Espanya. En els escrits, “un romance”( composició poètica) a Santa Eulàlia, es poden llegir fases com: “a vosotros digo con vosotros habla mi fe catalanes” “la invicta nación catalana” “vamos a emblefir ( en llatí, vol dir llençar pedres) de España y Francia el pujante ejército”, i molts d’altres tots ells animant a la resistència contra els exercits espanyol i francès.




Nicolau Martín, abanderat de la Coronela, ha fet la presentació d’aquests escrits en llengua castellana: “Anima Barcelona a sus hijos e implora el poderoso patocinio de su inclita patrona Santa Eulalia al querer facar su invencible vandera, hallandose con tres brechas en agosto de 1714…
La Coronela ha volgut recordar que a Barcelona hi convivien gent de diferents parles, castellana, holandesa, anglesa i altres, i que no només el comandant Villarroel, noble castellà, va formar part de la defensa de Barcelona, sinó que tots els barcelonins independentment de la seva llengua van fer pinya per defensar les llibertats de Catalunya. Aquest escrit s’ha volgut mostrar com un exemple de que fa tres cents anys enrere, els castellanoparlants de Catalunya també estaven implicats en la llibertat del país, con ara ho està fent molta gent que no té el català com a llengua habitual.






http://araomai.cat/documents-demostren-que-fa-300-anys-els-castellanoparlants-tambe-lluitaven-per-la-llibertat-de-catalunya/

dissabte, 8 de març del 2014

Gabancho: 'Les dones hi són, en la història, però no les veu ningú'

Dissabte  08.03.2014  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

Entrevista amb l'escriptora i periodista, que publica el llibre 'Les dones del 1714'




Patrícia Gabancho



Com eren les dones del primer quart del segle XVIII? Per què se'n sap tan poc de personatges com la reina Elisabet Cristina o de l'espia Marianna de Copons? L'escriptora i periodista Patrícia Gabancho recull en el llibre 'Les dones del 1714' les apassionants històries de set dones que, alhora, serveixen per explicar les diverses etapes entre 1701 i el 1725, després de la pau de Viena. En parla en aquesta entrevista amb VilaWeb, en què reflexiona sobre el paper de les dones al llarg de la història, i com han estat amagades pel fet que la història ha estat escrita fins ara per homes. 

Explica Gabancho que va rebre l'encàrrec de la regidoria de la Dona de l'Ajuntament de Barcelona com un desafiament. 'Vaig decidir buscar una dona que representés cadascuna de les etapes històriques del 1714: la guerra, el setge, la repressió, l'exili, la destrucció del Born. I un cop definides les dones, vaig anar a cercar qui em pogués explicar la síntesi de cada tema de la millor manera, historiadors i experts que els haguessin treballat a fons. M'han ajudat molt perquè han donat rigor històric a cada capítol'. 

—Fem una pinzellada de cadascun dels capítol i de les protagonistes… Comencem per la reina Elisabet Cristina. 

divendres, 28 de febrer del 2014

Oriol Junqueras, el polític que ha fet història

Divendres  28.02.2014  06:00

Crònica de la conferència de cloenda que va pronunciar l’historiador i president d’ERC ahir al congrés ‘Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’Onze de Setembre de 1714’




Oriol Junqueras, en la conferència de cloenda del congrés.



A mitjan desembre, l'edifici de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) de Barcelona va acollir un simposi històric que va aixecar una polseguera mediatitzada enorme: 'Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)'. Aquesta setmana, dos mesos i mig després, pel mateix edifici han passat una colla d'historiadors en un altre congrés, amb títols de ponències pràcticament clavats a l'anterior, que no ha merescut ni una ratlla d'aquells mitjans que no van dubtar d'impugnar en portada el simposi de títol 'provocador'. Ells s'ho perden, penso: no es devien adonar que el convidat a cloure'l ahir fou Oriol Junqueras.

El president d'ERC, en qualitat de doctor i professor d'història de la UAB, va tancar dijous al vespre el congrés internacional 'Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l'Onze de Setembre de 1714', que ha portat a Barcelona experts de primer ordre de tots els territoris del país sobre la guerra de Successió al tron hispànic de fa tres-cents anys.

diumenge, 16 de febrer del 2014

Les diferències entre els Decrets de Nova Planta espanyol i el Tractat d'Unió britànic

Diumenge  16.02.2014  09:53

Autor/s: ACN

El catedràtic d'Història Moderna de la UPF Joaquim Albareda les explica





Joaquim Albareda
El Catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra, Joaquim Albareda, creu que l'origen de la negativa actual de l'estat a permetre un referèndum sobiranista es troba en els Decrets de Nova Planta -mai formalment derogats. Com a expert en la Guerra de Successió , Albareda destaca el contrast entre el procés d'unió acordada entre Anglaterra i Escòcia i la imposició de Castella sobre la Corona d'Aragó, tenint en compte que l'Escòcia i la Catalunya de principis del segle XVII tenien estructures similars, amb la diferència que els escocesos tenien un rei propi i els catalans el compartien amb Castella.

Consultat per l'ACN, Albareda recorda que a l'Acta d'Unió britànica s'establien unes compensacions per Escòcia i es deixava en mans del seu Parlament la possibilitat de ratificar o no aquest tractat (110 vots a favor i 69 en contra). En canvi, la guerra de Successió va culminar amb la derrota militar de la Corona d'Aragó i la imposició de l'absolutisme. Precisament mentre Anglaterra i Escòcia signaven la seva unitat el 1707, el mateix any es promulgaven els primers Decrets de Nova Planta sobre l'Aragó i el País Valencià, en els quals se suprimien les institucions pròpies i Felip V deixava clar el seu 'domini absolut' per 'just dret de conquesta'.

En opinió del catedràtic de la UPF, la influència de l'origen d'Espanya perdura fins el moment actual, en què els governants espanyols entenen que la sobirania catalana no existeix. Segons ell, ni els Decrets de Nova Planta ni la constitució del 1978 poden servir per evitar l'expressió d'un moviment majoritari. 'No hem de ser mai presoners de la història. La història ha de servir com a referent, com a punt de referència identitària, com a eina per entendre millor la societat, però no ha d'encadenar mai el present'.