Clara Ponsatí: ‘No em sembla coherent votar la independència i tot seguit acatar l’Audiència’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista des del Regne Unit a a l'ex-consellera d'Ensenyament.

Per: Assumpció Maresma i Andreu Barnils 

11.03.2018  02:15

Clara Ponsatí ha deixat Brussel·les i s’ha instal·lat li Escòcia al començament d’aquesta setmana, quan va agafar un avió per reincorporar-se a la seva feina de catedràtica d’Economia a la Universitat de St. Andrews. Les autoritats acadèmiques ja han rebut l’ex-consellera d’Ensenyament, que ha presentat la dimissió al president Puigdemont. Ponsatí va rebre VilaWeb ahir dissabte en un lloc indeterminat del Regne Unit per explicar el seu pas, per què ha deixat Brussel·les, què farà a Escòcia, com afronta el seu futur personal i legal, i com veu l’actual procés polític. La catedràtica Ponsatí, però, també té temps per mirar enrere i valorar l’1-O i els dies posteriors.



—Per què heu vingut a Escòcia?


—He de continuar amb la meva vida i necessito activitat professional i modus vivendi. Al mateix temps m’ha semblat positiu que hi hagués una veu dels exiliats catalans al Regne Unit. He escrit una carta al president Puigdemont en què li explico que renuncio al meu lloc de consellera, que ha estat un període molt breu i extraordinàriament intens, que estic agraïda que se’m donés confiança i que, malgrat que tot el que hem fet és farcit d’encerts, també hi ha limitacions òbvies: Catalunya encara no és independent. Per mi va ser un honor i un privilegi ser la consellera d’ensenyament de l’1-O. Ell m’agraeix el servei i em demana que segueixi disponible per la causa de la llibertat de Catalunya. Hi estic.



—Us sentiu segura des d’un punt de vista legal, al Regne Unit?


—Al 100% no ho estàs mai. Aquí podria viure, certament, un procés com el viscut a Bèlgica: arrest policial, declarar davant el jutge, veure què decreta, etc. I ens podríem trobar amb un jutge que estigués d’acord amb Llarena. Poc probable, però qui sap. No es pot descartar.



—Potser una monarquia us salva d’una altra monarquia.

La resposta de 'Ciutat morta' a la portada d'avui d'El Periódico

Divendres  23.01.2015  11:58

Els responsables del documentari publiquen cinc piulets sobre la polèmica portada

 

 

Els responsables del documentari 'Ciutat morta' han publicat avui cinc piulets de resposta a la portada i la informació d'avui d'El Periódico de Catalunya sobre un dels condemnats pels fets del 4-F, Rodrigo Lanza. En aquesta portada es veu una foto de Lanza amb unes declaracions que se li atribueixen en un atestat policíac de l'any passat arran d'un incident prop de la Kasa de la Muntanya, al barri de la Salut de Barcelona: 'El teu company tampoc no em va poder donar la mà'.

Creix la pressió sobre el PSC per la polèmica de 'Ciutat morta'

21/01/2015

'CIUTAT MORTA'

ERC i ICV demanen a l’alcaldessa de Gavà que cessi a Víctor Gibanel, cap de la policia municipal de la ciutat

Nerea Rodríguez

Víctor Gibanel

La pressió sobre el PSC està creixent arran de l’emissió del documental ‘Ciutat morta’. El grup municipal d'ERC-Els Verds-Independents per Gavà i el d’ICV-EUiA han exigit a l'alcaldessa de la ciutat, la socialista Raquel Sánchez, que cessi a Víctor Gibanel com a cap de la policia municipal, després dels fets denunciats pel documental quan era responsable d'informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

En un comunicat, ERC assegura que si el cessament no es produeix en els propers dies, portarà la proposta al proper ple municipal que se celebrarà el 29 de gener. El grup municipal republicà recorda que es va oposar al nomenament de Gibanel en el ple del 18 de desembre de 2013.

La CUP demana la "reobertura immediata" del cas 4-F

Dimarts, 20 de gener de 2015 10:20 h

Reclama que es retiri la pensió vitalícia als agents de la Guàrdia Urbana Víctor Bayona i Bakari Samyang i se'ls acusi de fals testimoni

---

Barcelona (ACN).- La CUP ha demanat la "reobertura immediata" del cas 4-F i s'emprengui un procés judicial i polític "contra els càrrecs municipals còmplices de la tortura i de l'empresonament dels acusats". En un comunicat, critica la "instrumentalització mediàtica i política" del cas per part de formacions polítiques que "callaven durant tots aquests anys" i assegura que "hi ha errors, negligències o omissions deliberades que, en política, no mereixen segones oportunitats". D'altra banda, la CUP exigeix la retirada de la pensió vitalícia dels agents de la Guàrdia Urbana Víctor Bayona i Bakari Samyang, considerats testimonis claus en el cas, i que se'ls acusi de fals testimoni.

Quim Arrufat i David Fernández, CUP

Així mateix, reclama que s'obri una investigació sobre els agents de la Guàrdia Urbana que haurien participat en les tortures sobre els detinguts i "l'expulsió immediata" del cos judicial de la jutgessa d'Instrucció del Jutjat número 18 de Barcelona "per haver fet possible i sostingut tot aquest muntatge" i que "afronti conseqüències jurídiques derivades de la seva actuació".

Una altra de les demandes que fa la Candidatura d'Unitat Popular és la retirada de totes les condecoracions de l'exresponsable d'informació de la Guàrdia Urbana Víctor Gibanel, que va aconseguir que el jutge ordenés que es tallessin cinc minuts del documental 'Ciutat Morta', i que se li obri un judici pel falsejament dels fets.