LA VEU DE NACIÓ
«Els senyals són inequívocs. Madrid ha perdut la batalla pel relat i qualsevol de les respostes que prepara acceleraran la independència de Catalunya»
Germà Capdevila | 28/05/2017 a les 22:00h
La por ha canviat de bàndol. Durant la campanya
electoral de les eleccions plebiscitàries del 27-S, l'estratègia de la
por va ser àmpliament desplegada des de l'unionisme per intentar
desmobilitzar l'independentisme. Les amenaces van ser múltiples i
variades, des de la pèrdua de les pensions fins l'expulsió de la UE.
En 2017, la por s'ha instal·lat a Madrid. A Catalunya
ja no és una variable de pes, perquè la ciutadania pateix dia rere dia
les conseqüències de romandre a Espanya: pensions en perill, rodalies en
fallida, corredor mediterrani aturat, centrifugació de competències
autonòmiques cap a Madrid via judicial, amenaces al sistema educatiu
català, etcètera. La independència és una opció vàlida perquè les coses
dins d'Espanya només poden anar a pitjor.
El gran encert de l'independentisme ha estar posar el referèndum en el centre del debat.
Si només es parla d'independència, es pot reduir a una discussió ideològica. Quan parlem de votar per resoldre un conflicte, el problema se situa en el àmbit estrictament democràtic. L'Estat ha perdut la batalla pel relat i qualsevol de les mesures repressives que prepara no faran res més que accelerar la independència.
Si només es parla d'independència, es pot reduir a una discussió ideològica. Quan parlem de votar per resoldre un conflicte, el problema se situa en el àmbit estrictament democràtic. L'Estat ha perdut la batalla pel relat i qualsevol de les mesures repressives que prepara no faran res més que accelerar la independència.
Per això des de Madrid comencen a parlar de cop d'Estat,
i de dictadures. Per això la premsa explica sopars de duro sobre la
situació futura del castellà a Catalunya o del president de la
Generalitat nomenant jutges (té la seva seva gràcia que des de Madrid
se'n facin creus). Tenen por. S'han quedat sense argument i saben del
cert que el Govern i el Parlament compliran amb el mandat democràtic
atorgat per la ciutadania.
En el pla internacional, és evident que tot plegat continuarà sent un afer intern del
Regne d'Espanya fins que Catalunya no decideixi fer el pas, però
provoca un nerviosisme creixent a la Moncloa que cada cop més estats
europeus creïn comissions parlamentàries de seguiment del procés català.
És un fet inèdit que ens mostra que Europa i el món esperen que fem el
pas per actuar segons els seus interessos. Però hem de fer el pas, no el
faran ells per nosaltres.
És possible que les respostes repressives de l'Estat ens
facin passar una temporada una mica convulsa, però la legitimitat
catalana sortirà tan reforçada que els esdeveniments se succeiran amb
una velocitat no prevista. De fet, ja ho estem veient. Aquells que fins
ara s'havien mantingut en l'equidistància o l'ambigüitat es veuen
obligats a prendre partit. No serà l'única sorpresa que veurem en les
properes setmanes.
Enllaç article :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada