PAÍS - PRINCIPAT - POLICIA I JUSTÍCIA
Els falsos reclutadors del Cesicat van ser detinguts i sentenciats a una pena de divuit mesos de presó.
Per: Redacció
06.03.2018 12:00
La història neix de la declaració d’un mosso davant dels seus superiors, on denuncia que dos reclutadors li van oferir formar part del Cesicat. L’agent diu que va tenir dues trobades amb ells i explica que la feina consistia a fer escoltes telefòniques a polítics i altres persones d’interès que poguessin perjudicar a la Generalitat. Segons la declaració, els suposats membres del Cesicat sabien detalls de la vida íntima del mosso, li van presentar documentació oficial i li van ensenyar un pis franc, situat al carrer de Númancia número 77.
La realitat, tanmateix, no és aquesta. Un dels suposats reclutadors, un estudiant universitari que fregava la majoria d’edat, pretenia establir una relació sentimental amb l’agent dels mossos i utilitzava l’excusa del Cesicat per a quedar amb ell. No hi havia cap pla d’espionatge amb escoltes. El sou era mentida, així com l’assistència legal. El pis franc era el domicili familiar del fals reclutador. La
documentació oficial era una falsificació amb segells de la Generalitat i el Cesicat extrets d’internet i tota la informació personal de l’agent l’havien aconseguit a les xarxes socials.
El 19 de novembre de 2014, els reclutadors van ser detinguts pels Mossos d’Esquadra per presumptes amenaces, suborn, falsedat documental i un delicte contra els drets fonamentals de l’agent. Tres anys després, durant el judici, els reclutadors van admetre els fets i van explicar davant d’un magistrat tota la trama amb un propòsit sentimental que s’amagava rere el fals pla d’espionatge del Cesicat. Finalment, les defenses i la fiscalia van acordar una pena de multa de divuit mesos per a cadascun.
La font de la informació falsa: la policia espanyola
Tota aquesta informació falsa fou donada per bona per El Confidencial en aquesta notícia del divendres passat titulada ‘El govern va captar mossos com a espies en un pis franc i després de recollir-ne dades personals‘. I la font era la policia espanyola. Més concretament, el document que la policia espanyola ha elaborat sobre les caixes de documentació que van interceptar als Mossos d’Esquadra el 26 d’octubre i que eren traslladades a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. D’aquella documentació, la policia espanyola n’ha fet una tria, i n’ha elaborat un document que ha enviat a la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela. I en va fent filtracions controlades a mitjans de comunicació, com El Confidencial i El Periódico.
En aquest cas, la informació s’ha demostrat falsa, perquè hi ha la
declaració de denúncia dels fets que va fer el mosso afectat als seus
superiors, però no la resolució del cas. La policia espanyola ha filtrat
altres dades sobre la documentació intervinguda aquell 26 d’octubre
sobre suposats seguiments a dirigents polítics unionistes i periodistes i
que han servit per a construir un relat mediàtic i polític de
desprestigi de l’acció del govern de la Generalitat aquests últims anys i
concretament contra la direcció d’Interior i contra el major Josep
Lluís Trapero.
Enllaç notícia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada