Si la repressió espanyola pretén ser per terra, mar i aire, com li
agrada dir a alguna ministra, nogensmenys l’ofensiva independentista
també vol arribar a tots i cadascun dels racons del país, amb una marató
d’actes, protagonitzada sobretot pels diputats i diputades
independentistes, en el marc de la campanya garanties.cat, tal i com ja es va anunciar fa uns dies.
Ahir, dimecres, concretament, va tenir lloc l’inici d’aquesta marató divulgativa que té per objectiu donar a conèixer directament i de primera mà el màxim d’informació possible sobre el referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la Independència de Catalunya que se celebrarà el proper 1 d’octubre. D’aquesta manera es vol neutralitzar l’oposició cada cop més intensa a aquest esdeveniment per part, sobretot, de les dos principals grups mediàtics de Catalunya i de la pràctica totalitat dels mèdia espanyols.
Com ja era de preveure, el front mediàtic serà un dels principals escenaris on es farà el pols entre els partidaris de la Independència i la democràcia i els qui s’hi oposen, bé a la primera o bé a totes dues. Pels estrategues de la causa independentista, ja no hi ha cap mena de dubte que els grans conglomerats mediàtics catalans i espanyols es troben en campanya a la seva contra i que
aquest posicionament encara s’accelerarà en les properes setmanes, malgrat l’agost que ja s’acosta. L’única maner de contrarestar aquesta allau, és pontejant-la, i negant o minvant la capacitat de transmissió de la informació envers la societat, a través de la presència directa dels polítics independentistes en el territori. Això implica, lògicament una multiplicació d’actes, de tots els formats, grans, mitjans, petits, generals, sectorials, etc. on tant els diputats com també la societat civil independentista intervindran a fons, en paral·lel al procés institucional que ha de culminar en l’aprovació de les dues lleis clau (la de referèndum i la de desconnexió), prèvia a la celebració del referèndum i a la declaració d’independència que, segons es va dir, tindrà lloc en un termini màxim de 48 hores posteriors a una victòria independentista referendària.
40 actes simultanis
Ahir, dia de l’inici de la campanya, per exemple, es van celebrar quaranta actes simultanis. A Valls, Castelló d’Empúries, Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa, Reus, Tortosa, Palafrugell, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, El Vendrell, Badalona, Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu), L’Hospitalet de Llobregat, Berga, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, Les Borges Blanques, Olot, Girona, Prats de Lluçanés, Mataró, Amposta, Balaguer, Vic, Tremp, Banyoles, Mollerussa, Falset, Móra d’Ebre, Ripoll, Cervera, Lleida, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Gandesa, Tàrrega, Sabadell i Granollers.
Lògicament, en tots aquests actes hi intervingueren un o dos diputats independentistes, des dels més rellevants, fins als més propers a la població en qüestió. Concretament, hi participaren, respectivament:
Albert Batet, Magda Casamitjana, Marta Rosell i Jordi Turull, Maria Senserrich i Alba Vergés, David Bonvehí i David Rodríguez, Lluís Corominas, Meritxell Roigé, Sergi Sabrià, Assumpció Laïlla, Teresa Vallverdú, Montserrat Candini i Fabian Mohedano, Oriol Junqueras i Marta Pascal, Anna Figueras i Gerard Gómez del Moral, Anna Simó, Adrianna Delgado i Antoni Castellà, Ferran Civit, Raül Romeva i Neus Lloveras, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Llach i Anna Caula, Eduardo Reyes, Oriol Amat, Jordi-Miquel Sendra, Antoni Balasch, Marta Rovira, Carmina Castellví, Maria Dolors Robirola i Roger Torrent, Marc Solsona, Carles Prats, Montserrat Palau, Jordi Munell, Montserrat Fornells, Violant Cervera i Josep Maria Forné, Natàlia Figueras i Jordi Orobitg, Germà Bel, Montserrat Vilella, Bernat Solé, Josep Rull i Marc Sanglas, Chakir el Homrani i Jordi Cuminal.
Com es pot veure una autèntica demostració de força i de recursos humans i logístics.
Convocar eleccions al Parlament des de Madrid?
Això contrasta amb la nul·la mobilització espanyolista, que es limita a apostar-ho tot a l’amenaça des de les institucions de l’estat. La darrera amenaça, en aquest sentit, sortida de la boca del Delegat del Govern espanyol, Enric Millo, és que l’estat desproveís el President de la Generalitat de la competència de convocar eleccions i fos Madrid qui anunciés un avançament electoral per al dia 1 o qualsevol altre de proper, de manera que així la celebració del referèndum fos impossible. Una amenaça que fins i tot va indignar a sectors contraris a la independència, perquè representaria un esberlament de l’estatut del 2006.
Ahir, dimecres, concretament, va tenir lloc l’inici d’aquesta marató divulgativa que té per objectiu donar a conèixer directament i de primera mà el màxim d’informació possible sobre el referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la Independència de Catalunya que se celebrarà el proper 1 d’octubre. D’aquesta manera es vol neutralitzar l’oposició cada cop més intensa a aquest esdeveniment per part, sobretot, de les dos principals grups mediàtics de Catalunya i de la pràctica totalitat dels mèdia espanyols.
Com ja era de preveure, el front mediàtic serà un dels principals escenaris on es farà el pols entre els partidaris de la Independència i la democràcia i els qui s’hi oposen, bé a la primera o bé a totes dues. Pels estrategues de la causa independentista, ja no hi ha cap mena de dubte que els grans conglomerats mediàtics catalans i espanyols es troben en campanya a la seva contra i que
aquest posicionament encara s’accelerarà en les properes setmanes, malgrat l’agost que ja s’acosta. L’única maner de contrarestar aquesta allau, és pontejant-la, i negant o minvant la capacitat de transmissió de la informació envers la societat, a través de la presència directa dels polítics independentistes en el territori. Això implica, lògicament una multiplicació d’actes, de tots els formats, grans, mitjans, petits, generals, sectorials, etc. on tant els diputats com també la societat civil independentista intervindran a fons, en paral·lel al procés institucional que ha de culminar en l’aprovació de les dues lleis clau (la de referèndum i la de desconnexió), prèvia a la celebració del referèndum i a la declaració d’independència que, segons es va dir, tindrà lloc en un termini màxim de 48 hores posteriors a una victòria independentista referendària.
40 actes simultanis
Ahir, dia de l’inici de la campanya, per exemple, es van celebrar quaranta actes simultanis. A Valls, Castelló d’Empúries, Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa, Reus, Tortosa, Palafrugell, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, El Vendrell, Badalona, Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu), L’Hospitalet de Llobregat, Berga, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, Les Borges Blanques, Olot, Girona, Prats de Lluçanés, Mataró, Amposta, Balaguer, Vic, Tremp, Banyoles, Mollerussa, Falset, Móra d’Ebre, Ripoll, Cervera, Lleida, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Gandesa, Tàrrega, Sabadell i Granollers.
Lògicament, en tots aquests actes hi intervingueren un o dos diputats independentistes, des dels més rellevants, fins als més propers a la població en qüestió. Concretament, hi participaren, respectivament:
Albert Batet, Magda Casamitjana, Marta Rosell i Jordi Turull, Maria Senserrich i Alba Vergés, David Bonvehí i David Rodríguez, Lluís Corominas, Meritxell Roigé, Sergi Sabrià, Assumpció Laïlla, Teresa Vallverdú, Montserrat Candini i Fabian Mohedano, Oriol Junqueras i Marta Pascal, Anna Figueras i Gerard Gómez del Moral, Anna Simó, Adrianna Delgado i Antoni Castellà, Ferran Civit, Raül Romeva i Neus Lloveras, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Llach i Anna Caula, Eduardo Reyes, Oriol Amat, Jordi-Miquel Sendra, Antoni Balasch, Marta Rovira, Carmina Castellví, Maria Dolors Robirola i Roger Torrent, Marc Solsona, Carles Prats, Montserrat Palau, Jordi Munell, Montserrat Fornells, Violant Cervera i Josep Maria Forné, Natàlia Figueras i Jordi Orobitg, Germà Bel, Montserrat Vilella, Bernat Solé, Josep Rull i Marc Sanglas, Chakir el Homrani i Jordi Cuminal.
Com es pot veure una autèntica demostració de força i de recursos humans i logístics.
Convocar eleccions al Parlament des de Madrid?
Això contrasta amb la nul·la mobilització espanyolista, que es limita a apostar-ho tot a l’amenaça des de les institucions de l’estat. La darrera amenaça, en aquest sentit, sortida de la boca del Delegat del Govern espanyol, Enric Millo, és que l’estat desproveís el President de la Generalitat de la competència de convocar eleccions i fos Madrid qui anunciés un avançament electoral per al dia 1 o qualsevol altre de proper, de manera que així la celebració del referèndum fos impossible. Una amenaça que fins i tot va indignar a sectors contraris a la independència, perquè representaria un esberlament de l’estatut del 2006.
Els Mossos vetllaran per la votació de l’1-O
Finalment, en aquest context, ahir també, va tenir lloc la primera reunió entre els dos màxims responsables polítics dels Mossos d’Esquadra, acabats de nomenar, el conseller Joaquim Forn i el Director General, Pere Soler, amb la cúpula policial encapçalada pel Major Josep Lluís Trapero i tots els Comissaris del Cos. En roda de premsa posterior, Forn va afirmar amb rotunditat, que els Mossos sempre vetllaran pel compliment de la llei i també per la seguretat durant el dia del referèndum.
Finalment, en aquest context, ahir també, va tenir lloc la primera reunió entre els dos màxims responsables polítics dels Mossos d’Esquadra, acabats de nomenar, el conseller Joaquim Forn i el Director General, Pere Soler, amb la cúpula policial encapçalada pel Major Josep Lluís Trapero i tots els Comissaris del Cos. En roda de premsa posterior, Forn va afirmar amb rotunditat, que els Mossos sempre vetllaran pel compliment de la llei i també per la seguretat durant el dia del referèndum.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada